Els tipus efectius
El tipus mitjà efectiu sobre la renda i la despesa va romandre pràcticament en el mateix nivell de 2017. El 2018 va haver alguns canvis normatius, però es van veure compensats per l'evolució de bases i preus. El tipus mitjà es manté gairebé inalterat en l'entorn del 15% des de 2013.
També el tipus efectiu sobre les rendes brutes de les llars va romandre estable el 2018 (Quadre 2.1). L'estabilitat oculta tres elements que van afectar al tipus el 2018 i que són de diferent signe, un a l'alça i dos a la baixa. En primer lloc, va pujar el tipus mitjà de retenció en salaris i pensions, un 1% en el primer cas i 2,2% en el segon (Quadre 2.3). En els salaris el resultat contrasta amb l'estabilitat dels dos anys anteriors, després de la reforma de l'impost. La causa del canvi és l'increment dels salaris mitjans (també a diferència dels anys anteriors) i l'arrossegui que això va produir sobre el tipus mitjà de retenció. En les pensions la pujada del tipus forma part de l'evolució normal en incorporar-se al sistema pensionistes amb pensió i tipus mitjà superior. Tanmateix, i aquest és el segon element, ambdós increments es van veure limitats en la segona part de l'any, després de l'aprovació dels Pressupostos, en ampliar-se la reducció per rendiments del treball amb la conseqüent reducció del tipus en els salaris i les pensions inferiors. Finalment, un tercer element que va influir a la baixa en el tipus, van ser les noves deduccions familiars, efecte del qual només serà complet en la declaració anual (l'ampliació de les antigues deduccions familiars només va tenir un petit efecte en les deduccions anticipades el 2018 i d'altres, com les despeses de guarderia, només és possible aplicar-les en la declaració anual). Aquest últim element és el que explica que, encara que el tipus mitjà no creixés el 2018, sí el fes (un 1%) el tipus estimat sense incloure la quota diferencial i les deduccions familiars.
El tipus efectiu de l'impost sobre societats el 2018 es va situar el 21,3% sobre la base imposable agregada i en el 9,9% si es calcula sobre el resultat comptable positiu. En ambdós casos suposa un increment respecte a 2017 que, en absència de canvis normatius, com és el cas, s'ha d'atribuir per a aquests efectes composició (les bases de les empreses amb major tipus efectiu creixen més). En qualsevol cas, el tipus el 2018 no es troba lluny de la mitjana dels 10 últims anys.
A l'IVA tampoc va haver canvis normatius significatius (només la reducció del tipus en els cinemes i durant mig any) per la qual cosa el tipus mitjà es va mantenir a prop del 15,3% que és el nivell al que es va arribar després de les últimes pujades del tipus general i reduït el setembre de 2012.
En els Impostos Especials (IE) la variació del tipus observada el 2018 ha de veure, com va succeir el 2017, amb la pujada dels preus energètics. Cal recordar que, perquè pugui obtenir-se un tipus mitjà agregat, el tipus dels IE es calcula, en aquest apartat, sobre el valor dels consums, encara que en algunes d'aquestes figures (en especial en l'Impost sobre Hidrocarburs) la base siguin els consums físics, no el valor. Va ser precisament en l'Impost sobre Hidrocarburs en la figura on es van produir els únics canvis normatius, si bé de quantia marginal. Aquests canvis van venir derivats de l'aprovació del RDL15/2018, de mesures urgents per a la transició energètica i la protecció dels consumidors, que incloïa l'eliminació de l'impost per al gas natural, el gasoil i el fueloil utilitzats en la generació d'energia elèctrica.