Salta al contingut principal
Exercici 2019

Els tipus efectius

El tipus mitjà efectiu sobre la renda i la despesa el 2019 va ser del 15,2%, percentatge lleugerament superior al de 2018. Després de 2014, any en el que es va assolir el màxim, el tipus mitjà va disminuir el 2015 i 2016 per la reforma dels impostos directes i després ha anat augmentant cada any, però de forma relativament moderada.

La lleu tendència a l'alça és conseqüència del creixement continuat en el tipus mitjà efectiu que suporten les rendes brutes de les llars. El 2019 es va situar el 12,8%, encara sense assolir el seu màxim (13%), també el 2014. El creixement del tipus (0,7%) es va produir per l'increment de les rendes que no estan subjectes a retenció o pagament a compte; de fet, si no s'inclou la declaració anual, el tipus va disminuir un 0,2%. Aquesta caiguda és consistent amb el major creixement de les pensions (amb un tipus mitjà de retenció sota) i amb l'escassa pujada del tipus efectiu dels salaris (0,1% el 2019 davant l'1,1% el 2018), malgrat les pujades salarials. En aquest últim cas el gairebé nul creixement va haver de veure amb dos factors: d'una banda, en la primera meitat de l'any encara va haver impacte de la rebaixa de les retencions en els salaris més baixos (a través de l'ampliació de la reducció per rendiments del treball aprovada en els Pressupostos de 2018, mesura que va afectar particularment a les pimes), i, per un altre, el major creixement d'aquells salaris (lligat a la pujada del salari mínim) que tenen a més retencions nul·les o molt petites. Aquests dos mateixos elements (rebaixa i major augment de les pensions més baixes) serveixen per explicar que el tipus efectiu de les pensions creixés tan sols un 1,6% (1,5% el 2018) davant les pujades en l'entorn del 3% que es produïen en anys amb revalorització de les pensions properes a zero i estabilitat normativa.

El tipus efectiu de l'impost sobre societats el 2019 s'estima en un 20,6% si es calcula sobre la base imposable agregada i en el 9,2% si es fa sobre el resultat comptable positiu. En absència de canvis normatius, com va succeir el 2019, les variacions del tipus s'han d'exclusivament a la composició (l'efecte del diferent ritme de beneficis i bases en empreses amb tipus efectiu diferent). Aquest efecte és el que explica la tendència suaument decreixent que mostra el tipus efectiu sobre els beneficis des de 2012.

A l'IVA l'única modificació en els tipus que va operar el 2019 va ser la rebaixa del tipus del general al reduït en els cinemes, en vigor des del juliol de 2018, sense un efecte significatiu en el conjunt de l'impost. Així, el tipus mitjà efectiu es va situar en l'entorn del 15,3%, que és la mitjana des de 2016.

El tipus mitjà efectiu en els Impostos Especials (IE) va pujar gairebé en el mateix percentatge en el que va disminuir el 2018. Convé advertir que, per completar l'anàlisi agregada de bases, tipus i ingressos, cal calcular un valor per als consums subjectes a aquests impostos, encara que en diverses de les figures la base són els consums físics i no el valor. D'aquí les grans oscil·lacions en el tipus d'un any a un altre, provocades, com s'ha assenyalat en parlar de les bases, per les variacions, de vegades dràstiques, dels preus energètics. En aquest context, amb els tipus calculats amb tota la recaptació meritada sobre el valor dels consums (no amb la tarifa general sobre els consums físics com es fa, per a hidrocarburs, en l'apartat d'impostos especials), el més destacable el 2019 és el considerable increment que es produeix en el tipus de l'Impost sobre Hidrocarburs a causa de la integració de la tarifa autonòmica en la tarifa especial de l'impost. La mesura va ser aprovada en els Pressupostos de 2018, però seu entrada en vigor es va endarrerir fins a l'1 de gener de 2019. El principal efecte d'aquesta mesura va ser un canvi en la forma d'ingressar l'impost (abans figurava directament en els comptes de les CCAA i des de 2019 primer forma part dels comptes de l'Estat i després es transfereix juntament amb la resta de la participació en els tributs; més detalls d'aquest canvi es poden trobar en la Nota Informativa 5 de l'Informe Anual de 2018), però, en el procés d'harmonització de la tarifa en totes les CCAA, la mesura també va suposar un augment del tipus. Altres canvis, com les exempcions del gas natural, el gasoil i el fueloil utilitzats en la generació d'energia elèctrica incorporades pel RDL 15/2018 amb prou feines van tenir efectes en el tipus mitjà.