Acta de la reunió

 

Vicepresidenta del Fòrum de Grans Empreses

Directora General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

D.a Soledad Fernández Doctor

Membres en representació de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

Directora del Departament de Gestió Tributària

D.a Rosa María Prieto del Rei

Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària

Manuel Trillo Álvarez

Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials

D.a Nerea Rodríguez Entremonzaga

Subdirector General de Procediments Especials - Departament de Recaptació

Carlos José Dorrego Anta

Delegat Central de Grans Contribuents

Carlos Javier Cervantes Sánchez-Rodrigo

Cap de Sistemes de la Subdirecció de Tecnologies de la Informació i Investigació del Frau del Departament d'Informàtica Tributària

David Dávila Atienza

Membres en representació de les Grans Empreses

ACS

Director d'Assessoria Fiscal

Alfonso Moreno García

AMADEUS IT GROUP

Secretari del Consell Administració

Jacinto Esclapés Díaz

BANC SABADELL

Subdirector General Assessoria Fiscal i Laboral

Carlos Augusto Lázaro Rico

BANCO SANTANDER

Global Head of Taxes

D.a Carmen Alonso Peña

BBVA

Tax Disciplini Leader

Manuel Díaz Corral

LA CAIXA

Director de Fiscalitat Directa

Gonzalo Mendizábal Carredano

CEPSA

Director Fiscal

Alberto Martín Moreno

COFARES

Assessor del Consell Rector

Luis Valdeolmos González

EL CORTE INGLÉS

Director del Departament Fiscal

Luis María Sánchez González

ENDESA

Responsable d'Assumptes Fiscals

D.a María Muñoz Viejo

FCC

Director de l'Àrea Fiscal

Daniel Gómez-Olano González

GENERALI ESPAÑA

Director Àrea Comptabilitat

Martí Jo Ruiz

IBERDROLA

Directora Global de Fiscalitat

D.a Begoña García-Rozado González

IBERIA

Spanish Tax Lead

D.a Cristina Santana Negrín

INDITEX

Director Assessoria Fiscal

Andrés Sánchez Iglesias

MAPFRE

Director d'Assessoria Fiscal

Antonio Lafuente González de Suso

MERCADONA

Director Fiscal

Rafael Hilario López Villanueva

MICHELIN

Responsable Fiscal

D.a Rosa María Peña García

NATURGY

Director de Fiscalitat

Baltasar Gómez Febrel

RENAULT ESPAÑA

Fiscalista

D.a Almudena Fernández Miguélez

REPSOL

Director General Econòmic i Fiscal

Luis López-Tello i Díaz Aguado

SEAT

Directora d'Impostos i Duanes

D.a Susana Sánchez Arenas

SIEMENS

Directora d'Impostos

D.a Ana María Moreda Galante

TELEFÓNICA

Director Fiscal Llatinoamèrica

Miguel Iglesias San Martín

VODAFONE

Director Assessoria Fiscal

Javier Viloria Gutiérrez

Secretaria Tècnica del Fòrum de Grans Empreses

Secretari Tècnic

Ignacio Fraisero Aranguren

El dia 20 de novembre de 2024 se celebra la vigesimonovena sessió plenària del Fòrum de Grans Empreses, assistint les persones ressenyades, i d'acord amb el següent

ORDRE DEL DIA

1. Obertura de la sessió.
2. Aprovació de l'acta de la reunió celebrada el dia 3 de juliol de 2024.
3. Resum dels diferents grups de treball del Fòrum.
4. Mesures fiscals urgents pels danys produïts per la DANA.
5. Accions adoptades en matèria de frau de l'IVA en el sector d'hidrocarburs.
6. Pronunciament del TJUE sobre el tram autonòmic de l'Impost sobre Hidrocarburs.
7. L'estratègia d'Intel·ligència Artificial a l'Agència Tributària.
8. Propera convocatòria.
9. Altres consideracions, precs i preguntes.

1. Obertura de la sessió

La Directora General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària dona la benvinguda als assistents a la vigesimonovena sessió plenària del Fòrum de Grans Empreses i recorda els temes que es tractaran en aquesta sessió.

En primer lloc, se serà procedent, si escau, a l'aprovació de l'acta de la sessió anterior.

En segon lloc, es resumiran els diferents grups de treball duts a terme durant el semestre anterior, s'explicaran les mesures adoptades per la DANA i s'informarà de les diferents accions realitzades en matèria de frau d'IVA en el sector d'hidrocarburs.

A continuació, s'analitzarà el pronunciament del TJUE sobre el tram autonòmic de l'Impost sobre Hidrocarburs i s'exposarà breument l'estratègia d'Intel·ligència Artificial de l'Agència Tributària.

Així mateix, es decidirà sobre la celebració de la propera convocatòria i s'obrirà un torn de precs i preguntes.

Sense major demora, la Sra. Soledad Fernández cedeix la paraula al Director del Servei de Planificació i Relacions Institucionals.

2. Aprovació de l'acta de la reunió celebrada el 3 de juliol de 2024.

Ignacio Fraisero agraeix la presència dels assistents i assenyala que, una vegada remès l'esborrany de l'acta de la reunió del 3 de juliol de 2024, no s'ha rebut cap observació.

No existint en la sessió cap observació o suggeriment de modificació, l'acta queda aprovada.

3. Resum dels diferents grups de treball.

A continuació, per al desenvolupament del tercer punt de l'ordre del dia, la Directora de l'Agència Tributària cedeix la paraula a la Directora del Departament de Gestió Tributària, que resumeix el tractat en el grup de treball d'anàlisi i racionalització de càrregues fiscals indirectes.

La Sra. Rosa Prieto assenyala que va ser la Subdirectora General de Tècnica Tributària l'encarregada de comentar l'aprovació del nou model 303 d'IVA, que es va adaptar als nous tipus impositius i a la recent figura de les autoliquidacions rectificatives. Quant a les autoliquidacions rectificatives, es van diferenciar en el grup de treball diferents situacions en funció de la domiciliació i es van resoldre els dubtes que suscitava la qüestió.

El segon punt que es va tractar en el grup va ser la campanya d'informatives, havent-se aprovat les modificacions dels models 123, 210, 216, 193, 296, 238, 239, 234, 235, 236, 038, 282, 296, 159, 283. Respecte de les modificacions que es trobaven en tramitació, es va fer al·lusió a la modificació dels models 172, 182, 192, 193, 194, 198, 289, 345, 346, 190, 322, 390, 036, 037, 030.

La directora del Departament de Gestió va resumir les preguntes que es van fer en el grup de treball per part dels representants de les Grans Empreses, així com les respostes donades per l'Agència Tributària.

Pel que fa al grup de treball d'Impostos Especials, de la qual reunió es va celebrar el 30 d'octubre, el resum va ser realitzat per la Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials.

La Sra. Nerea Rodríguez assenyala que es van explicar les principals modificacions que s'havien introduït en el projecte per ordre de modificació de l'obligació de gestió de comptabilitat dels productes objectes comercials de fabricació, sobre la base de les observacions rebudes en el tràmit d'informació pública.

En relació amb l'Impost sobre l'Electricitat, es van comentar en el grup de treball les modificacions del model 560, mentre que, pel que fa a l'Impost sobre el Valor de la Producció de l'Energia Elèctrica, es van detallar les modificacions efectuades en el model 591.

Finalment, la Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials resumeix el tractament del canvi de criteri de la classificació aranzelària del fuel i els documents que poden ser utilitzats per justificar el règim fiscal aplicable als olis classificats en el codi NC2707.

Al no existir preguntes dels assistents al Fòrum, la Directora de l'Agència Tributària contínua amb el punt següent de l'ordre del dia.

4. Mesures fiscals urgents pels danys produïts per la DANA.

La Sra. Soledad Fernández assenyala que, a conseqüència de la tragèdia esdevinguda a València, es van adoptar múltiples mesures que afecten a tots els Departaments, per la qual cosa, en primer lloc, cedeix la paraula a la Directora del Departament de Gestió Tributària.

La Sra. Rosa Prieto comença l'exposició referint-se als ajuts oberts a empreses i professionals, aprovades en el Reial Decret llei 6/2024, el qual va ser modificat parcialment pel Reial Decret llei 7/2024. Aquests ajuts van dels 5.000 euros per als autònoms fins als 150.000 euros que poden rebre les empreses depenent del volum d'operacions.

Els requisits per percebre els ajuts són dos: haver presentat declaració d'IRPF o IS i mantenir-se d'alta fins al 30 de juny de 2025. El formulari es va publicar en la Seu electrònica de l'Agència i s'ha de complimentar la part d'identificació, indicar un compte corrent per fer la transferència i fer una declaració responsable dels danys soferts.

Així mateix, se suspèn el termini de presentació d'autoliquidacions i declaracions per a les activitats econòmiques de menys de 6.000.000 d'euros, sempre que existeixi un domicili fiscal, local o establiment en la zona afectada, la qual es troba definida en l'annex del Reial Decret llei 6/2024. També tindran dret a l'ampliació del termini per a la presentació de les autoliquidacions les persones físiques que no desenvolupin activitats econòmiques.

Aquesta informació s'ha publicat a través de preguntes freqüents en la Seu electrònica de l'Agència, creant-se, també, i amb l'objectiu de facilitar el compliment i millorar l'assistència, un calendari del contribuent afectat per la DANA.

D'altra banda, se suspenen tots els terminis relatius als procediments. A títol d'exemple, se suspenen els terminis relatius a requeriments, presentació d'al·legacions, resolució dels procediments, se suspenen les actuacions no estrictament necessàries de l'Administració i la prescripció dels procediments que s'haguessin iniciat.

Finalment, s'amplia el termini d'enviament dels registres de facturació del mes de novembre fins al 16 de desembre de l'any 2024.

A continuació D. Carlos Dorrego comenta les mesures adoptades en l'àmbit recaptatori, començant per la creació d'un ajornament específic per un termini de 24 mesos amb 6 mesos de carència d'interessos. S'inclouen determinades obligacions tributàries que, amb caràcter general, no són ajornables (retencions, tributs repercutits, pagaments fraccionats del IS) i s'estableix un límit màxim que és de 50.000 euros.

També s'han estès els terminis d'ingrés dels deutes que ja havien estat ajornades o fraccionades amb anterioritat a l'entrada en vigor del Reial Decret llei. Així mateix, s'ha establert la possibilitat de reconsiderar una modificació en les condicions dels ajornaments i fraccionaments prèviament concedits, i la possibilitat d'estendre el termini del segon pagament de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques del 5 de novembre al 5 de febrer de 2025.

En segon lloc, s'han adoptat un grup de mesures per a la flexibilització de càrregues (resposta de requeriments, presentació d'al·legacions, presentació de recursos i reclamacions). També, en el cas de les subhastes desenvolupades per l'Agència Tributària, s'estableix una extensió de termini i la possibilitat de devolució del preu de la rematada o dels dipòsits que s'hagin constituït per part dels licitadors.

Finalment, es declara la inembargabilitat de tots els ajuts que deriven d'aquesta modificació normativa i de les consegüents devolucions fiscals.

El Director del Departament d'Inspecció informa que s'han decidit congelar els terminis respecte dels contribuents de la zona afectada, llevat que sigui el propi contribuent el que manifesti el seu interès a continuar les actuacions i així es reflecteixi en diligència.

En el cas de grups, alguna entitat dependent en la zona afectada pot haver patit greus prejudicis, pèrdua de documentació etc… Si el grup és de menys de 6.000.000 € estaria emparat per la norma; al contrari, els grups de més de 6.000.000 € sempre poden acollir-se a la via de l'article 150 de la Llei general tributària que té en compte la força major. Pel que fa als grups, D. Manuel Trillo assenyala que és més difícil seleccionar clarament l'àmbit subjectiu d'aplicació, ja que poden existir entitats dependents amb danys en alguna instal·lació però que no tinguin el seu domicili fiscal en la zona afectada. No obstant això, el director afirma que s'intentaran solucionar tots els problemes que sorgeixin.

A continuació, la Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials afegeix que l'extensió de terminis també s'aplica en relació amb les obligacions comptables i informatives d'establiments que estiguin inscrits en els municipis de les zones afectades. Quant al comerç exterior, aquest queda exclòs del Reial Decret llei, ja que, en ser competència exclusiva de la Unió, no existint competència per regular-ho a l'àmbit nacional. No obstant això, la Sra. Nerea Rodríguez avança que és intenció de l'Agència Tributària tenir en consideració la situació existent.

La Directora de l'Agència Tributària agraeix les intervencions, preguntant la representant del Banco Santander si el retard del segon termini de l'IRPF és per a contribuents que estiguin domiciliats fiscalment en la zona afectada.

Carlos Dorrego contesta que efectivament s'aplica a tots els contribuents de la província de València, afectats o no per la DANA. Així mateix, la Directora de l'Agència agraeix la col·laboració de totes les entitats financeres per no carregar a aquests contribuents el segon termini de l'IRPF.

La representant d'Iberdrola sol·licita si és possible regular o aprovar un règim especial per a les donacions que realitzin les empreses i conèixer si la despesa serà deduïble. La Sra. Soledad Fernández respon que aquesta petició es traslladarà i, en qualsevol cas, es basarà per part de l'Agència Tributària.

5. Accions adoptades en matèria de frau de l'IVA en el sector d'hidrocarburs.

La Directora de l'Agència Tributària cedeix la paraula per al desenvolupament d'aquest punt de l'ordre del dia al Director del Departament d'Inspecció. D. Manuel Trillo comenta que es tracta d'un frau antic, que ha anat creixent malgrat els esforços de l'Agència per erradicar-ho i que ha acabat convertint-se en un frau relacionat amb el crim organitzat.

No obstant això, el Director del Departament d'Inspecció destaca els esforços i els avenços que s'han aconseguida gràcies a la relació cooperativa, ja que s'ha treballat directament amb el sector per poder trobar les millors mesures i recollir-les en la normativa. Entre les normes, que encara no han estat aprovades en el Parlament, es troben la modificació de la Llei de l'IVA, la modificació del seu annex i la modificació del Reglament.

Pel que fa al Reglament, s'estableix la periodicitat mensual per a la declaració d'IVA que han de presentar els titulars i els extractors dels dipòsits fiscals. En la Llei, es modifica l'apartat cinquè de l'article 19 per assenyalar que el règim del dipòsit diferent del duaner s'ultima sempre per la persona que faci l'extracció del dipòsit. Així amb l'operació que realitzi aquella persona, s'ultimarà el règim i sobre aquella persona recaurà l'obligació de garantir l'IVA meritat en la primera operació interior que es produeixi a partir de la ultimació del règim.

D'altra banda, en l'Annex de la Llei es desenvolupa la garantia que ha de prestar l'extractor, el titular de la mercaderia que realitza l'acció o, el que és el mateix, l'últim dipositant. No obstant això, queden exonerats de l'obligació de prestar-la qui ostenti la condició d'operador econòmic autoritzat, així com la d'operador de confiança, que serà aquell a qui l'Administració Tributària li atorgui aquesta categoria en funció del compliment d'una sèrie de requisits: haver tingut l'any anterior un volum d'activitat superior com a mínim al milió de litres, haver tingut activitat com a mínim durant els tres anys anteriors, estar inscrit en el REDEF i complir alguns requisits de solvència financera que se li exigeixen als operadors econòmics autoritzats.

Quant a l'import, el Director del Departament d'Inspecció assenyala que la garantia ha de ser del 110% de l'IVA meritat corresponent al volum extret en cada moment.

La garantia pot consistir en un pagament anticipat de l'IVA en el moment de l'extracció o bé en un aval d'entitat de crèdit, institució financera o companyia d'assegurances acreditada a la Unió Europea.

En el cas d'operadors que no haguessin realitzat operacions abans o que encara no ostentin la condició de “de confiança”, la garantia mínima per començar a operar és de tres milions d'euros.

D'altra banda, la gestió centralitzada de la garantia serà realitzada per l'Oficina Nacional d'Investigació del Frau.

Amb caràcter mensual la garantia s'anirà actualitzant i ajustant-se als litres conforme es realitzi l'extracció, de manera que, si deixa d'haver garantia, no cap l'extracció de dipòsit fiscal, per la qual cosa s'haurà de reposar la garantia.

El funcionament es basarà en una autorització prèvia de l'Administració Tributària per a l'extracció, de manera que, quan es produeixi l'extracció, l'operador haurà de sol·licitar l'autorització a l'Administració, la qual comprovarà que existeix garantia suficient per al volum que es pretén extreure. La verificació de la suficiència de la garantia es realitzarà a través de mecanismes electrònics de comunicació amb els dipòsits fiscals.

La Llei establirà una clàusula de seguretat, obligant al titular del dipòsit fiscal a confirmar que qui extraurà el carburant és un operador econòmic autoritzat - cas en què no fa falta garantia-, un operador de confiança - cas en què haurà un registre i tampoc farà falta garantia-, o altrament serà requisit l'autorització prèvia per a l'extracció. En cas que l'obligat no ho comprovés, es convertiria en responsable solidari de les quotes que eventualment poguessin deixar-se d'ingressar.

Una vegada es publiqui l'ordre ministerial serà necessari establir un període transitori per no paralitzar el mercat i que gradualment es compleixin amb tots els requisits. No obstant això, encara que el frau existent en aquest sector és molt elevat quantitativament pel que fa al import deixat d'ingressar, són pocs els operadors involucrats, per la qual cosa el Director del Departament d'Inspecció espera que, amb aquestes mesures, aquests operadors fraudulents desapareguin per complet.

Després de la intervenció del director, el representant de Repsol agraeix a l'Agència i en concret a la Direcció de l'Agència i als Departaments d'Inspecció i Duanes, la seva bona disposició a l'hora d'abordar aquesta problemàtica. En aquest cas, el treball continu en la matèria no només permet reduir el frau fiscal sinó evitar la competència deslleial d'aquells que desplaçaven fora del mercat, via preu, a què sí pagaven l'impost. Al seu judici, aquestes mesures són molt positives, ja que observa que s'ha reduït significativament el nivell de frau en el mercat, donant-se de baixa nombrosos operadors.

El representant de Cepsa també agraeix les mesures ja que considera que, pel costat de la demanda, existien nombrosos operadors que s'estaven aprofitant de preus infinitament més barats, com és el cas d'algunes estacions de servei. El Director del Departament d'Inspecció afegeix que, efectivament, sense la col·laboració de la demanda, el frau en l'oferta no funcionaria, i que per erradicar el problema és necessari abordar tant el problema que existeix en el costat de l'oferta com en el costat de la demanda.

6. Pronunciament del TJUE sobre el tram autonòmic de l'impost sobre hidrocarburs.

La Directora de l'Agència Tributària cedeix la paraula a la Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials per al desenvolupament del pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre el tram autonòmic de l'Impost sobre Hidrocarburs.

La Sra. Nerea Rodríguez informa que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va declarar que el tipus diferenciat de l'Impost sobre Hidrocarburs per regions era contrari al Dret de la Unió i que, arran d'aquell pronunciament, el Tribunal Suprem va adoptar tres sentències.

La primera de les sentències declara que l'obligat per repercussió legal té dret a sol·licitar i obtenir la devolució de l'Impost sobre Hidrocarburs del tram autonòmic declarat il·legal i que l'única excepció és que hagi existit una translació de l'import al comprador.

La Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials afegeix que la segona sentència versa sobre la legitimació del consumidor final i la tercera sobre la competència de l'Agència Tributària en relació amb les hisendes forals. No existint qüestions per part dels representants de les empreses, es passa al punt següent de l'ordre del dia.

7. L'estratègia d'Intel·ligència Artificial a l'Agència Tributària.

David Dávila desenvolupa l'estratègia de l'Agència Tributària en matèria d'intel·ligència artificial i s'acompanya d'una presentació.

En primer lloc, justifica l'adopció de l'estratègia en aquest moment a causa del gran desplegament de la intel·ligència artificial, el seu potencial transformador i el gran avenç que s'ha experimentat en els últims anys. Així mateix, la necessitat de desenvolupar una estratègia d'intel·ligència artificial ve donada per un mandat polític que prové de diverses institucions, entre elles la Unió Europea, la qual enfoca la intel·ligència artificial com un dels eixos principals i publica el juny de 2024 el reglament d'intel·ligència artificial.

En l'àmbit de l'Agència Tributària, la intel·ligència artificial també apareix com eix fonamental en el Pla estratègic. L'objectiu de l'estratègia és utilitzar aquesta capacitat transformadora en benefici del contribuent.

David Dávila afirma que l'estratègia de la intel·ligència artificial intenta promoure l'ús d'intel·ligència artificial a l'Agència Tributària i establir garanties en el seu desenvolupament i en el seu ús.

Fa un any es va crear un grup de treball per definir aquesta estratègia, dividint-se en cinc parts: la primera era d'estratègia, la segona d'impuls i identificació d'oportunitats, la tercera de metodologia per assegurar la seva qualitat, la quarta de difusió i finalment el subgrup de normativa.

El primer dels objectius és promoure l'ús de la intel·ligència artificial per facilitar el compliment voluntari i millorar l'assistència, lluitar contra el frau fiscal i millorar la productivitat interna.

La segona part, d'impuls, té dues missions: mantenir el catàleg de solucions i gestionar la demanda, recollint noves propostes dels departaments i prioritzant-les. Dins aquest subgrup s'ha definit un test de garbellament per avaluar si té sentit el projecte.

Els potencials usos són els models predictius clàssics (per a la millora de l'assistència al contribuent, detectar el frau i prevenir insolvències financeres), la visió artificial (per a les Duanes per a la detecció d'escàner entre altres usos) i l'ús de la guia generativa (tots els models tipus chatgpt) per a la millora de la productivitat.

Revesteix especial importància la necessitat de l'Agència de dotar-se dels mitjans humans experts d'intel·ligència artificial i també de sistemes i de capacitats noves en maquinari i programa.

Un altre objectiu de l'estratègia era establir garanties perquè tots els models tinguin uns estàndards de qualitat que s'han definit prèviament. Tots els projectes, per aconseguir aquelles garanties, han de seguir uns principis rectors.

Aquests principis són: el principi de responsabilitat ja que tota la Intel·ligència Artificial ha de respectar l'ordenament jurídic; el principi d'equitat en els resultats que s'obtinguin; el principi de seguretat, la qual cosa s'aconsegueix amb supervisió humana; i el principi de transparència.

En la pràctica s'aconsegueixen aquestes garanties mitjançant una metodologia que s'ha definit i que requereix vigilar la bona qualitat de les dades, una bona prevenció dels biaixos, la protecció de dades, que sempre hagi vigilància humana i una millora contínua mitjançant la revisió anual per tots els departaments de la metodologia aplicada al projecte en concret.

A continuació, la Sra. Soledad Fernández pregunta si existeixen dubtes o comentaris, intervenint el representant de FCC, qui considera que en temes d'intel·ligència artificial l'Agència Tributària va pel davant d'unes altres Administracions, destacant el seu ús en el tema de l'assistència virtual. No obstant això, el representant opina que existeixen riscos relatius al dret a la intimitat o a un excessiu control, per la qual cosa considera positiu que l'Agència expliqui al contribuent quin programa s'utilitza en aquella intel·ligència artificial, quines dades s'estan incloent, quins algoritmes s'estan utilitzant, així com que es motivin les decisions per part de l'actuari concret que utilitza aquestes dades. Sosté també que el principi de transparència és un dels principis fonamentals que han de regir aquesta matèria.

La Directora de l'Agència respon que, efectivament, la transparència revesteix gran importància però que ja es venien utilitzant aplicacions que permeten estalviar molt temps en la selecció de contribuents, en els models d'informació i assistència, amb el Zújar etc…

8. Propera convocatòria.

La Directora de l'Agència Tributària comunica que, previsiblement, la següent reunió se celebrarà el mes de juny de 2025.

A continuació, la Sra. Soledad Fernández passa al punt següent de l'ordre del dia, cedint la paraula al director d'Inspecció, el qual comentarà algunes qüestions plantejades pels representants a la Secretaria Tècnica del Fòrum.

9. Altres consideracions, precs i preguntes.

Manuel Trillo avança que la primera de les qüestions versa sobre la possibilitat d'una futura existència d'un pre 322 similar al pre 303. Es va començar pel 303 d'IVA, si bé existeixen complicacions degudes als règims diferenciats, la regla de prorrata o els règims especials.

Segons el parer del Director, el pre 322 presenta majors dificultats fins i tot que el pre 303; no obstant això, s'anirà disposant de millor informació, adquirint especial importància la factura electrònica, que permetrà sens dubte l'obtenció de millores.

La segona qüestió ha de veure amb l'imperatiu d'un reglament comunitari que obliga al Regne d'Espanya a realitzar una anàlisi de conflicte d'interessos respecte dels ajuts que es concediran i que deriven dels fons europeus de recuperació i resiliència.

L'anàlisi del conflicte d'interessos ha de realitzar-se amb caràcter previ a la concessió de l'ajuda i ha de pivotar sobre el titular real, el qual es defineix com la persona física que té capacitat directa de decisió amb un percentatge de participació que superi uns determinats límits.

Quan la Directiva comunitària i la Llei de prevenció del blanqueig de capitals i lluita contra el terrorisme regulen la titularitat real, exceptuen a les empreses cotitzades, per entendre que estan sotmeses a unes altres normes d'informació pública que garanteixen ja el coneixement d'aquella titularitat real.

Aquestes normes també assenyalen que, quan sigui impossible determinar el titular real, s'entendrà que l'és el Consell d'Administració.

D'altra banda, la disposició addicional 112 de la Llei de Pressupostos de l'any 2023 atribueix al Ministeri d'Hisenda, concretament a l'Agència Estatal d'Administració Tributària, la creació d'una eina que permet verificar el conflicte d'interessos, la qual cosa s'aconsegueix a través del contrast de les dades dels models tributaris i de la informació que rendeixin notaris i registradors.

Mitjançant Ordre Ministerial es va crear una eina, Minerva, que permet realitzar el contrast amb les titularitats reals, essent obligatori que l'òrgan que concedirà l'ajuda realitzi una consulta a Minerva amb caràcter previ.

Quan no existeix el titular real, apareix una bandera negra, a partir de la qual l'òrgan concedent de l'ajuda està obligat a sol·licitar directament a qui sigui beneficiari de l'ajuda la titularitat real, i incorporar-la a Minerva a continuació.

El problema sorgeix perquè hi ha una norma que exclou a les cotitzades de la determinació del titular real, però el Regne d'Espanya té una obligació davant la Comissió, i l'Agència Tributària ha de verificar si existeix el conflicte d'interessos.

Finalment, el Director considera que la solució ha de venir per la relació cooperativa, mitjançant la bona voluntat d'ambdues parts, ja que si no es declara el titular real hi ha bandera negra, sense que es pugui fer una altra cosa de moment per part de l'Agència.

La representant del Banco Santander agraeix el grup de treball sobre la Pilar II, grup que ja s'ha reunit en una ocasió amb la representació de sis empreses.

La representant d'Iberdrola informa que no es pretén que sigui un grup amb massa participants perquè sigui àgil, per la qual cosa, intentarà traslladar les qüestions que es comentin i exercir de vehicle de transmissió.

No existint més intervencions, D. Soledad Fernández dona per finalitzada la vigesimonovena sessió plenària del Fòrum de Grans Empreses.