La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem ha dictat amb data 25 de novembre de 2022 la sentència 4382/2022, en el recurs de cassació número 1393/2021, en què fixa doctrina sobre les condicions en què la garantia prestada pel deutor principal pot servir als responsables solidaris per obtenir la suspensió de l'acord de derivació de responsabilitat solidària sense necessitat de prestar garantia en via administrativa.

En aquesta sentència, el Tribunal Suprem part de la diferència d'efectes que es produeixen en funció de la situació recaptatòria del deute en el deutor principal o en els responsables, a la vista de la previsió establerta per a aquests últims en l'article 124.2 del Reglament General de Recaptació, aprovat pel Reial decret 939/2005, de 29 de juliol, i de l'autonomia i de la funció de garantia del procediment de declaració de responsabilitat.

Per al Tribunal Suprem no cap interpretar l'article 124 del Reglament General de Recaptació per no estar davant el supòsit de què un dels responsables avali el deute, el que en principi, no s'estendrà a la resta i centra l'objecte d'anàlisi en cas que el deutor principal ha avalat el deute tributari, cosa que impedeix per a ell i per als responsables seguir, de ser el cas, el període executiu amb els corresponents recàrrecs.

La conclusió a la que arriba el Tribunal Suprem estableix el criteri a seguir segons la situació del deute en el deutor principal (l'èmfasi és propi) i forma la següent jurisprudència en resposta a la qüestió amb interès cassacional :

«La doctrina a fixar, per tant, ha de circumscriure's a afirmar que la garantia prestada pel deutor principal és traslladable als responsables solidaris, de manera que aquests puguin obtenir la suspensió de l'acord de derivació de responsabilitat solidària sense necessitat de prestar garantia en via administrativa, amb la sola invocació de què el deutor principal va prestar la corresponent garantia per respondre del pagament del deute tributari; amb l'excepció que a continuació es fa.

Cosa diferent és que la garantia no fos suficient, cas en què, "si la Sala considera aplicable la doctrina defensada per la recurrent, la mateixa hauria de matisar-se en funció de les garanties aportades, permetent si escau, un pronunciament de l'Administració tributària sobre la suficiència de la garantia aportada pel deutor principal, per la qual cosa la suspensió no podria considerar-se automàtica", cas en què, si estaria justificat que per a la suspensió s'exigís al responsable que garantís el deute pendent no assegurat.»

Pots consultar aquesta sentència en el següent enllaç: STS 4382/2022, de 25 de novembre de 2022