El Tribunal Economicoadministratiu Central (d’ara endavant  TEAC) ha dictat, en data 24 de novembre de 2022, la resolució 6392/2022, adoptada en el procediment per a unificació de criteri previst en l'article 229.1. lletra d) de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, en què aclareix la correcta aplicació de la regla especial d'imputació temporal, recollida en l'apartat 2.a) de l'art.14 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'IRPF, quan s'aplica a les rendes percebudes després d'una resolució judicial, que resol sobre el dret a percebre tals rendes.

El  TEAC analitza el que disposa l'apartat 2.a) de l'art.14 "Imputació temporal" de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'IRPF, que estableix:

"2. Regles especials.

a) Quan no s'hagués satisfet la totalitat o part d'una renda, per trobar-se pendent de resolució judicial la determinació del dret a la seva percepció o la seva quantia, els imports no satisfets s'imputaran al període impositiu en què aquella adquireixi fermesa."

El precepte havia estat interpretat pels Tribunals Economicoadministratius regionals de Catalunya i de València, i havien fixat dos criteris oposats per a casos substancialment idèntics.

El TEAC acorda unificar criteri en el sentit següent:

La regla especial d'imputació temporal de l'art.14.2.a) de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de  l' IRPF resulta d'aplicació quan existeixi una baralla judicial de resultat del qual derivi el dret a percebre la renda de què es tracti, i això encara que tal dret no sigui l'objecte d'aquella baralla judicial.

Pots consultar la resolució comentada en el següent enllaç: Resolució: 06392/2022.