Salta al contingut principal
Sessions del Ple del Fòrum de Federacions i Associacions de Treballadors Autònoms

Acta de la sessió

Logotips de l'Agència Estatal d'Administració Tributària i del Fòrum de Federacions i Associacions de Treballadors Autònoms

ACTA PLE 2/2022

Acta de la reunió del Ple del Fòrum de Federacions i Associacions de Treballadors Autònoms
celebrada el 24 d'octubre de 2022

Membres en representació de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària

D. Javier Hurtado Puerta

Directora del Departament de Recaptació

D.a Virgínia Muñoz Fernández

Director del Servei de Planificació i Relacions Institucionals

D. Ignacio Fraisero Aranguren

Subdirectora General de Tècnica Tributària - Departament de Gestió Tributària

D.a  Mercedes Jordán Valdizán

Subdirectora General d' Informació i Assistència Tributària - Departament de Gestió Tributària

D.a  Montserrat Rojo Riol

Subdirectora General d'Aplicacions - Departament d'Informàtica Tributària

D.a Cristina Álvarez Zazo

Membres en representació de les Federacions i Associacions de Treballadors Autònoms

Federació Nacional d'Associacions de Treballadors Autònoms (ATA)

Vicepresidenta Executiva

D.a Celia Ferrero Romero

Assessor

D. Javier Martín Fernández

Unió d'Associacions de Treballadors Autònoms i Emprenedors (UATAE)

Responsable Àrea Fiscal

D. Antonio García Gordo

Unió de Professionals i Treballadors Autònoms (UPTA)

Responsable Jurídica

D.a Inés Mazuela Rosado

Secretaria Tècnica del Fòrum de Federacions i Associacions de Treballadors Autònoms

Subdirectora General de Comunicació Externa

D.a María Dolores Carreño Beltrán

El dia 24 d'octubre de 2022 se celebra la segona sessió plenària del Fòrum de Federacions i Associacions de Treballadors Autònoms, assistint les persones ressenyades, i d'acord amb el següent

ORDRE DEL DIA

  1. Obertura de la sessió.

  2. Aprovació de l'acta de la reunió celebrada el dia 16 de febrer de 2022.

  3. Resum de les reunions del grup de treball d'Anàlisi normativa i projecte de digitalització.

  4. Assistència  ADI en l'emplenament de determinats models de declaració (exemple: models trimestrals de mòduls 303 i 131 i també modificacions censals).

  5. Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d'empreses: Obligatorietat de tots els empresaris i professionals d'expedir, remetre i rebre factures electròniques en les seves relacions comercials amb uns altres empresaris i professionals (facturació electrònica B2B).

  6. Propera convocatòria: dates i temes a tractar.

  7. Altres consideracions, precs i preguntes.

1. Obertura de la sessió

Obre la sessió D. Ignacio Fraisero Aranguren, Director del Servei de Planificació i Relacions Institucionals, qui, després de donar la benvinguda i agrair a les persones assistents la seva presència en la segona sessió del Ple del Fòrum de Federacions i Associacions de Treballadors Autònoms, demana disculpes per l'absència de D.a Soledad Fernández Doctor, Directora General de l'Agència Tributària i presidenta del Fòrum, a qui un imprevist d'última hora li ha impedit assistir a la sessió plenària. D'altra banda, assenyala que desitja destacar la constitució el passat dia 8 de setembre del grup de treball sobre el règim tributari d'autònoms i pimes, coordinat per l'Institut d'Estudis Fiscals, i de la qual propera reunió està prevista per a aquesta mateixa setmana. Afegeix que agraeix les propostes remeses per les associacions i que al si del grup de treball s'analitzaran i es debatrà sobre la viabilitat de les mateixes.

2. Aprovació de l'acta de la reunió celebrada el dia 16 de febrer de 2022

D. Ignacio Fraisero cedeix la paraula a D.a Mª Dolores Carreño Beltrán, Subdirectora General de Comunicació Externa del Servei de Planificació i Relacions Institucionals i secretària Tècnica d'aquest Fòrum, qui manifesta que l'acta de la primera sessió del ple va ser remesa a les federacions i associacions amb anterioritat a aquesta reunió, no havent-se rebuda observacions; afegeix que, si no les hagués en aquest moment, quedaria definitivament aprovada. Atès que no es formula cap objecció, declara aprovada l'acta de la primera sessió plenària que va tenir lloc el passat 16 de febrer de 2022 i comunica que la mateixa es publicarà a la seu electrònica de l'Agència Tributària en l'apartat dedicat a aquest Fòrum.

3. Resum de les reunions del grup de treball d'Anàlisi normativa i projecte de digitalització

En relació amb aquest punt de l'ordre del dia el Director del Servei de Planificació i Relacions Institucionals assenyala que el grup de treball s'ha reunit en dues ocasions, l'11 de maig i el 8 de juliol, i que aquestes reunions s'han celebrat conjuntament amb les entitats participants en el Fòrum de Petites i Mitjanes Empreses. Afegeix que en les mateixes es van tractar, entre d'altres, les següents qüestions: l'estat de tramitació del Reial decret pel qual s'aprova el reglament que estableix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació, les millores en les eines d'assistència en l'emplenament de les declaracions de l'impost sobre societats i la nova funcionalitat en matèria de recaptació incorporada a la app  de l'Agència Tributària per fer més àgil la sol·licitud d'ajornaments, la consulta i el pagament de deutes.

Seguidament, D. Ignacio Fraisero cedeix la paraula a D. Javier Hurtado Puerta, Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària, a fi que comenti l'activitat del grup de treball de l'àrea del seu Departament.

D. Javier Hurtado inicia la seva intervenció assenyalant que en la reunió del mes de maig passat es va realitzar una presentació força extensa de dos articles que, en compliment d'un mandat recollit en el component 27 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, s'havien modificat en la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària en ordre a l'erradicació del frau a causa de la utilització de programa de supressió i manipulació de vendes. Així, es va assenyalar que les línies generals del projecte de Reial decret pel qual s'aprova el reglament que estableix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació eren les següents:

  • Universalitat, amb algunes excepcions (els subjectes al sistema de Subministrament Immediat d'Informació, determinades operacions que tributin en el règim especial de l'agricultura, ramaderia i pesca de l'IVA, etc.).

  • No s'altera el contingut substantivo de la factura que segueix estant regulada pel  RD 1619/2012 d'Obligacions de Facturació, si bé s'introdueixen unes modificacions mínimes.

  • El seu objecte és regular la manera com els sistemes informàtics de facturació han de complir amb les exigències legals d'integritat, conservació, accessibilitat, llegibilitat, traçabilitat i inalterabilitat dels registres.

  • Disposa que per cada entrega de béns o prestació de serveis s'ha de generar, de forma simultània o immediatament anterior a l'expedició de la factura, un registre de facturació d'alta, regulant el seu contingut mínim. Així mateix, introdueix dos elements de seguretat: el hash encadenat i la signatura electrònica del sistema emissor.

  • Estableix que els sistemes informàtics han de tenir la capacitat de remissió simultània o posterior dels registres de facturació, afegint que tindran la consideració de "Sistemes d'emissió de factures verificables" o "Sistemes VERI*FACTU" els que, complint amb totes les obligacions que imposen el Reglament i les especificacions tècniques que s'estableixin, siguin utilitzats voluntàriament per l'obligat tributari per remetre efectivament per mitjans electrònics a l'Agència Tributària de manera continuada, segura, correcta, íntegra, automàtica, consecutiva, instantània i fefaent tots els registres de facturació generades. Així mateix, assenyala que els "Sistemes VERI*FACTU" no tindran l'obligació de realitzar la signatura electrònica dels registres de facturació, essent suficient amb què calculin el hash dels mateixos.

  • Introdueix la possibilitat que la persona receptora d'una factura pugui participar en la verificació de la qualitat i integritat del sistema del seu proveïdor, permetent-li contrastar la factura rebuda, mitjançant un codi QR contingut en la mateixa, a la seu electrònica de l'Agència Tributària.

  • Determina que qualsevol sistema informàtic que s'utilitzi per acomplir les obligacions contingudes en el Reglament ha de comptar obligatòriament amb una declaració responsable de la que quedi constància formal, expedida per la persona productora, fabricant o desenvolupadora del mateix, que asseguri el compromís per part d'aquesta de què es compleixen amb els requisits establerts legalment, responent davant els qui l'adquireixin o utilitzin en els seus processos de facturació.

Així mateix, es va assenyalar en la reunió que en el tràmit d'audiència i informació pública s'havien rebut moltes aportacions i, com a conseqüència, s'havien introduïda modificacions en la redacció del projecte normatiu, com ara:

  • Ampliació en sis mesos del termini perquè els obligats tributaris tinguin operatius els sistemes informàtics adaptats als requisits establerts en el Reglament, és a dir, fins a l'1 de juliol de 2024. Per part seva, les persones desenvolupadores dels sistemes informàtics han de tenir-los en el mercat en el termini de nou mesos des de la publicació al BOE  de l'ordre ministerial que es dicti en desenvolupament del Reglament.

  • S'introdueix una definició més estricta de "sistema informàtic" i "factura".

  • Exclusió explícita dels obligats tributaris subjectes al SII.

  • Les autoritzacions per no emetre factures en determinats supòsits concedides pel Departament de Gestió Tributària mantenen la seva vigència.

  • Es canvia la redacció de les potestats de comprovació.

  • No s'inclouen en els registres d'alta les retencions.

També es va comentar que es mantenien les dues opcions quant a la remissió a l'Administració tributària de les dades per part del contribuent:

  • Enviament automàtic de cada registre de facturació ("sistema VERI*FACTU").

  • Registre sense enviament de les factures, cas en què en qualsevol moment l' AEAT podrà requerir i obtenir còpia de la informació.

Per finalitzar amb el tractat en la reunió del dia 11 de maig, el Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària assenyala que les entitats participants van realitzar consultes que es van ser contestant, si bé amb la diferència que al no ser un text vigent caldria esperar a la publicació al BOE  del text definitiu.

Seguidament D. Javier Hurtado comenta que, d'altra banda, en la reunió del dia 8 de juliol la intervenció del seu Departament va ser més breu, limitant-se a assenyalar alguns aspectes que continuaven pendents de desenvolupament de la Llei 11/2021 de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal. Així, es va destacar la importància que per a l'Agència Tributària tenia l'establiment del Registre d'extractors de dipòsits fiscals de productes inclosos en l'àmbit objectiu de l'Impost sobre Hidrocarburs, ja que el frau organitzat en la distribució de gasoil i gasolina era un dels més importants quantitativament i la mesura tenia com a finalitat evitar que els beneficis del règim s'utilitzessin fraudulentament, així com impedir que aquest tipus d'organitzacions pogués participar en la comercialització d'aquests productes. Finalment, D. Javier Hurtado assenyala que també es van esmentar en la reunió unes altres modificacions que s'estaven tramitant en el Reglament General de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desplegament de les normes comunes dels procediments d'aplicació dels tributs, aprovat pel Reial decret 1065/2007, de 27 de juliol, com ara la nova forma de calcular els interessos de demora en el cas de declaracions complementàries.

A continuació D. Ignacio Fraisero agraeix al Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària la seva exposició i cedeix la paraula a D.a Mercedes Jordán Valdizán, Subdirectora General de Tècnica Tributària, a fi que prossegueixi amb l'exposició dels assumptes tractats en les reunions del grup de treball.

D.a Mercedes Jordán assenyala que en la reunió del passat dia 8 de juliol per part del seu departament es van tractar, entre d'altres, les següents qüestions:

  • Millores de l'assistència en l'emplenament de la declaració de l'impost sobre societats: es va comentar que l'objectiu era oferir al contribuent les dades fiscals de manera similar al que passa en l'IRPF. En aquest sentit, es va afegir que s'havia avançat la data de posada a disposició del contribuent dels mateixos, així com l'ampliació de la informació facilitada. Així mateix, es van exposar les diferents eines d'ajuda i es van destacar una sèrie d'utilitats com ara el quadre de correccions al resultat comptable, el referent a bases imposables negatives o els avisos de presentació.

  • Impost sobre el valor afegit: es van assenyalar les modificacions operades en el model 303 per tal d'adaptar-ho als nous tipus impositius, així com les millores introduïdes en les funcionalitats dels serveis d'ajuda a la confecció del model, destacant-se la “Cartera de quotes a compensar” i l'apartat destinat a les dades censals, podent-se editar i modificar els mateixos en funció del període que s'autoliquida o el moment en què es presenta la declaració. Així mateix, es va fer especial recalcament en la informació que es podia traslladar directament a la declaració a través de la importació dels llibres.

  • Quant als projectes normatius en tramitació, es van comentar els desenvolupaments legals derivats de la Llei 11/2021 de prevenció i lluita contra el frau fiscal, especialment els relatius a les monedes virtuals i al Registre d'Extractors de Dipòsits Fiscals.

A continuació D. Ignacio Fraisero agraeix a la Subdirectora General de Tècnica Tributària la seva intervenció i cedeix la paraula a D.a Virgínia Muñoz Fernández, nova Directora del Departament de Recaptació, a fi que comenti les qüestions tractades de l'àmbit del seu Departament.

D.a Virgínia Muñoz assenyala que en la reunió del grup de treball es va comentar que el dia 4 de juliol s'havia incorporat a la app  de l'Agència Tributària una nova funcionalitat amb els tràmits de l'àrea de recaptació més demandats, com ara la sol·licitud d'ajornaments i fraccionaments, la consulta de deutes i el pagament de les mateixes. Es va indicar que estava dirigida, fonamentalment, a persones físiques i que es podia accedir identificant-se amb el sistema Cl@ve. Així mateix, es va assenyalar que la funcionalitat comptava amb un enllaç directe als assistents virtuals en matèria de recaptació (calculadores de terminis de pagament, d'interessos i de l'import embargable de sous), i que per utilitzar-los no era necessària la identificació del contribuent. Finalment, es va afegir que també es podia accedir a aquests tràmits i serveis a través de la seu electrònica de l'Agència Tributària.

Seguidament el Director del Servei de Planificació i Relacions Institucionals agraeix a la Directora del Departament de Recaptació la seva exposició i ofereix la paraula a les persones assistents per si desitgen realitzar alguna pregunta o comentar alguna qüestió. Atès que no es produeix cap intervenció, dona pas al punt següent de l'ordre del dia, i li cedeix la paraula a D.a Montserrat Rojo Riol, Subdirectora General d'Informació i Assistència Tributària.

4. Assistència  ADI en l'emplenament de determinats models de declaració (exemple: models trimestrals de mòduls 303 i 131 i també modificacions censals)

D.a Montserrat Rojo inicia la seva exposició basant-se en una presentació en Power Point , i indica que, a més d'abordar la qüestió recollida en aquest punt de l'ordre del dia, realitzarà un breu resum sobre les diferents eines virtuals d'ajuda que el col·lectiu d'autònoms té a la seva disposició a la seu electrònica de l'Agència Tributària, ja que, en la seva opinió, és important la seva difusió i coneixement, atès que poden ser de molta utilitat. Així, assenyala que es poden distingir dos tipus de serveis, els d'informació especialitzada i els d'assistència en l'emplenament de determinats models. Al seu torn, els primers es poden classificar, en tres blocs:

  • Eines d'assistència virtual: permeten als contribuents obtenir una resposta immediata les 24 hores del dia els 365 dies de l'any. Les seves característiques principals són:

    • S'han dissenyat per a la seva utilització pels ciutadans, els professionals de l'àmbit tributari i els propis funcionaris de l'Administració tributària.

    • Proporcionen una major certesa i seguretat jurídica en oferir una mateixa resposta a tots els usuaris que plantegin la mateixa qüestió (unitat de criteri) i, encara que manquen de caràcter vinculant, si el contribuent actua segons el comunicat la seva conducta no seria sancionable en el cas d'una posterior revisió del criteri administratiu que serveix de base a la resposta.

    • L'anàlisi de les preguntes formulades permet identificar amb rapidesa i agilitat els temes que generen més dubtes per tal de poder donar-los una resposta immediata d'abast general.

    • Permeten la millora continuada de l'accessibilitat als tràmits administratius amb la finalitat de facilitar les gestions a contribuents i professionals.

    • Es pot obtenir la resposta en les llengües cooficials i en anglès.

    • Es poden distingir els següents tipus d'eines:

      • Assistents virtuals: basats en models d'intel·ligència artificial, permeten a l'usuari redactar la consulta que desitja formular. Per part seva, l'assistent detecta una sèrie de paraules clau i, en funció de les mateixes, li va guiant a través de tasques senzilles, oferint-li respostes automàtiques que permeten l'autogestió. Si al final del procés el contribuent obté la informació que buscava, se li ofereix una còpia de la conversa en format PDF  que se li remetrà al seu correu electrònic i s'arxivarà en el seu expedient electrònic. És necessari que s'identifiqui electrònicament. Si, al contrari, no obté la informació se li ofereixen dues alternatives:

        • Contactar amb la  ADI a través del xat si es tracta d'una consulta senzilla. S'obtindria la resposta immediatament.

        • Registrar la seva consulta en l'aplicació Informa + perquè sigui contestada per escrit després de la seva anàlisi pel personal de l'Agència tributària. El servei està limitat a IVA,  SII i censos i el termini aproximat de resposta ronda els 15 dies, si bé es té en compte la urgència de la consulta.

      • Informadors: es distingeixen dels assistents en què l'usuari no disposa d'un camp per formular la seva consulta, sinó que se li ofereix la informació agrupada en apartats i, en funció de les seleccions que vagi realitzant, se li va guiant. No es basen en intel·ligència artificial.

      • Altres (calculadores i cercadors).

    • Es destaquen les següents eines d'assistència virtual:

      • A IVA : l'Assistent Virtual IVA (AVIVA), l'Assistent Virtual  SII (AVSII), el Localitzador d'Entrega de béns, el Localitzador de Prestació de Serveis, el Qualificador Immobiliari (per saber si la transmissió d'un immoble està subjecta a  IVA o a l'Impost sobre Transmissions Patrimonials; recentment, s'ha inclòs un enllaç a les pàgines web d'àmbit autonòmic), la Calculadora de Prorrates, la Calculadora de Sectors Diferenciats, etc.

      • En Censos: el Cercador d'activitats i les seves obligacions tributàries i l'Informador censal.

      • En IRPF : l'Informador Renda, l'Informador Renda per a activitats econòmiques i l'Assistent virtual de Renda sobre Immobles (AVRENTA).

      Seguidament, la Subdirectora General d'Informació i Assistència Tributària exposa una sèrie d'exemples per tal d'il·lustrar en la pràctica el funcionament de les eines virtuals.

    • Les eines d'assistència virtual estan accessibles des dels següents apartats de la seu electrònica:

      • Des de l'apartat “Accedeix directament ”;
      • Des de l'apartat “Tots els ajuts” situat en el peu de les pàgines de la seu electrònica de l'Agència Tributària;
      • Des dels apartats dedicats als propis impostos i a Censos.
  • Xat ADI:

    • S'accedeix des dels assistents virtuals (AVIVA,  AVSII i AVRENTA) i els informadors (Informador censal, Localitzador i Qualificador de  l' IVA i Informadors de Renda). També s'accedeix mitjançant la icona flotant “Necessites ajuda?” que apareix en determinats models.

    • La seva utilització està indicada per a qüestions senzilles i per a l'emplenament de determinats models.

    • El seu horari d'atenció és de 9.00 a 19.00 hores, de dilluns a divendres.

  • Informa +: es tracta d'una aplicació informàtica que permet als contribuents realitzar sol·licituds d'informació tributària per escrit per a qüestions d'IVA,  SII i Censos.

    • Requisit: estar donat d'alta en el sistema d'avisos.

    • Disponible per als professionals tributaris, si bé exigeix apoderament.

    • La resposta s'incorpora a l'expedient electrònic de la persona consultant.

    • S'accedeix des dels assistents virtuals (AVIVA i AVSII) i informadors (Informador censal, Localitzador i Qualificador d'IVA ). Així mateix, s'accedeix directament a través de la següent ruta de la seu electrònica: Inici/Totes les gestions/Altres procediments tributaris/Altres / Sol·licitud informació tributària (INFORMA+).

    • Una vegada realitzada la consulta, l'aplicació ofereix la informació disponible i, si no aclareix el dubte, es pot enviar la consulta. L'Agència Tributària contestarà per escrit i remetrà un avís al mòbil i/o correu electrònic comunicant a l'usuari que té disponible la resposta, la qual s'incorpora al seu expedient electrònic. En la resposta s'incorporen enllaços a les consultes de la Direcció General de Tributs o referències a l'INFORMA.

    • Efectes jurídics: no vinculant (articles 86, 87 i 179.2 de la Llei general tributària).

Per finalitzar amb aquest apartat, la Subdirectora General d'Informació i Assistència Tributària assenyala que s'han plantejat prop de 8.000 dubtes per part dels contribuents i que més del 70% s'han contestat a través dels assistents virtuals i dels informadors.

Seguidament, D.a Montserrat Rojo indica que, quant al segon bloc de serveis d'ajuda oferts per l'Agència Tributària, estan els d'assistència en l'emplenament de determinats models:

  • Serveis ADI:

    • Servei ADI per a la confecció i presentació del model en nom del contribuent a través de cita telefònica, disponible per als següents models:

      • Censos: models 036 i 037.
      • Contribuents en mòduls: models 303 i 131.
    • Servei ADI per a la resolució de dubtes sobre l'emplenament a través de xat o cita telefònica.

    A l'assistència ADI s'accedeix des de l'aplicació de "Cita prèvia "i des de la icona emergent en el propi model "Necessites ajuda?".

  • Programes d'ajuda per a la confecció de declaracions:

    • PRE-303: disponible per a tots els contribuents, s'ofereixen diferents serveis segons el perfil del mateix. Entre les seves funcionalitats es poden destacar:

      • Emplenament automàtica de les dades per a aquells contribuents que porten els seus llibres en suport informàtic segons el format establert per l'Agència Tributària;
      • Finestra censal IVA : conté informació censal rellevant del contribuent en relació amb  l' IVA durant el període d'autoliquidació que presentarà;
      • Cartera de quotes a compensar: taula amb informació sobre els imports a compensar de períodes anteriors;
      • Possibilitat de marcar que es tracta d'una autoliquidació complementària: el sistema complimenta, en els casos en els que es disposa de les dades, l'import i nombre de justificant de l'autoliquidació a complementar.
    • Model 390 bàsic per a autònoms: li ajuda a determinar els imports i una altra informació a consignar en les caselles del model 390, sempre que tributi exclusivament a l'Administració de l'Estat. Aquest servei pot ser utilitzat només per contribuents que apliquin exclusivament el règim general amb període trimestral i sempre que durant l'exercici no apliquin prorrata ni sectors diferenciats, no realitzin operacions de comerç exterior, no tinguin clients que estiguin en recàrrec d'equivalència, no estiguin inclosos en el règim de caixa ni siguin destinataris del mateix, no tinguin operacions en les que s'apliqui la inversió del subjecte passiu, ni hagin satisfet compensacions del règim especial d'agricultura, ramaderia i pesca. Si durant l'emplenament del model el contribuent té algun dubte, pot accedir a l'assistència ADI a través de la icona emergent "Necessites ajuda?", on, entre altres opcions, pot sol·licitar una cita telefònica per confeccionar el model.

Seguidament el Director del Servei de Planificació i Relacions Institucionals agraeix a la Subdirectora d'Informació i Assistència Tributària la seva exposició i destaca l'important paper que les entitats representades en el Fòrum poden dur a terme en la difusió entre el col·lectiu de treballadors autònoms dels avenços i millores que l'Agència Tributària va desenvolupant en matèria d'eines d'assistència virtual.

A continuació Ignacio Fraisero ofereix la paraula a les persones assistents per si desitgen realitzar alguna consulta o observació.

En primer lloc presa la paraula D.a Inés Mazuela Rosado, representant de la Unió de Professionals i Treballadors Autònoms (UPTA), per sol·licitar la remissió de la presentació en power point utilitzada per D.a Montserrat Rojo. D'altra banda, assenyala que s'ha comentat que aquests serveis intenten donar més seguretat jurídica, però, tanmateix, posteriorment s'ha indicat que no tenen caràcter vinculant.

Els representants de l'Agència Tributària responen que les respostes de l'Agència Tributària, si bé no són vinculants, sí el són en el sentit que es faciliten perquè, després d'una anàlisi dels criteris administratius que s'estan utilitzant, existeix el convenciment de què és la resposta adequada. No obstant això, a vegades la jurisprudència posterior no concorda i és en aquests casos on el contribuent que hagi adaptat la seva actuació al criteri facilitat per l'Agència Tributària no podrà ser sancionat.

Seguidament intervé D.a Celia Ferrero Romero, representant de la Federació Nacional d'Associacions de Treballadors Autònoms (ATA), qui després de donar l'enhorabona a l'Agència Tributària pel treball desenvolupat en relació amb les eines d'assistència virtual, comenta que no tots els treballadors autònoms tenen la mateixa preparació i capacitat per utilitzar els instruments comentats i que seria molt útil disposar de tutorials sobre el funcionament dels mateixos amb demostracions sobre casos pràctics.

D.a Montserrat Rojo assenyala que en la pàgina web de l'Agència Tributària existeixen enllaços als vídeos que l'Agència Tributària publica en el seu canal de YouTube i que avui dia hi ha diversos relatius a les eines d'assistència virtual.

Per part seva, els representants de les federacions i associacions assenyalen que seria interessant comptar amb tutorials sobre les eines d'assistència virtual en la pròpia gestió, és a dir, que, si estàs confeccionant per a la seva presentació el model 390, seria de gran ajuda comptar en aquell moment amb tutorials sobre el funcionament de les eines virtuals que vengen al cas. Així mateix, reiteren que disposar de casos pràctics preparats en un llenguatge més col·loquial seria de gran ajuda.

D. Ignacio Fraisero assenyala que es revisarà quantes eines d'assistència virtual compten amb tutorials sobre el seu funcionament i que s'estudiarà si és necessari preparar algun més.

A continuació, atès que no es produeix cap altra intervenció, el Director del Servei de Planificació i Relacions Institucionals dona pas al punt següent de l'ordre del dia i li cedeix la paraula a D. Javier Hurtado.

5. Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d'empreses: Obligatorietat de tots els empresaris i professionals d'expedir, remetre i rebre factures electròniques en les seves relacions comercials amb uns altres empresaris i professionals (facturació electrònica B2B )

El Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària inicia la seva exposició assenyalant que la Llei 18/2022 suposa un canvi molt significatiu en les obligacions de facturació, ja que disposa que, després de l'entrada en vigor de la Llei i el transcurs dels períodes transitoris establerts, l'obligatorietat de la facturació electrònica B2B  serà universal (article 12). Afegeix D. Javier Hurtado que la factura electrònica no és una mica nou, però sí que l'és la seva universalitat i els requisits establerts en la Llei. Així, assenyala que la factura electrònica a Espanya ha anat passant per diferents moments que, al seu torn, permeten fer les següents classificacions de la mateixa:

  • Pel seu format:

    • Factura electrònica amb format no estructurat: vigent avui dia, ja que no existeix una norma que obligui a una determinada estructura en els registres de facturació.

    • Factura electrònica amb format estructurat:

      • Format estructurat privat o acordat entre emissor i receptor: molt utilitzat pels grans distribuïdors (per exemple, l'automobilístic).
      • Format estructurat públic estàndard i interoperable ( B2G ).
  • Pels seus destinataris:

    • Factura electrònica B2G , La Llei 25/2013, d'impuls de la factura electrònica en el sector públic, estableix que totes les entitats del sector públic, ja siguin locals, autonòmiques o estatals, rebin les seves factures per mitjà de Facturae, amb alguna excepció (persones físiques i operacions import del qual sigui de fins a 5.000 euros).

    • Factura electrònica B2B , La seva obligatorietat ve establerta en la Llei 18/2022, de creació i creixement d'empreses.

    • Factura electrònica B2C , La Llei 56/2007, de Mesures d'Impuls de la Societat de la Informació imposa la seva obligatorietat per a determinats emissors i sempre que existeixi consentiment per part del receptor. Avui dia hi ha empreses dedicades a la gestió del pagament amb targetes de crèdit que estan treballant amb el sector bancari en el desenvolupament d'un sistema de tiquets virtuals.

D. Javier Hurtado continua la seva exposició comentant que la Llei 18/2022 no té un propòsit fiscal, ja que ha estat impulsada des del Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital en compliment del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, essent un dels seus objectius la modernització del sector empresarial, especialment pimes i autònoms, mitjançant l'impuls de la seva digitalització; afegeix que la Llei aborda la facturació electrònica en el seu article 12, si bé apareix també en uns altres apartats del seu articulat. Així, el Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària assenyala que de les disposicions de la Llei destacarà i comentar les següents:

  • Universalitat: tots els empresaris i professionals hauran d'expedir, remetre i rebre factures electròniques en les seves relacions comercials amb uns altres empresaris i professionals.

  • Estableix que la factura ha d'incloure informació sobre l'estat de pagament: es tracta d'un nou element que no està inclòs en la normativa relativa a les obligacions de facturació, però que per a la Llei és un element clau per tal de reduir la morositat comercial. Per a l'Agència Tributària aquest és un element desenvolupament del qual tècnic i reglamentari revesteix una gran complexitat, ja que implica la conversió de la factura en un element dinàmic objecte de seguiment fins al seu pagament.

  • En l'exposició de motius s'indica que els dos objectius que es pretenen assolir amb la factura electrònica són:

    • Reduir els costos de transacció del trànsit mercantil.
    • Facilitar l'accés a la informació sobre els terminis de pagament entre empreses. Com ja s'ha esmentat, aquest és una dada nova a incloure en la factura.
  • Disposa que les solucions tecnològiques i plataformes ofertes per empreses proveïdores de serveis de facturació electrònica als empresaris i professionals hauran de garantir la seva interconnexió i interoperabilitat gratuïtes, el que no implica, necessàriament, que el servei de facturació electrònica proporcionat pel proveïdor també hagi de ser gratuït. D. Javier Hurtado afegeix que per a l'Agència Tributària desenvolupar un servei de facturació electrònica que tingui en compte tots els perfils que conformen el cens de contribuents seria una tasca molt complexa, de la qual implementació, en principi, no podria estar preparada a curt termini.

  • Assenyala que les factures electròniques hauran de complir, en qualsevol cas, el que disposa la normativa específica sobre facturació i que els sistemes i programes informàtics que gestionin els processos de facturació i conservació de les factures electròniques hauran de respectar els requisits als que es refereix l'article 29.2.j) de la Llei 58/2003, General Tributària, i el seu desplegament reglamentari. Així, les solucions tècniques que s'adoptin en compliment de les previsions de la Llei 18/2022, necessàriament han de tenir en compte i combinar-se amb les mesures que recull el projecte de Reial decret pel qual s'aprova el reglament que estableix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d'empresaris i professionals, comentat en el tercer punt de l'ordre del dia.

  • En la disposició Final 7a s'habilita al Govern per al desplegament reglamentari de les previsions de la Llei i, en relació amb a l'article 12, assenyala que els Ministeris d'Afers Econòmics i Transformació Digital i d'Hisenda i Funció Pública, en l'àmbit de les seves competències, determinaran els requisits tècnics i d'informació a incloure en la factura electrònica a l'efecte de verificar la data de pagament i obtenir els períodes mitjans de pagament, els requisits d'interoperabilitat mínima entre els prestadors de solucions tecnològiques de factures electròniques i els requisits de seguretat, control i estandardització dels dispositius i sistemes informàtics que generin els documents. El termini establert per al desplegament reglamentari és de sis mesos. Així mateix, disposa que el desenvolupament es realitzarà admetent com vàlides, com a mínim, la llista de sintaxi continguda en la Decisió d'Execució (UE) 2017/1870 de la Comissió, de 16 d'octubre de 2017, sobre la publicació de la referència de la norma europea sobre facturació electrònica i la llista de les seves sintaxis de conformitat amb la Directiva 2014/55/UE del Parlament Europeu i del Consell [XML CEFAT/ONU (SCRDM – CII), UBL – ISO/IEC 19845:2015 i EDIFACT].

  • Quant a seu entrada en vigor:

    • per a empresaris i professionals amb un volum de facturació superior a 8 milions d'euros: un any des de l'aprovació del desplegament reglamentari;
    • per a la resta: 2 anys.

Per finalitzar la seva exposició D. Javier Hurtado comenta les característiques principals de dues opcions quant a sistemes de facturació:

  • A través d'un format estàndard EDI  per a l'intercanvi directe d'informació entre dues organitzacions de manera electrònica (punt a punt): la factura (o qualsevol altre document) es transmet des de l'equip de l'emissor, prèviament transformada a format EDI, al del receptor, on es descodifica i es rep.

  • A través de plataformes subministrades per proveïdors del servei de facturació: segueix el model francès on el propi plataforma serveix com emissora i receptora de la informació. Es té en compte també una plataforma node (Chorus) utilitzable per proveïdors o clients que, per les seves característiques, requereixin simplement uns serveis mínims que els permetin complir amb els requeriments legals. Amb aquesta plataforma la remissió de la informació a l'Administració és automàtica. D'altra banda, en el model italià la plataforma la proporciona l'Administració.

El Director del Servei de Planificació i Relacions Institucionals agraeix a D. Javier Hurtado la seva exposició i comenta que la Llei 18/2022 representa un repte per a tots. Afegeix que des del Ministeri d'Hisenda i Funció Pública es col·laborarà amb el Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital a fi que el desplegament reglamentari pugui donar solucions consensuades a totes les qüestions que planteja la Llei.

Seguidament, D. Ignacio Fraisero ofereix la paraula a les persones assistents.

En primer lloc intervé D.a Celia Ferrero per assenyalar que en les reunions que han mantingut amb el Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital les associacions sempre han manifestat que des d'un punt de vista tècnic hi ha qüestions que els semblen inaplicables. Indica que el col·lectiu d'autònoms és un dels més interessats a combatre la morositat, però que hauria de fer-se d'una manera que no resulti tan complicada. Així mateix, una altra de les qüestions per les quals s'oposen a l'obligatorietat dels sistemes de facturació electrònica és el cost financer a causa de la falta de gratuïtat de les plataformes prestadores del servei i afegeix que una de les reclamacions del col·lectiu és que l'Administració proporcioni la plataforma de facturació. Finalment, assenyala que estan a favor de la facturació electrònica, però no al sistema que s'està postulant.

D. Javier Hurtado respon que en les reunions mantingudes amb el Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital els representants de l'Agència Tributària han posat de manifest que les plataformes funcionen molt bé, però no per a tots els empresaris i professionals, ja que avui dia només una mínima part utilitza els sistemes de facturació electrònica. D. Javier Hurtado afegeix que, en la seva opinió, el cost dels serveis de facturació s'anirà abaratint a mesura que es vagin estenent. Així mateix, assenyala que el desenvolupament d'un sistema de facturació electrònica universal, interoperable i amb seguiment dels mitjans de pagament, és una tasca que revesteix una gran complexitat, donat el subministrament d'informació continuat que exigeix. Finalment, comenta que, atès que no s'ha previst que la plataforma sigui subministrada per l'Administració, sinó que s'encomana a les empreses desenvolupadores, aquesta no resultarà gratuïta.

Novament intervé D.a Celia Ferrero per indicar que no és només que tingui un cost econòmic, sinó que perquè la plataforma pugui realitzar el seguiment del pagament de la factura, caldrà donar-li permisos d'accés als serveis bancaris de l'empresari o professional, amb la qual cosa, llevat que les entitats financeres desenvolupin una aplicació que limiti l'accés a les dades del pagament de la factura, hi haurà tercers accedint a totes les operacions que realitzi aquest empresari o professional a través del seu compte bancari. Per finalitzar, la representant d' ATA manifesta que, a més, totes les esmenes que es van presentar van ser rebutjades en el tràmit parlamentari i que des de les associacions que representen al col·lectiu de treballadors autònoms es continuarà insistint en la introducció de modificacions en la Llei.

D. Javier Hurtado li respon que una de les possibilitats que s'està estudiant és que les entitats financeres proporcionin una plataforma.

A continuació intervé D.a Inés Mazuela per indicar que està totalment d'acord amb el que ha comentat per la representant d' ATA i que considera que es tracta d'un projecte molt ambiciós, de la qual posada en pràctica entranya moltíssimes dificultats. Afegeix que, no obstant això,  UPTA està disposada a treballar i col·laborar a fi que, comptant amb les aportacions de tots, s'aconsegueixi un major consens i el projecte pugui sortir endavant.

Seguidament presa la paraula D. Antonio García Gordo, representant de la Unió d'Associacions de Treballadors Autònoms i Emprenedors (UATAE), per comentar que si l'objectiu és simplificar les gestions burocràtiques per als treballadors autònoms, però, finalment, se'ls imposen uns costos per al seu compliment i s'afegeixen uns requisits que es tradueixen en unes majors càrregues, el resultat que s'obté és el contrari. Afegeix que des de la seva organització sempre s'ha manifestat que la coordinació entre el Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital i el d'Hisenda i Funció Pública havia de ser absoluta.

A continuació, D. Ignacio Fraisero apunta que, sens dubte, la factura electrònica contribuirà a la simplificació de les càrregues administratives i reitera que es col·laborarà estretament amb el Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital en la cerca de solucions a les incògnites existents en aquests moments. Afegeix que la col·laboració prestada per part de les federacions i associacions representades en el Fòrum també és i serà de molta utilitat.

Seguidament, atès que no es produeixen més intervencions, el Director del Servei de Planificació i Relacions Institucionals dona pas al punt següent de l'ordre del dia.

6. Propera convocatòria: dates i temes a tractar

En relació amb aquest punt D. Ignacio Fraisero comenta que, com és conegut per totes les persones presents, aquest Fòrum té una clara vocació de permanència per tal de servir com canal permanent de comunicació entre l'Administració tributària i les entitats que representen al col·lectiu de treballadors autònoms. Afegeix que, en aquest sentit, les Normes de funcionament del Fòrum estableixen la celebració de dues sessions plenàries anuals, si bé s'ha constatat que a vegades el contingut de les reunions és coincident amb el dels plens del Fòrum de Petites i Mitjanes Empreses. Per això, des de l'Agència Tributària es proposa a les Federacions i Associacions del Fòrum la modificació d'aquestes Normes de funcionament de manera que s'inclogui la possibilitat de celebrar conjuntament les sessions plenàries d'ambdós Fòrums, quan la matèria el permeti. D'altra banda, el Director del Servei de Planificació i Relacions Institucionals indica que, atès que els treballs del Fòrum, fonamentalment, es desenvolupen en els grups de treball, també es proposa una modificació de les normes per establir com a obligatòria la celebració d'una reunió del Ple a l'any, reflectint també la possibilitat que es pugui convocar en més ocasions si alguna de les parts el considera convenient. Finalment, D. Ignacio Fraisero informa de què aquesta proposta també es va comentar amb els representants de les pimes en la sessió plenària que va tenir lloc el passat dia 17 d'octubre.

La representant d' ATA comenta que, en la seva opinió, no hauria inconvenient per realitzar aquestes modificacions.

Ignacio Fraisero assenyala que des de la Secretaria Tècnica es remetrà una proposta de modificació de les Normes de funcionament a fi que les federacions i associacions puguin remetre les seves observacions i comentaris.

A continuació, atès que no es produeixen més intervencions, el Director del Servei de Planificació i Relacions Institucionals dona pas al punt següent de l'ordre del dia.

7. Altres consideracions, precs i preguntes

D. Ignacio Fraisero ofereix la paraula a les persones assistents per si desitgen realitzar algun comentari i, atès que no es produeix cap intervenció, agraeix a totes les persones presents la seva assistència i dona per conclosa la segona sessió plenària del Fòrum de Federacions i Associacions de Treballadors Autònoms, acomiadant-se fins a la següent reunió.

 

LA SECRETÀRIA TÈCNICA

 

D.a Mª Dolores Carreño Beltrán

Vist i plau

EL DIRECTOR DEL DEPARTAMENT
D'INSPECCIÓ FINANCERA I TRIBUTÀRIA
(en substitució de la Directora General
de l'Agència Tributària)

D. Javier Hurtado Puerta