Amb data 25 d'abril de 2023, el Tribunal Economicoadministratiu Central (TEAC) ha dictat una resolució (RG 04812/2020) relativa al còmput dels dies de permanència en territori espanyol als efectes de determinar la residència fiscal a Espanya. En aquesta resolució, el  TEAC reitera el criteri establert en una altra resolució anterior de 28 de març de 2023 (RG 4045/2020).

El  TEAC comença analitzant l'article 9.1 de la Llei 35/20016, d'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (LIRPF). Segons aquest article, un contribuent té la seva residència habitual en territori espanyol quan es doni qualsevol de les següents circumstàncies: a) que romangui més de 183 dies durant l'any natural en territori espanyol, o, b) que radiqui a Espanya el nucli principal o la base de les seves activitats o interessos econòmics, de manera directa o indirecta. Per interpretar aquesta normativa, el  TEAC també té en compte els Comentaris a l'article 15 del Model de Conveni de l'OCDE per tal d'interpretar l'article 9.1.a) LIRPF esmentat anteriorment.

El  TEAC part de la base de què la fixació del nombre de dies de permanència en territori espanyol ha d'atendre a criteris objectius, prescindint de les possibles voluntats que manifestin els obligats tributaris, de manera que es fixi la residència fiscal d'una persona física quan s'hagi verificat prèviament que va estar més de 183 dies en territori espanyol en un any natural concret, independentment de si aquells dies són consecutius o si s'interrompen per entrades i sortides contínues del nostre territori.

En aquesta resolució RG 04812/2020, reitera el criteri fixat en l'anterior (RG 4045/2020) i s'aclareix que el concepte de permanència segons l'article 9.1.a) de la  LIRPF s'integra pel còmput agregat de tres estadis: presència certificada, dies presumptes i absències esporàdiques. Seguidament el tribunal torna a definir cada etapa de la següent manera:

«Presència certificada: l'acreditada mitjançant mitjà de prova inqüestionable. Acreditada la presència un dia pel pertinent mitjà de prova, es computa asèpticament, sense que sigui precís que es provi (ni per l'Administració ni pel contribuent) una estada de diversos dies seguits. El dia es computa íntegrament, sense que es requereixi un número mínim d'hores. (Comentari 5 a l'art.15 del Model Conveni OCDE ).

Dies presumptes: els que transcorren raonablement entre dues presències certificades; malgrat que no es coneix per prova certificada que l'interessat estigués a Espanya, en tractar-se d'un numero raonable de dies consecutius i trobar-se entre dies de presència certificada, poden computar-se com dies de permanència de l'art.9.1.a), llevat que es provi una presència certificada fora de territori espanyol.

Absències esporàdiques: Com resulta del propi literalment de l'article 9.1 a) LIRPF, les absències esporàdiques són un element a addicionar als dies de presència efectiva (integrats per l'addició dels dies de presència certificada i els dies presumptes) per a, així, determinar si la permanència agregada a Espanya és superior als 183 dies. Són, en definitiva, un reforç a les conclusions de permanència en territori espanyol o a l'estranger, però, clar està, no estrictament imprescindibles quan amb els dies de presència efectiva ja s'ha assolit el llindar mínim exigit per la Llei de 184 dies.»

En la resolució s'analitzen les dades i elements probatoris aportats per l'Administració tributària i per l'obligat tributari i suposa un pas important en la línia de concretar la forma d'acreditar si el contribuent ha tingut o no la seva residència fiscal a Espanya.

Pots consultar el text complet de les resolucions en els següents enllaços Resolució 4812/2020 i Resolució 4045/2020