Altres consultes IRPF

Els contribuents que hagin canviat de domicili fiscal han de comunicar-ho a l'Agència Tributària en el model 030.

També pot realitzar-se la modificació mitjançant el número de referència subministrat per l'Agència Tributària, entrant en la seva declaració ben via Renda WEB o PADRE, marcant la casella de canvi de domicili.

També pot accedir a ambdós serveis utilitzant la clau d'accés Cl@ve PIN.

Si disposa de certificat o DNI electrònic o Cl@ve PIN, es pot fer aquesta mateixa comunicació punxant en la icona blava "Més Tràmits", en l'opció"Comprovar i modificar domicili fiscal" a la pestanya “Consulta del domicili fiscal (Les meves dades censals)”.

Per establir si els descendents o ascendents que conviuen amb el contribuent donen dret a aplicar el mínim familiar corresponent, s'exigeix que no tinguin rendes anuals, excloses les exemptes, superiors a 8.000 euros.

A aquests efectes, el concepte de renda està constituït per la suma algebraica dels rendiments nets (del treball, capital mobiliari i immobiliari, i d'activitats econòmiques), d'imputacions de rendes i dels guanys i pèrdues patrimonials computades l'any, sense aplicar les regles d'integració i compensació. Ara bé, els rendiments han de computar-se pel seu import net, això és, una vegada deduïdes les despeses (incloent la nova despesa deduïble de 2000 € de l'article 19.2 f de la Llei d'IRPF en concepte d'"Unes altres despeses ") però sense aplicació de les reduccions corresponents, llevat en el cas de rendiments del treball, en què es podran tenir en compte la reducció prevista en l'article 18 de la LIRPF en aplicar-se amb caràcter previ a la deducció de despeses.

Per tant, per determinar aquell import de 8.000 euros no han de prendre's en consideració els rendiments íntegres o bruts percebuts, sinó els nets.

Exemple: Un ascendent d'un contribuent percep únicament una pensió de 9.600 euros Li dona dret a l'aplicació del mínim per ascendents?

Resposta: Sí, atès que en minorar el rendiment íntegre de treball en l'import de les despeses deduïbles previstes en l'article 19 de la Llei de l'IRPF, en particular els de l'apartat 2.f) “En concepte d'unes altres despeses diferents dels anteriors, 2000 euros anuals”, el rendiment net serà com a màxim de 7.600 euros.

Amb caràcter general, la declaració de l'IRPF es presenta de forma individual. No obstant això, les persones integrades en una unitat familiar pue­den optar, si així el desitgen, per declarar de manera conjunta, sempre que tots les seus membres siguin contribuents per aquest impost.

A l'efecte de l'IRPF, existeixen dues modalitats d'unitat familiar:

1. En cas de matrimoni:

   És unitat familiar la integrada pels cònjuges no separats legalment i, si els hagués:

   1. Els fills menors, a excepció dels que, amb el consentiment dels pares, visquin independentment d'aquests.

   2. Els fills grans d'edat incapacitats judicialment subjectes a pàtria potestat prorrogada o rehabilitada.

   Recordi: la majoria d'edat s'assoleix en complir els 18 anys.

2. En absència de matrimoni o en els casos de separació legal:

   És unitat familiar la formada pel pare o la mare i la totalitat dels fills que convisquin amb un o una altra i reuneixin els requisits assenyalats per a la modalitat anterior.

   De la regulació legal de les modalitats d'unitat familiar, poden extreure's les següents conclusions:

   • Qualsevol altra agrupació familiar, diferent de les anteriors, no constitueix unitat familiar a l'efecte de l'IRPF.

   • Ningú podrà formar part de dues unitats familiars al mateix temps.

   • La determinació dels membres de la unitat familiar es realitzarà tenint en compte la situa­ción existent el dia 31 de desembre de cada any. Per tant, si un fill complís 18 anys durant l'any, ja no formarà part de la unitat familiar durant aquell període impositiu. Tampoc formarà part de la unitat familiar el membre que mori durant el període impositiu.

   En les parelles de fet només un dels seus membres (pare o mare) pot formar unitat familiar amb els fills que reuneixin els requisits anteriorment comentats i, en conseqüència, optar per la tributació conjunta. L'altre membre de la parella ha de declarar de manera individual. El mis­mo criteri és aplicable en els casos de separació o divorci amb guàrdia i custòdia compartida.

Una vegada exercitada l'opció per tributar de forma individual o conjunta, no és possible mo­dificarla presentant noves declaracions, llevat que aquestes es presentin dins el termini voluntari de presentació de declaracions; finalitzat aquest termini, no podrà canviar-se l'opció de tributació per a aquell període impositiu. La tributació conjunta vincula a tots els membres de la unitat familiar; si un qualsevol dels membres de la unitat familiar presenta declaració individual, els restants membres hauran d'utilitzar aquest mateix règim de tributació.

Reduccions per tributació conjunta:

1. En declaracions conjuntes d'unitats familiars integrades per ambdós cònjuges, no separats legalment, i els seus fills, si n'hi hagués, s'aplicarà una reducció de la base imposable de 3.400 euros anuals.

2. En declaracions conjuntes d'unitats familiars formades pel pare o la mare i tots els fills que convisquin amb un o un altre s'aplicarà una reducció de la base imposable de 2.150 euros anuals. No s'aplicarà aquesta reducció quan el contribuent convisqui amb el pare o la mare d'algun dels fills que formen part de la seva unitat familiar.

IMPORTANT: Els límits de l'obligació de declarar són els mateixos en tributació individual i conjunta. Per tant, si s'opta per tributació conjunta, han d'incloure's en la declaració totes les rendes dels membres de la unitat familiar, independentment del fet que individualment resultin o no obligats a presentar declaració.

Dan dret a mínim per descendents (quantitat per la qual no es tributa), independentment del fet que es tracti de declaració individual o conjunta, els següents:

• Descendents menors de 25 anys a 31 de desembre de 2015, que convisquin amb el contribuent, que no hagin tingut rendes superiors a 8.000 euros (sense comptar les exemptes) i que no presentin de forma independent declaració per l'IRPF amb rendes superiors a 1.800 euros.

• Descendents majors de 25 anys a 31 de desembre de 2015 amb grau de minusvalidesa igual o superior al 33 per 100, que convisquin amb el contribuent, que no hagin tingut rendes superiors a 8.000 euros (sense comptar les exemptes) i que no presentin de forma independent declaració per l'IRPF amb rendes superiors a 1.800 euros.

  Des de l'1 de gener de 2015 s'assimila a la convivència la dependència econòmica, llevat que se satisfacin anualitats per aliments a favor d'aquests fills.

Respecte a la tributació conjunta cal tenir en compte:

• Si els descendents són menors de 18 anys (o essent majors formen part de la unitat familiar per estar incapacitats judicialment a pàtria potestat prorrogada o rehabilitada), han d'incloure's les seves rendes en el corresponent apartat de la declaració. Si s'opta per tributació conjunta, a més de la reducció per descendents, serà d'aplicació la reducció per tributació conjunta.

• Si els descendents són majors de 18 anys però menors de 25 anys i tenen rendes inferiors a 8.000 euros, aquelles rendes no han d'incloure's en la declaració dels pares o ascendents. Aquests fills donen dret a reducció per descendents, però al no formar part de la unitat familiar, no generen reducció per tributació conjunta.

• Si hi ha fills menors de 18 anys e fills grans de 18, però menors de 25, és possible la presentació d'una declaració conjunta (pares i menors de 18), en què s'apliqui la reducció per descendent pels majors de 18 menors de 25 anys (sempre que compleixin els requisits assenyalats).

Sí és possible.

S'ha produït una modificació normativa que entra en vigor a partir de l'1 de gener de 2015, d'aplicació per tant per a la Renda 2015, per la qual es modifica l'article 85 de la Llei de l'IRPF que regula la imputació de rendes immobiliàries.

• Amb la redacció anterior, el valor cadastral d'un immoble es considerava que havia estat revisat quan els valors fixats en el procediment de valoració cadastral col·lectiva hagin entrat en vigor amb posterioritat a l'1 de gener de 1994.
• Amb la redacció actual, el valor cadastral d'un immoble es considerava que havia estat revisat quan els valors fixats en el procediment de valoració cadastral col·lectiva hagin entrat en vigor durant el període impositiu o els 10 períodes impositius anteriors. És a dir, per a la renda 2015 es considera "valor cadastral revisat" només si s'ha revisat amb posterioritat a l'1 de gener de 2005 i no des de l'1 de gener de 1994.

Els efectes en la declaració de renda són els següents :

Si el valor cadastral, d'acord amb el que ha exposat anteriorment, es considera "REVISAT" s'aplicarà un 1,1% a l'efecte de calcular la imputació de renda immobiliària a consignar en la declaració.

Si el valor cadastral, d'acord amb el que ha exposat anteriorment, es considera "NO REVISAT" s'aplicarà un 2% a l'efecte de calcular la imputació de renda immobiliària a consignar en la declaració.

En conseqüència, als immobles de la qual valor cadastral s'hagués revisat entre l'1 de gener de 1994 i el 31 de desembre de 2004 els correspon aplicar un 2% com percentatge d'imputació de rendes immobiliàries en lloc d'un 1,1%.

Amb efectes des de l'1 de gener de 2013 se suprimeix la deducció per inversió en habitatge habitual previst en l'apartat 1 de l'article 68 de la Llei de l'impost i s'estableix un règim transitori que permet que els contribuents que hagin adquirit abans d'aquella data el seu habitatge habitual o satisfeta quantitats abans d'aquesta data per a la construcció, ampliació, rehabilitació o realització d'obres per raons de discapacitat en el seu habitatge habitual i vinguessin gaudint d'aquest benefici fiscal puguin continuar practicant la deducció en les mateixes condicions que venien fent-ho.

Per a tals contribuents, la quantia de la deducció per inversió en habitatge habitual es desglossarà en dos trams: un estatal i un altre autonòmic.

Règim transitori:

A partir de l'1 de gener de 2013 només tindran dret a aplicar la deducció per inversió en habitatge habitual per les quantitats satisfetes durant el període de què es tracti els següents contribuents:

1. Els contribuents que haguessin adquirit el seu habitatge habitual o satisfeta quantitats per a la construcció de la mateixa amb anterioritat a 1 de gener de 2013.

2. Els contribuents que haguessin satisfet quantitats amb anterioritat a 1 de gener de 2013 per obres de rehabilitació o ampliació de l'habitatge habitual, sempre que les esmentades obres estiguin acabades abans d'1 de gener de 2017.

3. Els contribuents que haguessin satisfet quantitats per a la realització d'obres i instal·lacions d'adequació de l'habitatge habitual de les persones amb discapacitat amb anterioritat a 1 de gener de 2013, sempre que les esmentades obres o instal·lacions estiguin concloses abans d'1 de gener de 2017.

En qualsevol cas, per poder aplicar el règim transitori de deducció s'exigeix que els contribuents hagin aplicat la deducció per aquest habitatge el 2012 o en anys anteriors, llevat que no l'hagin pogut aplicar encara perquè l'import invertit en la mateixa no hagi superat l'import exempt per reinversió o les bases efectives de deducció d'habitatges anteriors.

Respecte a la deducció per aportació a comptes habitatge : Aquesta queda fora dels beneficis que atorga el règim transitori els contribuents que, amb anterioritat a 1 de gener de 2013, haguessin dipositat quantitats en comptes habitatge destinats a la primera adquisició o rehabilitació de l'habitatge habitual. En conseqüència, aquests contribuents no podran aplicar-se deducció alguna per les aportacions que realitzin en els seus comptes habitatge a partir d'1 de gener de 2013.

Se suprimeix la deducció per lloguer de l'habitatge habitual prevista en l'article 68.7 de la Llei de l'IRPF, i s'estableix un règim transitori que permet seguir gaudint d'aquesta deducció d'acord amb la regulació continguda en la Llei de l'IRPF, en la seva redacció en vigor a 31 de desembre de 2014 als contribuents que:

• Tinguessin un contracte d'arrendament anterior a 1 de gener de 2015;

• Que, en relació amb aquest contracte, haguessin satisfet amb anterioritat a aquesta data quantitats pel lloguer del seu habitatge habitual;

• I que s'haguessin deduït pel lloguer d'aquest habitatge en exercicis anteriors.

L'import de la deducció d'aquest règim transitori consisteix el 10,05% de les quantitats satisfetes durant el període impositiu pel lloguer del seu habitatge habitual, sempre que la seva base imposable sigui inferior a 24.107,20 euros anuals.

La base màxima d'aquesta deducció és de:

1. 9.040 euros anuals, quan la base imposable sigui igual o inferior a 17.707,20 euros anuals.

2. 9.040 - [1,4125 x (BI - 17.707,20)], quan la base imposable estigui compresa entre 17.707,20 i 24.107,20 euros anuals.

Els contribuents de la qual base imposable, en els termes anteriorment comentats, sigui igual o superior a 24.107,20 euros anuals, en tributació individual o en tributació conjunta, no podran aplicar aquesta deducció.

Així mateix podran deduir la deducció per lloguer d'habitatge habitual que, si escau, hagués aprovat cada Comunitat Autònoma per a l'exercici 2015.

La dació en pagament de l'habitatge habitual constitueix una mesura substitutiva de l'execució hipotecària que poden sol·licitar determinats deutors de contractes de préstec o crèdit garan­tizados amb hipoteca immobiliària. 

En aquests casos, una vegada sol·licitada pel deutor la dació en pagament, l'entitat estarà obligada a acceptar l'entrega del bé hipotecat per part del deutor, a la pròpia entitat o tercer que aquesta designi, quedant definitivament cancel·lada el deute. La dació en pagament suposarà la cancel·lació total del deute garantit amb hipoteca i de les responsabilitats personals del deutor i de tercers davant l'entitat per raó del mateix deute.

En la dació en pagament el guany o pèrdua patrimonial serà la per diferència entre el valor d'adquisició del bé que se cedeix, l'habitatge habitual del deutor, i el valor de transmissió de la mateixa, determi­nado en aquest cas pel valor del deute que s'extingeix a canvi.

En l'Impost sobre la Renda, està exempta el guany patrimonial que es pugui generar en els deutors de contractes de préstec o crèdit garantits amb hipoteca immobiliària que es trobin situats en el llindar d'exclusió, amb motiu de la dació en pagament del seu habitatge habitual.

Aquesta exempció ha experimentat alguns canvis normatius:

• El Reial Decret llei 6/2012 (BOE de l'10-3-2012), va regular l'exempció (Disposició Addicional trenta-sisena de la Llei de l'IRPF) per als crèdits o préstecs vigents a 11 de març de 2012, només per als deutors que es trobaven situats en el llindar d'exclusió, que eren aquells en els que concorrien una sèrie de circumstàncies (la unitat familiar manqués de rendes de treball o activitats econòmiques i d'uns altres béns amb què pagar el deute, la quota hipotecària fora superior al 60 per cent dels seus ingressos nets, només tinguessin aquell habitatge, i el préstec no tingués altres garanties).

• La Llei 1/2013, de 14 de maig, (BOE de l'15-5-2013) va ampliar el col·lectiu de deutors d'un crèdit o préstec garantit amb hipoteca sobre el seu habitatge habitual que es consideren situats en el llindar d'exclusió i que, per això, poden gaudir de l'exempció del guany patrimonial que en ells pugui generar-se amb motiu de la dació en pagament del seu habitatge habitual.

• Finalment, amb efectes des de l'1 de gener de 2014 i exercicis anteriors no prescrits, per la nova regulació de l'article 33.4. apartat d) de la Llei d'IRPF, afegida per la Llei 18/2014 (BOE del 17-10-2014) es declara exempta de l'IRPF el guany patrimonial en la que concorrin les següents circumstàncies:

  1. Que es posi de manifest amb motiu de la transmissió de l'habitatge habitual del deutor o del garant del deutor.

  2. Que la transmissió de l'habitatge es realitzi per dació en pagament o en execucions hipote­carias judicials o notarials.

  3. Que la seva finalitat sigui la cancel·lació de deutes garantits amb hipoteca que recaigui sobre aquest habitatge habitual, contretes amb entitats de crèdit o qualsevol altra entitat que, de manera professional, realitzeu l'activitat de concessió de préstecs o crèdits hipo­tecarios.

  4. En qualsevol cas serà necessari que el propietari de l'habitatge habitual no disposi d'uns altres béns o drets en quantia suficient per satisfer la totalitat del deute i evitar l'alienació de l'habitatge.

En relació amb exercicis anteriors no prescrits, el contribuent pot, si es van produir aquestes circumstàncies, instar la rectificació de l'autoliquidació en la que va declarar el guany patrimonial.

No, aquesta reducció ja no és aplicable a partir de l'1 de gener de 2015.  

Aquesta reducció consistia en un 20% sobre el rendiment net positiu declarat prèviament, minorat si escau per unes altres reduccions aplicables, sempre que es donessin determinats requisits i es mantingués o es creés treball en l'exercici. Es regulava en la disposició addicional 27a de la Llei d'IRPF, afegida per la Llei 26/2009, de Pressupostos Generals del Es­tado per a 2010 i modificada, amb efectes des­de 1 de gener de 2014, per la Llei 22/2013, de pressupostos generals de l’Estat per a l'any 2014 (BOE del 26).

La renda d'emancipació dels joves es regula pel RD 1472/2007, de 2 de novembre, modificat per RD 366/2009, de 20 de març i per RD 1260/2010, de 8 d'octubre.

Els perceptors de renda d'emancipació han de declarar-la com a guany patrimonial en l'apartat “G1. Guanys i pèrdues patrimonials que no deriven de la transmissió d'elements patrimonials (a integrar en la base imposable general)”, casella 265 de l'esborrany / declaració.

Com norma general, llevat que la Llei expressament l'indiqui, totes les subvencions o ajuts rebuts per persones que no realitzan activitats econòmiques, tenen la consideració de guanys patrimonials, per la qual cosa estan subjectes i no exemptes en l'Impost sobre la Renda. Les que reben les persones que realitzan activitats econòmiques, poden tenir la consideració de rendiment de l'activitat o de guany patrimonial, segons la destinació de la subvenció o ajuda.

Entre les subvencions o ajuts més freqüents, destaquen les destinades a l'adquisició d'habitatges, les del Programa d'Incentius al Vehicle Eficient (Pla PIVE), els ajuts per compensar despeses escolars, per realitzar determinades millores en els habitatges (eficiència energètica, accessibilitat, etc.) i per compensar determinades despeses relacionades amb la protecció de la salut.

Cadascuna d'aquestes subvencions o ajuts pot tenir un tractament diferent en l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, per la qual cosa per comprovar si han d'o no declarar-se, convé, en primer lloc, consultar l'acord de concessió de l'ajuda, que, si està exempta, recollirà aquesta circumstància.

Si es desconeix o no es té accés a l'acord de concessió, es pot consultar el règim tributari de l'ajuda rebuda en el Servei d'informació RENDA, 901 33 55 33 (de dilluns a divendres de 9 a 19 hores).

A títol d'exemple, els ajuts del Pla PIVE estan subjectes a l'impost, havent d'incloure l'import de l'ajuda pública rebut el 2015 en l'apartat Guanys Patrimonials de l'esborrany o declaració. El mateix ocorre amb les subvencions per a adquisició d'habitatge.  

Per modificar l'esborrany/declaració, incloent una subvenció no exempta, pot consultar el vídeo explicatiu.

Els contribuents que es trobin desplaçats fora del territori espanyol i els funcionaris i empleats públics espanyols a l'estranger,  podran presentar la seva declaració i, si escau, realitzar l'ingrés o sol·licitar la devolució per via elec­trónica en les mateixes condicions que els altres contribuents.

En el supòsit de declaracions per retornar amb renúncia a la devolució o negatives, les mis­mas poden enviar-se per correu certificat, dirigit a la Delegació o administració de l'Agència Tributària en de la qual demarcació territorial radiqui l'últim domicili habitual a Espanya.

Per a més informació vegi l'apartat corresponent a  “Preguntes freqüents sobre la declaració”.

És obligatori complimentar la referència cadastral dels immobles consignats en la declaració, ja es tracti de l'habitatge habitual, d'immobles a disposició dels seus titulars o cedits en arrendament o per qualsevol altre títol.

On es localitza la referència cadastral d'un immoble?

• En el rebut de l'Impost sobre Béns Immobles

• Per Internet, accedint a la Seu electrònica del Cadastre en la direcció "http://www.sedecatastro.gob.és":

  • Si no disposa de DNI electrònic o certificat electrònic, accedint a “Consulta de Dades cadastrals. Referència cadastral”
  • Si disposa de DNI electrònic o certificat electrònic, pot accedir als “meus immobles”.
  • Trucant a la Línia Directa del Cadastre (telèfon 902 37 36 35 o 91 387 45 50).

Enllaços:

• Direcció General del Cadastre 

• Seu electrònica del Cadastre 

• Consulta de cartografia, dades cadastrals i cerca de referència cadastral 

L'Administració disposa d'un termini de sis mesos, des del terme del termini de presentació de les declaracions, o des de la data de la presentació si la declaració va ser presentada fora de termini, per practicar, si escau, liquidació provisional de conformitat amb el que disposa l'article 101 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, que confirmi o rectifiqueu l'import de la devolució sol·licitada pel contribuent.

Si la liquidació provisional no s'hagués practicat en l'esmentat termini de sis mesos, l'Administració procedirà a retornar d'ofici l'excés de pagaments a compte sobre la quota autoliquidada, sens perjudici de la pràctica de liquidacions provisionals o definitives ulteriors que poguessin resultar procedents.

Transcorregut el termini de sis mesos sense que s'hagi ordenat el pagament de la devolució per causa imputable a l'Administració, s'aplicarà a la quantitat pendent de devolució l'interès de demora tributari des de l'endemà de la finalització d'aquest termini i fins a la data d'ordenació del pagament, sense necessitat de què el contribuent el sol·liciti.

Els contribuents de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques poden optar en la seva declaració per destinar un percentatge de la seva quota íntegra a col·laborar amb el sosteniment econòmic de l'Església catòlica i a uns altres fins d'interès social. També poden no exercir cap opció. En qualsevol cas, sigui quina sigui la seva decisió respecte de l'assignació tributària, no es modifica la quantia final de l'impost que paguen o de la devolució a la que tinguin dret.

Normativa reguladora:

• Assignació tributària a l'Església catòlica

  La disposició addicional divuitena de la Llei 42/2006, de 28 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l'any 2007, en desenvolupament del que preveu l'article II de l'Acord amb la Santa Seu ha establert amb caràcter indefinit i amb vigència des de l'1 de gener de 2007, que l'Estat destinarà al sosteniment de l'Església catòlica el 0,7% de la quota íntegra de l'IRPF corresponent als contribuents que manifestin la seva voluntat en tal sentit.

• Assignació de quantitats a fins d'interès social

  D'acord amb el que estableix la disposició addicional cinquantena de la Llei 36/2014, de 26 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l'any 2015 (BOE del 30), per a aquest any l'Estat destinarà a subvencionar activitats d'interès social el 0,7 per 100 de la quota íntegra de l'IRPF corresponent als contribuents que manifestin expressament la seva voluntat en tal sentit.

  Segons l'article 2 del Reial Decret llei 7/2013, de 28 de juny, de mesures urgents de natu­raleza tributària, pressupostària i de foment de la investigació, el desenvolupament i la innovació (BOE del 29), són eixos de les activitats d'interès general considerades d'interès social, i com a tals seran tinguts en compte en la determinació de les bases reguladores de les ayu­das finançades amb el percentatge fixat del rendiment de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques a uns altres fins d'interès general considerats d'interès social, els següents:

  • L'atenció a les persones amb necessitats d'atenció integral sociosanitària.

  • L'atenció a les persones amb necessitats educatives o d'inserció laboral.

  • El foment de la seguretat ciutadana i prevenció de la delinqüència.

  • La protecció del medi ambient.

  • La cooperació al desenvolupament.

  En el marc dels eixos fixats en l'apartat anterior, i en execució del que preveu l'article II de l'Acord entre l'Estat espanyol i la Santa Seu sobre afers econòmics, de 3 de gener de 1979, les quantitats a distribuir l'any 2014 i següents, obtingudes de l'assignació del percentatge del rendiment de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques per a uns altres fins d'interès social es destinaran a activitats d'interès general que, entre les recollides en l'article 4 de la Llei 6/1996, de 15 de gener, del Voluntariat, puguin ser de­claradas reglamentàriament com d'interès social. Aquest percentatge serà fixat anualment en la Llei de pressupostos generals de l’Estat.

  Per a 2015 la disposició addicional cinquantena de la Llei 36/2014, de 26 de desembre, estableix que la quantia total assignat en els pressupostos per a activitats d'interès general considerades d'interès social es distribuirà aplicant els següents percentatges: el 77,22 per 100 al Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, el 19,43 per 100 al Mi­nisterio d'Afers Exteriors i de Cooperació i el 2,85 per 100 al Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.

Opcions per al contribuent:

• No marcar cap opció (el 0,7% de la quota íntegra de l'IRPF s'imputarà als pressupostos generals de l’Estat amb destinació a fins generals).

• Marcar una de les dues caselles: fins socials o Església catòlica.

• Marcar ambdues caselles: Església catòlica i fins socials. En aquest cas es destinarà un 0,7% a cadascuna de les opcions.

Per a aquesta campanya al contribuent se li assignarà de manera automàtica l'opció que hagués exercici en la seva declaració de l'exercici anterior, sens perjudici de les modificacions que desitgi efectuar; si no es detecta cap opció de l'exercici anterior o aquesta hagués estat no marcar cap opció, li  apareixerà un missatge a fi que exerciti l'opció o confirmeu l'absència de la mateixa.

Si necessita modificar el seu esborrany consulti el vídeo explicatiu “Renda WEB 2015: Assignació tributària”, en la icona "Vídeos" de la pàgina inicial del portal  de Renda 2015.

En el cas de contribuents morts durant 2015, l'impost es meritarà en el moment de la defunció i el període impositiu resultarà inferior a l'any natural.

En el supòsit de mort integrant d'una unitat familiar, els restants membres podran optar per la tributació conjunta però sense incloure les rendes del mort.

La declaració del mort haurà de presentar-se en modalitat individual.

En cas de resultat per retornar, per tramitar la devolució haurà d'aportar-se pels successors del mort la següent documentació:

• Per a imports inferiors o iguals a 2000 €:

  • Certificat de defunció.
  • Llibre de Família complet.
  • Certificat del Registre d'Últimes Voluntats.
  • Testament (només si figura en el certificat d'últimes voluntats).
  • En cas que hagi diversos hereus i es desitgi que l'import de la devolució sigui abonat a un d'ells, autorització escrita i signada amb fotocòpia del DNI de tots ells.
  • Certificat bancari de titularitat del compte a nom de les persones que cobraran la devolució.

• Per a imports superiors a 2000 €:

  • Certificat de defunció.
  • Llibre de Família.
  • Certificat del Registre d'Últimes Voluntats.
  • Testament o Acta Notarial de Declaració d'Hereus.
  • Justificant d'haver declarat en l'Impost de Successions i Donacions l'import de la devolució.
  • En el cas d'existir diversos hereus i que el mitjà de pagament escollit sigui la transferència, certificat bancari de titularitat del compte a nom de tots els hereus o, si escau, Poder Notarial a favor d'algun/s d'ells.

L'accés al formulari de sol·licitud de devolució es troba en: Seu electrònica - Tots els tràmits - Impostos i Taxes - Altres - Devolucions a successors de persones físiques (Informació general: Sol·licitud de pagament de devolució d'hereus).

La normativa de l'IRPF preveu la possibilitat de fraccionar el deute tributari distribuint la quota en dos pagaments: el primer pagament serà del 60% de l'import i s'efectuarà en el moment de presentar la declaració, ja sigui en efectiu, amb càrrec en compte, o per domiciliació bancària. El segon pagament serà del 40% restant i es  podrà realitzar  fins al 7 de novembre de 2016, sempre que la declaració es presenti dins el termini establert i no es tracti d'una declaració complementària. Aquest fraccionament pot fer-ho en complimentar la declaració, en el propi document d'ingrés o devolució.

D'altra banda es pot sol·licitar ajornament o fraccionament del pagament dels deutes tributaris, d'acord amb el que preveu l'article 65 de la Llei 58/2003, General Tributària, i en els articles 44 i següents del Reglament General de Recaptació, si bé ambdós mecanismes d'ajornament / fraccionament són incompatibles de forma simultània.

Els mitjans per sol·licitar l'ajornament són:

• Per Internet, en la Seu electrònica "https://www.sede.agenciatributaria.gob.es/", dins els “Tràmits destacats”, en l'opció “Ajornament i fraccionament de deutes”, utilitzant:

  • Cl@ve PIN

  • Certificat electrònic o DNIE

• Personalment en les oficines de l'Agència Tributària, a l'hora de presentar la declaració.

Si una vegada presentada la declaració de l'IRPF el contribuent adverteix errors o omissions en les dades declarades,  el curs per a la rectificació de les anomalies és diferent, depenent de què els errors o omissions hagin causat un perjudici al contribuent o a la Hisenda Pública.

• Errors en perjudici del contribuent :

  Si el contribuent va declarar indegudament alguna renda exempta, va computar imports en quantia superior a la deguda o va oblidar practicar alguna reducció o deducció a les que tenia dret, podrà sol·licitar en la Delegació o administració de l'Agència Tributària corresponent al seu domicili fiscal la rectificació de la seva autoliquidació, sempre que l'Administració no hagi practicat liquidació provisional o definitiva per aquell motiu i que no hagi transcorregut el termini de quatre anys (a comptar de l'endemà a la finalització del termini de presentació de les declaracions, o bé, si la declaració es va presentar fora d'aquell termini, des de l'endemà a la presentació).

  És convenient que faci constar clarament els errors i que acompanyi justificació suficient dels mateixos.

• Errors en perjudici de la Hisenda Pública:

  Els errors o omissions en declaracions ja presentades que hagin motivat la realització d'un ingrés inferior al que legalment hagués correspost o la realització d'una devolució superior a la procedent han de regularitzar-se mitjançant la presentació d'una declaració complementària a l'originalment presentada. Per això pot utilitzar-se el programa PADRE.

Els errors o omissions patides en declaracions ja presentades que hagin motivat un ingrés inferior o una devolució superior a la procedent, han de regularitzar-se mitjançant la presentació d'una declaració complementària a l'originàriament presentada.

També han de regularitzar-se mitjançant complementària les pèrdues del dret a reduccions o exempcions aplicades en declaracions anteriors.

Al contrari, la pèrdua del dret a deduccions es regularitzarà en la declaració corresponent a l'exercici corrent,  aplicant els corresponents interessos de demora.

En les dades fiscals que  l'Agència Tributària posa a disposició d elos contribuents  es comuniquen de forma separada els rendiments del treball en concepte d'endarreriments, ja que han de regularitzar-se mitjançant la presentació de declaració complementària.

Per confeccionar una declaració complementària es necessita disposar de la declaració de l'exercici al que s'imputen les rendes.

Instruccions:

• Utilitzi  Renda WEB amb les dades de l'exercici corresponent,

• o bé descarregui el programa d'ajuda de l'any que li interessi en “Descàrrega de programes d'ajuda”.

• Introdueixi en el programa o en Renda WEB totes les dades de la declaració/esborrany presentat en el seu moment i els nous rendiments imputats.

• Marqui la casella que correspongui: 120, 121, 122, 123, 124 i 125 i consigneu la quantitat ingressada en el seu moment o la devolució obtinguda.

• Comprovi les dades.

• Terminis de presentació de declaracions complementàries per percepció d'endarreriments de rendiments del treball.

  Haurà de presentar-se autoliquidació complementària entre altres supòsits, quan per circumstàncies justificades no imputables al contribuent, els rendiments derivats del treball es percebin en períodes impositius diferents d'aquells en què van ser exigibles. Aquestes quantitats hauran d'imputar-se als períodes impositius en què van ser exigibles, practicant-se, si escau, la corresponent autoliquidació complementària.

  Aquesta autoliquidació complementària, que no comportarà sanció ni interessos de demora ni recàrrec algun, es presentarà en el termini que mitjança entre la data en què es percebin els endarreriments i el final del termini immediat següent de declaracions per l'IRPF.

  Així, si els endarreriments es perceben entre l'1 de gener i l'inici del termini de presentació de la declaració d'IRPF 2015 (fins a 5 d'abril de 2016 inclòs) l'autoliquidació complementària haurà de presentar-se durant aquest any abans de finalitzar el termini de presentació de declaracions de l'exercici 2015 (fins al 30 de junio de 2016 ), llevat que es tracti d'endarreriments de l'exercici 2015, cas en què s'inclouran en la pròpia declaració d'aquest exercici.

  Si es perceben amb posterioritat a l'inici del termini de presentació de la declaració de Renda 2015 (a partir de 6 d'abril de 2016), l'autoliquidació complementària haurà de presentar-se en el termini existent entre la percepció dels endarreriments i el final del termini de declaració de l'exercici 2016.

  Els terminis de presentació de declaracions complementàries per uns altres supòsits diferents del de percepció d'endarreriments els pot trobar en la pàgina 760 i següents del Manual d'IRPF 2015.