Preguntes freqüents
L'estadística recull el nivell i l'evolució diària de les vendes (interiors i exportacions) que realitzan les empreses incloses en el sistema de Subministrament Immediat d'Informació (SII). La sèrie de vendes diàries prové del sistema de gestió de l'IVA basat en el SII, implantat des del juliol de 2017 (RD 596/2016, de 2 de desembre). Aquest sistema permet l'intercanvi d'informació tributària pràcticament en temps real entre l'Agència Tributària i els contribuents obligats al SII mitjançant l'enviament del detall dels registres de facturació en un termini de quatre dies a través de la seu electrònica de l'Agència Tributària.
Les dades diaris d'aquesta publicació es poden considerar un indicador anticipat de les vendes publicades a l'informe mensual de Vendes, Treball i Salaris de les Grans Empreses i en el trimestral de Vendes, Treball i Salaris a Grans Empreses i Pimes. Ambdues ofereixen informació procedent de les declaracions de l'IVA i de retencions per rendiments del treball; la primera inclou exclusivament als contribuents considerats com Gran Empresa a efectes fiscals, mentre que la segona afegeix la informació de les pimes amb forma de societat anònima i de responsabilitat limitada. A més de ser complement d'aquestes dues publicacions, la ràpida disponibilitat i àmplia cobertura de la informació suposen un valor afegit en les tasques de previsió i seguiment a curt termini tant de variables recaptatòries com macroeconòmiques.
Els obligats a complimentar les seves obligacions tributàries a través del SII són les Grans Empreses (aquelles amb un volum d'operacions l'any anterior superior a 6 milions d'euros), els grups d'IVA i les empreses acollides al Registre de Devolució Mensual (REDEME). Donat la mida i el perfil d'aquests contribuents, les vendes diàries de les que es disposa suposen al voltant del 70% del total de vendes interiors del conjunt de contribuents de l'IVA (el percentatge és superior si es considera el volum d'operacions total declarat), amb una gran diversitat de la cobertura per activitats (les empreses del SII són molt representatives d'alguns sectors, mentre que en uns altres el seu número i el seu pes són reduïts, com succeeix en part de la construcció, en l'hostaleria i restauració o en algunes modalitats de transport).
L'àmbit geogràfic és el denominat Territori de Règim Fiscal Comú; és a dir, estan excloses les empreses que operen exclusivament en els territoris gestionats per les hisendes del País Basc i Navarra, i les empreses que el fan en els territoris que queden fora de l'àmbit d'aplicació de l'IVA (les Canarias, Ceuta i Melilla).
Els contribuents estan assignats territorialment al lloc on tenen el seu domicili fiscal. Del sistema SII es pot obtenir la informació del domicili fiscal de venedor i comprador, però no es pot determinar inequívocament el lloc en el que s'han realitzat les vendes.
Les empreses incloses en el sistema de Subministrament Immediat d'Informació (SII) estan classificades d'acord amb l'activitat declarada per les pròpies empreses. Les activitats es classifiquen segons els epígrafs de l'impost d'activitats econòmiques (IAE). La seva regulació es troba en el Reial decret legislatiu 1175/1990, pel qual s'aproven les tarifes i la instrucció de l'impost d'activitats econòmiques, i les seves successives actualitzacions. A l'efecte de la publicació de l'informe les empreses es classifiquen a quatre dígits de la CNAE-2009 i s'agrupen a partir de la mateixa.
La variable de vendes totals que es presenta en aquest informe s'obté a partir de l'agregació de dos variables:
1.- Vendes interiors: s'obtenen a partir de l'agregació de les bases subjectes no exemptes disponibles en el llibre de registre de factures emeses. Aquesta base imposable comprèn tant la part corresponent a la venda de béns com a la prestació de serveis i és assimilable al concepte de vendes interiors (excloses les exemptes) disponible en les estadístiques de Vendes, Treball i Salaris en les declaracions tributàries.
2.- Exportacions: comprenen tant les vendes de mercaderies o serveis amb sortida del territori de la Península i les Balears cap a tercers països fora de la UE, com les entregues de béns o serveis produïts a un altre Estat membre de la UE, obtingudes a partir del llibre de registre de factures emeses.
Les sèries econòmiques de freqüència diària plantegen una sèrie de problemes que no s'observen de forma tan acusada en les sèries de freqüència inferior (mensuals o trimestrals). Aquests problemes es deriven, sobretot, de la complexa i inestable estructura del calendari (diferent durada i composició dels mesos, elements estacionals mòbils com la Setmana Santa, anys de traspàs i un calendari laboral mòbil que a més interactua amb la composició setmanal dels mesos) i de l'existència d'elements estacionals que se superposen a cicles de diferents freqüències.
A això cal sumar la intensitat que usualment presenta el seu component irregular (suavitzat quan es tracta de dades mensuals) i l'impacte d'elements exògens que distorsionen el comportament habitual dels components sistemàtics d'aquestes sèries (en el cas del SII aquests elements poden ser, per exemple, dates de facturació diferents en les diferents empreses, que fan que apareguin valors anormalment alts que interaccionen amb uns altres components de la sèrie).
Per tot això, l'estimació d'un senyal de conjuntura robusta és especialment difícil i requereix un tractament basat en models economètrics que representin de manera conjunta i estadísticament satisfactòria els fenòmens abans comentats. Per això es recorre a un model estructural de sèries temporals que recull de manera flexible tots aquests elements i que inclou, amb l’objecte de corregir de forma preliminar una part d'aquests efectes, un tractament a través de variables exògenes de caràcter determinista. Aquestes últimes variables estan dissenyades per controlar la presència d'observacions anòmales i efectes específics de calendari que, per la seva naturalesa aperiòdica o de periodicitat mòbil, no encaixen en la representació estructural considerada.
L'estimació d'un senyal de conjuntura robusta en sèries diàries és especialment difícil i per això es recorre a una aproximació basada en models economètrics estructurals de sèries temporals. En aquest cas a la sèrie corregida d'efectes deterministes se li aplica l'enfocament de modelització TBATS1,2, que es basa en la representació dels components no observats (tendència, estacionalitat, irregularitat) mitjançant models dinàmics explícits. Aquest enfocament és molt flexible ja que permet la consideració simultània de diversos components estacionals (setmanals, mensuals i anuals) i, gràcies a la seva representació trigonomètrica, permet el tractament de periodicitats fraccionàries (per exemple, les induïdes per anys de traspàs), oferint una representació molt compacta d'aquests components. A partir d'aquesta modelització es poden obtenir les sèries de tendència i les sèries corregides de variacions estacionals i de calendari (CVEC), així com els corresponents factors estacionals en les seves diferents freqüències (setmanal, mensual i anual). La mitjana d'aquests factors és zero a cadascuna d'aquestes freqüències.
1 TBATS: Trigonometric seasonality, Box-Cox transformation, ARMA innovations, Trend and Seasonality (De Livera et al ., 2011).
2 Una aplicació concreta a aquestes sèries es pot trobar en Coves, Ledo i Quilis, SÈRIES, 2021, 10.1007/s13209-021-00251-7. https://enllaç.springer.com/content/pdf/10.1007/s13209-021-00251-7.pdf