Tipus

La responsabilitat pot ser solidària o subsidiària.

La responsabilitat solidària és aquella que, per exigir els deutes i sancions que existeixin si escau, pendents al responsable, no requereix la justificació de la insolvència total o parcial del deutor principal (declaració de fallit), podent l'Administració adreçar-se al presumpte responsable solidari en qualsevol moment, una vegada transcorregut el termini d'ingrés en període voluntari del deutor principal.

 Entre els diferents supòsits responsabilitat solidària regulats en la nostra normativa, els més comuns són els establerts en l'article 42 de la Llei 58/2003 (LGT), essent responsables:  

• Els que causin o col·laborin activament en la realització d'una infracció tributària.

• Els partícips o cotitulars de les herències jacents, comunitats de béns i altres entitats que, mancats de personalitat jurídica, constitueixin una unitat econòmica o un patrimoni separat susceptibles d'imposició.

• Els que succeeixin per qualsevol concepte en la titularitat o exercici d'explotacions o activitats econòmiques, per les obligacions tributàries contretes de l'anterior titular i derivades del seu exercici. 

• Els que siguin causants o col·laborin en l'ocultació o transmissió de béns o drets de l'obligat al pagament amb la finalitat d'impedir l'actuació de l'Administració tributària. 

• Els que, per culpa o negligència, incompleixin les ordres d'embargament. 

• Els que, amb coneixement de l'embargament, la mesura cautelar o la constitució de la garantia, col·laborin o consentin en l'aixecament dels béns o drets embargats, o d'aquells béns o drets sobre els quals s'hagués constituït la mesura cautelar o la garantia. 

• Les persones o entitats dipositàries dels béns del deutor que, una vegada rebuda la notificació de l'embargament, col·laborin o consentin en l'aixecament d'aquells. 

La responsabilitat pot ser solidària o subsidiària.

La responsabilitat subsidiària és aquella que, per exigir els deutes i sancions, si escau, pendents al responsable, requereix la justificació de la insolvència total o parcial del deutor principal i dels responsables solidaris si els hagués (declaració de fallit).

 Entre els diferents supòsits responsabilitat subsidiària regulats en la nostra normativa, els més comuns són els establerts en l'article 43 de la Llei 58/2003 (LGT), essent responsables:

•  Els administradors de fet o de dret de les persones jurídiques que, havent aquestes comès infraccions tributàries, no haguessin realitzat els actes necessaris que siguin de la seva incumbència per al compliment de les obligacions i deures tributaris, haguessin consentit l'incompliment pels qui d'ells depenguin o haguessin adoptat acords que possibilitessin les infraccions.

• Els administradors de fet o de dret d'aquelles persones jurídiques que hagin cessat en les seves activitats, per les obligacions tributàries meritades d'aquestes que es trobin pendents en el moment del cessament, sempre que no haguessin fet el necessari per al seu pagament o haguessin adoptat acords o presa mesures causants de l'impagament.

• Els integrants de l'administració concursal i els liquidadors de societats i entitats en general que no haguessin realitzat les gestions necessàries per a l'íntegre compliment de les obligacions tributàries meritades amb anterioritat a aquestes situacions i imputables als respectius obligats tributaris.

• Els adquirents de béns afectes per llei al pagament del deute tributari.

• Els representants duaners quan actuïn en nom i per compte dels seus comitents.

• Les persones o entitats que contractin o subcontractin l'execució d'obres o la prestació de serveis corresponents a la seva activitat econòmica principal, per les obligacions tributàries relatives a tributs que hagin de repercutir-se o quantitats que hagin de retenir-se a treballadors, professionals o altres empresaris, en la part que correspongui a les obres o serveis objecte de la contractació o subcontractació.

• Les persones o entitats que tinguin el control efectiu, total o parcial, directe o indirecte, de les persones jurídiques o en les que concorri una voluntat rectora comú amb aquestes.

• Les persones o entitats de les que els obligats tributaris tinguin el control efectiu, total o parcial, o en les que concorri una voluntat rectora comú amb aquests obligats tributaris.

• Els administradors de fet o de dret de les persones jurídiques obligades a efectuar la declaració i ingrés de deutes tributaris derivades de tributs que hagin de repercutir-se o de quantitats que hagin de retenir-se a treballadors, professionals o altres empresaris.

 

La successió pot ser de persones físiques, quan mor una persona natural, o de persones jurídiques o entitats sense personalitat quan es produeix l'extinció de la personalitat jurídica o la dissolució de l'entitat sense personalitat.