Altres consultes IRPF

Amb caràcter general, la declaració de l'IRPF es presenta de forma individual. No obstant això, les persones integrades en una unitat familiar pue­den optar, si així el desitgen, per declarar de manera conjunta, sempre que tots les seus membres siguin contribuents per aquest impost.

A l'efecte de l'IRPF, existeixen dues modalitats d'unitat familiar:

1. En cas de matrimoni:

   És unitat familiar la integrada pels cònjuges no separats legalment i, si els hagués:

   1. Els fills menors, a excepció dels que, amb el consentiment dels pares, visquin independentment d'aquests.

   2. Els fills grans d'edat incapacitats judicialment subjectes a pàtria potestat prorrogada o rehabilitada.

   Recordi: la majoria d'edat s'assoleix en complir els 18 anys.

2. En absència de matrimoni o en els casos de separació legal:

   És unitat familiar la formada pel pare o la mare i la totalitat dels fills que convisquin amb un o una altra i reuneixin els requisits assenyalats per a la modalitat anterior.

De la regulació legal de les modalitats d'unitat familiar poden extreure's les següents conclusions:

• Qualsevol altra agrupació familiar diferent de les anteriors no constitueix unitat familiar a l'efecte de l'IRPF.

• Ningú podrà formar part de dues unitats familiars al mateix temps.

• La determinació dels membres de la unitat familiar es realitzarà tenint en compte la situa­ción existent el dia 31 de desembre de cada any. Per tant, si un fill complís 18 anys durant l'any, ja no formarà part de la unitat familiar durant aquell període impositiu. Tampoc formarà part de la unitat familiar el membre que mori durant el període impositiu.

En les parelles de fet només un dels seus membres (pare o mare) pot formar unitat familiar amb els fills que reuneixin els requisits anteriorment comentats i, en conseqüència, optar per la tributació conjunta. L'altre membre de la parella ha de declarar de manera individual. El mis­mo criteri és aplicable en els casos de separació o divorci amb guàrdia i custòdia compartida.

Una vegada exercitada l'opció per tributar de forma individual o conjunta, només és possible mo­dificarla presentant noves declaracions dins el termini voluntari de presentació de declaracions. Finalitzat aquest termini, no podrà canviar-se l'opció de tributació per a aquell període impositiu. La tributació conjunta vincula a tots els membres de la unitat familiar; si un qualsevol dels membres de la unitat familiar presenta declaració individual, els restants membres hauran d'utilitzar aquest mateix règim de tributació.

Mínim personal
En qualsevol de les modalitats d'unitat familiar, el mínim del contribuent serà de 5.550 euros anuals, independentment del nombre de membres integrats en la mateixa.
El còmput de l'increment per edat o per discapacitat del contribuent es realitzarà d'acord amb les circumstàncies de cadascun dels cònjuges.

Reduccions per tributació conjunta:

1. En declaracions conjuntes d'unitats familiars integrades per ambdós cònjuges, no separats legalment, i els seus fills, si n'hi hagués, s'aplicarà una reducció de la base imposable de 3.400 euros anuals.

2. En declaracions conjuntes d'unitats familiars formades pel pare o la mare i tots els fills que convisquin amb un o un altre s'aplicarà una reducció de la base imposable de 2.150 euros anuals. No s'aplicarà aquesta reducció quan el contribuent convisqui amb el pare o la mare d'algun dels fills que formen part de la seva unitat familiar.

IMPORTANT: Si s'opta per tributació conjunta, han d'incloure's en la declaració totes les rendes dels membres de la unitat familiar, independentment del fet que individualment resultin o no obligats a presentar declaració.
Els imports i límits quantitatius establerts a l'efecte de la tributació individual s'aplicaran en idèntica quantia en la tributació conjunta, sense que sigui procedent la seva elevació o multiplicació en funció del nombre de membres de la unitat familiar; no obstant això, els límits màxims de reducció per aportacions a sistemes de previsió social i a patrimonis protegits de les persones amb discapacitat seran aplicats individualment per cada partícip o mutualista integrat en la unitat familiar.

Els contribuents de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques poden optar en la seva declaració per destinar un percentatge de la seva quota íntegra a col·laborar amb el sosteniment econòmic de l'Església catòlica i/o a uns altres fins d'interès social. És a dir, poden optar conjuntament per ambdues opcions o per cap. En qualsevol cas, sigui quina sigui la seva decisió respecte de l'assignació tributària, no es modifica la quantia final de l'impost que paguen o de la devolució a la que tinguin dret.

Normativa reguladora:

• Assignació tributària a l'Església catòlica

  La disposició addicional divuitena de la Llei 42/2006, de 28 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l'any 2007, en desenvolupament del que preveu l'article II de l'Acord amb la Santa Seu ha establert amb caràcter indefinit i amb vigència des de l'1 de gener de 2007, que l'Estat destinarà al sosteniment de l'Església catòlica el 0,7% de la quota íntegra de l'IRPF corresponent als contribuents que manifestin la seva voluntat en tal sentit.

• Assignació de quantitats a fins d'interès social

  D'acord amb el que estableix la disposició addicional cinquantena de la Llei 48/2015, de 29 d'octubre, de pressupostos generals de l’Estat per a l'any 2016 (BOE del 30), per a aquest any l'Estat destinarà a subvencionar activitats d'interès social el 0,7 per 100 de la quota íntegra de l'IRPF corresponent als contribuents que manifestin expressament la seva voluntat en tal sentit.

  Segons l'article 2 del Reial Decret llei 7/2013, de 28 de juny, de mesures urgents de natu­raleza tributària, pressupostària i de foment de la investigació, el desenvolupament i la innovació (BOE del 29), són eixos de les activitats d'interès general considerades d'interès social, i com a tals seran tinguts en compte en la determinació de les bases reguladores de les ayu­das finançades amb el percentatge fixat del rendiment de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques a uns altres fins d'interès general considerats d'interès social, els següents:

  1. L'atenció a les persones amb necessitats d'atenció integral sociosanitària.

  2. L'atenció a les persones amb necessitats educatives o d'inserció laboral.

  3. El foment de la seguretat ciutadana i prevenció de la delinqüència.

  4. La protecció del medi ambient.

  5. La cooperació al desenvolupament.

  En el marc dels eixos fixats en l'apartat anterior, i en execució del que preveu l'article II de l'Acord entre l'Estat espanyol i la Santa Seu sobre afers econòmics, de 3 de gener de 1979, les quantitats a distribuir l'any 2014 i següents, obtingudes de l'assignació del percentatge del rendiment de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques per a uns altres fins d'interès social es destinaran a activitats d'interès general que, entre les recollides en l'article 4 de la Llei 6/1996, de 15 de gener, del Voluntariat, puguin ser de­claradas reglamentàriament com d'interès social. Aquest percentatge serà fixat anualment en la Llei de pressupostos generals de l’Estat.

  Per a 2017 la disposició addicional centèsima tercera de la Llei 3/2017, de 29 de juny, de pressupostos generals de l’Estat per a l'any 2017, estableix que la quantia total assignat en els pressupostos per a activitats d'interès general considerades d'interès social es distribuirà aplicant els següents percentatges: el 77,22 per 100 al Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, el 19,43 per 100 al Mi­nisterio d'Afers Exteriors i de Cooperació i el 2,85 per 100 al Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient.

Opcions per al contribuent:

• Marcar ambdues caselles: Església catòlica i fins socials. En aquest cas es destinarà un 0,7% a cadascuna de les opcions.

• Marcar una de les dues caselles: fins socials o Església catòlica.

• No marcar cap opció (el 0,7% de la quota íntegra de l'IRPF s'imputarà als pressupostos generals de l’Estat amb destinació a fins generals).

Per a aquesta campanya al contribuent se li assignarà de manera automàtica l'opció que hagués exercici en la seva declaració de l'exercici anterior, sens perjudici de les modificacions que desitgi efectuar; si no es detecta cap opció de l'exercici anterior o aquesta hagués estat no marcar cap opció, li  apareixerà un missatge a fi que exerciti l'opció o confirmeu l'absència de la mateixa.

Si una vegada presentada la declaració de l'IRPF el contribuent adverteix errors o omissions en les dades declarades,  el curs per a la  modificació de les anomalies és diferent, depenent de què els errors o omissions hagin causat un perjudici al contribuent o a la Hisenda Pública.

• Errors en perjudici del contribuent :

  Si el contribuent va declarar indegudament alguna renda exempta, va computar imports en quantia superior a la deguda o va oblidar practicar alguna reducció o deducció a les que tenia dret, com a novetat en Renda WEB 2016 s'ha incorporat un apartat específic per sol·licitar la rectificació d'autoliquidacions  si bé podrà seguir sol·licitant mitjançant escrit en la Delegació o administració de l'Agència Tributària corresponent al seu domicili fiscal la rectificació de la seva autoliquidació, sempre que l'Administració no hagi practicat liquidació provisional o definitiva per aquell motiu i que no hagi transcorregut el termini de quatre anys (a comptar de l'endemà a la finalització del termini de presentació de les declaracions, o bé, si la declaració es va presentar fora d'aquell termini, des de l'endemà a la presentació).

• Errors en perjudici de la Hisenda Pública:

  Els errors o omissions en declaracions ja presentades que hagin motivat la realització d'un ingrés inferior al que legalment hagués correspost o la realització d'una devolució superior a la procedent han de regularitzar-se mitjançant la presentació a través de Renda WEB d'una declaració complementària a l'originalment presentada.

Pot succeir que, una vegada presentada la declaració de l'Impost sobre la Renda, s'adverteixi errors o omissions en les dades declarades:

• Si han implicat un ingrés inferior o una devolució superior, han de regularitzar-se mitjançant la presentació d'una declaració complementària a l'originàriament presentada.
• Si al contrari han suposat una menor devolució o un major ingrés haurà de presentar-se una rectificació d'autoliquidació.

En accedir a Renda WEB En el "Portal Renda 2017", dins l'apartat "MÉS TRÀMITS" es troba l'opció “Modifiqui la seva declaració ja presentada", que permet realitzar tant les complementàries com les rectificacions d'autoliquidacions; Igualment a través de Renda WEB haurà de marcar-se l'opció “Modificació d'una declaració ja presentada“.

Declaració complementària

Els errors o omissions que hagin motivat un ingrés inferior o una devolució superior, han de regularitzar-se mitjançant la presentació d'una declaració complementària.

Endarreriments rendiments de treball

En les dades fiscals que l'Agència Tributària posa a disposició dels contribuents es comuniquen de forma separada els rendiments del treball en concepte d'Endarreriments. Aquestes quantitats hauran d'imputar-se als períodes impositius en què van ser exigibles, practicant-se, si escau, la corresponent autoliquidació complementària.

Aquesta autoliquidació complementària, que no comportarà sanció ni interessos de demora ni recàrrec algun, es presentarà en el termini que mitjança entre la data en què es percebin els endarreriments i el final del termini immediat següent de declaracions per l'IRPF.

Així, si els endarreriments es perceben entre l'1 de gener i l'inici del termini de presentació de la declaració d'IRPF 2017 (fins a 3 d'abril de 2018 inclòs) l'autoliquidació complementària haurà de presentar-se durant aquest any abans de finalitzar el termini de presentació de declaracions de l'exercici 2017 (fins al 2 de juliol de 2018), llevat que es tracti d'endarreriments de l'exercici 2017, cas en què s'inclouran en la pròpia declaració d'aquest exercici.

Si es perceben amb posterioritat a l'inici del termini de presentació de la declaració de Renda 2017 (a partir de 4 d'abril de 2018), l'autoliquidació complementària haurà de presentar-se en el termini existent entre la percepció dels endarreriments i el final del termini de declaració de l'exercici 2018.

També han de regularitzar-se mitjançant la presentació de declaracions-liquidacions complementàries aquelles situacions o circumstàncies sobrevingudes que motivin la pèrdua del dret a una reducció o exempció ja aplicada en una declaració anterior.

Rectificació d'autoliquidació

Si les declaracions presentades amb anterioritat han suposat un perjudici al contribuent, com l'omissió d'alguna deducció, la declaració d'alguna renda exempta, entre d'altres, el contribuent podrà sol·licitar la rectificació d'aquesta declaració, marcant X en la casella 127.

Es complimentarà la modificació de la declaració presentada, que comprendrà a més de les dades reflectides en l'autoliquidació originària, els de nova inclusió o modificació.

A aquest efecte, s'indicarà el resultat per ingressar d'anteriors autoliquidacions o liquidacions administratives corresponents a l'exercici 2017 (casella 631) o bé el resultat per retornar (casella 632). També haurà de fer-se constar en la casella 636 el nombre de justificant de l'autoliquidació de la qual rectificació se sol·licita, així com el número de compte en el que es desitja rebre la devolució.

• Descendents menors de 25 anys a 31 de desembre de 2017 que convisquin amb el contribuent, que no hagin tingut rendes superiors a 8.000 euros (sense comptar les exemptes) i que no presentin de forma independent declaració per l'IRPF amb rendes superiors a 1.800 euros.
• Descendents majors de 25 anys a 31 de desembre de 2017 amb grau de minusvalidesa igual o superior al 33 per 100, que convisquin amb el contribuent, que no hagin tingut rendes superiors a 8.000 euros (sense comptar les exemptes) i que no presentin de forma independent declaració per l'IRPF amb rendes superiors a 1.800 euros.

  Des de l'1 de gener de 2015 s'assimila a la convivència la dependència econòmica, llevat que se satisfacin anualitats per aliments a favor d'aquests fills.

  Des de l'1 de gener de 2017 s'assimilen a descendents, aquelles persones vinculades al contribuent per raó de tutela i acolliment, als qui tinguin atribuïda per resolució judicial el seu guarda i custòdia.

A aquests efectes, el concepte de renda està constituït per la suma algebraica dels rendiments nets (del treball, capital mobiliari i immobiliari, i d'activitats econòmiques), d'imputacions de rendes i dels guanys i pèrdues patrimonials computades l'any, sense aplicar les regles d'integració i compensació. Ara bé, els rendiments han de computar-se pel seu import net, això és, una vegada deduïdes les despeses (incloent la nova despesa deduïble de 2000 € de l'article 19.2 f de la Llei d'IRPF en concepte d'"Unes altres despeses ") però sense aplicació de les reduccions corresponents, llevat en el cas de rendiments del treball, en què es podran tenir en compte la reducció prevista en l'article 18 de la LIRPF en aplicar-se amb caràcter previ a la deducció de despeses.

Per tant, per determinar aquell import de 8.000 euros no han de prendre's en consideració els rendiments íntegres o bruts percebuts, sinó els nets.

Exemple: Un ascendent d'un contribuent percep únicament una pensió de 9.600 euros Li dona dret a l'aplicació del mínim per ascendents?

Resposta: Sí, atès que en minorar el rendiment íntegre de treball en l'import de les despeses deduïbles previstes en l'article 19 de la Llei de l'IRPF, en particular els de l'apartat 2.f) “En concepte d'unes altres despeses diferents dels anteriors, 2000 euros anuals”, el rendiment net serà com a màxim de 7.600 euros.

Les quantitats retornades derivades d'acords celebrats amb entitats financeres, dels interessos prèviament satisfets pels contribuents com a conseqüència de les clàusules de limitació de tipus d'interès de préstecs concertats amb aquelles, no han d'integrar-se en la base imposable de l'impost.

Tampoc s'integraran en la base imposable els interessos indemnitzatoris relacionats amb els mateixos.　

No obstant això, s'estableixen uns supòsits de regularització, en els casos en què aquests interessos haguessin format part de la deducció per inversió en habitatge habitual o deduccions establertes per les Comunitats Autònomes, o haguessin tingut la consideració de despesa deduïble:　

1. Quan el contribuent hagués aplicat al seu moment la deducció per inversió en habitatge habitual o de deduccions autonòmiques per les quantitats percebudes, perdrà el dret a la seva deducció. En aquest cas, haurà d'incloure els imports deduïts en la declaració de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques de l'exercici en què s'hagués produït la sentència, el laude arbitral o l'acord amb l'entitat, en els termes previstos en l'article 59 del Reglament de l'IRPF, però sense inclusió d'interessos de demora. 　

   A aquests efectes, si la sentència, el laude o l'acord s'hagués produït el 2017, en la declaració de Renda 2017 (a presentar l'abril, maig, juny de 2018), es marca la casella 540 i aquestes quantitats s'inclouen en les caselles 539 i 542, no essent necessari completar les caselles 541 i 543, corresponents als interessos de demora.　

   Aquest tractament és el mateix que normalment s'utilitza en els supòsits de pèrdua del dret a deducció per habitatge habitual, però sense incloure interessos de demora.　

   No serà d'aplicació aquesta regularització respecte de les quantitats que es destinin directament per l'entitat financera, després de l'acord amb el contribuent afectat, a minorar el principal del préstec. És a dir, si l'entitat financera, en lloc de tornar al contribuent les quantitats pagades el que fa és reduir el principal del préstec, no caldrà regularitza r les deduccions practicades anteriorment corresponents a aquells imports. Per part seva, la reducció del principal del préstec tampoc generarà dret a aplicar la deducció per inversió en habitatge habitual.　

2. En cas que el contribuent hagués inclòs, en declaracions d'anys anteriors, els imports ara percebuts com a despesa deduïble, aquests perdran tal consideració havent de presentar-se declaracions complementàries dels corresponents exercicis, traient les esmentades despeses, sense sanció ni interessos de demora ni recàrrec algun.　

   El termini de presentació de les declaracions complementàries serà el comprès entre la data de la sentència, laude o acord i la finalització del següent termini de presentació d'autoliquidació per aquest impost.　

Una altra qüestió regulada per la norma són els exercicis als que afecten aquestes regularitzacions, tant de les deduccions d'habitatge estatals o autonòmics com de les despeses deduïbles. En aquest sentit s'estableix que només serà d'aplicació als exercicis respecte dels quals no hagués prescrit el dret de l'Administració per determinar el deute tributari.

En funció de si el contribuent hagués aplicat deducció d'habitatge, o deduccions autonòmiques, o deducció de despeses i de l'any en què es produeixi l'acord, sentència o laude, la forma de regularitzar i els exercicis afectats varien. En concret ens podem trobar amb els supòsits següents:

1. El contribuent havia aplicat la deducció per inversió en habitatge habitual o deduccions establertes per les Comunitats autònomes, per les quantitats percebudes:　

   1. Sentència, laude o acord de l'any 2017 : En aquest cas la regularització de les quantitats deduïdes es realitzarà en la declaració de l'any 2017 (que es presentarà l'abril, maig i juny de 2018) i afectarà, amb caràcter general, a les deduccions dels anys 2013, 2014, 2015 i 2016. 　

      En el cas que entre les quantitats retornades hagi interessos de l'any 2017, aquests ja no es tindran en compte per aplicar la deducció en habitatge aquest any.　

   2. Acord amb l'entitat financera, sentència o laude de l'any 2018 : En aquest cas la regularització de les quantitats deduïdes es realitzarà en la declaració de l'any 2018 (que es presentarà l'abril, maig i juny de 2019) i afectarà, amb caràcter general, a les deduccions de l'any 2014, 2015, 2016 i 2017.

      No obstant això, si la sentència o acord és anterior a la finalització del termini de presentació de la declaració de l'IRPF de l'any 2017 (2 de juliol de 2018), els interessos de l'any 2017 no es tindran en compte per aplicar la deducció en habitatge i, per tant, la regularització no afectarà a aquest exercici.　

2. El contribuent havia inclòs les quantitats ara percebudes com a despesa deduïble en exercicis anteriors:　

   1. L'acord amb l'entitat financera, la sentència o el laude, s'ha produït des del 5 d'abril de2017 fins al 3 d'abril de 2018. En aquest cas, haurà de presentar declaracions complementàries amb caràcter general dels anys 2013, 2014, 2015 i 2016, en el termini de presentació de la declaració de l'IRPF de l'any 2017 (abril, maig i juny de 2018). 　

      Si entre les quantitats retornades hagués interessos abonats en l'exercici 2017, el contribuent ja no inclourà com a despeses deduïbles aquests imports en la seva declaració.　

   2. L'acord amb l'entitat financera, la sentència o el laude s'ha produït després del 3 d'abril de 2018. En aquest cas haurà de presentar declaracions complementàries, amb caràcter general, dels anys 2014, 2015, 2016 i 2017 en el termini de presentació de l'IRPF de l'any 2018 (abril, maig i juny de 2019). 　

      No obstant això, si l'acord o la sentència és anterior a la finalització del termini de presentació de la declaració de l'IRPF de 2017 (2 de juliol de 2018), els interessos de l'any 2017 no es tindran en compte com a despesa deduïble i, per tant, no haurà de presentar declaració complementària d'aquest exercici.　

Finalment, si el contribuent ja hagués regularitzat aquestes quantitats per tenir una sentència anterior podrà instar la rectificació de les seves autoliquidacions sol·licitant la devolució dels interessos de demora satisfets i, si escau, la modificació dels interessos indemnitzatoris declarats com a guany.　

La nova declaració (complementària) recollirà la totalitat de les dades que hagin de ser declarats, incorporant, al costat dels correctament reflectits en la declaració originària, els de nova inclusió o modificació.　

Una vegada determinada la quota diferencial resultant de la nova liquidació (Casella 620), es restarà de la mateix l'import que es va ingressar en la declaració originària, si aquesta va ser positiva (Casella 626), o bé se li sumarà la devolució percebuda, si va resultar per retornar (Casella 627); el resultat obtingut és la quota que haurà de ser ingressada com a conseqüència de la declaració complementària (Casella 630).