Acta de la reunió

ACTA DE LA REUNIÓ DEL PLE DEL FÒRUM D'ASSOCIACIONS I COL·LEGIS DE PROFESSIONALS TRIBUTARIS

CELEBRADA EL 27 DE NOVEMBRE DE  2025

Presidenta del Fòrum d'Associacions i Col·legis de Professionals Tributaris

Directora General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

D.a Soledad Fernández Doctor

Membres en representació de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

Directora del Departament de Gestió Tributària

D.a Rosa María Prieto del Rei

Directora del Departament de Recaptació

D.a Virgínia Muñoz Fernández

Subdirector General d'Ordenació Legal del Departament d'Inspecció Financera i Tributària

D. Manuel Martínez Cabezas

Inspectora Assessora i Coordinadora

D.a María Azucena Hórreo Tuero

Subdirector General de Gestió i Intervenció d'Impostos Especials

D. Luis Ignacio Jiménez Parte

Director del Servei Jurídic

D. Diego Loma-Osorio Lerena

Director del Servei de Planificació i Relacions Institucionals

D. Ignacio Fraisero Aranguren

Delegat Especial de la Delegació Especial de Catalunya

D. Isidoro García Millán

Director del Departament d'Informàtica Tributària

D. José Borja Tomé

Membres en representació de les Associacions i Col·legis

Associació Espanyola d'Assessors Fiscals

Director del Gabinet d'Estudis i Investigació

D. Arturo Javier Jiménez Contento

Vocal d'estudis, investigació i relacions institucionals

D. Juan Manuel Herrero de Egaña Espinosa de los Monteros

Associació Professional d'Experts Comptables i Tributaris d'Espanya

Secretari de la Junta Directiva

D. José Antonio Fernández García-Moreno

Consell General de l'Advocacia Espanyola

D. Manuel Mata Pastor, president de la Comissió de Deontologia

Consell General De Col·legis De Gestors Administratius D'Espanya

Responsable de l'Àrea Fiscal del Consell General

D.a Pilar Otero Moar

Consell General de Col·legis Oficials de Graduats Socials d'Espanya

Vocal de la Comissió d'Assumptes Fiscals

D. José Luis Perea Prieto

Registre d'Economistes Assessors Fiscals (reaf)

D. Agustín Fernández, president REAF-CG

D. Rubén Gimeno Frechel, secretari Tècnic de REAF-CGE

Federació Espanyola d'Associacions Professionals de Tècnics Tributaris i Assessors Fiscals

President

D. Joan Torres Torres

Vicepresident primer

D. Adolfo Jiménez Ramírez

Gabinet de Gestors Administratius i Assessors Fiscals

Coordinador GESAF

D. Carlos de Nicolás Ortells

Secretaria Tècnica del Fòrum d'Associacions i Col·legis de Professionals Tributaris

Subdirectora General de Comunicació Externa del Servei de Planificació i Relacions Institucionals

D.a Mª Dolores Carreño Beltrán

El dia 27 de novembre de 2025 se celebra la vint-i-vuitena reunió plenària del Fòrum d'Associacions i Col·legis de Professionals Tributaris, assistint les persones ressenyades i d'acord amb el següent

ORDRE DEL DIA

1. Obertura de la sessió.
2. Aprovació de l'acta de la sessió celebrada el 02 de juliol de 2025.
3. Informació sobre els temes tractats en els grups de treball.
4. Franquícia IVA entre Estats membres.
5. Propera convocatòria.
6. Altres consideracions, precs i preguntes.

1. Obertura de la sessió.

   Obre la sessió la Sra. Soledad Fernández Doctor, Directora General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària i presidenta del Fòrum d'Associacions i Col·legis de Professionals Tributaris, la qual dona la benvinguda al nou representant del Consell General de l'Advocacia Espanyola, D. Manuel Mata Pastor, degà de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Castelló.

   A continuació, la Directora enumera els diferents temes de l'ordre del dia i, sense més dilació, dona pas al primer d'ells.

2. Aprovació de l'acta de la sessió celebrada el 2 de juliol de 2025.

   D.a Soledad Fernández Doctor cedeix la paraula a la Sra. Mª Dolores Carreño Beltrán, Subdirectora General de Comunicació Externa del Servei de Planificació i Relacions Institucionals i secretària Tècnica d'aquest Fòrum, qui manifesta que l'acta de la vint-i-setena sessió del ple va ser remesa a les associacions i col·legis amb anterioritat a aquesta reunió.

   La Subdirectora informa que no s'han rebuda observacions i no formulant-se observació alguna en el transcurs de la reunió, es procedeix a l'aprovació de l'acta de data 2 de juliol de 2025.

3. Informació sobre els temes tractats en els grups de treball.

   A continuació, la Directora de l'Agència Tributària cedeix la paraula a la Directora del Departament de Gestió Tributària, la qual exposa que en el grup es van comentar les principals novetats normatives, entre les que es trobaven, entre d'altres, la situació del règim de franquícia en l'impost sobre el valor afegit.

   En primer lloc, es va indicar que al si del grup de treball que va tenir lloc a l'Institut d'Estudis Fiscals, es van analitzar els requisits que hauria de complir un possible règim de franquícia interna a Espanya.

   Les conclusions tècniques es van traslladar a un document que es va remetre perquè fora d'utilitat per al legislador si, si escau, es decidia en algun moment implementar aquest règim a Espanya.

   No obstant això, es va comentar que de moment no s'esperava que s'adoptés el règim de franquícia intern, sens perjudici que es modifiqui la norma a fi que es pugui aplicar el règim de franquícia en uns altres Estats membres respecte de les operacions efectuades en aquests Estats. El representant de la Direcció General de Tributs va explicar que aquesta situació no implicava discriminació ni tampoc tracte desigual.

   La Directora del Departament de Gestió afegeix que en el grup de treball el representant de AEDAF va preguntar quan s'anava a modificar la normativa que permetia optar pel règim de franquícia en uns altres Estats, contestant-se-li que la previsió era l'1 de gener de 2026.

   Es va indicar que, pel que fa a la tramitació per transposar la Directiva de la Unió Europea relativa al règim de franquícia entre Estats membres, s'havia presentat l'esmena 59 al projecte de llei de la coneguda com DAC8, amb les modificacions necessàries per implementar aquest règim.

   Així mateix, es va informar que s'està tramitant l'ordre ministerial que aprova els dos models necessaris, el 041 i el 350. D'una banda, el model de sol·licitud del règim de franquícia i, d'altra banda, el d'informació del volum d'operacions, el qual determina la continuïtat en el règim o bé si la seva aplicació s'exclou per superar el volum màxim que estableix la directiva.

   Quant a aquests dos models, la Directora del Departament comunica que l'ordre ministerial va iniciar la seva fase d'informació pública el 12 de novembre i el termini d'observacions va finalitzar el 21 del mateix mes.

   Després de la transposició de la directiva, s'aprovarà oficialment l'ordre ministerial i s'implementaran els diferents tràmits en la Seu electrònica de l'Agència, possibilitant-se així aplicar el règim en uns altres Estats pels contribuents que així el desitgin.

   Quant al segon punt, les novetats de la campanya d'informatives de 2025, la Directora del Departament fa al·lusió a què la Subdirectora General de Tècnica Tributària va ser exposant les diferents novetats, acompanyant-se d'una presentació.

   En primer lloc, es va comentar la modificació del model 233 de guarderies d'acord amb la sentència del Tribunal Suprem, la qual permet la deducció de despeses de guarderies autoritzades per a guàrdia i custòdia, sense necessitat de què aquests centres hagin d'estar autoritzats expressament per l'autoritat educativa. Es va modificar, per consegüent, l'article 69 del reglament de l'IRPF perquè tots els centres autoritzats poguessin presentar la declaració informativa.

   El senyor José Castaño va comentar que a Murcia la normativa autonòmica exigeix que l'autorització provingui de l'autoritat educativa i va preguntar si en les dades fiscals es podria conèixer aquesta autorització a l'efecte de poder aplicar la part de deducció autonòmica. La Directora del Departament indica que, després d'haver-se estudiat la qüestió, es va concloure que anava a existir la possibilitat que es declari que es tracta de centres autoritzats per l'autoritat educativa.

   A continuació, en el grup de treball es va fer referència a la modificació del model 182, informativa sobre donatius, per ajustar-ho a la redacció de l'article 19.1 de la llei 49/2002, que redueix a dos exercicis el període de temps per considerar recurrent un donatiu i aplicar la deducció incrementada del 40%.

   També s'ha modificat el model 184 per introduir una millora tècnica per tal de poder subministrar informació a la Seguretat Social. Així mateix, s'han introduït canvis tècnics en el model 193 que fan referència a la identificació dels dividends procedents de valors negociats en el mercat secundari oficial espanyol.

   També es va fer al·lusió a la modificació de l'annex de l'ordre que aprova el model 282 per incloure les noves inversions en les que pot materialitzar-se les reserves per a inversions a les Canarias de la disposició addicional quinzena de la llei 19/1994.

   A més a més, es va modificar un camp del model 345, declaració informativa de plans, fons de pensions i sistemes alternatius per identificar si els rendiments íntegres del treball procedents de l'empresa superen o no els 60.000 euros.

   Quant al model 190 també s'han inclòs determinats canvis, entre ells aquells que afecten a pagadors de pensions per tal de tenir una major distinció del tipus de pensions i poder aplicar el que estableix la disposició transitòria segona de la llei de l'IRPF.

   Quant a l'impost complementari, es va informar de la publicació dels 3 models, el 240, 241 i 242 en el Butlletí Oficial de l'Estat.

   Quant a les declaracions informatives financeres, el 15 de juliol es va aprovar l'ordre ministerial que aprova els nous models o les modificacions dels models, que afecten, en particular als models 196, 181, 170, 171 i 174.

   En la majoria dels casos, la modificació ha consistit en ampliar l'àmbit subjectiu i objectiu, i establir una presentació de caràcter mensual (per als models 196 i 170, excepte per a la informació econòmica del model 196 que seguirà essent anual).

   Al si del grup de treball, es va informar que s'anaven a publicar preguntes freqüents i que s'anava a celebrar un seminari el 13 dia de novembre per tractar les qüestions que afectaven a aquests models.

   Finalment, es va comentar que el projecte d'ordre pel qual s'aprova el nou model 780, de l'impost sobre el marge d'interessos i comissions de determinades entitats financeres i el 781, del pagament fraccionat, inclouen, com a novetat la casella corresponent a la tributació a Navarra.

   Quant a la factura electrònica, la Directora del Departament recorda que es tracta d'una obligació que estableix la Llei Cregui i Creix per a operacions B2B nacionals i que neix amb una doble fi, una fi mercantil de reducció de morositat privada i una finalitat fiscal de lluita contra el frau i millora en l'assistència tributària.

   Es va indicar que el reglament que desenvolupa la llei es troba en tramitació i que no es preveu l'obligació de la factura electrònica per a abans de l'1 de gener de 2027, ja que primer ha de publicar-se el reglament i posteriorment l'ordre ministerial, començant a comptar d'aquest moment els diferents terminis assenyalats en funció del col·lectiu.

   D.a Rosa Prieto va recordar també els quatre objectius que té la solució pública de facturació electrònica. El primer d'ells, ser un repositori universal de còpies fidels de factures electròniques, el segon consisteix en servir d'interconnexió amb les plataformes privades d'intercanvi, el tercer que serveixi per gestionar els estats de pagament de les factures i el quart seria posar a disposició una solució gratuïta de facturació electrònica amb la sintaxi i amb la semàntica regulada en el Reial decret actualment en tramitació i que, actualment, es correspon amb la semàntica i sintaxi amb la que s'està treballant en el projecte VIDA.

   La Directora del Departament va fer al·lusió a la intervenció en el grup de treball de D. Arturo Jiménez, el qual va preguntar si s'anava a limitar el nombre de factures de la solució pública, contestant la senyora Mercedes Jordán que es podia valorar establir límits i confirmant La senyora Cristina Álvarez que probablement s'imposaria un límit, però que no tenia per què estar relacionat amb el nombre de factures. La representant del Departament d'Informàtica va afegir que aquests límits, una vegada que es decidissin, es publicarien perquè fossin de comú coneixement.

   Una vegada finalitza l'exposició la Directora del Departament de Gestió, intervé D. Manuel Martínez Cabeza per tal de resumir els dos temes del seu àmbit tractats en el grup de treball.

   En primer lloc, es va tractar el tema de la creació d'un catàleg de les despeses de difícil justificació, traslladant el Subdirector que no es veu viable aquesta proposta. Entre les raons que addueix es troben l'enorme i diferent casuística, i que la deduïbilitat o la prova de què es tracta d'elements afectes a l'activitat requereix una anàlisi de les circumstàncies en cada cas concret e fins i tot en cada sector econòmic.

   El Subdirector recorda que en el grup de treball també es va oferir la possibilitat que els professionals plantegessin alguns casos concrets recurrents per a la seva anàlisi en el Fòrum.

   Quant al segon dels temes, es van discutir dues qüestions relatives a pronunciaments jurisprudencials, començant el Subdirector amb la sentència del Tribunal Suprem dictat en l'assumpte conegut com Credit Suisse, de 26 de juny de 2024, en què el TJUE declara com no exempta a l'IVA la gestió de carteres d'inversions.

   Aquesta sentència va ser analitzada en el grup de treball per la preocupació dels professionals respecte del principi de confiança legítima, ja que alguns clientes van aplicar el criteri de la Direcció General de Tributs (que declarava exempts aquests serveis) i amb posterioritat van veure com l'Administració els liquidava l'IVA en sentit contrari a aquest criteri.

   D. Manuel Martínez va recordar que, en aquesta sentència, el TS determina que les sentències del TJUE i, llevat que aquest Tribunal limiti temporalment els efectes, tenen efectes ex tunc i, per tant, s'apliquen de forma retroactiva als exercicis no prescrits.

   A més a més, el Subdirector va indicar que la sentència confirma les liquidacions i que l'Administració queda obligada a aplicar la nova interpretació a exercicis passats, prevalent el principi de primacia del dret de la Unió.

   El segon dels pronunciaments del Tribunal Suprem es relaciona amb la doctrina del tercer tir, que implica no poder reiterar per tercera vegada una liquidació administrativa fins a encertar.

   En el grup de treball es va posar de manifest l'existència d'una resolució del Tribunal Economicoadministratiu Central, de 24 de setembre de 2025, en entendre algun representant dels professionals que aquest Tribunal qüestionava el criteri del Tribunal Suprem.

   Des de l'Agència Tributària es va matisar que no s'estava qüestionant en cap moment la doctrina del Tribunal Suprem, ja que el TEAC es referia a una qüestió molt diferent.

   Les sentències del TS reconeixen la possibilitat de retrotreure les actuacions en casos de defectes formals o bé iniciar novament un procediment en casos de defectes substantius. A aquesta conclusió va arribar el TS, entre d'altres, en dues sentències prèvies de 3 i 5 d'abril de 2024, que precisament confirmen liquidacions de segon tir dictats per la Inspecció amb els límits de la no reformatio in peius, la prescripció i no reincidència en l'error.

   No obstant això, en aquells casos es tractava de liquidacions totalment anul·lades per raons de fons, mentre que el TEAC es refereix a liquidacions parcialment anul·lades.

   En la resolució del TEAC s'analitza l'actuació de la Inspecció, la qual va tenir caràcter general respecte a diversos exercicis i de la qual liquidació va ser anul·lada en part pel TEAR per raons substantives.

   En execució d'aquesta resolució del TEAR, la Inspecció va dictar una nova liquidació amb els ajustaments confirmats i no anul·lats, substituint aquesta liquidació a l'anul·lada.

   Amb posterioritat, la Inspecció va iniciar actuacions pels mateixos períodes i fets, arribant el TEAC a la conclusió de què l'Administració no pot tornar a dictar liquidació que substitueixi a l'anul·lada doncs aquesta liquidació ja va ser dictada en execució de la resolució del TEAR.

   Aquella tercera liquidació, argumenta el TEAC només seria possible davant fets diferents o si la liquidació derivada del primer procediment hagués tingut el caràcter de provisional.

   Segons el parer del Subdirector, es tractava d'una qüestió molt tècnica, essent més una qüestió de preclusividad que de mantenir la potestat de liquidar ja que, a títol d'exemple, assenyala que si la primera liquidació hagués tingut abast parcial, es podrien haver dictat successives liquidacions sobre la part no comprovada en aquella comprovació inicial.

   D. Manuel Martínez va sostenir en el grup de treball que, si el TEAC hagués conegut la sentència del TS, possiblement no hagués utilitzat el terme tercera liquidació, doncs al seu judici existia la liquidació dictada en execució de la resolució (que segueix essent una primera liquidació) i la dictada posteriorment en el procediment fent ús del segon tir, no podent-se parlar de tercera liquidació.

   Per part del Departament d'Inspecció, també intervé D.a Azucena Hórreo per resumir el tractat en el grup relacionat amb VERI*FACTU.

   Quant a l'àmbit d'aplicació subjectiu, es va aclarir que obliga a tots els contribuents de l'impost de societats que tinguin un sistema informàtic de facturació (SIF), llevat que es trobin totalment o parcialment exempts, incloses les micropimes i excloent als qui apliquin el SII.

   Es va preguntar també al si del grup de treball des de quan queden obligades les societats civils i comunitats de béns, la qual cosa depèn de si estan subjectes al IS, cas en què queden obligades des de l'1 de gener, o si estan subjectes a l'IRPF, com les comunitats de béns, cas en què és aplicable l'1 de juliol.

   Igualment es va preguntar per la qual cosa passa quan la societat i l'establiment es troben l'un en la península i l'altre a les Canarias o al revés, comunicant D. Azucena Hórreo que la DGT ja havia contestat i que s'han d'analitzar els dos impostos indirectes de manera independent. A títol d'exemple, una empresa en el territori d'aplicació de l'impost, adscrita al SII, que té un establiment permanent a les Canarias no aplicant el SII Canari per a aquelles operacions que realitza a través de l'establiment a les Canarias.

   Respecte de les operacions en el territori d'aplicació de l'impost, estarien excloses del compliment del VERI*FACTU, però per les operacions des de l'EP a les Canarias, sí haurà d'aplicar el Reglament VERI*FACTU. No obstant això, si voluntàriament s'adscriuen al SII canari, des d'aquell moment ja quedarien exclosos del compliment de la normativa VERI*FACTU.

   Al revés, si una empresa canària aplica el SII canari, però té un establiment permanent en el territori d'aplicació de l'impost, per les operacions a les Canarias quedarien excloses del compliment de la normativa de VERI*FACTU; no així respecte de les operacions en el territori d'aplicació de l'impost, que estarien subjectes a la normativa VERI*FACTU, llevat que voluntàriament s'adscriguin al SII.

   La intenció del Departament, indica D.a Azucena Hórreo, és publicar aquests dubtes en les FAQ.

   Quant als apoderaments, en el grup de treball es va indicar que els tràmits específics ja es trobaven en la Seu electrònica.

   Quant a l'àmbit d'aplicació objectiu, es va aclarir en el grup de treball que s'inclouen també les factures simplificades, sempre que no siguin completament emeses manualment.

   Els representants dels professionals pregunten si la informació pujada fins al 31 de desembre tenia alguna transcendència, indicant la Sra. Azucena Hórreo que D. José Manuel Alarcón ja havia respost que es tractava d'un període de prova fins a l'entrada en vigor.

   D.a Azucena Hórreo aconsella que s'allargui el període de prova i se segueixin enviant les factures fins a seu entrada en vigor per veure les diferents situacions que poden donar-se.

   Una altra de les preguntes sorgides en el grup de treball va ser que ocorre si una empresa realitza dues activitats, una que factura manualment i una altra aplicant el SII, assenyalant la Sra. Azucena Hórreo que la DGT no ha traslladat encara la resposta.

   Així mateix, es va recordar que en el grup D. Ignacio Fraisero va preguntar sobre el grau de difusió i d'acceptació de la normativa per part dels clientes dels representants, i la Sra. Cristina Álvarez va convidar a què no es deixés per a l'últim moment l'adaptació dels sistemes.

   D. Manuel Mata pregunta quan serà d'aplicació a les societats civils, contestant la Sra. Azucena Hórreo que dependrà de si tributen en societats o en renda.

   A continuació, el mateix representant sol·licita explicació sobre les factures proforma, ja que en el llistat de preguntes freqüents es diu que també estan sotmeses a VERI*FACTU.

   D.a Azucena Hórreo assenyala que seria convenient conèixer què està succeint amb aquelles factures proforma, encara que no estiguin subjectes a l'obligació, però sí s'aconsella el poder tenir un seguiment d'aquelles factures proforma, de com es converteixen després en factures. En qualsevol cas, el reglament VERI*FACTU neix per evitar els programes de doble ús que eliminen o modifiquen factures.

   D. Arturo Jiménez recorda que respecto les despeses deduïbles, el tema es va analitzar en el grup de treball de l'Institut d'Estudis Fiscals i davant el Consell de Defensa del Contribuent. D'altra banda, quant al tema de les Canarias, el representant agrairia que, independentment del fet que publiqui com FAQ, se'ls contestés per escrit al correu de l'Associació.

   D. José Luis Perea fa saber que ha estat provant amb diversos programes homologats per l'Agència Tributària i els clientes diuen que la normativa no els permet generar factures amb una data anterior al dia corrent. A títol d'exemple, assenyala que el dia 1 no pot emetre-la perquè cau en diumenge, i no està operativa l'oficina, i el dia 2 vol posar data de dia 1, que és la data en la que sol emetre-la. Si s'ha passat el dia, ja no podria emetre-la amb una data cap a endarrere, encara que no hagi emès cap factura.

   Si l'entrada en vigor es produeix el gener i el 31 de gener fos diumenge i la factura s'emetés l'1 de febrer, limitaria la deducció el gener de l'IVA de la factura de tots les seus clientes.

   D.a Azucena Hórreo assenyala que s'analitzarà pel Departament el problema plantejat.

   El Director del SEPRI afegeix que s'han emesa cartes informatives a les persones jurídiques durant el mes de novembre, que està previst ampliar aquestes comunicacions a les persones físiques durant els mesos de gener i febrer i que també s'han elaborat vídeos per incrementar la comprensió en alguns aspectes. Mostra el vídeo en directe i insisteix en la importància que revesteix la difusió per part de tots.

   Així mateix, D. Ignacio Fraisero informa que es continua amb la intensificació de totes les accions de difusió amb els obligats, amb els desenvolupadors, amb els professionals i amb els autònoms per tal de reforçar tant la difusió com el coneixement de les noves obligacions en matèria d'adaptació dels sistemes informàtics de facturació.

   A continuació, el Director del Departament d'Informàtica resumeix la incidència concernent als apoderaments consistent en què, malgrat renunciar l'apoderat, continuava rebent notificacions posteriors.

   En el grup de treball, es va traslladar que hi ha tres tipus d'apoderament, tipus A, tipus B i tipus C que són els apoderaments que es concedeixen en el registre electrònic d'apoderaments de l'Agència Espanyola d'Administració Digital.

   Els de tipus A són els concedits per al conjunt de totes les Administracions i quan es confirmen en el registre d'apoderaments de l'Agència Espanyola d'Administració Digital, són traslladats també a l'Agència Tributària.

   Es va informar que es rebia una còpia d'aquests apoderaments en el registre d'apoderaments de l'Agència Tributària per poder-los tenir en compte, rebent-se també còpia de les revocacions, renúncies i caducitats d'aquests poders.

   D'altra banda, també es va traslladar que, en el registre d'apoderaments de l'Agència Tributària, els apoderaments són a un tràmit o a un conjunt de tràmits, però no a un expedient, tret d'alguns procediments específics, com és el cas del procediment inspector.

   D. José Borja va comentar que la representant del DIT va sol·licitar que s'enviés el cas concret per poder analitzar la situació amb més detall, però no els consta haver rebut encara el cas.

   Respecte dels poders de tipus B, es va informar que fins a feia uns mesos havia una sincronització entre aquests poders de tipus B ja que el registre electrònic d'apoderaments comunicava a l'Agència Tributària els apoderaments.

   Tanmateix, s'havien deixat de remetre a l'Agència Tributària les revocacions, cancel·lacions i renúncies d'aquests apoderaments, per consegüent l'Agència Tributària desconeix la validesa dels apoderaments de tipus B que té en el seu sistema.

   La decisió que s'ha pres a l'Agència Tributària és no tenir en consideració aquests apoderaments per una qüestió de seguretat en la informació. Altrament, subratlla el Director, es podria estar donant accés a persones en representació d'unes altres quan ja no operés l'apoderament per haver-se cancel·lat en un altre registre.

   El Director del DIT informa que, no obstant això, es continua en conversa amb l'Agència d'Administració Digital per intentar resoldre el problema.

   Respecte dels poders de tipus C, que són a tràmits específics, l'Agència d'Administració Digital comunica amb la seu de l'Agència Tributària perquè sigui en la Seu d'aquesta última on es faci l'apoderament.

   En relació amb els Tribunals Econòmics Administratius i la Direcció General de Tributs, encara no és possible registrar aquest tipus d'apoderament per a un tràmit específic, ja que encara no s'ha publicat al BOE la nova seu dels tribunals, que serà la que estigui integrada a l'Agència Tributària.

   La Sra. Pilar Otero pregunta que s'ha de fer quan, el 2 d'abril del 2026, vencin aquells apoderaments que inicialment eren de durada indefinida i que es van prorrogar per 5 anys.

   A aquesta pregunta respon la Subdirectora de Comunicació Externa del SEPRI, informant que s'ha creat un grup de treball sobre la representació, que es comunicarà tant a poderdants com apoderats que caducarà la possibilitat que es puguin renovar i que se'ls anirà informant, doncs estan treballant just en aquest moment sobre aquesta qüestió.

   A continuació, intervé D. Ignacio Fraisero per resumir el tractat en el grup de treball relacionat amb l'actualització del llistat de propostes dels professionals, començant per la proposta 14 per la qual se sol·licita la possibilitat de domiciliar les declaracions d'IRPF complementàries d'exercicis anteriors per la percepció d'endarreriments de salaris.

   En un primer moment, es va concloure que era inviable a curt termini, si bé entre les novetats figura que el Departament d'Informàtica va assenyalar que s'intentarà aconseguir i que estan treballant en això. Així mateix, es va informar que s'havia inclòs la informació de les dades fiscals d'endarreriment per poder facilitar el trasllat automàtic a la declaració de la renda.

   Quant a la proposta 36, conèixer quins deutes s'han satisfet amb cada pagament, el representant del Departament de Recaptació va informar que l'àrea d'ingressos té altres prioritats derivades de resolucions judicials o de la doctrina administrativa, citant a títol d'exemple els interessos de demora i sense que s'hagi pogut avançar en aquesta proposta.

   En relació amb la proposta 37, ampliació del sistema de presentació de l'autoliquidació amb generació del document per pagar en el Banc, com ocorre amb l'IVA a la resta d'autoliquidacions, es va informar que era viable i que era necessari una anàlisi conjunt amb el DIT.

   Quant a la proposta 46, millorar els termes de les cartes enviades als contribuents quan existeixin discrepàncies, es va traslladar que existeixen avenços i, com norma general, s'intenta que el text utilitzat sigui el més comprensible possible, però que a vegades les incidències són complexes i difícils de simplificar.

   Finalment, respecte a la proposta 47, sobre la comanda de gestió al Col·legi de Gestors administratius, es va informar de la possibilitat d'estendre-la a uns altres col·lectius sempre que el sol·licitin, compleixin els requisits i assumeixin les obligacions que comporti la comanda.

   D. Joan Torres sol·licita que se'ls traslladin les 49 propostes actualitzades i no existint més intervencions, es contínua amb el punt següent de l'ordre del dia.

4. Franquícia IVA entre Estats membres.

   D.a Soledad Fernández continua amb l'ordre del dia i, respecte del punt quart, assenyala que ja va ser objecte de desenvolupament en resumir-se els diferents grups de treball, per la qual cosa, dona per analitzada la qüestió i passa al punt següent previst a l'ordre del dia.

5. Propera convocatòria.

   La Directora de l'Agència Tributària, per tal de fixar un termini per a la propera convocatòria, decideix que la propera convocatòria tindrà lloc d'aquí a sis mesos.

   Tot seguit, la Sra. Soledad Fernández obre un torn per formular quants dubtes i suggeriments existeixin o vulguin plantejar-se pels representants dels professionals.

6. Altres consideracions, precs i preguntes

   Inicia el torn de preguntes D. Ignacio Fraisero, recordant que s'està revisant la col·laboració social, concretament els requisits per accedir a la col·laboració social.

   Una de les propostes internes que s'estan valorant és restablir la possibilitat perquè un obligat tributari pugui directament inhabilitar la col·laboració social.

   El Director del SEPRI afegeix que, després de la inhabilitació, es podrà també, si així el desitja l'obligat, rehabilitar la col·laboració social inhabilitada.

   Aquesta possibilitat, avança el Director, només va a poder realitzar-se en oficines, estant previst el seu inici durant el mes de gener.

   D. Joan Torres manifesta que anteriorment ja hi havia la possibilitat de revocar la col·laboració, matisant el Director del SEPRI que la inhabilitació implica que no pugui realitzar la presentació cap col·laborador, mentre que la revocació afectava a un en concret.

   D. Jesús Fernández pregunta si els col·laboradors poden revocar als seus clientes amb l'objectiu de deixar de rebre notificacions, contestant el Director del Departament d'Informàtica Tributària que ja es pot sol·licitar donar-se de baixa presencialment en l'oficina, però que s'està analitzant en matèria d'avisos la possibilitat d'habilitar un procediment que permeti donar-se de baixa.

   D. Joan Torres demana que s'afegeixi la proposta al llistat.

   D'altra banda, D. Jesús Fernández pregunta si les empreses que estan en el VERI*FACTU tindran accés a les factures rebudes, ja que si està en el SII pot veure les factures emeses i també les rebudes.

   D. José Borja admet que la proposta seria possible i trasllada que s'estudiarà a mitjà termini a partir del 2027, compaginant-ho amb el sistema de facturació electrònica, el qual permetrà accedir a tota la informació.

   A continuació, intervé D. Manuel Mata per fer constar la preocupació existent en alguns països de la Unió Europea pel que fa al secret professional i la descripció del servei en la factura electrònica, afegint D. Arturo Jiménez que alguns serveis concrets es veuen particularment afectats, com el cas dels serveis mèdics, contestant la Directora de l'Agència Tributària que es tracta d'un tema molt important i que s'estudiarà.

   No existint més intervencions, la Directora agraeix a totes la seva participació i conclou la sessió plenària del Fòrum.