Nota informativa 4. L'evolució de l'assignació a l'església catòlica i a fins socials
Després de l'aprovació de la Llei 42/2006 de pressupostos generals de l’Estat per a l'any 2007, en la declaració de l'IRPF els contribuents poden destinar un 0,7% de la seva quota íntegra al sosteniment de l'Església Catòlica, al d'activitats considerades d'interès social, o al d'ambdues, marcant la casella corresponent. El grup de gràfics següents mostra l'evolució del pes de cadascuna de les opcions disponibles, tant sobre el nombre de declaracions com sobre el total de la quota íntegra1.
S'observa que, tant en termes del nombre de declaracions com en termes de la quota íntegra, l'opció de deixar la casella d'assignació del 0,7% sense marcar ha anat guanyant pes durant els divuit anys en els que ha estat vigent la norma, tendència que s'ha fet més evident des de l'exercici 2015, de manera que el 2024, últim exercici per al qual es disposa d'informació, la majoria de les declaracions, el 39,5%, triaven l'opció Sense marca, el que es correspon amb el 26,3% de la quota íntegra.
També destaca el fet que, en termes de la quota íntegra, l'opció majoritària sempre ha estat destinar el 0,7% al sosteniment d'activitats considerades d'interès social (fins socials d’ara endavant), opció que ha tingut, a més, un pes força estable durant el període analitzat. Així, el pes inicial el 2007 se situava el 33,3% i va ser creixent fins a assolir el seu màxim el 2012, un 35,5%, per iniciar després una pauta descendent que s'ha fet més patent des de l'exercici 2020, per acabar el 32,4% en l'exercici 2024. En termes del nombre de declaracions la pèrdua de rellevància d'aquesta opció és força més evident, passant de ser l'elecció majoritària el 2007, a ocupar el segon lloc a partir de l'exercici 2017 i suposar un 29,9% del total el 2024.
Per part seva, l'assignació a l'Església Catòlica mostra una clara trajectòria decreixent durant tot el període, passant de ser la segona opció més escollida pels declarants d'IRPF en termes de quota íntegra (la tercera en termes del nombre de declaracions), amb un pes del 28,5% sobre el total de la quota el 2007, a ser l'opció minoritària (entre els exercicis 2013 i 2015), situant-se el seu pes sobre el total de la quota íntegra el 15,4% el 2024 i representat només un 10,1% del nombre de declaracions. Una trajectòria contrària ha seguit l'opció de marcar ambdues caselles en la declaració, tant des de la perspectiva del nombre de declaracions com des de la del pes sobre la quota íntegra. Aquesta alternativa va començar essent la menys escollida el 2007, i va ser guanyant pes fins a l'exercici 2020, any a partir del qual ha anat perdent rellevància de forma gradual, a favor de l'opció Sense marca.
Resulta interessant analitzar l'evolució d'aquestes opcions desagregant pel tram de la base imposable. Els gràfics de les pàgines següents recullen les trajectòries per al període 2015 a 2024.
Com aspecte destacable, cap assenyalar que en tots els trams de renda s'observa una trajectòria creixent del pes de l'opció Sense marca, essent l'avenç més acusat en els trams de base imposable més baixos, amb l'excepció dels pesos sobre la quota íntegra per a les declaracions amb base negativa o zero, on la irregularitat en el repartiment potser sigui el més cridaner, juntament amb el fet del guany de pes de l'assignació a l'Església Catòlica en els dos últims exercicis analitzats, en detriment de l'assignació a fins socials. Una trajectòria contrària, amb l'esmentada excepció, ha mostrat el pes de l'assignació a l'Església Catòlica, que ha anat perdent importància en tots els trams de base. També ha mostrat una tendència decreixent el pes de l'opció de marcar ambdues caselles, si bé la pèrdua no ha estat tan acusada com en el cas de l'Església Catòlica. Quant a l'assignació a fins socials, la seva evolució és diferent segons quin tram de base s'analitzi. Així, per a les bases inferiors als 30.000 euros, la tendència ha estat decreixent durant el període analitzat, mentre que, entre les bases superiors a aquesta xifra, aquesta opció ha anat guanyant rellevància. A més, la pèrdua de pes en les primeres ha estat més acusada que el guany observat en les bases majors als 30.000 euros.
Truca també l'atenció la importància relativa que té l'opció sense marca en els trams de base imposable més baixos, en comparació dels pesos de les altres tres opcions, representant al voltant de la meitat de la quota íntegra per al conjunt de bases per sota dels 12.000 euros i essent gairebé sempre l'opció majoritària. Per a aquest col·lectiu de bases, la segona opció més escollida és l'assignació a fins socials. Per a les bases entre els 12.000 i els 30.000 euros, les opcions sense marca i amb assignació a fins socials es reparteixen al voltant del 70% del pes, passant a ser l'assignació a fins socials l'opció més escollida per als contribuents amb bases entre els 21.000 i els 30.000 euros. Tanmateix, a partir dels 30.000 euros de base, la casella Sense marca deixa d'estar entre la dues primeres opcions escollides, i cedeix el seu lloc a aquells contribuents que trien marcar ambdues caselles. Aquesta opció se situa a nivells molt similars a la dels que trien marcar la casella de fins socials entre els contribuents amb rendes entre els 60.000 i els 150.000 euros, passant a ser l'opció més escollida entre els contribuents amb rendes superiors als 150.000 euros, únic col·lectiu en el que l'opció d'assignació a l'Església Catòlica ha ocupat el segon lloc en importància fins a l'exercici 2021. Per a la resta de les bases, l'assignació a l'Església Catòlica és l'opció minoritària.
1 Tota la informació pública relativa a l'Assignació a l'Església Catòlica i a Fines socials es pot trobar en el fitxer Dades assignació Església Catòlica i fins socials IRPF que es publica juntament amb l'Informe Anual de recaptació Tributària. Des de 2015 s'ofereix informació desagregada per trams de base imposable, edat, sexe i CCAA