4.1.3. Fase recaptatòria

L'Agència Tributària desenvolupa un ampli elenc d'actuacions conduents al cobrament dels deutes i sancions tributàries derivades de l'aplicació del sistema tributari estatal i duaner, així com de les derivades dels altres recursos de naturalesa pública de la qual gestió assumeix en virtut de Llei o Conveni.

En aquestes actuacions que es duen a terme, tant en període voluntari com en període executiu, resulta precisa la utilització de tots aquells mecanismes que l'ordenament jurídic habilita per al cobrament coactiu.

L'Agència Tributària ha seguit apostant el 2017 per intensificar les actuacions més qualificades per a la lluita contra el frau en la fase recaptatòria.

Evolució del deute pendent

La gestió recaptatòria dels deutes tributaris consisteix en l'exercici de les funcions administratives conduents al seu cobrament. Inclou un conjunt d'actuacions com la investigació patrimonial, l'adopció de mesures cautelars, la realització d'acords de derivació de responsabilitat i totes aquelles previstes en el Reglament General de Recaptació amb subjecció als terminis establerts en l'ordenament jurídic tributari.

Fins que els deutes tributaris s'extingeixin, per pagament, compensació o els altres mitjans previstos legalment, es consideren “pendents”. No obstant això, dins els deutes pendents cal distingir entre aquelles en les que concorren supòsits de suspensió, ajornament o procediment concursal, que no resulten exigibles mentre romanguin en aquella situació, de la resta de deutes pendents, respecte de les que els òrgans de recaptació despleguen totes les facultats previstes en l'ordenament jurídic.

El deute pendent al final de cada any és el resultat de sumar al deute pendent a l'inici d'aquell any els deutes pendents originats l'any en curs, denominats “càrrec anual”, i de restar les cancel·lacions que es produeixen l'any, bé per ingressos obtinguts com a resultat de les actuacions recaptatòries o bé per unes altres causes legalment establertes.

El deute pendent, a 31 de desembre de 2017, era de 42.365 milions d'euros, fet que suposa un descens del 7,6 per cent respecte al 31 de desembre de 2016.

Els següents quadres  de l'Annex mostren, respectivament, l'evolució del deute pendent al final de cadascun dels anys compresos durant el període 1998-2017 i  el desglossament del deute pendent:

Deutes pendents en període executiu

Quant al deute en executiva, durant 2017, l'import total del deute a gestionar en període executiu ha ascendit a 35.029,1 milions d'euros. Aquest import inclou el deute en executiva pendent a principis de 2017 i el càrrec o deutes en executiva carregades durant l'exercici. L'import total dels deutes objecte de recàrrec de constrenyiment el 2017 va ascendir a 8.939,5 milions d'euros, un 10,9 per cent menys que el 2016. D'aquest import, els deutes originats per l'aplicació dels tributs competència de l'Agència Tributària van ascendir a 6.236,5 milions i les d'uns altres ens a 2.703,1 milions d'euros. D'altra banda, es va cancel·lar deute per un import d'11.065,6 milions.

Les principals magnituds relatives a la fase recaptatòria es desenvolupen en els quadres que s'enumeren a continuació exposats en l'Annex:

Deutes originats per l'aplicació dels tributs competència de l'Agència Tributària

Del deute objecte del recàrrec de constrenyiment el 2017, el 70 per cent del total, 6.236,5 milions, prové de deutes originats per l'aplicació dels tributs competència de l'Agència Tributària. Aquest deute és procedent tant de liquidacions practicades per l'Agència Tributària com d'autoliquidacions presentades pels contribuents sense ingrés o d'ajornaments incomplerts. Per part seva, s'ha cancel·lat deute originat per l'aplicació dels tributs competència de l'Agència Tributària per un import de 8.427,4 milions.

A més, per prevenir i combatre el buidatge patrimonial dels deutors es ve potenciant en els últims anys l'adopció tant de mesures cautelars (quan existeixen indicis de què el cobrament del deute es pugui veure frustrat o greument dificultat), com derivacions de responsabilitat (quant mecanisme per traslladar l'obligació de pagament d'un obligat a un altre), quan es donen els pressupostos establerts en la Llei.

En el següent quadre de l'Annex es mostren els resultats obtinguts el 2016 i 2017 i la seva taxa de variació:

Gestió de deutes d'uns altres ens

El 2017 s'ha realitzat la recaptació en període executiu per a un conjunt de 168 ens externs, comprenent en ells 43 Organismes Autònoms, 16 Comunitats Autònomes, 37 Entitats Locals i 41 Ens Públics, a més dels diferents Departaments Ministerials que han incorporat els recursos de dret públic a la via de constrenyiment i uns altres deutes de dret públic ingressos dels quals han d'engrandir el Pressupost de l'Estat. També s'ha gestionat el cobrament de deutes d'uns altres Estats membres de la Unió Europea en el marc de l'Assistència Mútua, així com d'uns altres països per acords internacionals subscrits (OCDE).

El major percentatge de deute gestionat correspon als Departaments Ministerials i d'altres (55,1 per cent) seguit de les Comunitats Autònomes (26,0 per cent) i dels Organismes Autònoms (16,7 per cent).

El 2017, l'import del deute objecte de recàrrec de constrenyiment va ascendir a 2.703,06 milions d'euros. Per part seva, s'ha cancel·lat deute per un import de 2.638,24 milions d'euros.

Per origen, els ens externs amb major import de deute a gestionar per l'Agència Tributària durant 2017 han estat les Comunitats Autònomes (24 per cent), els diversos Departaments Ministerials (23 per cent) i l'Organisme Autònom Direcció de Trànsit (10 per cent).

Pel que fa a les Comunitats Autònomes, amb major import de deute gestionat el 2017, destaquen Catalunya, Andalucía i Comunitat Valenciana.