2. L'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques

El 2019 els ingressos per IRPF van ascendir a 86.892 milions, un 4,9% per damunt del recaptat el 2018.

L'evolució de l'impost va estar marcada per tres elements: el creixement de les bases, els canvis normatius i de gestió (en especial, les devolucions lligades a les prestacions de maternitat i la reducció de les retencions a les rendes més baixes) i els bons resultats de la declaració anual corresponent a l'exercici 2018.

Respecte al primer element, les rendes brutes de les llars van créixer el 2019 un 5,3% (6% el 2018), amb augments en totes les fonts de renda, en particular en les lligades als rendiments del capital. La tendència l'any va ser de progressiva moderació del creixement, més intensa una vegada superat l'esglaó a l'alça que van provocar en l'evolució d'aquestes rendes les pujades de salaris públics i pensions de juliol de 2018, després de l'aprovació dels Pressupostos.

Les rendes del treball, les de més pes en el conjunt de les rendes de les llars, van créixer el 2019 un 5,1%, el mateix que el 2018. Les pensions van ser les rendes que més van créixer, un 5,4%. En la primera part de l'any l'augment va superar lleugerament el 7%, per reduir-se en la segona part de l'any al 5%, reflex de la ruptura a l'alça que va suposar a meitat de 2018 l'increment de les pensions inclòs en els Pressupostos de 2018. El creixement de la pensió mitjana en el conjunt de l'any va ser del 4,1%, lleugerament per damunt de l'increment registrat el 2018. La xifra inclou no només les pensions públiques, sinó també les pensions procedents de fons que, encara que marginals en el conjunt de la massa de pensions, són irregulars i distorsionen l'evolució del conjunt. El Gràfic 2.1 il·lustra el canvi que es va produir en aquestes pensions mitges després de l'aprovació dels Pressupostos de 2018 que van suposar una pujada general superior a les que s'havien realitzat en anys anteriors, a més de tenir en compte increments majors per a les pensions més baixes. Cal recordar en aquest sentit que l'increment de la pensió mitjana es produeix no només per la revalorització establerta cada any amb caràcter general (que és la de les pensions contributives), sinó també per les pujades addicionals que poden tenir algunes altres pensions (és el cas dels dos últims anys i de 2011) i, sobretot, per la incorporació de nous pensionistes, generalment amb pensions més altes que aquelles que tenen els que estan dins el sistema. És important tenir en consideració aquesta qüestió perquè els pensionistes que ja estan percebent una pensió no veuen pujar la mateixa en el percentatge en què, en mitjana, pugen les pensions, sinó en el percentatge que s'hagi establert per a aquell any. Això significa, per exemple, que una persona que fora pensionista amb pensió contributiva el 2009 va veure pujar la seva pensió d'acord amb la línia que figura en el Gràfic 2.1 i no segons el percentatge que indiquen les barres. En xifres, aquell pensionista cobrava el 2019 una pensió un 9,4% més alta que el 2009, mentre que els preus generals en el mateix període van augmentar un 13%.

A diferència de les pensions, el creixement de la massa salarial el 2019 va ser inferior al de 2018 (5,1% i 5,4% respectivament). L'explicació es troba en la moderació que va mostrar la massa salarial en el sector privat (4,8% davant el 6,1% anterior) conseqüència del menor ritme de creació de llocs de treball, i malgrat l'augment dels salaris, en particular dels més baixos, impulsats per l'increment del salari mínim interprofessional (precisament aquesta major pujada explica que, per un efecte composició, en termes mitjans l'increment el 2019 sigui inferior al de 2018; Gràfic 2.2). Al contrari va succeir en el sector públic en el que el conjunt de rendiments salarials va créixer un 5,7%, gairebé 2,5 punts per damunt de la dada de 2018. Respecte a l'any anterior van augmentar tant el treball com el salari mitjà, en aquest cas també per les pujades posteriors a l'entrada en vigor dels Pressupostos, però a més per l'actualització de començaments d'any i per l'adaptació dels nivells retributius dels cossos de seguretat.

Les rendes de capital de les llars (mobiliari, arrendament i guanys patrimonials) van créixer el 2019 un 7,1% (Cuadros 2.1, 2.4, 2.5 i 2.6). És menys del que el van fer el 2018 (14,5%). El menor creixement es va produir, fonamentalment, per l'avançament d'algunes operacions a 2018 per eludir la pujada de tipus a les rendes més altes que es va anunciar en presentar el projecte de Pressupostos de 2019. Durant l'últim trimestre de 2019 també es va apreciar un creixement més alt de l'habitual, possiblement pels mateixos motius, però no amb la mateixa intensitat que el 2018.

En qualsevol cas, convé subratllar tres fets rellevants. El primer és que les rendes de capital mobiliari van créixer el 2019 per segon any consecutiu, després de gairebé 9 anys de descensos continuats i malgrat que els interessos de comptes bancaris són ja gairebé testimonials i que els dividends van disminuir respecte a 2018. Les rendes procedents de títols de renda fixa van ocupar l'espai deixat pels altres dos actius. El segon fet destacable és el volum assolit pels guanys de capital, pròxim als màxims que va assolir durant el període anterior a la crisi, si bé la seva importància dins les rendes és menor que llavors (Gràfic 2.3). I, finalment, cal ressaltar el creixement de les rendes per arrendaments d'immobles que van tancar el seu tercer any amb augments en l'entorn del 9% (Gràfic 2.4). Aquestes rendes han anat guanyant pes de manera continuada des de 2005 (durant els deu anys anteriors la seva importància dins les rendes de les llars era estable al voltant del 2,5%) com a conseqüència tant de l'augment d'aquest tipus d'actius dins el patrimoni de les famílies com per efecte d'un major control sobre les mateixes.

Quant a les rendes de les empreses personals, s'estima que van créixer un 5,8%, per sota del 7,2% de 2018. Totes les variables relacionades amb les petites empreses van mostrar una tendència a la baixa el 2019 i els rendiments van reflectir aquella desacceleració.

El 2019 el tipus efectiu sobre les rendes brutes de les llars va augmentar un 0,7% (Quadre 2.1). La causa de l'increment està en el major creixement que es preveu que tinguin les rendes que no estan subjectes a retenció i que es recullen en la declaració anual. Sense la quota anual ni les deduccions familiars, el tipus va ser lleugerament inferior (-0,2%) al de 2018. Hi ha tres raons principals que expliquen aquest resultat. En primer lloc, en la meitat inicial de l'any va seguir tenint efecte l'ampliació de la reducció per rendiments del treball, mesura inclosa en el Pressupost de 2018 i, per tant, amb efectes a partir de juliol d'aquell any. Aquesta rebaixa de les retencions anava dirigida a les rendes més baixes i, en conseqüència, va beneficiar particularment a treballadors de les pimes i a pensionistes. La segona raó va ser el major creixement del que van gaudir els salaris més baixos gràcies a la pujada del salari mínim interprofessional. Aquests salaris tenen retencions nul·les o gairebé nul·les, cosa que provoca una pressió a la baixa sobre el tipus mitjà de retenció. Aquests dos primers elements són els que justifiquen que el tipus de retenció sobre salaris en el sector privat disminuís i que el tipus mitjà romangués gairebé com el 2018 (Quadre 2.3). En tercer lloc, està el creixement del tipus en les pensions, de l'1,6%, similar al del 2018 (1,5%), per sota de l'habitual per causes semblants a les que s'acaben de veure, el major augment de les pensions més baixes i menor tipus de retenció. Aquest efecte compensa part de l'increment del tipus que sempre es produeix en incorporar-se pensionistes amb pensions i tipus superiors.

Com a conseqüència del creixement de les bases i del tipus, l'IRPF meritat va créixer un 6,1%, punt i mitjà menys que el 2018 (Quadre 2.1). Com s'ha aquest, part del creixement es produeix per la previsió de la quota anual de l'impost (que es coneixerà provisionalment a finals de juny). Sense aquella quota i les deduccions familiars, el creixement de l'impost meritat va ser del 5,1% (6,5% el 2018).

Les retencions sobre les rendes del treball, que són els ingressos que més pesen dins el conjunt de l'impost, van créixer un 5,4% davant el 6,6% de l'any anterior. L'increment va ser major en les pensions que en els salaris (7% i 5,1% respectivament; Quadre 2.3). En ambdós casos, com va succeir el 2018, l'evolució durant l'any va tenir dues parts. Durant el primer semestre el creixement va ser elevat per les pujades de salaris públics i pensions i malgrat la progressiva moderació de la massa salarial privada i de la lleugera caiguda del tipus en aquestes empreses. En la segona part, una vegada finalitzat l'esglaó a què van donar lloc aquestes pujades des del juliol de 2018, el creixement de les retencions es va contreure per sota fins i tot de les taxes prèvies a l'esglaó, malgrat que els tipus en el sector públic van mantenir el creixement i els de les pensions van tornar a pujades en l'entorn del 3%.

Les retencions de capital van créixer un 3,1%. El creixement és menor que el que es va registrar en les rendes perquè cal recordar que només al voltant del 40% d'aquestes rendes està subjecte a retenció. El 2019 en concret la diferència es produeix pel major dinamisme que es presumeix per al conjunt de rendes de capital immobiliari davant les que estan subjectes a retenció (bàsicament locals). En els altres casos (capital mobiliari i guanys en fons d'inversió) el creixement del conjunt i dels rendiments subjectes és igual o molt aproximat. Va destacar el canvi de signe de les retencions en guanys per fons d'inversió, amb forta caiguda el 2018 (-11,8%) i gran augment el 2019 (9,9%).

A la resta de conceptes, els pagaments a compte de les empreses individuals també van veure moderar-se el seu creixement (4,4% versus 6,7% el 2018), tant en el vessant de pagaments fraccionats com en la de les retencions sobre les activitats econòmiques, i van tornar a disminuir els ingressos meritats en el gravamen sobre premis de loteries (-10,3%), tercer any consecutiu de descensos. També el 2019 va estar subjecte a canvis atès que l'elevació del llindar que marca l'import exempt es va fer de manera progressiva culminant l'1 de gener de 2020. El 2019 aquell límit va ser de 20.000 euros ampliant els 10.000 de 2018, encara que el seu impacte en l'impost va seguir essent marginal.

Els ingressos per IRPF van créixer un 4,9% el 2019, encara que sense la quota diferencial ni les deduccions familiars, el creixement va ser del 5,2%, similar al d'impost meritat també sense aquells components. A les diferències que habitualment es produeixen entre meritació i caixa per la declaració anual (liquidada a l'any següent de la seva meritació), es va unir el 2019 la realització de les devolucions extraordinàries derivades de la sentència sobre la prestació per maternitat. Aquests dos elements, els bons resultats de la declaració anual de 2018 i les devolucions extraordinàries, van ser els que van marcar, juntament amb l'evolució de les bases, els ingressos de caixa de l'any 2019.

Els ingressos per retencions sobre rendiments del treball i activitats econòmiques van créixer un 5,4% el 2019, un 6,5% si s'elimina l'impacte dels canvis normatius. En general, la tendència va ser cap a la moderació (fins a la meitat de l'any el creixement acumulat era del 5,9%), però amb diferents fases i amb diferent intensitat en el sector privat i en el públic.

En el sector privat els ingressos van augmentar un 5%, menys que el 2018 per, com s'ha vist, tres causes: la rebaixa de les retencions per a les rendes més baixes que va limitar el creixement dels ingressos durant tota la primera part de l'any; la desacceleració en la creació de llocs de treball que es va estendre durant tot l'any; i la disminució del tipus mitjà efectiu per l'increment dels salaris més baixos per damunt de la resta de pujades salarials.

La tendència a la moderació de les retencions es va accentuar per la peculiar evolució que van tenir en els dos últims anys els ingressos per retencions en els AP en resposta a l'efecte de les pujades salarials i de pensions que es van produir després de l'aprovació dels Pressupostos el juliol de 2018. Com s'ha assenyalat, la conseqüència va ser que el 2019 es van registrar unes taxes de creixement elevades en la primera meitat de l'any (8,1% fins al juliol) i un esglaó a la baixa en la segona (increments en l'entorn del 6% si es corregeixen alguns atípics). En el conjunt de 2019 l'augment va ser finalment del 6,5%. El perfil es va observar igualment en salaris i en pensions.

En el que fa referència als resultats de la declaració anual (corresponent a l'exercici 2018 liquidat el 2019), els ingressos van créixer un 14,1%, malgrat que algunes de les mesures (ampliació de les deduccions familiars i devolució de les retencions practicades a les prestacions de maternitat el 2018) van actuar negativament (sense elles el creixement d'aquests ingressos s'hauria elevat per damunt del 18%). Les causes d'aquests bons resultats es troben en l'augment de les rendes no subjectes a retenció i, en especial, dels guanys patrimonials. Part d'aquests bons resultats eren conseqüència de l'avançament en la generació d'aquells guanys als últims mesos de 2018 davant l'anunci de la pujada de tipus que anava inclosa en el projecte de Pressupostos per a 2019, efecte que també es va apreciar en uns altres ingressos (com els de capital mobiliari).

Pel que fa a les devolucions de la declaració anual, cal tenir en compte que es van veure afectades per les derivades de les prestacions de maternitat dels exercicis 2014-2017 (Quadre 1.5). En les devolucions que es refereixen exclusivament a la campanya de 2018, el creixement va ser relativament elevat (per damunt del 8%), també en part per l'efecte de les noves deduccions familiars i de l'ajustament de les retencions en la prestació per maternitat de 2018. Aquestes devolucions es van realitzar a un ritme lleugerament superior al de l'any anterior.

A la resta de conceptes, destaquen quatre elements: el creixement dels pagaments fraccionats a un ritme similar al registrat en els dos anys anteriors (7%); l'augment, per segon any consecutiu, de les retencions per rendes de capital mobiliari (4,2%); l'estabilització dels ingressos per retencions sobre guanys patrimonials procedents de fons d'inversió després del fort descens de l'any passat; i la reducció dels ingressos en el Gravamen de Loteries (-15,2%), la major part de la qual, com s'ha comentat, no es va justificar per l'elevació del llindar de tributació.