Salta al contingut principal
Manual pràctic de Patrimoni 2023.

Deutes deduïbles

Normativa: Art. 25 Llei Impost Patrimoni

Deutes deduïbles

Tenen la consideració de deutes deduïbles en l'impost sobre el patrimoni les càrregues i  gravàmens de naturalesa real que disminueixin el valor dels respectius béns o drets,  així com els deutes i obligacions personals de les que hagi de respondre el subjecte passiu.

Els deutes només seran deduïbles quan estiguin degudament justificades, sense que en cap  cas siguin deduïbles els interessos.

Els deutes es valoraran pel seu nominal en la data de la meritació de l'impost (31 de desembre).

Només són deduïbles el deutes existents i exigibles a la data de la meritació de l'impost sobre el patrimoni, però no les nascudes amb posterioritat. En relació amb els deutes procedents de liquidacions existents a la data de meritació de l'impost sobre el patrimoni, per ser anteriors o coetànies a l'exercici en què es merita l'impost, podran ser deduïdes si són exigibles, bé perquè no estigui suspesa la liquidació o perquè la mateixa sigui ferm. Criteri interpretatiu fixat en la Sentència del Tribunal Suprem núm. 246/2023, de 27 de febrer, de la Secció Segona de la Sala Contenciosa Administrativa (ROJ: STS 612/2023).

Deutes no deduïbles

No seran objecte de deducció:

  1. Les quantitats avalades, fins que l'avaladora estigui obligat a pagar el deute, per haver-se  exercitat el dret contra el deutor principal i resultar aquest fallit. En cas d'obligació  solidària, les quantitats avalades no podran deduir-se fins que s'exerciti el dret contra  l'avaladora.

  2. La hipoteca que garanteixi el preu ajornat en l'adquisició d'un bé, sens perjudici que  sí el sigui el preu ajornat o deute garantit.

  3. Les càrregues i gravàmens que corresponguin a béns exempts d'aquest impost, ni els deutes contrets per a l'adquisició dels mateixos.

    Quan l'exempció sigui parcial, com succeeix en els supòsits en els que el valor de l'habitatge habitual  sigui superior a 300.000 euros, serà deduïble, si escau, la part proporcional dels  deutes que correspongui a la part no exempta del bé o dret de què es tracti. 

Supòsit especial: deutes relacionats amb béns i drets afectes

La inclusió d'aquests deutes juntament amb els restants deutes deduïbles només serà procedent quan concorrin les següents circumstàncies:

  • Quan els elements patrimonials afectes a activitats empresarials i professionals no estiguin exempts de l'impost sobre el patrimoni.

  • Quan el subjecte passiu no porti comptabilitat ajustada al Codi de Comerç.

Important: en els supòsits d'obligació real de contribuir, només seran deduïbles  les càrregues i gravàmens que afectin als béns i drets que radiquin en territori  espanyol o puguin exercitar-se o haguessin de complir-se en el mateix, així com els deutes  per capitals invertits en els indicats béns.

El deute garantit amb hipoteca sobre el bé la titularitat del qual determina la subjecció per obligació real a l'impost sobre el patrimoni, quan no hagi estat destinada a l'adquisició del bé, o a la inversió en el mateix, no pot deduir-se del seu valor a l'efecte de determinar la base imposable de l'impost sobre el patrimoni per obligació real, d'acord amb el criteri interpretatiu fixat en la Sentència del Tribunal Suprem núm. 167/2023, de 13 de febrer, de la Secció Segona de la Sala del Contenciós - Administratiu (ROJ: STS 418/2023).