Què és el Fòrum de Grans Empreses?

  

Antecedents

El Pla de Prevenció del Frau Fiscal de 2005 establia entre les seves mesures organitzatives per reforçar la coordinació interna i la integració funcional a l'Agència Estatal d'Administració Tributària (d’ara endavant, Agència Tributària) la creació d'una Delegació Central de Grans Contribuents com únic interlocutor amb les grans empreses adscrites a la mateixa. Això va suposar un canvi d'organització i cultura i un marc de relació consolidat, encara que millorable.

Per fer-ho, l'actualització del Pla de Prevenció duta a terme el 2008 va preveure la posada en marxa d'un nou tipus de relació cooperativa amb un número reduït de grans empreses en dues fases:

1. La creació d'un fòrum de discussió amb els grans contribuents en el que s'analitzin, a través de reunions conjuntes o sectorials, els principals problemes que es plantegen en la relació entre les grans empreses i l'Administració tributària i es valori l'extensió del model de relació cooperativa.

2. La possible implantació d'un marc especial a través del qual l'Administració proporcionaria, en terminis d'acord amb les necessitats de les empreses, un criteri sobre les conseqüències fiscals de les seves operacions a canvi d'una total transparència sobre les mateixes, sempre que les empreses que voluntàriament s'acullin a aquell marc especial ofereixin tota la informació que sigui necessària perquè l'Administració pugui fixar el seu criteri.

Amb el fòrum de Grans Empreses es va posar en marxa la primera de les fases indicades.

Així mateix, l'Acord del Consell de Ministres del 14 d'agost de 2008 va aprovar determinades mesures a curt termini per reduir les càrregues administratives de les empreses, entre les que s'assenyala l'establiment de contactes directes amb els Consells d'Administració de les grans empreses i creació d'un fòrum d'empreses per debatre els temes que més puguin interessar a aquest tipus de contribuents.

En aquest mateix sentit, l'OCDE, en el Fòrum d'Administració Tributària (Seül, 2006 i Ciutat del Cap, 2008), va arribar a les següents conclusions:

• Ha de partir-se de la premissa de què l'administració de les empreses és la responsable davant el conjunt d'accionistes de la realització d'una bona gestió de l'activitat corporativa, principalment en els actuals temps de crisi financera global.

• Dins l'activitat gerencial, la manera d'afrontar la gestió del risc fiscal pot afectar als resultats financers i a la reputació de l'empresa. Per això es considera que la direcció general i els consells d'administració han d'augmentar el seu interès en la gestió del risc fiscal com a part del govern corporatiu.

• Les Administracions fiscals desenvolupen una funció capital i han d'assegurar-se de què els consells d'administració coneguin que són els responsables finals de les estratègies fiscals. S'afirma que les Administracions fiscals estan, en aquest sentit, potenciant les relacions amb les grans empreses, com via per obtenir nombrosos beneficis mutus.

D'altra banda, l'Informe del grup especial de treball sobre bon govern de les societats cotitzades de 19 de maig de 2006 de la CNMV ("Codi de Bon Govern") va indicar que l'interès dels accionistes proporciona una guia d'actuació que haurà de desenvolupar-se respectant les exigències imposades pel Dret, per exemple, en normes fiscals. En aquest sentit, entre les Recomanacions que es realitzan al Comitè d'Auditoria, es va indicar la necessitat de què la política de control i gestió de riscos identifiqués com a mínim els diferents tipus de risc (operatius, tecnològics, financers, legals, reputacionales...), així com els sistemes d'informació i control intern que s'utilitzaran per controlar i gestionar els esmentats riscos, inclosos els passius contingents o riscos fora de balanç.

Finalment, convé assenyalar que el 2008 es va realitzar una enquesta entre empreses adscrites a la Delegació Central de Grans Contribuents en la que aquestes van manifestar que l'Agència Tributària  oferia bons mecanismes d'ajuda en la confecció de declaracions, una moderna tecnologia al servei dels contribuents i una actitud positiva i flexible en l'àrea d'informació i assistència. Així, la valoració per part de les grans empreses va ser globalment satisfactòria en les actuacions d'informació i assistència i no tant en l'àrea del control, en què opinaven que es podien introduir algunes millores.

Posada en funcionament

En el marc indicat, es va posar en funcionament un Fòrum de Grans Empreses com a òrgan de relació cooperativa per promoure una major col·laboració entre les grans empreses i l'Administració tributària de l'Estat, basada en els principis de transparència i confiança mútua, a través del coneixement i posada en comú dels problemes que puguin plantejar-se en l'aplicació del sistema tributari.

En aquest sentit, es va contactar amb un conjunt d'empreses adscrites a la Delegació Central de Grans Contribuents que, en funció del seu volum de facturació, volum de deute tributari ingressada, volum d'informació subministrada a l'Administració tributària, nombre de treballadors, sector d'activitat i distribució geogràfica, es van considerar representatives de totes elles i susceptibles d'una àgil interlocució a aquests efectes.

La participació inicial d'un reduït grup d'empreses no ha d'interpretar-se de cap manera com un senyal de privilegi per a aquests participants respecte dels altres contribuents, atès que, en qualsevol cas, els acords que s'adoptin en el Fòrum són d'aplicació general a tots els obligats tributaris afectats.

Finalment, cap indicar que el conjunt inicial de participants en el Fòrum pot perfectament modificar-se en el futur e fins i tot crear-se altres fòrums per a àmbits territorials concrets.

Normes de funcionament

Les Normes de funcionament, així com els possibles temes a tractar al si del Fòrum, són desenvolupats en les Normes de funcionament del Fòrum.

Els criteris que subjeuen en aquestes Normes són els següents:

• El Fòrum té caràcter informal, associatiu, flexible i desburocratitzat.

• Funciona en Ple i en Grups de treball. El Ple identifica els problemes i adopta els acords i els Grups de treball analitzen els problemes i proposen les solucions.

• La participació en el Ple es configura al màxim nivell de representació: Secretari de l'Estat d'Hisenda i Pressupostos i Consell de Direcció de l' AEAT d'una banda i membres dels Consells d'Administració de les empreses per l'altre.

• La participació en els Grups de treball s'estableix a un nivell més tècnic i flexible.