Anàlisi financera
L'anàlisi financera se centra en l'estudi de diferents ràtios que mesuren el grau de solvència o insolvència de les empreses, permetent comprovar si el finançament per raó del seu cost és correcta per mantenir un desenvolupament estable en condicions de rendibilitat adequada.
Des de la perspectiva financera, dos són els problemes que se li plantegen al col·lectiu empresarial analitzat: un, triar els mitjans financers més adequats en funció del cost dels mateixos i de les possibilitats del mercat financer; un altre, l'elecció entre alternatives d'inversió prou rendibles per fer front al pagament de les obligacions implícites en el finançament d'aquesta inversió. D'aquí, que l'equilibri financer s'obtingui quan, una vegada decidides les inversions necessàries, es disposa dels recursos necessaris en el moment precís i al menor cost possible.
A diferència de l'anàlisi econòmica, que pren com punt de partida el compte de Pèrdues i Guanys Analítica i que mesura les rendibilitats generades en el desenvolupament de l'activitat empresarial, l'anàlisi financera es basa en el Balanç per a l'estudi de l'estructura patrimonial i de les fonts de finançament.
Una característica comuna de les ràtios financers és la gran variabilitat que presenten durant el temps; això és perquè les empreses compten amb un ampli marge d'actuació per canviar els mitjans de finançament disponibles i la seva estructura patrimonial. Al contrari, les ràtios econòmiques són molt més rígids (a excepció de la taxa de resultats atípics i el rendiment financer) atès que estan íntimament lligats al procés productiu, possibilitats de canvi de les quals són reduïdes.
- Ràtio de tresoreria (RT)
És el percentatge que representa la suma de l'actiu corrent respecte al passiu corrent. Aquesta ràtio mesura les possibilitats de fer front a les obligacions de pagament a curt termini.
- Ràtio del fons de maniobra (RFM)
El fons de maniobra es defineix com el muntant de recursos financers permanents necessàries per poder dur a terme amb normalitat les operacions de naturalesa corrent, i es calcula com saldo diferencial entre l'actiu corrent i el passiu corrent entre el passiu fix compost pel patrimoni net i el passiu no corrent.
Un valor negatiu d'aquesta ràtio suposa que parteix de l'immobilitzat es finança amb deutes a curt termini, el que posaria al col·lectiu analitzat en una situació difícil.
- Ràtio d'endeutament (REF)
Aquest quocient relaciona els deutes totals de l'entitat (creditors totals) amb els recursos propis nets i és l'invers a la ràtio d'autonomia financera no donat en aquesta estadística. Es calcula com el percentatge del passiu minorat en les provisions entre el patrimoni net.
La taxa d'endeutament és elevada en col·lectius que acudeixen majoritàriament a fonts externes de finançament de les inversions.
Aquesta ràtio i el d'autonomia financera presenten valors negatius en aquells sectors amb recursos propis nets negatius.
