La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem ha dictat, en data 22 de desembre de 2022, la sentència 1746/2022, en el recurs de cassació número 1268/2021, en què fixa jurisprudència sobre alguns requisits de la declaració de fallit.

En aquesta sentència, el Tribunal Suprem analitza si la declaració de fallit ha d'especificar si es tracta d'una insolvència total o parcial del deutor i aclareix sobre la necessitat d'esgotar els tràmits del procediment de constrenyiment tendents a esbrinar l'existència de béns i drets del deutor susceptibles d'embargament, iniciats per l'Administració amb caràcter previ a declarar fallit a un deutor, precisant quins són aquells tràmits, i, en particular, si el requeriment formulat a l'empara de l'article 162 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, té la consideració de tràmit del procediment de constrenyiment i si pot declarar-se fallit a un deutor abans que venci el termini per contestar aquell requeriment.

La conclusió a la que arriba el Tribunal Suprem fix la següent jurisprudència en resposta a les qüestions amb interès cassacional :

"[E]n quant a la primera qüestió d'interès cassacional , […] la declaració de fallit del deutor principal no requereix, per a la seva validesa, de l'expressió quantitativa del caràcter parcial de la insolvència, sens perjudici que l'acord de declaració de la responsabilitat subsidiària, sí haurà d'incorporar la identificació necessita l'abast del deute objecte de derivació, i especificar si escau l'abast parcial de la mateixa.

I respecte a la segona qüestió d'interès cassacional  […] la constatació suficient de la situació d'insolvència del deutor no requereix que s'esgotin tots els tràmits del període executiu respecte de totes i cadascuna dels deutes, sinó que pot obtenir-se com a resultat de les actuacions executives i/o de comprovació i investigació realitzades respecte d'algun dels deutes, per la qual cosa acreditada suficientment la insolvència, no impedeix que es formalitzi la declaració de fallit la circumstància de què es trobi pendent de resposta pel deutor un requeriment efectuat per l'Administració, amb posterioritat a aquells actes d'investigació i embargament, a l'empara de l'art.162.1 LGT, perquè el deutor informe a l'Administració de béns i drets del seu patrimoni."

Pots consultar aquesta sentència en el següent enllaç: STS 4927/2022, de 22 de desembre de 2022.