Salta al contingut principal

Acta de la reunió

Logotip de l'Agència Estatal d'Administració TributàriaLogotip del Fòrum d'Associacions i Col·legis de Professionals Tributaris
 

ACTA DE LA REUNIÓ DEL PLE DEL FÒRUM D'ASSOCIACIONS I
COL·LEGIS DE PROFESSIONALS TRIBUTARIS
CELEBRADA EL  26 DE NOVEMBRE DE 2019

President del Fòrum d'Associacions i Col·legis de Professionals Tributaris

Director General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

D. Jesús Gascón Catalán

Membres en representació de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

Director del Departament de Recaptació

D. Guillermo Barros Gallego

Directora del Departament de Duanes i II. EUA

D.a Pilar Jurado Borrego

Director del Departament d'Informàtica Tributària

D. Manuel Alfonso Castro Martínez

Directora del Servei de Planificació i Relacions Institucionals

D.a Rosa María Prieto del Rei

Director del Servei Jurídic

D. Diego Loma-Osorio Lerena

Delegat Especial de Catalunya

D. Isidoro García Millán

Subdirectora General de Tècnica Tributària del Departament de Gestió Tributària

D.a Mercedes Jordán Valdizán

Subdirector General d'Ordenació Legal del Departament d'Inspecció Financera i Tributària

D. Marcos Álvarez Suso

Membres en representació de les Associacions i Col·legis

Associació Espanyola d'Assessors Fiscals

Director del Gabinet d'Estudis

D. Arturo Jiménez Contento

Vocal Responsable d'Estudis i Investigació

D. Javier Gómez Taboada

Associació Professional d'Experts Comptables i Tributaris d'Espanya

Secretari de la Junta Directiva

D. José Antonio Fernández García-Moreno

Vocal de la Junta Directiva

D. Antonio Ibarra López

Consell General de l'Advocacia Espanyola

Vicedegà del Col·legi d'Advocats de les Balears

D. Rafael Gil March

Consell General de Col·legis d'agents i comissionistes de duanes

Secretari del Consell

D. Manuel López Frías

Consell General de Col·legis de Gestors Administratius d'Espanya

Responsable de l'Àrea Fiscal del Consell General

D.a Pilar Otero Moar

Consell General de Col·legis Oficials de Graduats Socials d'Espanya

Vocal de la Comissió d'Assumptes Fiscals

D. José Castaño Semitiel

Vocal de la Comissió d'Assumptes Fiscals

D. José Ruiz Sánchez

Federació Espanyola d'Associacions Professionals de Tècnics Tributaris i Assessors Fiscals

President

D. Joan Torres Torres

Vicepresident Segon

D. Adolfo Jiménez Ramírez

Gabinet de Gestors Administratius i Assessors Fiscals

Advocada

D.a Raquel Cobos Casero

Registre d'Economistes Assessors Fiscals

Director del Servei d'Estudis

D. Rubén Gimeno Frechel

Secretari Tècnic

D. Luis de l'Amo Carbajo

Secretaria Tècnica del Fòrum d'Associacions i Col·legis de Professionals Tributaris

Subdirectora General de Comunicació Externa del Servei de Planificació i Relacions Institucionals

D.a Dolores Carreño Beltrán

Madrid, 26 de novembre de 2019, se celebra la setzena reunió plenària del Fòrum d'Associacions i Col·legis de Professionals Tributaris, assistint les persones ressenyades, i d'acord amb el següent

ORDRE DEL DIA

  1. Obertura pel Director General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària.

  2. Aprovació de l'acta de la sessió celebrada el 2 de juliol de 2019.

  3. Informació sobre els temes tractats en els grups de treball.

  4. Procediment d'adhesió al Codi de Bones Pràctiques d'Associacions i Col·legis de Professionals Tributaris i al Codi de Bones Pràctiques de Professionals Tributaris.

  5. Altres consideracions, precs i preguntes. 

1. Obertura pel Director General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

Obre la sessió D. Jesús Gascón Catalán, Director General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària i president del Fòrum d'Associacions i Col·legis de Professionals Tributaris, qui, després d'agrair l'assistència a tots els presents, informa dels punts que es tractaran en la reunió i afegeix que en l'apartat dedicat a “Altres consideracions, precs i preguntes” realitzarà una exposició sobre l'estat de situació del “Pla Estratègic de l'Agència Tributària 2020-2023” que, encara que encara no té data per a la seva publicació, està pràcticament enllestestit.

2. Aprovació de l'acta de la sessió celebrada el 2 de juliol de 2019

El president del Fòrum cedeix la paraula a D.a Dolores Carreño Beltrán, Subdirectora General de Comunicació Externa del Servei de Planificació i Relacions Institucionals i secretària Tècnica d'aquest Fòrum, qui manifesta que l'acta de la quinzena sessió del ple va ser remesa a les Associacions i Col·legis amb anterioritat a aquesta reunió, havent-se rebuda observacions per part del Consell General de Graduats Socials. Les mateixes es van incorporar a l'acta i es va comunicar a les Associacions i Col·legis la part objectada. Afegeix que, fins al moment, no s'ha rebut cap comentari. Adreçant-se als assistents pregunta si algú vol realitzar alguna observació. Atès que no es formula cap, declara aprovada l'acta de la 15a sessió plenària que va tenir lloc el passat 2 de juliol.

Per finalitzar, D.a Dolores Carreño informa que l'acta aprovada en aquest Ple es publicarà en la pàgina web de l'Agència Tributària, en l'espai reservat a aquest Fòrum.

A continuació, el Director General de l'Agència Tributària dona pas al tercer punt de l'ordre del dia i cedeix la paraula a D.a Rosa María Prieto del Rei, Directora del Servei de Planificació i Relacions Institucionals.

3. Informació sobre els temes tractats en els grups de treball

D.a Rosa María Prieto pren la paraula i assenyala que, en la reunió del grup de treball de novetats en normativa, models i campanyes, que va tenir lloc el passat 23 d'octubre, es va tractar, entre altres qüestions, el tema del procediment d'adhesió al Codi de Bones Pràctiques d'Associacions i Col·legis de Professionals Tributaris, així com al Codi de Bones Pràctiques de Professionals Tributaris. Respecte al primer d'ells, per part de l'Agència Tributària es va plantejar que, atès que tant l'organització com el funcionament i forma jurídica de cada Associació i Col·legi és diferent, es necessitava que les entitats comuniquessin quin òrgan en la seva organització seria el competent per adoptar la decisió d'adherir-se. Així mateix, es va assenyalar que l'Agència Tributària necessitava conèixer a més el nombre d'associats o col·legiats de cada entitat per tal d'establir trams, en funció de la mida, que delimitessin el nombre de consultes que cadascuna podia plantejar. Afegeix la Directora del Servei de Planificació i Relacions Institucionals que des de la Secretaria Tècnica d'aquest Fòrum es va sol·licitar la informació i que, en aquests moments, ja han contestat algunes Associacions i Col·legis, però no tots. D'altra banda, quant al procediment d'adhesió al Codi de Bones Pràctiques de Professionals Tributaris, en la reunió va haver una posició unànime en què un requisit obligatori havia de ser la pertinença del professional a l'Associació o Col·legi corresponent.

D.a Rosa María Prieto cedeix la paraula a D.a Mercedes Jordán Valdizán, Subdirectora General de Tècnica Tributària del Departament de Gestió Tributària, que comença la seva exposició assenyalant que comentarà l'activitat del grup de treball de novetats en normativa, models i campanyes que afecta al seu Departament. Així, indica que les qüestions més destacades van ser les següents:

  1. Modificacions normatives i tècniques per a la propera campanya d'informatives: es va informar de què la majoria dels canvis eren essencialment tècnics i orientats, fonamentalment, a millorar els serveis d'assistència al contribuent, sobretot, en la campanya de renda. Així, en relació amb els diferents models, sense entrar en detall, es va destacar que respecte al model 198, declaració anual d'operacions amb actius financers i altres valors mobiliaris, s'havien rebut nombroses observacions al projecte d'ordre, algunes de les quals s'havien incorporat a la mateixa, com era el cas de l'ajornament de seu entrada en vigor fins a l'1 de gener de 2021. Per part seva, en relació amb el model 184, entitats en règim d'atribució de rendes, es va informar de què s'anava a incloure un major desglossament de la informació, tant per a activitats econòmiques en estimació directa, com per als rendiments del capital immobiliari.

    D'altra banda, quant a les modificacions tècniques, es va assenyalar que l'objectiu era millorar la qualitat de la informació subministrada i es van destacar les següents:

    • Extensió del sistema TGVI on line, es va comentar que el sistema no havia tingut grans incidències en el seu primer any d'implantació, havent-se solucionat la majoria durant el període de proves. Així, es va comunicar que per a 2019 s'estenia el seu ús a la resta de declaracions informatives. D.a Mercedes Jordán afegeix que des de la primera setmana de novembre està disponible un portal de proves, a fi que es realitzin les validacions oportunes i es comprovi que es va a poder realitzar l'emplenament dels models durant el període de presentació.

    • Eliminació de les predeclaracions per SMS dels models 190, 347 i 390: es va indicar que la seva supressió no hauria de generar cap problema, ja que tenia un ús molt residual. De fet, en el tràmit d'informació pública no s'havia rebut cap observació en relació amb la qüestió.

  2. Impost sobre societats: es va comunicar que l'Agència Tributària estava abordant una sèrie de treballs tendents a implantar en la campanya de 2019 un servei d'assistència a l'obligat tributari, consistent en el subministrament de determinades dades fiscals en poder de l'Administració, de forma anàloga a com es fa en la campanya anual de l'IRPF.

  3. Modificacions normatives que afecten al model 349, declaració recapitulativa d'operacions intracomunitàries. En el grup de treball es va informar del següent:

    • Les modificacions obeeixen a la transposició de la normativa comunitària a la Llei i el Reglament de l'IVA, cosa que provoca que el model deixi de tenir un valor tan formal, per adquirir un paper més substancial, quant a control.

    • Se suprimeix la presentació anual (última presentació el gener de 2020 respecte a l'exercici 2019).

    • S'incorporen al model les regles de tributació per als “acords de venda de béns en consigna”.

    • Se simplifiquen les operacions en cadena (entregues successives entre diferents empresaris quan hi ha un únic transport intracomunitari).

    • Es recalquen els requisits perquè les EIB estiguin exemptes (NIF - IVA, actualització del VIES, declaracions d'operacions intracomunitàries).

A continuació D.a Mercedes Jordán comenta que en la reunió del grup de treball d'anàlisi de mesures per afavorir la certesa jurídica, que va tenir lloc també el 23 d'octubre, es va informar sobre l'estat de tramitació de la transposició de la Directiva (UE) 2018/822 del Consell, de 25 de maig de 2018 (Directiva sobre Intermediaris Fiscals o DAC 6). Assenyala que, quant al projecte per ordre d'aprovació dels models, el termini per a observacions va finalitzar el passat 11 de novembre i que moltes de les rebudes excedien l'àmbit de la pròpia ordre, ja que feien referència a la pròpia Directiva. No obstant això, afegeix que sí es recolliran en l'ordre algunes de les aportacions rebudes, ja que afecten a qüestions de l'àmbit gestor de la pròpia ordre, com ha estat el cas del termini de presentació dels models.

Per finalitzar, la Subdirectora General de Tècnica Tributària assenyala que, com tots recordaran, l'Agència Tributària va publicar en la seva pàgina web un format electrònic de llibres registre d'IVA amb l'objectiu de garantir una actuació normalitzada ajustada als procediments establerts per gestió tributària. Així, afegeix que, com una mesura més d'assistència i ajuda al contribuent, aquest format s'ha estès als llibres registre d'IRPF i que el passat 15 de novembre s'ha publicat un format electrònic normalitzat, de caràcter voluntari, que permet complir conjuntament amb les obligacions tant a IVA com en IRPF.

D. Jesús Gascón agraeix a D.a Mercedes Jordán la seva intervenció i cedeix la paraula a D. Marcos Álvarez Suso, Subdirector General d'Ordenació Legal del Departament d'Inspecció Financera i Tributària, per comentar la reunió del grup de treball d'anàlisi de mesures per afavorir la certesa jurídica, que va tenir lloc el 23 d'octubre.

D. Marcos Álvarez inicia la seva exposició assenyalant que, de les qüestions tractades en la reunió d'aquest grup de treball, referirà breument a les següents:

  1. Nota sobre la posició de l'AEAT en els processos concursals: el Director del Departament de Recaptació Tributària va comentar que la nota sobre la posició de l'Agència Tributària en els processos concursals havia estat remesa a les Associacions i Col·legis integrants d'aquest Fòrum, a fi que realitzessin les observacions que estimessin oportunes. Per part del Departament de Recaptació es comunica que s'han rebut diversos suggeriments, les quals s'agraeixen, i que s'estan analitzant per l'Agència Tributària. Afegeix que la nota es publicarà en la pàgina web per a coneixement general tan aviat com sigui possible, per tal de complir amb el compromís de donar a conèixer els criteris utilitzats per l'Administració en les seves actuacions.

  2. Aplicació del règim especial del recàrrec d'equivalència de l'IVA : es va recordar que, encara que aquest és un règim obligatori una vegada que es presenten els supòsits subjectius i objectius, tant per al detallista com per al majorista, des del Departament d'Inspecció Financera i Tributària s'estaven detectant casos en els que no s'estava repercutint el recàrrec. Així, per tal d'evitar aquestes situacions, i atès que per part d'alguns majoristes s'havia al·legat que desconeixien el caràcter de detallista dels seus clientes, es va comunicar que l'Agència Tributària estava treballant en la implementació d'una consulta pública als distribuïdors, on, introduint el NIF del clienta, el majorista pogués conèixer si estava tractant amb un detallista i, així, poder aplicar el recàrrec corresponent.

  3. Estat de tramitació de la transposició de la Directiva (UE) 2018/822 del Consell, de 25 de maig de 2018 (Directiva sobre Intermediaris Fiscals o DAC 6), així com del projecte d'ordre pel qual s'aproven els models de declaració relatius a l'obligació d'informació establerta en la mateixa: la Direcció General de Tributs va recordar les línies generals de l'obligació i va comunicar que no existia encara un text definitiu, ja que estava pendent del dictamen del consell d'Estat per a la seva aprovació a Consell de Ministres. Per part seva, el Departament de Gestió Tributària va exposar, en línies generals, els nous models (234, 235 i 236) que s'anaven a implementar per a la declaració de la informació relativa als mecanismes transfronterers de planificació fiscal pels intermediaris o, si escau, els obligats tributaris.

  4. Qüestions plantejades per les Associacions i Col·legis:

    • Dissolució de les comunitats de béns: es va assenyalar que seria convenient que l'Agència Tributària revisés la seva interpretació en aquest tema i aclarís certs criteris jurídics, diferenciant la dissolució de comunitats de les permutes, al que des del Servei de Planificació i Relacions Institucionals es va contestar que s'estudiaria la proposta.

    • Comprovacions relatives als rendiments de capital immobiliari en l'IRPF : es va assenyalar que s'estaven realitzant comprovacions per part de l'Administració quant al valor a considerar com a base de càlcul de l'amortització d'immobles, sobretot, en cas que haguessin estat adquirits per herència, així com a l'aplicació de la reducció del 60%, utilitzant en aquest cas, en opinió de l'Associació, un criteri incorrecte. La representant del Departament de Gestió Tributària va respondre que prenia nota de la qüestió per tenir-ho en compte de cara a futures comprovacions.

    • Valoració de les transmissions de participacions / accions no cotitzades en l'IRPF : es va comentar que en realitzar-se aquestes actuacions pel Departament de Gestió Tributària i no pel Departament d'Inspecció, el contribuent rebia directament una proposta de liquidació, causant-li una certa indefensió, principalment quan els Tribunals Superiors de Justícia ja han reiterat en els seus pronunciaments la situació excepcional del país en els últims anys, en què no ha hagut unes condicions de mercat favorables. Per part seva, el Subdirector General d'Assistència Jurídica va indicar que en aquestes comprovacions s'utilitzaven les dades que constaven en les declaracions de l'impost de societats, ja que es presumeix que aquestes reflecteixen la realitat patrimonial de l'entitat.

    • Avenços en el procediment de col·laboració entre l'Agència Tributària i la Direcció General de Tributs per a la resolució de consultes: es va informar de què tant per a l'Agència Tributària com per a la Direcció General de Tributs és un tema de gran interès l'oferir certesa jurídica a qui la sol·liciti i amb la major proximitat possible en el temps a la realització del fet imposable. Així, es va comunicar que els dos organismes estaven treballant en l'establiment d'un sistema que permeti agilitzar, en certa mesura, la resposta de cert tipus de consultes, però que, de moment quedaven molts aspectes per considerar.

      En relació amb aquesta qüestió, D. Marcos Álvarez afegeix que les novetats que es vagin produint s'informaran els membres d'aquest Fòrum.

    • Concurs de creditors de l'entitat Thomas Cook: es va plantejar la possibilitat de rectificar bases imposables de l'IVA com a conseqüència de la fallida d'aquesta empresa, al que l'Agència Tributària va respondre que ni la legislació espanyola ni la comunitària permetien una flexibilitat ad hoc per a contribuents concrets.

Per finalitzar la seva intervenció, el Subdirector General d'Ordenació Legal comenta que també en la reunió del grup de treball es va comentar la preocupació de l'Agència Tributària en relació amb certes notícies aparegudes en mitjans de comunicació, amb informació esbiaixada quant a l'actuació de l'Administració. Així mateix, afegeix que considera de gran importància la funció de cooperació i transparència d'aquest Fòrum e convida als presents a utilitzar-ho com àmbit per manifestar qualsevol discrepància o malestar. D'altra banda, assenyala que agraeix a les Associacions i Col·legis totes les qüestions que han aportat per al treball dels grups del Fòrum i els insta a seguir fent-ho.

D. Jesús Gascón agraeix a D. Marcos Álvarez la seva exposició i ofereix la paraula als presents per si algú desitjar fer alguna observació o comentari. Atès que no es produeix cap intervenció, dona pas al punt següent de l'ordre del dia.

4. Procediment d'adhesió al Codi de Bones Pràctiques d'Associacions i Col·legis de Professionals Tributaris i al Codi de Bones Pràctiques de Professionals Tributaris.

El Director General comenta que, després de l'aprovació dels dos Codis en la sessió plenària del mes de juliol passat, en les Associacions i Col·legis, necessàriament, s'ha hagut d'obrir un període de reflexió respecte a la presa de posició en relació amb els mateixos. Assenyala que, per part seva, la intenció de l'Agència Tributària és posar en marxa com més aviat millor els procediments d'adhesió. D. Jesús Gascón afegeix que, per tal de conèixer l'estat de situació a cadascun dels col·lectius, desitja obrir una ronda d'intervencions.

En primer lloc, presa la paraula D. Joan Torres Torres, representant de la Federació Espanyola d'Associacions Professionals de Tècnics Tributaris i Assessors Fiscals (FETTAF), qui exposa que en la seva federació cada entitat té les seves particularitats i que, independentment de què la federació sigui el vincle amb aquest Fòrum, el que s'ha proposat és que cada associació es pugui adherir individualment. Afegeix que li consta que la majoria ja l'han debatut en les seves juntes directives i que són favorables a l'adhesió, és a dir, que només els falta complimentar el tràmit, i que queden dos o tres que encara no han tingut temps de debatre-ho.

A continuació, intervé D. Adolfo Jiménez Ramírez, representant també de FETTAF, qui afegeix que, encara que l'addenda estigui aprovada, no la comparteix, ja que, en la seva opinió, el Codi hagués de ser un, a què cada col·lectiu s'adhereix o no, segons el seu criteri. No obstant això, assenyala que comprèn que, d'alguna manera, les entitats reticents a l'aprovació del Codi, havien de comptar amb algun mecanisme que permetés als seus associats adherir-se i no privar-los d'aquest dret.

Seguidament presa la paraula D. José Castaño Semitiel, representant del Consell General de Col·legis Oficials de Graduats Socials d'Espanya, qui manifesta que, primerament, voldria que s'aclarís la qüestió de si els professionals tributaris que no estiguessin col·legiats o associats anaven a poder adherir-se pel seu compte al Codi. Afegeix que el seu col·lectiu ha manifestat en anteriors ocasions la seva oposició en aquest punt.

D. Jesús Gascón li respon que un dels requisits per poder adherir-se al Codi és que les persones que el desitgin, hauran d'estar associades o col·legiades en una entitat que compti amb un codi deontològic. Afegeix que, en l'horitzó temporal del curt i mitjà termini, l'Agència Tributària només es planteja un procediment obert a les associacions i col·legis aquí presents i als seus associats i col·legiats.

A continuació, D. José Castaño Semitiel comenta que el plantejament del seu col·lectiu és que l'aprovació de l'adhesió la realitzi el ple del Consell Nacional, format per tots els presidents d'Espanya. Afegeix que, posteriorment, cada col·legi provincial, a través d'una addenda a l'aprovació nacional, gestionarà la seva adhesió. Així mateix, indica que seria desitjable que el funcionament fora similar al procediment de col·laboració social, de manera que cada Col·legi pogués ocupar-se, telemàticament, de tramitar l'adhesió dels seus propis col·legiats que així el desitgin. És a dir, si un col·legiat desitja adherir-se, que el faci a través del seu col·legi, de manera que, si deixa de pertànyer al col·legi, l'entitat pugui, d'alguna forma, comunicar aquest fet i que es doni de baixa la seva adhesió. Si, posteriorment, aquesta persona torna a pertànyer a una altra associació, que torni a tramitar l'adhesió a través de la mateixa. Per finalitzar, D. José Castaño assenyala que per a finals de desembre està prevista la celebració del ple nacional on creï que s'aprovarà sense incidències l'adhesió al Codi, ja que ha estat un tema debatut internament amb deteniment.

Seguidament intervé D.a Raquel Cobos Casero, representant del Gabinet de Gestors Administratius i Assessors Fiscals (GESAF), qui assenyala que el seu col·lectiu està en una situació semblant a la que han exposat els representants del Consell General de Col·legis Oficials de Graduats Socials d'Espanya. Afegeix que a final d'any està previst que el Consell aprovi l'adhesió i que l'associat que desitgi adherir-se la tramiti a través de la seva entitat.

A continuació, presa la paraula D.a Pilar Otero Moar, representant del Consell General de Col·legis de Gestors Administratius d'Espanya, qui comença la seva exposició assenyalant que el Consell General ja ha aprovat l'adhesió al Codi i que, en aquests moments, s'està debatent la qüestió en els seus vint-i-dos col·legis territorials per tal de plantejar en les seves respectives juntes de govern, l'aprovació de l'adhesió. Afegeix que, en la seva opinió, l'aprovació serà unànime. D'altra banda, assenyala que, quant al procediment, seria desitjable que el Consell es pogués ocupar de tramitar les sol·licituds d'adhesió dels col·legis territorials. Per finalitzar pregunta si, en aquests moments, és possible ja sol·licitar l'adhesió al Codi.

D.a Rosa María Prieto contesta que, atès que cada entitat té una forma diferent de funcionament, s'està acabant d'ultimar tècnicament el procediment i que el mes de desembre es comunicarà el mateix als presents, a més de publicar una nota en la pàgina web. Afegeix que la centralització en el Consell de les sol·licituds d'adhesió, per al seu posterior trasllat a l'Agència Tributaria, no hauria de presentar cap problema.

Seguidament intervé D. Luis de l'Amo Carbajo, representant del Registre d'Economistes Assessors Fiscals (REAF), qui comenta que la seva entitat té previst celebrar un ple a mitjan desembre i que el que s'estaven plantejant era que, una vegada que es produís l'aprovació del Codi, se seguís un esquema semblant al del procediment de col·laboració social, és a dir, que cada col·legi s'ocupés de tramitar la seva pròpia adhesió i la dels seus membres, si bé amb algun tipus de centralització al Consell General per a les qüestions informatives amb els professionals tributaris adherits, ja pertanyessin a la seva entitat o a una altra.

A continuació, presa la paraula D. Manuel López Frías, secretari del Consell General de Col·legis d'agents i comissionistes de duanes, qui assenyala que el Consell d'Agents de Duanes ja ha aprovat l'adhesió al Codi de Bones Pràctiques i que, en aquests moments, estan transmetent la seva posició als col·legis que representen. Afegeix que el plantejament que tenen quant al procediment és que les sol·licituds d'adhesió, ja siguin d'un col·legi o dels seus col·legiats, se centralitzin al Consell General i, des del mateix, es comuniquin a l'Agència Tributària, és a dir, que aquest òrgan sigui la via de comunicació, per tal de tenir controlada en qualsevol moment la situació de l'adhesió de tots els membres del seu col·lectiu. Afegeix que, no obstant això, cada col·legi s'ocuparà de donar el vistiplau a les sol·licituds dels seus membres i les traslladarà al Consell.

Seguidament intervé D. Antonio Ibarra López, representant de l'Associació Professional d'Experts Comptables i Tributaris d'Espanya (AECE), per assenyalar que la seva entitat té caràcter nacional i, al no existir la territorialitat, serà la pròpia Associació qui canalitzi l'adhesió dels seus membres. D'altra banda, indica que vol redundar en la qüestió plantejada pel representant del Consell General de Col·legis Oficials de Graduats Socials d'Espanya sobre si els professionals no col·legiats ni associats podrien adherir-se al Codi. Així, sol·licita que es reculli en l'acta d'aquesta sessió plenària que la correcta interpretació del Codi, tal com està redactat en aquests moments, suposa que un professional que vulgui adherir-se al Codi de Bones Pràctiques ha de comptar, obligatòriament, amb la tutela de l'Associació o Col·legi al que pertanyi. Afegeix que, pràcticament, totes les entitats presents opinen el mateix.

D. Jesús Gascón li respon que l'Agència Tributària ha interpretat que existeix unanimitat quant a aquesta qüestió per part de totes les entitats. Afegeix que la posició de l'Administració és que, quant al Codi per a les Associacions i Col·legis, es tracta d'un Codi obert a l'adhesió de qualsevol col·lectiu, atès que pot haver associacions, presents o futures, que desitgin fer-ho. No obstant això, indica que, si alguna associació volgués adherir-se i formés part d'alguna de les aquí presents, des de l'Agència Tributària se la reconduiria a fi que el tramités a través de la seva entitat, si aquest fora el criteri de funcionament adoptat per la mateixa. Així, cita, a tall d'exemple, el Codi de Bones Pràctiques Tributàries aprovat per unanimitat en el Fòrum de Grans Empreses, el qual està constituït per 27 entitats. Tanmateix, indica que al Codi de Bones Pràctiques Tributàries pot adherir-se, com de fet ocorre, qualsevol altra empresa que així el decideixi. En aquests moments s'han adherit més de 140 entitats que, tenint en compte que moltes són grups, suposa que avui dia hagi més de 1.300 adhesions. D'altra banda, el Director General assenyala que, quant al Codi de Bones Pràctiques de Professionals Tributaris, el punt que impossibilita la seva adhesió individualitzada és que la mateixa mancaria de la certificació de la seva subjecció a un codi deontològic. És a dir, els professionals que vulguin adherir-se al Codi, necessàriament, han de pertànyer a una associació o col·legi que compti amb un codi deontològic al que sotmetre la seva activitat.

A continuació, D. Javier Gómez Taboada, representant de l'Associació Espanyola d'Assessors Fiscals (AEDAF), manifesta que la seva associació ha decidit no adherir-se institucionalment al Codi per a les Associacions i Col·legis, sens perjudici del ple respecte a tots els seus associats que, individualment, desitgin adherir-se al Codi de Bones Pràctiques de Professionals Tributaris.

Seguidament presa la paraula D. Rafael Gil March, representant del Consell General de l'Advocacia Espanyola, qui assenyala que, encara que la seva entitat va votar en contra de l'aprovació dels textos dels dos Codis, això no obsta perquè els col·legiats que vulguin adherir-se, puguin fer-ho. Afegeix que se suma al ja comentat en aquesta reunió i en les anteriors en relació amb no permetre l'adhesió de persones que no estiguin associades o col·legiades. D'altra banda, comenta que en aquests moments no li consta que el Consell tingui previst modificar la posició inicialment adoptada, sens perjudici que algun col·legi pugui decidir aprovar l'adhesió, ja que l'opinió del Consell en aquest assumpte no és vinculant per als col·lectius que representa. És a dir, els diferents col·legis, o els col·legiats, individualment, poden decidir sol·licitar l'adhesió al respectiu Codi.

Finalitzades les intervencions dels representants de les Associacions i Col·legis, D. Jesús Gascón manifesta que ha quedat clar en quin punt es troba cadascuna. Reitera que per a l'Agència Tributària no hi ha inconvenient en què la sol·licitud d'adhesió sigui a nivell central o territorial, segons el criteri aprovat pels òrgans de govern de l'entitat, i que, en el moment en què es produeixi l'adhesió de l'associació o col·legi, s'obriria la possibilitat que els seus membres s'adherissin. Afegeix que, en el cas de les entitats que no desitgin adherir-se, caldria posar en funcionament l'addenda, a fi que els seus associats o col·legiats poguessin fer-ho a títol individual.

Presa la paraula D. José Castaño Semitiel i pregunta si, en relació amb els Codis hi ha alguna data prevista per a l'inici del procediment d'adhesió i si es podrà realitzar telemàticament.

Li contesta D.a Rosa María Prieto que el calendari que estudia l'Agència Tributària és que el mes de desembre ja puguin adherir-se les Associacions i Col·legis que desitgin fer-ho i que a finals del gener de 2020 ja el puguin fer els professionals tributaris a títol individual. Quant al procediment d'adhesió als Codis, es tramitarà a través de la Seu electrònica. Afegeix que, no obstant això, una vegada que estigui enllestestit s'informarà del mateix als presents perquè puguin realitzar les observacions que considerin que puguin contribuir a millorar-ho. Tècnicament, serà com la resta de procediments recollits en la Seu electrònica, encara que queda per determinar com es van a articular les baixes.

Seguidament D. José Castaño pregunta si les dades sobre el nombre d'associats o col·legiats s'han de remetre a l'Agència Tributària amb algun desglossament, en l'àmbit de Consell o en l'àmbit de Col·legi.

D.a Rosa María Prieto respon que la finalitat de conèixer el nombre de membres és dimensionar cada associació per conèixer si pot ser més o menys representativa a l'efecte d'establir el nombre de consultes mensuals que pot realitzar cada col·lectiu.

Seguidament, D. Luis de l'Amo Carbajo planteja que, atès que els associats i col·legiats d'entitats que no es vagin a adherir al Codi sí van a poder fer-ho a títol individual, d'alguna manera això suposarà en la pràctica la participació d'aquestes entitats en la concreció i desenvolupament dels compromisos recollits en els Codis, com ara el nombre d'hores de formació, els estàndards de qualitat considerats acceptables, etc., així com servir de canal de comunicació entre l'Agència Tributària i els membres dels seus col·lectius. Així, D. Luis de l'Amo considera molt incoherent que hagi associacions i col·legis que no s'adhereixin al Codi, però, tanmateix, es vegin implicades directament en qüestions pràctiques del seu desenvolupament.

D. Jesús Gascón contesta que l'Agència Tributària pressuposa que totes les entitats representades en aquest Fòrum disposen d'un codi deontològic, així com de manuals de conducta per als seus membres. Afegeix que la finalitat de l'addenda és garantir que, precisament, la sol·licitud d'adhesió d'un professional compti amb el suport de la corresponent associació o col·legi, que, a més, li servirà com canal de comunicació amb l'Administració per a les seves consultes. No obstant això, D. Jesús Gascón assenyala que s'analitzarà la qüestió plantejada.

Presa la paraula D. Javier Gómez Taboada, representant de AEDAF, qui manifesta que està d'acord amb les observacions apuntades per D. Jesús Gascón i que no veu incompatibilitat entre la falta d'adhesió institucional d'una associació i la funció de servir de canal de comunicació per als seus associats adherits. Així mateix, comenta que en la Delegació Especial de Navarra ha hagut una reunió informativa sobre els Codis i que voldria saber si es tracta d'un iniciatiu particular d'aquesta delegació o si es promouran sessions informatives per tot Espanya. D'altra banda, sol·licita que consti en l'acta d'aquesta reunió la contrarietat de la seva Associació pel format utilitzat per l'Agència Tributària en la seva resposta a la sol·licitud de AEDAF de l'informe del Servei Jurídic, relatiu a l'extensió de l'exempció de la prestació per maternitat per a situacions ferms. Afegeix que aquesta resposta mancava de capçalera, data i signatura.

D. Jesús Gascón respon que, en relació amb aquesta última qüestió, ha d'assenyalar que quan, internament, demana un informe que serà assumit per la Direcció General de l'Agència Tributària, no exigeix cap tipus de formalisme, utilitzant habitualment el correu electrònic. Tanmateix, quan s'ha d'aportar a un òrgan extern, com pot ser un tribunal, sí que es compleixen els requisits formals. Afegeix que el fet que l'informe al·ludit estigués en aquell format respon a simples raons d'operativitat, però que, no obstant això, en el futur, en els casos en què pugui existir una transcendència externa, s'estudiaran altres formes de complimentar les sol·licituds. D'altra banda, quant a les sessions informatives sobre el Codi de Bones Pràctiques, indica que no hi ha una previsió a l'efecte, però que s'atendran les demandes concretes que es vagin produint.

A continuació, atès que no es produeixen més intervencions, el president del Fòrum dona pas al punt següent de l'ordre del dia.

5. Altres consideracions, precs i preguntes

D. Jesús Gascón comenta que, com ha indicat al començament d'aquesta reunió, vol exposar l'estat de desenvolupament del Pla Estratègic de l'Agència Tributària 2020 - 2023. Així, assenyala que encara no ha estat presentat i que s'estan acabant d'actualitzar algunes xifres ja que, en un primer moment, estava pensat per al període 2019 - 2022. Prossegueix assenyalant que el Pla és un document de planificació estratègica de caràcter plurianual, elaborat per l'Agència Tributària per subratllar quins van a ser les seves línies d'actuació fonamentals i les seves prioritats, així com per establir una sèrie d'indicadors que reflecteixin millor quin és el treball que realitza, al mateix temps que es reforça la pròpia governança, la transparència i la rendició de comptes de la institució. Atès que és un document elaborat per l'Agència Tributària per a la pròpia organització, té unes limitacions clares, és a dir, no proposarà canvis normatius, més enllà de les normes d'autogovern, ni afecta al sistema de finançament territorial. Afegeix que no es tracta d'un relat exhaustiu i detallat del treball de l'Agència Tributària, ja que el document compta amb més de 130 pàgines, en les que es pretén subratllar únicament els aspectes essencials i prioritaris. D. Jesús Gascón prossegueix assenyalant que, en primer lloc, s'inclou una anàlisi del context i que, encara que l'entorn pot resultar molt canviant, ha de ressaltar que, a Espanya, independentment del fet que puguin sorgir urgències pressupostàries, la situació actual és diferent de la dels últims anys, on l'impacte de la crisi econòmica va prioritzar les actuacions a curt termini. Així, aquest nou escenari ha permès que l'Agència Tributària es doti d'una planificació estratègica per a la seva activitat en el mitjà i el llarg termini. D'altra banda, indica que l'entorn internacional en l'àmbit tributari es troba en un període de reflexió tant en la imposició indirecta com, molt especialment, en la directa i que caldrà veure en què desemboca. A més, assenyala que l'entorn internacional també pot quedar condicionat pel possible impacte del Brexit, aspecte que dependrà del mecanisme de sortida finalment adoptat, però que necessàriament tindrà conseqüències procedimentals i operatives. D'altra banda, comenta que en el Pla estratègic s'ha prestat especial atenció a la sociologia tributària, atès que els estudis del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) i de l'Institut d'Estudis Fiscals han posat de manifest qüestions molt interessants en relació amb l'opinió dels espanyols sobre l'Administració tributària, el frau, els serveis d'ajuda de l'Agència Tributària, etc. D. Jesús Gascón indica que és molt significatiu que un percentatge superior al 70% dels enquestats respongui que el frau fiscal no entra dins la seva forma de veure la vida. Per a aquesta àmplia majoria de ciutadans és necessari que l'Agència Tributària reforci els mecanismes d'informació i assistència que els facilitin el compliment de les seves obligacions tributàries. Tanmateix, en el costat oposat hi ha un 8% d'enquestats que contesta que el frau fiscal és consubstancial a la pròpia existència dels impostos, per a què la resposta de l'Administració haurà de basar-se en l'establiment de mecanismes de control. Finalment, hi ha un percentatge, al voltant del 25%, que opina que el frau és una opció en determinats moments de la vida personal o societària. Davant aquest col·lectiu caldria reforçar les mesures de prevenció.

Prossegueix D. Jesús Gascón assenyalant que en el Pla també s'han tingut en compte els estudis existents sobre l'economia submergida. En concret, en els estudis realitzats per la Comissió Europea sobre el tax gap i altres indicadors relacionats es recull que, en el cas d'Espanya, en comparació dels països del seu entorn, la xifra d'economia submergida no és molt elevada. Assenyala, tanmateix, que moltes vegades les variacions interanuals s'han de més a canvis metodològics que a canvis en el comportament dels contribuents. Els estudis sobre l'economia submergida a vegades presenten dades molt alarmistes, però quan els organismes internacionals són els que encarreguen aquests estudis aquells percentatges cauen dràsticament. A vegades es produeixen determinades polèmiques sobre això que transmeten la idea de què es podria recaptar molt més. No obstant això, afegeix que no tota l'economia submergida pot ser objecte de regularització ja que, per exemple, les activitats il·legals no són susceptibles de produir una recaptació tributària addicional. A més, hi ha economia de molt baixa intensitat amb imports molt baixos que no tributarien tenint en compte els mínims personals i familiars, per exemple, en l'IRPF. Així mateix, comenta que, encara que sembli un contrasentit, hi ha economia submergida que es duu a terme pagant impostos. Cita com exemple el cas d'un local on es desenvolupi una activitat oculta. Aquell local està pagant l'IBI i, a més, uns subministraments d'energia i, probablement, s'està aprovisionant en establiments en els que suporta l'IVA. No obstant això, D. Jesús Gascón indica que l'existència d'economia submergida en una realitat i descobrir-la també és un objectiu de l'Administració.

D'altra banda, el Director General comenta que els resultats de les activitats de control de l'Agència Tributària que es presenten anualment ofereixen xifres molt elevades, al voltant dels 15.000 milions d'euros. Tanmateix, assenyala que en aquella xifra estan inclosos resultats de qualsevol tipus i no necessàriament derivats d'actuacions de lluita contra el frau. Afegeix que és desitjable una major transparència per informar clarament dels conceptes que s'engloben en aquells resultats. Per exemple, els ingressos derivats de declaracions regularitzades amb resultat per ingressar, rectificacions d'autoliquidacions presentades pels contribuents que són desestimades o reduïdes, etc. A més, l'Agència Tributària duu a terme actuacions que no es recullen en els resultats de control, com poden ser les minoracions de bases imposables negatives, la lluita contra el contraban o els efectes induïts, per exemple, pels avisos introduïts en la declaració de l'IRPF que produeixen que el contribuent directament declari correctament. D'altra banda, assenyala que pot haver resultats extraordinaris, expedients atípics, que poden fer que un any el resultat sigui molt elevat i a l'any següent que sembli molt reduït. D. Jesús Gascón indica que el Pla introdueix set indicadors estratègics que il·lustren millor quin és el treball que realitza l'Agència Tributària des d'una perspectiva plurianual. Així, en consonància amb l'objectiu de fomentar el compliment tributari, el primer indicador plantejat se centra en mesurar l'evolució del mateix. Per fer-ho, es realitza una anàlisi dinàmic comparant exercicis per tal d'observar l'evolució de les grans magnituds macroeconòmiques més directament relacionades amb els ingressos tributaris. Es compara l'evolució del PIB nominal i la de la demanda nacional, amb la finalitat de determinar si els indicadors fiscals evolucionen millor o pitjor que les principals magnituds macroeconòmiques. D. Jesús Gascón assenyala que la conclusió és que ha millorat el compliment voluntari en els últims anys, a la qual cosa, en alguna mesura, han contribuït amb la seva activitat tots els presents. Així, indica com dada de referència que el 2019 el PIB nominal creixerà al voltant d'un 3,6%, mentre que les bases imposables agregades estaran al voltant d'un 5%. D'altra banda, també s'està mesurant el comportament tributari dels contribuents inspeccionats. Exceptuant a les societats i grups adscrits a la Delegació Central de Grans Contribuents (en els que es produeix una gran variabilitat de resultats entre anys a causa de la internacionalització i a reestructuracions empresarials que dificulten que les comparatives entre exercicis siguin homogènies), el Director General cita, a tall d'exemple, que s'havia observat que els contribuents inspeccionats el 2015 havien incrementat els seus ingressos declarats un 25,6% durant els tres anys posteriors a l'exercici en el que va ser practicada la regularització respecte del que venien declarant durant els tres anys anteriors, essent el creixement mitjà dels ingressos tributaris entre aquests períodes per al conjunt dels contribuents clarament inferior: d'un 12,6%. Així, això indica que les inspeccions van tenir un impacte positiu, traduint-se en una millora del compliment voluntari. El Director General afegeix que és necessari ampliar els estudis sobre els efectes induïts a uns altres àmbits, com el duaner, els impostos especials, les actuacions del Departament de Gestió Tributària, etc. Assenyala com exemple els avisos en la campanya de l'IRPF sobre arrendaments turístics o sobre comptes a l'exterior. Així, l'Agència Tributària ha d'analitzar com evolucionen els rendiments en els anys següents. És a dir, cal establir indicadors que permetin il·lustrar els resultats derivats de les actuacions preventives en els diferents àmbits d'acció, ja que una millora en el compliment voluntari necessàriament es tradueix en una disminució en els resultats de les activitats de control. Així, els indicadors han de servir per explicar a la societat el treball que s'està realitzant i marcar les prioritats d'actuació, ja que uns resultats de control decreixents no signifiquen que s'estigui treballant pitjor, sinó que són conseqüència de l'esforç realitzat en prevenció. D'altra banda, D. Jesús Gascón destaca que quan es refereix a resultats de control, aquests només es computen si s’escau l'ingrés efectiu, és a dir, el deute suspès no s'inclou. Així, un altre indicador més que s'ha inclòs en el Pla estratègic, a més dels tres esmentats (compliment voluntari, efectes induïts i resultats de control), és la millora de l'eficiència, el qual està molt relacionat amb la conflictivitat tributària. D. Jesús Gascón assenyala que l'Administració ha d'actuar amb transparència i ser capaç de mesurar la litigiositat que generen els seus actes, per tal d'adoptar mesures que permetin millorar la situació. Aclareix que aquesta matèria s'ha estat analitzant tant des del punt de vista de la conflictivitat absoluta (nombre de recursos de reposició i de reclamacions economicoadministratives), com en termes de conflictivitat relativa (percentatge que representa el recorregut o reclamat respecte de la totalitat dels actes administratius dictats per l'Agència Tributària). Així, indica que, encara que la conflictivitat relativa és baixa, suposa que als Tribunals Economicoadministratius arribin entre 150.000 i 160.000 reclamacions a l'any, el que els col·loca en una situació operativa molt complexa, que evidencia la necessitat d'un reforç en mitjans materials i personals, com es ve fent aquest últim any, a fi que les resolucions s'emetin en un termini raonable. D'altra banda, afegeix que també cal analitzar les taxes d'anul·lació dels actes de l'Administració en els tribunals, tant en via economicoadministrativa com en via contenciosa administrativa, per tal de millorar la qualitat de les actuacions tant en el seu contingut com en la seva forma. Així, destaca que les anul·lacions totals o parcials respecte dels actes recorreguts està al voltant d'un 30%. No obstant això, assenyala que l'Agència Tributària dicta milions d'actes administratius i que, donada la diversitat de funcions que realitza, els estudis dels percentatges d'anul·lació sobre els actes dictats presenten variacions segons la naturalesa dels mateixos, ja que hi ha procediments amb una taxa de conflictivitat molt baixa, com pot ser en l'àmbit censal o recaptatori, davant uns altres que la tenen més elevada. En concret s'han analitzat els supòsits de les actes de disconformitat i les sancions en els procediments d'inspecció, tenint present que més del 80% de les actes són de conformitat o amb acord, el que evidència una línia estratègica molt clara i és que, dins el marc normatiu vigent, si és possible aconseguir acords, s'utilitza aquesta via com a instrument per a la reducció de la conflictivitat. No obstant això, assenyala que l'Agència Tributària no compta amb aquesta eina jurídica en uns altres procediments diferents de l'inspector. Indica que s'ha encarregat al Consell per a la Defensa del Contribuent (CDC) un estudi sobre les possibles vies de conciliació, el que podria exigir canvis normatius.

Prossegueix el Director General afegint que, d'altra banda, analitzant la conflictivitat des del punt de vista dels imports, el principal indicador és el deute suspès per recurs o reclamació. Així, comenta l'existència de 41.627 milions d'euros de deute total pendent, de què 12.763 corresponen a deute suspès per recurs o reclamació i 5.664 per processos concursals, essent el marge d'actuació de l'Agència Tributària en termes de deute gestionable força inferior als 41.627 milions d'euros esmentats. Així, s'ha considerat important incloure un indicador il·lustratiu enfocat al que es podria denominar deute gestionable, és a dir, aquella part del deute total sobre la qual l'Agència Tributària té plena capacitat, ja que hi ha una altra part sobre la qual no té marge de maniobra, llevat de col·laborar amb els tribunals perquè resolguin com més aviat millor.

Continua D. Jesús Gascón la seva exposició assenyalant que un altre indicador de qualitat que s'ha considerat important incloure en el Pla és el pagament d'interessos de demora per l'Administració als contribuents. Així, indica que el pagament d'interessos ve impost per la normativa, però que, no obstant això, és un camp d'actuació millorable per part de l'Agència Tributària, ja que, fonamentalment, els interessos de demora s'originen per retards en la tramitació de devolucions i per resolucions o sentències desfavorables de les que es desprèn una devolució al contribuent. També existeixen casos on el marge d'actuació és menor, com succeeix amb les devolucions derivades de rectificacions d'autoliquidacions. Afegeix que, com els altres indicadors, aquest mesurarà la tendència durant els anys i, llevat de situacions extraordinàries, s'espera que els interessos abonats decreixin.

Prossegueix el Director General assenyalant que s'ha introduït també un altre indicador de l'eficiència, utilitzat en la comparativa internacional, que es basa en la comparació del pressupost de l'Agència Tributària amb els ingressos que gestiona. L'operació llança una ràtio per sota de 0,7, el que ve a significar que, per cada 100 euros gestionats, el cost per al Tresor Públic és de 0,7 euros. Indica que la pretensió és mantenir aquesta taxa estable ja que l'Agència Tributària està situada pel davant de la mitjana de l'OCDE, de la Unió Europea i de països del nostre entorn, com poden ser França, Alemanya i Itàlia. Afegeix que el manteniment d'aquesta ràtio permetria la recuperació dels 3.000 efectius que l'organització ha perdut en els últims anys. A més, informa que l'Agència Tributària s'enfronta a un escenari de jubilacions realment preocupant, ja que la mitjana d'edat dels seus efectius està els 53 anys. Això implica que si es vol comptar amb una plantilla preparada i formada és necessari anar convocant els oportuns processos selectius.

Seguidament, el Director General assenyala que en el Pla també es defineixen algunes de les línies prioritàries d'actuació. Destaca a l'IVA la prova pilot de la predeclaració del model 303 i la comunicació de les dades fiscals a les empreses en la campanya de l'impost sobre societats de manera similar al que es fa en l'IRPF, novetats que han tingut molt eco mediàtic. Afegeix que, salvant les diferències existents entre la tributació empresarial i la d'una persona física amb un perfil simple en l'IRPF, l'Agència Tributària està analitzant fins on es pot arribar en la posada a disposició del contribuent de la informació que posseeix. Així, en l'impost de societats s'ha decidit compartir les dades de què disposa l'Administració respecte dels crèdits fiscals pendents d'aplicar, els pagaments fraccionats, les retencions, els comptes a l'exterior, etc., és a dir, tota la informació que es ve transparentant en l'IRPF des de fa uns anys. Aquest canvi d'estratègia obeeix també a l'objectiu de millorar el compliment voluntari, ja que, per exemple, el nombre de casos en els que no quadren els crèdits fiscals pendents d'aplicar declarats en un exercici anterior amb la qual cosa es declara l'any en qüestió és elevadíssim, desenes de milers de contribuents. Així, des de l'Agència Tributària es pensa que, facilitant aquestes dades al contribuent, se li està ajudant a complimentar la seva declaració correctament. En definitiva, es tractaria d'establir amb el contribuent canals de comunicació que no es limitin a l'enviament de notificacions relacionades amb procediments de comprovació, sinó també posar en marxa iniciatives que li ajudin en el compliment voluntari de les seves obligacions tributàries. D'altra banda, D. Jesús Gascón indica que també cal avançar en el desenvolupament dels assistents virtuals. Comenta a tall d'exemple que l'any passat l'Agència Tributària va atendre presencialment a dos milions de contribuents per qüestions censals. Així, la implantació d'un assistent virtual que proporcionés al contribuent la certesa de què ha complimentat la seva declaració censal sense errors, de manera que des de l'Administració se li pogués remetre un avís comunicant-li el termini que té per presentar una determinada autoliquidació si la seva situació no ha variat, o que, si la seva situació ha variat, per aquell mateix canal pogués rectificar les seves dades censals, alliberaria de treball a les oficines físiques de l'Agència Tributària. És a dir, es tractaria d'implementar autoserveis d'informació o administracions digitals on es concentraria l'atenció al contribuent per mitjans telefònics i telemàtics.

A continuació D. Jesús Gascón indica que les actuacions d'inspecció no tindran com únic objectiu el de regularitzar una situació amb el consegüent ingrés de l'import resultant, sinó que es pretén que tinguin un efecte futur positiu, és a dir, que influeixin en els sectors econòmics i en l'entorn dels contribuents inspeccionats, tal com ha comentat quan s'ha referit per a aquests efectes induïts. Així, informa que s'actuarà d'una forma molt directa contra l'economia submergida, com poden ser les activitats ocultes i les vendes no declarades. Afegeix que la lluita contra el frau necessita el concurs de tota la societat i que el paper desenvolupat pels col·laboradors socials és molt important. A més, l'Agència Tributària també opina que els principals beneficiaris de les accions efectives contra l'economia submergida són les empreses complidores, que, d'altra banda, són la majoria. En aquest sentit, D. Jesús Gascón al·ludeix a les sol·licituds creixents de desenvolupament de codis de bones pràctiques des de determinats sectors, com poden ser CEOE - CEPYME o les organitzacions de treballadors autònoms i reitera el ja comentat en reunions anteriors sobre l'existència d'un Codi de Bones Pràctiques Tributàries, però que, en haver estat resultat dels treballs del Fòrum de Grans Empreses, les organitzacions de PIME opinen que no són aplicables específicament als col·lectius que agrupen. Així, en aquest camp l'Administració ha d'avançar en el disseny d'estratègies conjuntament amb les organitzacions empresarials. A més, afegeix que, a Europa, per exemple, s'estan debatent qüestions sobre el futur de l'IVA, i que seria desitjable elaborar una “posició país”, fruit del diàleg de tots els agents econòmics i jurídics i basada en els interessos comuns.

D. Jesús Gascón, prosseguint amb la seva exposició sobre el Pla estratègic, es refereix a les millores incloses sobre la pròpia governança de l'Agència Tributària. Així, comunica que el propi Pla, els seus indicadors i el pla anual d'objectius seran publicats al Portal de la Transparència i es remetran al Parlament. A més, a exercici vençut, també es donarà a conèixer un informe realitzat pel Servei d'Auditoria Interna que posi de manifest el grau de compliment dels objectius anuals i l'evolució dels indicadors plurianuals. Aquests informes també es publicaran en el Portal de la Transparència i es remetran al Parlament. D'altra banda, afegeix que també es millorarà la infraestructura ètica de l'organització, adaptant-la a les noves exigències internacionals. Assenyala que l'Administració espanyola compta amb un codi de conducta per als empleats públics. Tanmateix, indica que les característiques específiques de l'Agència Tributària, donat la seva mida i l'estreta relació de la seva activitat amb la gestió de fons públics, fan recomanable la declaració d'un compromís explícit mitjançant una declaració institucional, així com l'elaboració d'un codi de principis i de conducta aplicable a les seves peculiaritats. Afegeix que, a més, es posarà en funcionament un canal de denúncia per a comportaments indeguts i es crearà una comissió consultiva d'ètica.

Finalment, D. Jesús Gascón assenyala que el Pla estratègic serà un document obert, ja que igual que ocorre en les empreses, l'estratègia es pot quedar desfasada per l'ocurrència de determinats esdeveniments, ja siguin favorables o desfavorables, com podrien ser els efectes del Brexit o canvis en la fiscalitat internacional. Per això, indica que les observacions i els suggeriments seran ben rebudes i serviran per anar adaptant permanentment el pla a la realitat. A més, el Director General afegeix que en el Pla es valora positivament el model de relació cooperativa i s'al·ludeix explícitament als codis de bones pràctiques, així com a l'avenç que ha suposat per al model cooperatiu els informes de transparència presentats voluntàriament per les empreses, els quals permeten que l'Agència Tributària compti amb un coneixement aviat de la política fiscal i de gestió de riscos fiscals de l'entitat, el que, al seu torn, redunda en més seguretat jurídica per a la mateixa.

A continuació, el president del Fòrum s'adreça als presents i obre un torn de paraula.

En primer lloc, presa la paraula D. Luis de l'Amo, qui proposa que, encara que no ha de veure amb els impostos, se suprimeixi en les reunions d'aquest Fòrum l'aigua embotellada en envasos de plàstic.

D. Jesús Gascón respon que, en la seva opinió, és una gran idea.

A continuació, intervé D. Antonio Ibarra, qui aclareix que parla a títol personal, i assenyala que el tema del Pla estratègic i els seus set indicadors li sembla una bona iniciativa, així com la prevenció basada en el foment del compliment voluntari. D'altra banda, indica que en la seva experiència professional “menys és més” i, per explicar-ho, comenta que una inspecció de treball, en comparació de les de l'Agència Tributària, dura menys temps, ja que són més reiteratives, amb la qual cosa les quotes resultants són menors i el nombre de contribuents inspeccionat és major. És a dir, les empreses cadascun o dos anys tenen una revisió de treball. Tanmateix, també pot dir que el 50% dels seus clientes no han tingut una inspecció fiscal en 20 anys. Així, el contribuent opina, com a regla general, que no serà inspeccionat. D'altra banda, també existeix el pensament generalitzat de què quan té lloc una inspecció tributària, aquesta durarà any o any i mitjà i el resultat serà que el contribuent, pràcticament, es queda en la ruïna, és a dir, que serà abundant. Així, D. Antonio Ibarra opina que una major freqüència en les comprovacions, que durin menys temps i de les que resultin quotes menors serien més alliçonadores i tindrien millors efectes en la conducta del contribuent, al mateix temps que derivarien en una menor conflictivitat. D'altra banda, assenyala com crítica el fet que al voltant d'un 30% dels recursos o reclamacions es decideixin favor del contribuent en els tribunals economicoadministratius, i que, de la resta, un altre 35% es resolgui favorablement en la via contenciosa administrativa. Així, indica que per tal de reduir la litigiositat es podrien millorar les resolucions dels recursos de reposició, on, si escau particular, ha constatat que de 10 recursos de reposició que presenta, 9 són rebutjats en via administrativa.

D. Jesús Gascón li contesta que, en relació amb el primer punt, les possibilitats d'actuació que té l'Administració són molt àmplies i ha de diversificar-les. No obstant això, assenyala que un acostament preventiu al contribuent presenta molts aspectes positius. A més, afegeix que està d'acord que cal fomentar que les comprovacions es realitzin el més properes que sigui possible a la realització del fet imposable. D'altra banda, en relació amb el segon assumpte plantejat, comenta que, de l'aproximadament 70% de resolucions que dicten els Tribunals economicoadministratius donant la raó a l'Administració, només arriben a la via contenciosa administrativa entre un 15 i un 20%, el que significa que el 30% dels casos en què en aquesta via es dona la raó al contribuent representa un percentatge molt petit, ja que, directament, el contribuent no acudeix a aquesta via. No obstant això, D. Jesús Gascón afegeix que, encara que depèn del procediment, estadísticament en aquests moments les estimacions a favor del contribuent en els recursos de reposició superen a les que tenen lloc en les vies economicoadministrativa i contenciosa administrativa considerades conjuntament. A més, indica que els contribuents en nombroses ocasions ignoren el tràmit en el que poden realitzar al·legacions, presentant-les posteriorment, en fase de recurs. Aquest fet peculiar fa que l'Agència Tributària s'estigui plantejat que el contribuent no identifica aquell tràmit correctament, perquè l'Administració no li ho està comunicant adequadament. Així, també s'està analitzant si, amb la intenció del rigor jurídic, no s'està facilitant la informació concreta de la via d'actuació que s'obre davant el contribuent amb una determinada notificació.

Seguidament, intervé D. Javier Gómez, qui comenta que li han semblat molt interessants totes les reflexions que s'han realitzat i que estarà molt pendent dels avenços del Pla estratègic. D'altra banda, comenta que també vol aportar, com reflexió quant al que ha comentat sobre que el deute suspès no computa en els resultats, que sempre s'ha trobat a faltar, des d'un punt de vista estadístic o macroeconòmic, el percentatge del deute pendent de cobrament que es reflecteix en l'actiu de la comptabilitat nacional. Pregunta si es recull el 100% o va tenint una disminució a mesura que va transcorrent el temps o es produeixen determinades incidències. Afegeix que seria desitjable que aquella dada es transparentés.

Respon D. Jesús Gascón que en aquesta qüestió la dificultat resideix en què com els terminis són tan llargs, el filtrat es va produint de manera molt dilatada en el temps. Així, el deute recorregut es va incorporant a la comptabilitat nacional a mesura que els tribunals donen la raó a l'Administració i es produeixen els corresponents ingressos. En alguns casos, els processos duren més d'una dècada. No obstant això, afegeix que s'està observant que en la mesura en què les actuacions són més properes a la realització del fet imposable i les regularitzacions es refereixen a un menor nombre d'exercicis, el cobrament es produeix d'una manera més immediata. D'altra banda, indica que existeixen partides sobre les quals es tenen molt poques expectatives de cobrament, com podrien ser els aproximadament 6.000 milions de deute afectats per processos concursals. Així, indica que en aquesta qüestió es procurarà ser més transparents ja que es tracta d'un assumpte crític i que el fet d'haver identificat la part de deute afectat per processos concursals va en aquell sentit.

A continuació, presa la paraula D. José Castaño qui indica que, en relació amb el que ha comentat sobre els casos en què, a vegades, els contribuents no entenen les notificacions, torna a reiterar la sol·licitud ja realitzada en anteriors reunions d'una simplificació del llenguatge utilitzat en les comunicacions oficials, de manera que siguin més clares per a tot el món. D'altra banda, assenyala que, quant a la publicació dels indicadors estratègics, seria interessant disposar dels mateixos desglossats per Delegacions a fi que, en el marc de la relació cooperativa, es compartissin en aquest Fòrum, així com, en l'àmbit de Delegacions, es poguessin convocar reunions amb els representants del fòrum per transmetre les dades d'aquella delegació i es poguessin aportar solucions davant situacions concretes que necessitin correcció.

D. Jesús Gascón contesta que la publicació en el Portal de la Transparència, així com la remissió al Parlament, serà d'informació nacional, agregada. No obstant això, assenyala que quan les dades siguin territorializables, no hauria inconvenient a compartir-los en aquest Fòrum.

Seguidament intervé D. Antonio Ibarra, qui, en relació amb el que ha comentat sobre els aproximadament 6.000 milions d'euros de deute pendent derivada de processos concursals, assenyala que la trucada “llei de la segona oportunitat”, en la seva opinió, ha estat un fracàs i que no ha servit per pal·liar els efectes que els durs anys de la crisi econòmica van tenir en l'activitat de molts treballadors autònoms. Així, comenta que hi ha un col·lectiu molt nombrós que, a causa dels deutes que arrossega, està desenvolupant la seva activitat, com a mínim en part, en un marc d'economia submergida. Aclareix que han de recórrer a familiars i persones de confiança perquè figurin com a titulars de l'activitat i ells cobrar les seves retribucions, en “diner negre ”. D. Antonio Ibarra afegeix que seria desitjable que la interpretació de la recent sentència del Tribunal Suprem de 2 de juliol de 2019 es realitza de manera que la “llei de la segona oportunitat” fos realment efectiva i permetés reincorporar plenament l'activitat d'aquest col·lectiu a l'economia espanyola. Finalment, indica que, malgrat que l'Agència Tributària no té competència normativa, sí podria plantejar-se proposar en aquesta matèria una postura més flexible i favorable a l'exoneració de deutes, tenint en compte que l'aflorament d'activitats desembocaria en uns majors ingressos per a l'Estat.

El Director General respon que el deute pendent derivat de processos concursals afecta quant a imports, majoritàriament, a Societats i, d'una manera molt reduïda, a persones físiques, per la qual cosa per a aquesta col·lectiva cabria plantejar-se un enfocament més possibilista. Afegeix que, no obstant això, l'Agència Tributaria encara està realitzant una anàlisi sobre aquest concepte integrant del deute pendent.

A continuació, presa la paraula D. Rafael Gil March, qui indica que els projectes com el Pla estratègic, tenen un enfocament teòric o de principis de molt bona acollida, però que, posteriorment, no es reflecteixen en la seva aplicació pràctica, del dia a dia. Afegeix que, per exemple, en les actuacions del Departament de Gestió Tributària, amb un major volum de contribuents afectats que uns altres Departaments, com podria ser el d'Inspecció, no existeix un tracte cap al contribuent que pugui qualificar-se de pròxim. Així, la percepció real del ciutadà és que quan rep una comunicació de l'Agència Tributària sempre és per pagar alguna quantitat. A més, a vegades el reduït de la quantitat fa sorprenent que l'Administració destini recursos i temps a regularitzar certes situacions, en comptes d'actuar d'una forma més completa en unes altres que poguessin tenir una major transcendència econòmica. D. Rafael Gil March afegeix que és possible que l'establiment dels indicadors que s'han comentat permeti identificar millor les prioritats. D'altra banda, reitera que seria fonamental millorar l'intento els òrgans de gestió cap als contribuents, la qual cosa, en la seva opinió, contribuiria a generalitzar una consciència de compliment voluntari i milloraria la percepció que els ciutadans tenen, no només de l'Administració, sinó també dels professionals tributaris, facilitant a aquests últims la seva tasca, sobretot, quan volen transmetre que el compliment té moltes més avantatges que l'incompliment o l'ocultació de rendes.

Li contesta D. Jesús Gascón que, efectivament, també en les actuacions massives el biaix ha d'estar marcat més per la prevenció que per la repressió. Afegeix que ja ha comentat que, per exemple, en l'impost sobre societats l'Agència Tributària es troba amb què el contribuent en la declaració d'un determinat exercici no manté la coherència amb el que declara en els anteriors. En nombroses ocasions, la transcendència econòmica és mínima, però, tanmateix, des de l'Administració és molt difícil ignorar una contradicció flagrant. Així, en aquests casos la solució pot consistir en l'establiment d'un sistema d'avisos preventius que permetin al contribuent anar revisant la seva pròpia informació i modificar-la on sigui necessari. Afegeix que, d'aquesta manera, l'Agència Tributària podria dedicar més recursos a unes altres prioritats més importants com són l'aflorament de bases imposables no declarades o l'economia submergida. D'altra banda, D. Jesús Gascón reitera que el Pla estratègic es basa en una major simplificació normativa unida a un esforç en prevenció, amb l'objectiu de provocar canvis orientats cap al compliment voluntari en el comportament tributari del contribuent. No obstant això, assenyala que un pla d'aquesta naturalesa, amb importants canvis estratègics, no es pot implantar de la nit al dia, principalment tenint en compte la mida i la complexitat d'una organització com l'Agència Tributària. Així mateix, comenta que també una de les finalitats del Pla és obrir un debat sobre l'Administració tributària que la societat desitja per a Espanya.

Atès que no es realitzan noves intervencions, el Director General de l'Agència Tributària agraeix a totes la seva assistència i participació i dona per conclosa la setzena sessió del ple del Fòrum d'Associacions i Col·legis de Professionals Tributaris.

La secretària Tècnica del Fòrum

D.a Dolores Carreño Beltrán

El president del Fòrum

Sr. Jesús Gascón Catalán