Extensions de competència: autoritzacions del Director
El marc normatiu delimitador de la competència territorial en la Inspecció Tributària ve delimitat per la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària (d’ara endavant LGT ), pel Reglament general de les actuacions i procediments de gestió i inspecció tributària i de desplegament de les normes comunes dels procediments d'aplicació dels tributs (d’ara endavant RGAT) i per les normes d'organització de l'Administració Tributària.
L'article 84 de la LGT, en matèria de competència en l'aplicació dels tributs, ens remet al que determini l'Administració tributària en desenvolupament de les seves facultats d'organització mitjançant la corresponent disposició, que haurà de ser objecte de publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat. En defecte de disposició expressa, la competència s'atribuirà a l'òrgan funcional inferior en àmbit territorial del qual radiqui el domicili fiscal de l'obligat tributari.
Per part seva, l'art.59 del RGAT, que desenvolupa l'article 84 de la LGT, estableix criteris d'atribució de la competència en l'àmbit de les Administracions tributàries. El criteri general d'atribució de competència territorial dels òrgans d'inspecció ve determinat pel domicili fiscal de l'obligat tributari a l'inici de les actuacions inspectores, sense que qualsevol canvi d'aquest domicili una vegada iniciades les actuacions alteri la competència de l'òrgan inspector actuant.
No obstant això, en qüestions competencials cal tenir en compte les especialitats previstes en els articles 106 i 107 del RGAT per als supòsits de concurrència d'obligats tributaris i successors.
Així, en el cas de concurrència d'obligats tributaris en el pressupost de fet d'una obligació, les actuacions i procediments podran realitzar-se amb qualsevol d'ells, d'acord amb el que disposa l'article 106 del RGAT.
En el cas d'actuacions o procediments relatius a persones físiques mortes, o a persones jurídiques o altres entitats dissoltes o extingides, hauran d'actuar davant l'Administració les persones a les que, d'acord amb el que disposen els articles 39 i 40 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, es transmetin els corresponents drets, obligacions i, si escau, sancions tributàries, podent desenvolupar-se les actuacions amb qualsevol dels successors, tal com estableix l'article 107 del RGAT.
En ambdós supòsits, una vegada iniciat un procediment de comprovació o investigació, s'haurà de comunicar aquesta circumstància als altres obligats tributaris coneguts que podran comparèixer en les actuacions. El procediment serà únic i continuarà amb els qui hagin comparegut. Les successives actuacions es desenvoluparan amb qui sigui procedent en cada cas.
La normativa tributària preveu també la possibilitat d'alterar, sota determinades circumstàncies i sota criteris específics, aquesta regla d'atribució de competència. Per això, tant l'article 84 de la LGT, com l'article 59 del RGAT, remeten en aquesta matèria a les normes d'organització específica, que seran la que fixin l'atribució de la competència i la possibilitat que, en supòsits concrets, es puguin realitzar actuacions fora de l'àmbit competencial habitual de l'òrgan.
Aquestes normes d'organització són l'Ordre PRE/3581/2007, de 10 de desembre, per la qual s'estableixen els departaments de l'Agència Estatal d'Administració Tributària i se'ls atribueixen funcions i competències, i la Resolució de 24 de març de 1992 sobre organització i atribució de funcions a la Inspecció dels Tributs en l'àmbit de la competència del Departament d'Inspecció Financera i Tributària.
El concret, l'apartat Quatre 3.3.4 de la Resolució de competències estableix el següent: “Quan resulti adequat per al desenvolupament del pla de control tributari, el Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària podrà acordar l'extensió de les competències de la Dependència Regional d'Inspecció d'una Delegació Especial, o de les unitats integrades en la mateixa, a l'àmbit territorial d'unes altres Delegacions Especials o de la Delegació Central de Grans Contribuents, oïdes els Delegats afectats, conforme al que disposa l'article 5.2.e) de l'Ordre PRE/3581/2007, de 10 de desembre, per la qual s'estableixen els Departaments de l'Agència Estatal d'Administració Tributària i se li atribueixen funcions i competències.”
Aquests acords del Director als que es refereix l'apartat Quatre 3.3.4. de la Resolució de competències no responen a una actuació arbitrària, sinó que es realitzan per al compliment dels fins del pla de control tributari.
L'objectiu de la vigent normativa competencial és aconseguir, a través de les extensions de competència, una major adaptació a les realitats i relacions econòmiques globals que es modifiquen de forma ràpida i contínua, sense que els límits regionals suposin barrera alguna. I tot això per a un millor control tributari i lluita contra el frau i l'elusió fiscal, perseguint, d'una banda, assegurar el tractament més homogeni d'aquells riscos fiscals que el mereixin, sigui quin sigui el lloc en què es detectin, permetent una major eficiència de la Inspecció de l'Agència Tributària, i, d'altra banda, millorar el control d'activitats econòmiques.
Finalment, i per concloure, resulta essencial destacar que l'alteració de la competència territorial dels òrgans inspectors a través de les extensions de competència ha de resultar justificada i motivada, facilitant en qualsevol cas una adequada atenció als obligats tributaris inspeccionats realitzant, quan siguin precisos, els desplaçaments oportuns, o utilitzant les tecnologies que l'article 99.9 LGT i el 151.1.e) posen a disposició del procediment inspector.