Compensació de bases imposables negatives

Les bases imposables negatives que hagin estat objecte de liquidació o autoliquidació es poden compensar amb les rendes positives dels períodes impositius següents.

Per tant, es permet la compensació il·limitada en el temps.

Les bases imposables negatives que hagin estat objecte de liquidació o autoliquidació podran ser compensades amb les rendes positives dels períodes impositius següents amb el límit del 70 per cent de la base imposable prèvia a l'aplicació de la reserva de capitalització establerta en l'article 25 de la LIS i a la seva compensació.

Per a aquests contribuents, la compensació de bases imposables negatives no podrà superar el resultat d'aplicar els anteriors percentatges sobre la base imposable prèvia a l'aplicació de la reserva de capitalització i a aquesta compensació, en qualsevol cas, es podran compensar durant el període impositiva bases imposables negatives fins a l'import d'1 M €.

Aquesta limitació no serà aplicable en l'import de les rendes corresponents a treus i esperes conseqüència d'un acord amb els creditors no vinculats amb el contribuent.

Aquest límit no s'aplicarà durant el període impositiu en què es produeixi l'extinció de l'entitat, llevat que la mateixa sigui conseqüència d'una operació de reestructuració a la que resulti d'aplicació el règim fiscal especial establert en el capítol VII del títol VII de la LIS.

Si el període impositiu té una durada inferior a l'any, les bases imposables negatives que poden ser objecte de compensació en el període impositiu, són el resultat de multiplicar 1 milió d'euros per la proporció existent entre la durada del període impositiu respecte de l'any.

No poden ser objecte de compensació les bases imposables negatives, quan concorrin les circumstàncies següents:

1. La majoria del capital social o dels drets a participar en els resultats de l'entitat que hagi estat adquirida per una persona o entitat o per un conjunt de persones o entitats vinculades, amb posterioritat a la conclusió del període impositiu a què correspon la base imposable negativa.

2. Les persones o entitats anteriors hagin tingut una participació inferior al 25% en el moment de la conclusió del període impositiu a què correspon la base imposable negativa.

3. L'entitat adquirida es trobi en alguna de les circumstàncies següents:

   1. No hagi tingut cap activitat econòmica dins dels 3 mesos anteriors a l'adquisició.

   2. Hagi desenvolupat, en els 2 anys posteriors a l'adquisició, una activitat econòmica diferent o addicional a la desenvolupada amb anterioritat, que determini, en si mateixa, un import net de la xifra de negocis en aquests anys posteriors superior al 50% de l'import mitjà de la xifra de negocis de l'entitat corresponent als 2 anys anteriors. S'entén per activitat diferent o addicional la que tingui assignat un grup diferent a l'efectuada amb anterioritat, en la classificació nacional d'activitats econòmiques.

   3. Es tracti d'una entitat patrimonial en els termes establerts en l'article 5.2 de la LIS.

   4. L'entitat hagi estat donada de baixa en l'índex d'entitats per no presentar, durant 3 períodes impositius consecutius la declaració del IS.

La possibilitat de compensar bases imposables negatives amb les rendes positives de períodes impositius que concloguin en els anys posteriors que la LIS estableix per això, no és un dret autònom del contribuent, és a dir, no es reconeix al contribuent de forma independent, sinó que se li reconeix en la mesura en què el contribuent, com a conseqüència del compliment de les seves obligacions tributàries i de l'aplicació de la normativa tributària, autoliquida o li liquiden el seu deute tributari per l'impost sobre societats. Així s'extreu de la pròpia dicció de l'article 26 de la  LIS en assenyalar que les bases imposables negatives que hagin estat objecte de liquidació o autoliquidació podran ser compensades, és a dir, no existeix un dret autònom a la compensació de bases imposables negatives sinó que existeix una facultat, derivada de la relació juridicotributària existent entre l'Administració Tributària i el contribuent i atribuïda per la Llei, per poder compensar bases imposables negatives amb el sotmetiment als requisits exigits per la mateixa però en cap precepte es reconeix un dret autònom a tal compensació.