Preguntes freqüents
Què aporta aquesta estadística?
Aquesta nova estadística presenta els Comptes anuals consolidats de l'impost sobre societats amb l'objectiu d'obtenir una visió integral de l'impost des del punt de vista liquidatori. En aquesta estadística es connecta la liquidació de l'impost del Règim de consolidació fiscal dels grups (model 220) amb la informació individual que proporcionen les empreses dominants i dominades que el conformen en el model 200. Aquesta informació conjuntament amb la informació proporcionada en el model 200 d'empreses no grups ens permet conèixer la quota líquida de l'impost consolidat, que és la mesura adequada de l'aportació als ingressos tributaris de l'Estat del conjunt de societats.
Què és el tipus sobre el benefici i què representa?
El benefici de les empreses és la magnitud de referència equivalent a la generació de renda o de valor de l'entitat, constituint l'element rellevant per a l'aplicació a resultats, retribuir als seus accionistes mitjançant dividend, compensar pèrdues comptables d'uns altres períodes, dotar reserves voluntàries o estatutàries. Doncs bé, el tipus efectiu sobre el benefici es defineix com la quota líquida dividida per aquest benefici i representa el percentatge dels beneficis aporta l'empresa als ingressos tributaris de l'Estat de manera directa.
Què és el tipus sobre la base imposable i què representa?
La base imposable de l'impost és la magnitud fiscal sobre la qual s'apliquen els tipus legals, donant lloc a la quota íntegra. La diferència entre aquella base imposable i els beneficis obtinguts per l'empresa són les correccions al resultat comptable que es tenen en compte en la llei. Aquestes correccions són de molt diferent tipus, algunes són de caràcter tècnic (diferències entre normativa comptable i fiscal), unes altres constitueixen beneficis fiscals i d'altres, com els ajustaments o disminucions per doble imposició, obeeixen a decisions sobre el tractament de determinades rendes. El tipus efectiu sobre la base imposable es defineix com la quota líquida dividida per aquesta base. Les diferències entre aquest tipus efectiu i el legal es deuen a les bonificacions i deduccions que separen la quota íntegra de la quota líquida.
Què és millor utilitzar: el tipus sobre benefici o el tipus sobre la base imposable?
De les dades publicades es pot obtenir qualsevol dels dos tipus i cada usuari pot considerar amb un o un altre depenent dels objectius de la seva anàlisi.
Els avantatges del tipus efectiu sobre els beneficis són tres: un, la seva forma de càlcul és similar a la que s'utilitza en uns altres impostos (per exemple, en l'IRPF es calcula un tipus similar dividint l'impost meritat entre les rendes brutes dels contribuents) i en les comparacions internacionals (per evitar les diferències en la legislació de cada país); dos, permet seguir l'evolució de la càrrega tributària independentment de les modificacions normatives, que afecten a la base imposable, però no als beneficis; i tres, facilita la comparació entre diferents grups de contribuents amb diferent grau d'utilització dels beneficis fiscals (que en l'impost sobre societats es poden manifestar bé en els ajustaments al resultat comptable, bé en les deduccions sobre la quota íntegra) o amb diferent forma de càlcul de l'impost (declaració individual davant consolidada).
Quina importància tenen els ajustaments al resultat comptable en la determinació de la Base Imposable Consolidada?
L'estructura dels ajustaments al resultat comptable té en compte totes les modificacions o correccions que cal realitzar al mateix fins a obtenir la Base Imposable Consolidada. Des del punt de vista qualitatiu hi ha dos tipus d'ajustaments, els recollits en els comptes individuals (model 200) i els ajustaments de consolidació (model 220). En el cas dels grups, els ajustaments nets suposen un percentatge més alt sobre el benefici que en els no grups. És important consultar els resultats per signe del resultat comptable perquè es pot apreciar que els ajustaments són també molt rellevants en empreses amb pèrdues.
D'on s'obté la xifra d'assalariats?
La xifra d'assalariats utilitzada per a la classificació per dimensió s'obté en tots els casos de la informació proporcionada en el model 200, de manera tal que en els grups s'obté per acumulació de la suma d'assalariats de totes les empreses del grup. En aquesta font fiscal l'empresa proporciona la xifra mitjana de personal fix assalariat i no assalariat a partir de la informació mensual de la plantilla empleada. Cal destacar que aquesta mesura de treball difereix de les presentades en les estadístiques de mercat de treball publicades per l'AEAT de la qual font d'informació és el model 190, donada la limitació d'aquesta font per conèixer el període en el que han treballat efectivament els assalariats.
Com s'assigna el sector d'activitat als grans grups i quina diferència hi ha entre tipus d'entitat i sector d'activitat?
La determinació del sector d'activitat d'un grup, en especial si aquest el componen un número significatiu d'empreses, és complicada i no està exempta de certa convenció. En el cas d'aquesta estadística s'han acumulat les xifres de negoci de les partícips en l'àmbit de 10 grups CNAE, triant aquell que suposava un import major. Posteriorment a l'efecte de publicació les taules mostren 5 grans sectors d'activitat de la qual correspondència amb la classificació amb la CNAE es presenta en la metodologia. Respecte al tipus d'entitat, aquesta classificació està lligada a la normativa comptable a la que s'hagi de atener el contribuent: si és la normativa comptable general, s'inclou en les Societats no financeres; si s'ate a la Circular 5/2014 del Banc d'Espanya, es classifica dins les Entitats de Crèdit; i si li resulta d'aplicació el Real Decreto1317/2008 (modificat pel Reial decret 1736/2010) formarà part de les Entitats Asseguradores. Aquestes dos últimes, juntament amb les empreses que exerceixen activitats financeres o asseguradores i segueixen la normativa comptable general, conformen el sector financer dins la classificació d'activitats.
Quina diferència hi ha entre els tipus que s'obté en aquesta estadística i d'altres que es calculen a partir de la informació de la CNMV o de la informació proporcionada per les empreses?
Tots els tipus impositius tenen el mateix propòsit (mesurar la càrrega fiscal a la que està subjecte el contribuent) i la mateixa estructura (impost dividit per una variable econòmica o tributària). Les diferències es produeixen en triar les variables que s'utilitzaran en numerador i denominador. En el cas dels tipus utilitzats en aquesta estadística i, en general, en les estadístiques publicades per l'AEAT, el numerador sempre és l'impost realment pagat pel contribuent a l'Estat. Tanmateix, quan es calculen tipus amb fonts diferents de la fiscal, la variable escollida per al numerador no sol ser aquella. El més habitual és que en aquells tipus s'utilitzi com aproximació a l'impost pagat bé l'impost sobre beneficis que figura en la comptabilitat empresarial i que no és un concepte assimilable al resultat dels models 200 i 220; bé una mesura que inclou impostos pagats a l'estranger i, per tant, no afecten als ingressos de l'Estat; bé una variable que inclou incorrectament uns altres impostos ingressats pel contribuent en la seva mera funció d'intermediari (per exemple, quan se suma a l'impost pagat per l'empresa l'IVA ingressat per la mateixa).
Com és possible que existeixin beneficis en els grups si el Resultat Comptable és negatiu?
En els grups el Resultat Comptable és la suma dels resultats, siguin beneficis o pèrdues, de totes les empreses pertanyents al grup i, per tant, és el que correspon al grup en el seu conjunt. En les taules en les que es classifica segons el Resultat Comptable pot donar-se el cas de què el Resultat Comptable sigui negatiu i, tanmateix, figureu un import positiu en la variable de beneficis. Aquest resultat s'explica perquè, encara que un grup en conjunt tingui pèrdues, alguns dels seus integrants poden tenir individualment beneficis.