Salta al contingut principal

Jornada de la Fiscalia General de l'Estat i l'Agència Tributària

En el marc de col·laboració d'activitats formatives acordat entre la Fiscalia General de l'Estat i l'Agència Tributària, el dia 25 de març de 2022 va tenir lloc una jornada conjunta amb el títol "La frustració de l'execució, articles 257 i següents del Codi penal ".

La sessió es va realitzar de forma virtual i van participar com ponents la Sra. María del Mar Sharfhausen Peláez, Fiscal de la secció de Delictes Econòmics de la Fiscalia Provincial de Madrid, i D. Guillermo Barros Gallego, Director del Departament de Recaptació de l'Agència Tributària.

Va iniciar la jornada SRA. María del Mar Sharfhausen Peláez, centrant la seva intervenció en la frustració de l'execució, com aquelles situacions en les que el crèdit es veu atacat pels deutors insolvents, per la seva falta d'habilitat o pel seu mal actuar, i decideixen no resoldre aquests problemes conforme als principis de bona fe. Per això, va destacar la necessitat de partir del principi d'intervenció mínima del Dret Penal, això és, només s'ha d'actuar davant els atacs més greus al bé jurídic protegit, el dret de crèdit.

Pel que fa al cas, la Sra. María del Mar Sharfhausen va explicar que el dret de crèdit no és més que l'intercanvi d'una riquesa aquesta per una riquesa futura en la confiança de tornar-la en les condicions pactades. En aquest sentit, la nostra riquesa com individus, com grups, empreses o, fins i tot, com Estats es mesura en funció de la nostra capacitat endeutament. El crèdit és, per tant, una font de creació de diners, liquiditat i flux monetari. Per tant, és fonamental protegir el dret dels creditors, ja que el particular en aquests delictes és que el subjecte actiu és qui perjudica el seu propi patrimoni per perjudicar als creditors que volen fer efectiu el seu crèdit.

Per analitzar aquests delictes va destacar la reforma introduïda per la Llei orgànica 1/2015, de 30 de març, per la qual es van modificar les insolvències punibles per escindir, seguint el model alemany, els delictes de frustració de l'execució i de la insolvència punible; la línia divisòria és, precisament, la insolvència del deutor, bé perquè és actual o imminent – en la insolvència punible –, bé perquè es tracti d'una insolvència total o parcial, real o fictícia, de tots o part dels deutors amb l'ànim de perjudicar als seus creditors – en la frustració de l'execució –.

Per part seva, D. Guillermo Barros Gallego va destacar que l'actual frustració de l'execució regulada en els articles 257 i següents del Codi penal té en compte una complexa evolució, des de l'alçament com fenomen físic en el que un deutor s'emportava un bé allunyant-ho dels creditors, fins a les recents figures de la falsedat en la manifestació de béns o les conductes típiques previstes per a les insolvències punibles en les, ja de per si complicades, situacions de concurs de creditors.

També va manifestar que aquesta complexitat, vista aïlladament, pot evolucionar cap a una major dificultat quan la dinàmica coenviada inclou d'altres fets o valoracions sobre el concurs de normes o el concurs de delictes, qüestions d'interès per a un debat enriquidor, però de difícil solució.

La intervenció de D. Guillermo Barros va tractar aquests assumptes des d'un punt de vista pràctic, enfocant supòsits de fet concrets, però sempre amb la guia de la jurisprudència del Tribunal Suprem.

Després de les seves ponències es va obrir un torn de preguntes i debat per als assistents.