Novetats de normativa 2017

Principals novetats tributàries introduïdes pel Reial Decret llei 1/2017, de 20 de gener, de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules terra

IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES

S'afegeix una nova disposició addicional quaranta-cinquena a la Llei 35/2006 de 28 de novembre, de l'Impost sobre la Renda de la Persones Físiques i de modificació parcial de les lleis dels Impostos sobre Societats, sobre la Renda de no Residents i sobre el Patrimoni.

Aquesta disposició addicional té com a finalitat regular els efectes fiscals derivats de la devolució, per part de les entitats financeres, dels interessos prèviament satisfets pels contribuents com a conseqüència de les claúsulas de limitació de tipus d'interès de préstecs concertats amb aquelles, tant si la devolució d'aquestes quantitats deriva d'un acord celebrat entre les parts com si és conseqüència d'una sentència judicial o d'un laude arbitral.

La disposició addicional estableix en el seu apartat 1 que les quantitats retornades derivades d'acords celebrats amb entitats financeres, bé en efectiu bé mitjançant l'adopció de mesures equivalents de compensació, prèviament satisfetes a aquelles en concepte d'interessos per l'aplicació de clàusules de limitació de tipus d'interès de préstecs, no han d'integrar-se en la base imposable de l'impost.

Tampoc s'integraran en la base imposable els interessos indemnitzatoris relacionats amb els mateixos.

Per tant, no és procedent incloure en la declaració de l'IRPF ni les quantitats percebudes com a conseqüència de la devolució dels interessos pagats ni els interessos indemnitzatoris reconeguts,  per aplicació de claúsulas sòl d'interès.

No obstant això,  estableix uns supòsits de regularització, en els casos en què aquests interessos haguessin format part de la deducció per inversió en habitatge habitual o deduccions establertes per les Comunitats Autònomes, o haguessin tingut  la consideració de despesa deduïble.

A aquests efectes l'apartat 2 de l'esmentada disposició regula ambdós supòsits:

1. Quan el contribuent hagués aplicat al seu moment la deducció per  inversió en habitatge habitual o de deduccions autonòmiques per les quantitats percebudes,  perdrà el dret a la seva deducció. En aquest cas, haurà d'incloure els imports deduïts en la declaració de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques de l'exercici en què s'hagués produït la sentència, el laude arbitral o l'acord amb l'entitat, en els termes previstos en l'article 59 del Reglament de l'IRPF, però sense inclusió d'interessos de demora.

   A aquests efectes, si la sentència, el laude o l'acord s'hagués produït el 2016, en la declaració de Renda 2016 (a presentar l'abril, maig, juny de 2017) aquestes quantitats s'inclouen en les caselles 524 i 526, no essent necessari completar les caselles 525 i 527, corresponents als interessos de demora.

   Aquest tractament és el mateix que normalment s'utilitza en els supòsits de pèrdua del dret a deducció per habitatge habitual però sense incloure interessos de demora.

   No serà d'aplicació aquesta regularització respecte de les quantitats que  es destinin directament per l'entitat financera, després de l'acord amb el contribuent afectat,  a minorar el principal del préstec. És a dir, si l'entitat financera, en lloc de tornar al contribuent les quantitats pagades el que fa és reduir el principal del préstec, no caldrà regularitza r les deduccions practicades anteriorment corresponents a aquells imports. Per part seva, la reducció del principal del préstec tampoc generarà dret a aplicar la deducció per inversió en habitatge habitual.

2. En cas que el contribuent hagués inclòs, en declaracions d'anys anteriors, els imports ara percebuts com a despesa deduïble, aquests perdran tal consideració havent de presentar-se declaracions complementàries dels corresponents exercicis, traient les esmentades despeses,  sense sanció ni interessos de demora ni recàrrec algun.

   El termini de presentació de les declaracions complementàries serà el comprès entre la data de la sentència, laude o acord i la finalització del següent termini de presentació d'autoliquidació per aquest impost.

   Una altra qüestió regulada per la norma són els  exercicis als que afecten aquestes regularitzacions, tant de les deduccions d'habitatge o autonòmiques com de les despeses deduïbles. En aquest sentit s'estableix que només serà d'aplicació als exercicis respecte dels quals no hagués prescrit el dret de l'Administració per determinar el deute tributari.

   En funció de si el contribuent hagués aplicat deducció d'habitatge, o deduccions autonòmiques, o deducció de despeses i de l'any en què es produeixi l'acord, sentència o laude, la forma de regularitzar i els exercicis afectats varien. En concret ens podem trobar amb els supòsits següents:

   1. El contribuent havia aplicat la deducció per inversió en habitatge habitual o deduccions establertes per les Comunitats autònomes, per les quantitats percebudes:
      1. Sentència, laude o acord de l'any 2016: En aquest cas la regularització de les quantitats deduïdes es realitzarà en la declaració de l'any 2016 (que es presentarà l'abril, maig i juny de 2017) i afectarà, amb caràcter general, a les deduccions dels anys 2012, 2013, 2014 i 2015.

         En el cas que entre les  quantitats retornades hagi interessos de l'any 2016, aquests ja no es tindran en compte per aplicar la deducció en habitatge aquest any.

      2. Acord amb l'entitat financera, sentència o laude de l'any 2017: En aquest cas la regularització de les quantitats deduïdes es realitzarà en la declaració de l'any 2017 (que es presentarà l'abril, maig i juny de 2018) i afectarà, amb caràcter general, a les deduccions de l'any 2013, 2014, 2015 i 2016.

         No obstant això, si la sentència o acord és anterior a la finalització del termini de presentació de la declaració de l'IRPF de l'any 2016 (30 de juny de 2017), els interessos de l'any  2016 no es tindran en compte per aplicar la deducció en habitatge i, per tant, la regularització no afectarà a aquest exercici.

   2. El contribuent havia inclòs les quantitats ara percebudes com a despesa deduïble en exercicis anteriors:
      1. L'acord amb l'entitat financera, la sentència o el laude, s'ha produït des del 6 d'abril de 2016 fins al 4 d'abril de 2017. En aquest cas, haurà de presentar declaracions complementàries amb caràcter general dels anys 2012, 2013, 2014 i 2015, en el termini de presentació de la declaració de l'IRPF de l'any 2016 (abril, maig i juny de 2017).

         Si entre les quantitats retornades hagués interessos  abonats en l'exercici 2016, el contribuent ja no inclourà com a despeses deduïbles aquests imports en la seva declaració.

      2. L'acord amb l'entitat financera, la sentència o el laude s'ha produït després del 4 d'abril de 2017. En aquest cas haurà de presentar declaracions complementàries, amb caràcter general, dels anys 2013, 2014, 2015 i 2016 en el termini de presentació de l'IRPF de l'any 2017 (abril, maig i juny de 2018).

         No obstant això, si l'acord o la sentència és anterior a la finalització del termini de presentació de la declaració de l'IRPF de 2016 (30 de juny de 2017), els interessos de l'any 2016 no es tindran en compte com a despesa deduïble i, per tant, no haurà de presentar declaració complementària d'aquest exercici.

   Finalment, si el contribuent ja hagués regularitzat aquestes quantitats per tenir una sentència anterior podrà instar la rectificació de les seves autoliquidacions sol·licitant la devolució dels interessos de demora satisfets i, si escau, la modificació dels interessos indemnitzatoris declarats com a guany.