La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem ha dictat, en data 19 de desembre de 2022, la sentència 1687/2022, en el recurs de cassació número 1523/2021, en què fixa doctrina sobre la forma d'acreditar la residència habitual de l'adquirent, als efectes d'aplicar l'exempció per exportació de béns en règim de viatgers.

En aquesta sentència, el Tribunal Suprem analitza l'exempció prevista en l'article 147.7 de la Directiva 2006/112/CE del Consell, de 28 de novembre de 2006 i 21.2º.A de la Llei 37/1992, de l'impost sobre el valor afegit.

La conclusió a la que arriba el Tribunal Suprem determina si basta, per acreditar la residència habitual de l'adquirent, als efectes d'aplicar l'exempció per exportació de béns en règim de viatgers prevista en l'article 147.7 Directiva 2006/112/CE del Consell, de 28 de novembre de 2006 i 21.2º.A LIVA, amb l'aportació del passaport, tal com té en compte l'article 9.2.B.b) del Reial decret 1624/1992, de 29 de desembre que aprova el Reglament de l'impost sobre el Valor Afegit, independentment del fet que en ell consti o no el domicili del receptor de les entregues de béns, o si, al contrari , cal que, addicionalment, i per al supòsit de què no figuri en aquell el lloc de residència, es presentin altres mitjans de prova que acreditin la residència habitual del viatger i forma la següent jurisprudència en resposta a la qüestió amb interès cassacional :

"La resposta a aquesta qüestió, conforme al que hem raonat, ha de ser que per acreditar la residència habitual de l'adquirent, als efectes d'aplicar l'exempció per exportació de béns en règim de viatgers prevista en l'article 147.7 de la Directiva 2006/112/CE del Consell, de 28 de novembre de 2006 i 21.2º.A de la Llei 37/1992, de l'impost sobre el valor afegit, no n'hi ha prou amb l'aportació del passaport, tal com té en compte l'article 9.2º.B.b) del Reial decret 1624/1992, de 29 de desembre, que aprova el Reglament de l'impost sobre el Valor Afegit, quan en el mateix no consti la residència habitual o domicili del receptor de les entregues de béns, essent precís en aquest cas, addicionalment, presentar altres mitjans de prova que acreditin la residència habitual del viatger.

En qualsevol cas, correspon al venedor o proveïdor de les mercaderies, subjecte passiu de l'IVA, verificar si el document presentat pel viatger per poder gaudir de l'exempció conté la dada de la residència habitual o domicili del viatger, podent, si escau, ser aquest document, el passaport, el document d'identitat o qualsevol altre mitjà de prova admès en dret".

Pots consultar aquesta sentència en el següent enllaç: STS 1687/2022 de 19 desembre de 2022