Preguntes freqüents

Què és?

L' Estadística d'habitatges declarats en l'IRPF  està basada en l'apartat de Béns immobles de la declaració anual del model de declaració D-100 de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques que presenten tots aquells contribuents en el Territori de Règim Fiscal Comú, incorporant informació del Cadastre, per incorporar les variables pròpies de l'habitatge com m2, ubicació 

D'on s'obté la informació?

Per a la seva elaboració s'utilitzen dues fonts d'informació, d'una part, incorpora certes variables generades en l'explotació estadística que realitza l'AEAT utilitzant com font l'apartat de béns immobles de les declaracions del model D-100 i per una altra la informació de Cadastre, que permet la construcció del “Sistema estatal d'índexs de referència del preu del lloguer d'habitatge (SERPAVI)”. 

Quin tipus d'habitatges s'estudien en aquesta estadística?

Únicament s'estudien els habitatges d'ús residencial declarades en el model. Es considera que no tenen aquella condició els habitatges totalment afectes a una activitat econòmica, de tal manera que si l'habitatge està afecta totalment a activitat econòmica no està inclosa en aquesta estadística. Respecte als altres usos dels habitatges, cada habitatge es classifica en una de les següents categories:

• Habitatges habituals: aquelles que tenen algun ús d'habitatge habitual durant l'exercici.
• Habitatges arrendats: aquelles que, sense ser habitatges habituals dels seus propietaris durant l'exercici, es destinen en algun moment a l'obtenció de rendes derivades de l'activitat d'arrendament immobiliari, ja siguin per ser utilitzades com a habitatge habitual de l'arrendatari o bé amb unes altres finalitats d'ús: per temporada, com residència d'estudiants, residència per a treballadors desplaçats o com ús turístic, etc...
• Habitatges a disposició dels seus titulars, serà generalment una segona residència, però pot ser un habitatge buit sense cap ús.

Quin és el motiu pel qual hi ha diversos usos en un habitatge?

En les declaracions d'IRPF, es fa constar la titularitat i l'ús de cada immoble durant tot el període impositiu,% de propietat o usdefruit, i nombre de dies destinat a cada finalitat.

Són nombrosos els casos de múltiples usos de l'habitatge. Aquests poden derivar de la copropietat de l'immoble durant els mateixos dies, el que pot ocasionar que el mateix immoble per a un propietari sigui el seu habitatge i un altre cedeixi la seva part en arrendament o la mantingui a la seva disposició; també pot derivar de la transmissió de la titularitat d'un immoble durant l'exercici, o derivar d'un canvi d'ús del mateix immoble pel mateix propietari en dies diferents de l'any, etc...

L'habitatge es configura com unitat d'anàlisi en aquesta part de l'estadística, qualificant-se en funció de totes les circumstàncies que es refereixin a la mateixa en el conjunt de les declaracions i els declarants d'IRPF de l'exercici.

Llavors, si un habitatge té múltiples usos Què ocorre si els declarants resideixen en CA diferents?

La qualificació dels habitatges es realitza en diversos blocs. Hi ha una qualificació global per als habitatges en funció dels usos en tot el territori nacional i, a més, es realitza una qualificació, en termes més restrictius, en l'àmbit de cada CA, segons els habitatges corresponents als seus declarants i els usos que els mateixos reflecteixin en les seves declaracions.

En el cas dels múltiples usos, si un dels declarants, propietari parcial d'un habitatge, resideix en una CA, i un altre propietari parcial del mateix habitatge, que sigui arrendador de la seva part, resideix en una altra CA, el mateix habitatge figurarà en el Total Nacional com a habitatge habitual i arrendada, i, en una CA, figurarà com a habitatge habitual, i en l'altra CA, figurarà com a habitatge arrendada.

Quina relació hi ha entre el càlcul del nombre d'habitatges equivalents en el mòdul per declarant de l'estadística d'IRPF i aquesta estadística d'habitatges declarats en l'IRPF?

És el mateix concepte, en ambdós casos fa referència al percentatge de propietat i el període de temps en què l'habitatge es dedica a cada ús.

Quines diferències existeixen entre el valor cadastral i el valor de referència dels immobles?

El valor cadastral dels immobles s'actualitza, si escau, per les Lleis de pressupostos generals de l’Estat, i serveix de base imposable a l'Impost sobre Béns Immobles. La seva revisió es produeix, en el cas d'immobles urbans, en el marc de procediments de valoració col·lectiva.
El valor de referència dels immobles es determina any a any, de forma simultània en tots els municipis, i servirà per a la determinació de la base imposable als Impostos sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, i sobre Successions i Donacions.

Com s'obté la rendibilitat bruta? Quins ingressos es té en compte?

La rendibilitat bruta s'obté a partir dels ingressos d'arrendament efectius en relació amb el valor de referència. Per al càlcul de la rendibilitat bruta els ingressos són proporcionals al nombre de dies en què l'habitatge ha estat arrendada. Tanmateix, per al càlcul del lloguer mitjà mensual, s'eleven els ingressos com si hagués estat llogat tot l'any i després es divideix entre 12 per obtenir dades mensuals.

Com s'obtenen els valors mitjans en cada àmbit geogràfic?

Els valors mitjans (lloguer m2, m2, dies de lloguer, valor de referència, rendibilitat bruta) a cadascun dels àmbits geogràfics es calculen com la mitjana aritmètica d'aquells valors per a cadascuna dels habitatges compresos en aquell àmbit. Aquesta forma de càlcul suposa que no existeixi una equivalència exacta entre els valors publicats i els que es puguin obtenir amb fórmules. Així, per exemple, el lloguer m2 mensual publicat no pot coincidir amb un lloguer m2 mensual que es calculi com quocient del lloguer mitjà mensual i el m2 mitjans.