2. L'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques

Els ingressos per IRPF van assolir el 2020 la xifra de 87.972 milions, un 1,2% més que el 2019. Darrere d'aquest creixement en un entorn tan negatiu estan, d'una banda, els diferents mecanismes de suport a l'activitat (ERTO, ajuts a autònoms) que van permetre suavitzar la pèrdua de treball i, per un altre, l'augment de les retencions en el sector públic, tant per salaris com per pensions. A més, l'impost el 2020 es va veure afavorit en comparar-se amb l'any 2019, en què es van realitzar la major part de les devolucions que es van derivar de la sentència que va declarar exemptes les prestacions de maternitat. En conjunt, aquesta i altres mesures van aportar gairebé 1.100 milions a l'increment dels ingressos (sense ells el creixement de la recaptació es reduiria a zero). Altres partides també van tenir bones dades, com va ser el resultat de la declaració anual i, encara que amb aportació marginal, les retencions per fons d'inversió. A la resta d'ingressos (retencions del treball en el sector privat, pagaments fraccionats de les empreses personals, retencions per rendes de capital mobiliari i per arrendaments) el descens va ser el reflex de la situació general.

Les rendes brutes de les llars, que són la base de l'impost, van disminuir un 0,9% el 2020. Les rendes de major pes, les procedents del treball (salaris, pensions, prestacions per desocupació), van augmentar un 1,3% gràcies a l'impuls dels salaris públics, les pensions i les prestacions per desocupació (inclosos aquí els pagaments lligats a l'ERTO). En canvi, les altres rendes (capital i activitats empresarials) es van reduir amb intensitat, acusant l'impacte de la situació des dels primers moments del confinament; en el conjunt de l'any les rendes de capital van disminuir un 15,5% i les rendes de l'empresa un 10,7%.

Les rendes del treball van créixer el 2020 un 1,3%, encara que amb comportaments molt diferents segons el seu origen fossin els salaris privats, els salaris públics o les pensions. Els salaris del sector privat van patir tots els problemes derivats del confinament i del descens de l'activitat. La caiguda va ser del 5,8%, més pronunciada en les pimes (-10,3%), amb major representació en activitats més afectades per les restriccions, que a les Grans Empreses (-2,2%). El Gràfic 2.1 il·lustra la diferència en l'evolució de les diferents branques productives el 2020. La gràfica mostra la variació de la massa salarial a les Grans Empreses i pimes societàries en les principals activitats (les sèries es poden descarregar en aquest enllaç ). Com es pot comprovar, les més danyades es corresponen amb aquelles que es caracteritzen per una menor mida empresarial, destacant l'hostaleria i la restauració.

Part d'aquesta reducció de la massa salarial que es va produir en el sector privat va ser coberta per l'ERTO (el Servei Públic d'Ocupació-SEPE- es va encarregar de cobrir una fracció dels salaris que van deixar de pagar les empreses). Si se sumen als salaris del sector privat els imports transferits pel SEPE, la caiguda de la massa salarial es reduiria a al voltant del 2%. En el Gràfic 2.2 es pot veure l'efecte matalàs que van tenir les prestacions per desocupació entre les que es comptabilitzen els ajuts procedents de l'ERTO (les dades es poden trobar en el Quadre 2.2 i en aquest enllaç ).

En el que fa referència al sector públic, la massa de salaris va créixer un 5,9% l'any, alguna cosa més que el 2019 (5,6%). El major creixement es va produir en les CCAA (7,1%), sobretot en la segona part de l'any i concentrat en sanitat i educació. En les altres administracions el creixement va ser més moderat (5,3% en l'Administració Central i 2,5% en les CL), encara que també es va observar un repunt en el tram final de l'any; en el cas de l'Administració Central, com a resultat de les últimes pujades derivades del procés d'equiparació salarial en els cossos de seguretat. El Gràfic 2.3 recull l'evolució trimestral de la massa salarial en les tres administracions (aquest  enllaç conté la informació detallada).

Finalment, la massa de pensions va créixer un 2,9%. La xifra va ser inferior a la dels dos anys anteriors (5% el 2018 i 4,2% el 2019) en els que es van produir increments de les pensions més altes de l'habitual, els aprovats en els Pressupostos de 2018 que van entrar en vigor el juliol d'aquell any. El Gràfic 2.4 resumeix l'evolució de la massa de pensions diferenciant l'augment a causa de la pujada de la pensió mitjana (2,4% el 2020) i l'a causa de l'increment de la població pensionista (0,5%).

Les rendes de capital de les llars (mobiliari, arrendaments i guanys patrimonials) van disminuir un 15,5% (Cuadros 2.1, 2.4, 2.5 i 2.6). Aquestes rendes van acusar el shock provocat per la parada de l'activitat des del primer moment. Encara que amb irregularitat, les rendes del capital venien d'un creixement del 3,8% el 2019 i ja durant el primer trimestre es van contreure un 4,2%. Després del mínim del segon trimestre, les pèrdues es van ser moderant. Ni la intensitat de la caiguda ni la trajectòria van ser iguals a cadascun dels tres tipus de rendes. En les del capital mobiliari (-23,9% l'any) l'impacte va ser gran durant el primer trimestre i en el segon les rendes van ser gairebé la meitat que un any abans, encara que part d'aquest fort descens es va deure a trasllats entre trimestres del repartiment de beneficis d'algunes empreses. Precisament les decisions sobre el repartiment de dividends van ser la causa principal de l'evolució tan negativa d'aquestes rendes. Només al final de l'any, i gràcies a l'avançament en el pagament d'algunes retribucions per evitar l'efecte de la pujada de tipus sobre la base de l'estalvi a partir de l'1 de gener de 2021, i per l'existència d'operacions extraordinàries en la capitalització d'assegurances, es va reduir substancialment la caiguda. En els arrendaments, les pèrdues s'estimen en un 9,6%. Aquestes rendes van ser les afectades de manera més directa pels tancaments i el descens de l'activitat, el que es va veure en la forta contracció del segon trimestre (-23%), que va donar pas a descensos més moderats però estables, en l'entorn del 9%. Finalment, els guanys patrimonials, que van retrocedir un 15% l'any, van tenir pèrdues superiors al 20% en la part central de l'any, per recuperar-se fins a una caiguda de l'11,6% durant l'últim trimestre. Cal recordar que aquestes rendes provenen en una gran mesura de la venda d'immobles, activitat que es va veure molt afectat tot l'any per la situació sanitària i econòmica. Els guanys que han de veure amb els fons d'inversió van tenir, en canvi, un comportament molt favorable amb un creixement l'any del 14,3% que va arribar a ser pròxim al 40% durant el trimestre final.

Les rendes de les llars lligades als beneficis de les empreses personals van disminuir un 10,7%. Cal recordar l'elevat pes que tenen aquestes empreses en els sectors més perjudicats pel confinament i les limitacions a la mobilitat i a les reunions (al voltant del 50% de les empreses personals de les branques no agràries es dediquen al comerç, a l'hostaleria i a serveis personals i d'oci). Això va comportar un fort impacte durant els primers quinze dies de confinament encara durant el primer trimestre (-8,3%) i, per suposat, en el segon (-24,8%), estabilitzant-se la caiguda durant el segon semestre en l'entorn del 5%.

El tipus efectiu sobre les rendes brutes de les llars va augmentar un 1,1% (Quadre 2.1 i Gràfic 2.5). La pujada va ser conseqüència més dels forts canvis en la composició interna de l'impost que de l'existència de mesures normatives; aquestes no van modificar significativament a l'impost meritat i, quan el van fer, va ser de forma negativa. Aquest fet s'aprecia bé en les retencions per rendes del treball i activitats econòmiques. El tipus efectiu només va créixer unes dècimes (0,4%; Quadre 2.3 i Gràfic 2.6; l'evolució des de 2001 del tipus per trams de salaris es pot trobar en aquest enllaç), però, si s'analitza el detall, s'observen variacions del tipus elevades: un 4% en els salaris i un 2,2% en les pensions. En el primer cas va ser producte, d'una banda, de la pujada del tipus en els salaris dels AP i, per un altre, del major impacte que va tenir la pèrdua d'activitat en sectors amb nivells salarials i tipus mitjans inferiors. Aquest fet, que es veu amb claredat en distingir entre les Grans Empreses (amb augment de l'1,9% en el tipus) i les pimes (+6,2%), va ocultar les menors retencions que es van produir per la pròpia caiguda de la massa salarial i perquè sobre part de la mateixa (la pagada pel SEPE) no es practiquessin retencions. En el cas de les pensions, l'increment del tipus (+2,2%) contrasta amb els dos anys anteriors amb pujades moderades pel major creixement que es va donar en les pensions més baixes, però va ser prop dels augments que es registraven abans de 2018.

El resultat de la caiguda de les bases i la pujada del tipus efectiu va ser un IRPF meritat pràcticament igual al registrat el 2019 (+0,1%; Quadre 2.1). Sense l'estimació de la quota diferencial, l'impost seria un 0,6% inferior al de l'any anterior. Com s'ha aquest, en termes de meritació, els canvis normatius (Quadre 1.5) amb prou feines van tenir impacte, reduint-se al menor impost meritat per les mesures dirigides als empresaris en mòduls i per l'elevació del llindar en el gravamen de loteries.

Les retencions sobre les rendes del treball i activitats econòmiques van créixer un 1%, per damunt del 0,6% de les rendes per, com s'ha vist, la pujada del tipus efectiu (Quadre 2.3 i Gràfic 2.6). El creixement és el mateix que es va observar en els salaris, encara que amb una clara distinció entre els privats (-1,8%) i els públics (8,1%). Crida l'atenció l'escassa reducció en la part privada, el que s'explica pel comentat augment del tipus efectiu o, vist d'una altra forma, perquè la pèrdua de massa salarial es va produir en les activitats i en les categories de treball que, pel seu nivell salarial, aporten menys al conjunt de les retencions. En la part pública, en canvi, a l'expansió de la massa salarial es va unir l'augment del tipus, el que va fer que el creixement el 2020 fora fins i tot major que l'experimentat el 2019 (6,6%). El mateix va succeir en les pensions (5,1% el 2020 i 4,9% el 2019).

Les retencions de capital van disminuir un 18,1% el 2020. Cal recordar que, en aquest cas, en què els tipus de retenció són fixos, la divergència amb l'evolució de les rendes es produeix perquè no totes elles estan subjectes a retenció. Per aquesta raó, les retencions per arrendaments cauen més que les rendes (-12,1% vs. -9,6%; es preveu que l'impacte de la crisi en els locals, rendes de les quals són, principalment, les que estan subjectes a retenció, sigui major que a la resta d'arrendaments), i al contrari en les retencions procedents de guanys patrimonials en fons d'inversió que, com s'ha assenyalat, van tenir un comportament positiu l'any (14,3% davant el-15% que s'estima per al conjunt d'aquests guanys). En les retencions del capital mobiliari, la majoria d'elles subjectes, la caiguda va ser igual que la de les rendes (-23,9%).

Quant als pagaments fraccionats, van disminuir un 13,3%. Aquests pagaments sí es van veure afectats per les mesures normatives, en concret les que van permetre als empresaris en estimació objectiva bé adaptar els seus rendiments (eliminant del còmput dels rendiments els dies en estat d'alarma i, durant el quart trimestre, aplicant una reducció general del 20% i especial del 35% per a les activitats amb més problemes per la crisi sanitària), bé passar a l'estimació directa si aquesta els resultava més favorable. El seu impacte s'estima en 87 milions. El RDL 35/2020 va consolidar aquestes mesures en la quota de l'impost.

Els ingressos per IRPF van créixer un 1,2% el 2020, el que va suposar 1.079 milions més que el 2019. L'increment dels ingressos és similar a la quantitat aportada pels canvis normatius i de gestió (1.088 milions), de manera que, sense ells, el creixement dels ingressos s'hagués quedat reduït a zero.

La major part d'aquells canvis normatius eren heretats d'anys anteriors (Quadre 1.5). El major impacte va ser el derivat de les devolucions per la prestació de maternitat que es van fer, fonamentalment, el 2019, però unes altres mesures (ampliació de les deduccions familiars, gravamen de loteries) també venien de normes aprovades abans. En conjunt aquestes mesures es xifren, en termes nets, en 1.286 milions. Al contrari, les mesures aprovades el 2020 per facilitar el compliment de les obligacions fiscals i rebaixar l'impost als empresaris en estimació objectiva van minorar els ingressos en 198 milions (132 milions els ajornaments i la suspensió de terminis i 66 milions la reducció dels pagaments fraccionats).

El creixement dels ingressos es va consolidar en les retencions sobre rendiments del treball i activitats econòmiques que van créixer un 1,5%, amb una evolució, com s'ha vist en analitzar les rendes i l'impost meritat, molt diferent en el sector públic i en el sector privat.

Els ingressos per retencions del treball en el sector privat van disminuir un 0,8%. En aquesta xifra s'inclouen els imports procedents d'ajornaments concedits durant els primers mesos de la pandèmia i que es van ser recuperant durant l'any (resta d'ingressos en el Quadre 2.3). La caiguda no va ser gran en comparació de la que es va observar en l'activitat a causa de l'impacte de l'ERTO sobre el treball (els treballadors es van mantenir en l'empresa, encara que una part del seu salari la sufragués el SEPE) i a la pujada del tipus efectiu dels salaris (per la major incidència de la crisi en sectors d'activitat amb nivells salarials baixos). Precisament aquest diferent impacte de la crisi en els diferents sectors productius ajuda a explicar la disparitat entre el lleuger increment dels ingressos per retencions que es va registrar a les Grans Empreses (0,8%) i el retrocés del 4,1% que es va observar en les pimes (inclòs la resta d'ingressos). En els AP els ingressos per retencions van augmentar un 7%. El comportament va ser similar al que venien tenint aquests ingressos el 2019 (el creixement llavors va ser del 6,5%) i això es pot dir tant per als salaris com per a les pensions. En el primer cas es va produir un repunt en l'última part de l'any per l'increment de les retencions procedents de sanitat i educació, i pel pagament del tercer tram de la regularització retributiva en els cossos de seguretat. El creixement final de 2020 de les retencions per salaris públics va ser superior al 7%, amb un augment per damunt del 5% en la massa salarial i la resta a causa de la pujada del tipus mitjà. En les pensions les retencions van créixer a prop del 6,5%, pujada lleugerament superior a la de 2019 i amb una distribució diferent: la pensió mitjana va pujar menys (el 2020 no va haver els increments que es van produir el 2018 i 2019) i el tipus efectiu molt més (3,5% davant un 2019 en el que amb prou feines va créixer perquè les pensions més baixes es van beneficiar de majors pujades), compensant fins i tot el menor creixement en el nombre de pensionistes (0,5%, 1,2% el 2019).

La declaració anual, no afectada per la COVID en tractar-se de la liquidació de l'exercici 2019, també va aportar al creixement de l'impost. En concret, els resultats nets de la declaració anual van augmentar en 1.366 milions, encara que més de 1.100 es van deure a les majors devolucions extraordinàries per la prestació de maternitat fetes el 2019. En qualsevol cas, la campanya va ser positiva, amb un augment dels ingressos bruts del 4,5% malgrat que les rendes que normalment estan darrere d'aquests ingressos (empresarials i guanys patrimonials no subjectes a retencions ni pagaments fraccionats) no van augmentar substancialment el 2019 (com es recordarà, el 2018 havien assolit un nivell molt elevat, sobretot els guanys). En relació amb les devolucions (Quadre 2.9), eliminades les altres devolucions on s'inclouen les extraordinàries per la prestació de maternitat, el creixement va ser del 2,6%. La campanya va transcórrer sense novetats amb un ritme de realització similar al dels últims anys. Només cal destacar la disminució de les deduccions familiars percebudes anticipadament a causa de les menors deduccions a les mares amb menors de 3 anys que treballen fora de la llar. Aquesta deducció, en la seva modalitat anticipada, ha anat reduint-se des de l'any 2011, amb més intensitat en els moments de pèrdua o de menor creació de llocs de treball, però en els últims anys aquest descens no es va traslladar al total de les deduccions anticipades perquè des de 2015 es van afegir altres categories (famílies nombroses, discapacitat). El 2020 aquestes últimes ja no van créixer a les altes taxes dels primers anys i, en conseqüència, el conjunt va disminuir de manera significativa (el 2019 ja l'havien fet, però amb prou feines 3 milions).

A la resta d'ingressos de l'impost només van millorar respecte a l'any anterior les retencions per guanys en fons d'inversió. L'any va començar amb forts creixements que es van truncar durant els primers mesos de l'estat d'alarma; després de l'estiu, es va reprendre la tendència prèvia fins a acabar l'any amb increments superiors al 50%. En el conjunt de l'any l'augment dels ingressos va ser de l'11,6%. En uns altres conceptes la situació va ser la contrària. Les retencions per rendes de capital mobiliari van disminuir un 20%, amb taxes negatives des de març. Les caigudes observades en les retencions per arrendaments (-7,4%) i en els pagaments fraccionats (-10%) van respondre a la debilitat de l'activitat, encara que en l'últim cas també a la reducció d'ingressos induïda per les mesures aprovades a favor de les petites empreses.

Finalment, cal assenyalar també que es van perdre 121 milions en la recaptació de 2020 per l'avenç de la liquidació de l'Assignació a l'Església Catòlica (Quadre 2.1 i 7.2). Aquesta liquidació es produeix normalment durant els primers mesos de l'any següent (en aquest cas hauria d'haver estat el 2021), però el 2020 es va avançar a desembre. L'última vegada que va passar alguna cosa similar va ser el 2011 (més informació en aquest enllaç ).