En els últims anys hem assistit a nombroses situacions d'excepcionalitat. Entre les més destacables, pels seus efectes més globals i generalitzats, trobem la pandèmia ocasionada pel virus COVID-19 l'any 2020 i la Guerra d'Ucraïna, després de la seva invasió per part de Rússia, el 24 de febrer de 2022.

La primera va donar lloc a una crisi generalitzada no focalitzada en el sistema financer (a diferència de la gran crisi subprime de l'any 2008), en què els sectors i empreses més afectades van ser aquells més sensibles a les mesures de restricció de la mobilitat (hostaleria, turisme, restauració, agències de viatge o el sector transports). La segona va donar lloc no només a un reposicionament geopolític global i regional, sinó, a més, particularment a Europa, a un increment de preus generalitzat, a l'afectació d'aquells sectors més vinculats i dependents de l'energia (electricitat, gas, petroli, carbó) i a un encariment i escassetat de primeres matèries.

En el pla intern, es van adoptar nombroses mesures de contenció per tal de pal·liar les conseqüències econòmiques i financeres de tals esdeveniments.

En el que aquí interessa, hem de subratllar la creació inicial de dues línies d'avals públics titularitat del Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital (actualment, Ministeri d'Economia, Comerç i Empresa), gestionats per l'Institut de Crèdit Oficial (ICO). La primera línia d'avals va ser aprovada pel Reial Decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l'impacte econòmic i social de la COVID-19, i la segona pel Reial Decret llei 25/2020, de 3 de juliol, de mesures urgents per donar suport a la reactivació econòmica i el treball.

Aquestes línies, conegudes respetivamente com ICO-LIQUIDESA (dotada amb 100.000 milions d'euros) així com ICO-INVERSIÓ (dotada amb 40.000 milions d'euros), tenien com a finalitat el manteniment del treball i pal·liar l'impacte econòmic de la pandèmia. Això s'aconseguia facilitant l'accés al crèdit, cobrint mitjançant aval concedit a favor d'aquelles empreses i autònoms que el sol·licitessin, els nous préstecs i altres modalitats de finançament, juntament amb les noves inversions a realitzar.

Dins aquelles operacions s'incloïen les renovacions concedides per les entitats financeres per atendre necessitats de finançament com el pagament de salaris, factures de proveïdors pendents de liquidar, lloguers de locals, oficines i instal·lacions, despeses de subministraments, les necessitats de circulant i altres necessitats de liquiditat, incloent les derivades de venciments d'obligacions financeres o tributàries. Per part seva, les noves inversions havien d'estar destinades a fomentar el creixement i la sostenibilitat dels operadors econòmics, fent especial recalcament en la transformació digital de les empreses.

Per suposat, aquesta garantia pública no assolia a les unificacions i reestructuracions de préstecs, com tampoc a la cancel·lació o amortització anticipada de deutes preexistents. La seva finalitat no podia ser abaratir el deute anterior, sinó garantir l'accés al crèdit requerit davant la nova situació. Es tractava, en suma, de garantir mitjançant aval de l'ICO l'accés al crèdit d'empreses i autònoms per a les seves noves necessitats financeres, no de millorar les condicions del seu deute preexistent.

Posteriorment, davant la nova situació d'excepcionalitat gràcies a la Guerra d'Ucraïna, es va crear una nova línia d'avals mitjançant el Reial Decret llei 6/2022, de 29 de març, pel qual s'adopten mesures urgents en el marc del Pla Nacional de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna.

L'objectiu d'aquesta línia, en concret, va ser cobrir la part corresponent del principal de les noves operacions de finançament concedits per entitats financeres supervisades a empreses i autònoms, pertanyents a tots els sectors productius a excepció del sector financer i d'assegurances, que es trobessin afectades pels efectes econòmics de la guerra a Ucraïna, així com per l'increment dels preus de l'energia i les primeres matèries conseqüència d'aquella. Aquesta línia d'avals com pla de resposta es trobava dotada amb 10.000 milions d'euros.

En tots aquests casos, l'entitat financera decidia sobre la concessió del corresponent finançament al clienta d'acord amb els seus procediments interns i polítiques de concessió i riscos, concessió que l'aval públic facilita enormement.

Qüestió que no pot eludir-se és si aquestes línies d'Avals constituïen Ajuts d'Estat, prohibides pel TFUE. De facto l'eren, sense si bé la Comissió Europea davant la situació d'excepcionalitat va autoritzar el denominat “Marco Temporal” des del 13 de març de 2020, que va ser objecte de 6 pròrrogues fins al 30 de juny de 2022, el que va determinar una excepció al règim d'Ajuts d'Estat, essent conformis amb el Dret de la Unió tals línies d'avals constituïssin o no Ajudes d'Estat.

Passem ara a abordar el cobrament del finançament concedida. En cas de devolució del finançament pel beneficiari no hi ha cap problema de cobrança, doncs l'abonament es realitza de forma voluntària. La qüestió aflora en el moment en el que hi ha un incompliment o quan el beneficiari de l'ajuda entra en situació de concurs de creditors i no paga, no perquè no vol, sinó perquè no pot, alguna cosa no poc freqüent després de la finalització de la moratòria concursal post-pandèmia.

El Règim de cobrança es regula en l'Art 16 del Reial Decret llei 5/2021, de 12 de març, de mesures extraordinàries de suport a la solvència empresarial en resposta a la pandèmia de la COVID-19, que s'ha vist completat pels Acords del Consell de Ministres d'11 de maig de 2021, de 21 de juny de 2022 i de 5 de desembre de 2023 (aquest últim modificat per Acord del Consell de Ministres de 27 de desembre de 2023), així com per la DA 8a Llei 16/2022, de 5 de setembre, de reforma del TRLC. En l'àmbit de l'AEAT hem d'estar a la recientísima Instrucció 1/2024, de 3 d'abril, de la Directora del Departament de Recaptació de l'AEAT, sobre actuacions a realitzar pels òrgans de recaptació en aplicació del règim de cobrança de determinats avals atorgats per l'ICO.

I aquí és on arribem a la intervenció de l'AEAT en relació amb aquestes línies d'avals.  Essent un règim certament complex, amb l'objectiu de donar una pinzellada general, hem d'indicar que ens trobem amb avals en rang “pari passu”, en què es comparteix risc amb les entitats financeres en igualtat de condicions i sense les prerrogatives pròpies del crèdit públic. És un crèdit públic “sui generis” molt desnaturalitzat. És l'entitat financera l'encarregada de la reclamació del crèdit, si bé l'AEAT intervé en la tramitació dels expedients de deutors que siguin titulars de crèdits avalats per l'ICO a través de línies d'avals subjectes a un règim de cobrança especial en tres supòsits:

1. Quan se sol·liciti una autorització singular d'ajornament, fraccionament (extensions de termini) o treu.

2. Quan el deutor estigui sotmès en una situació concursal i es pretengui aprovar un pla de reestructuració.

3. Quan el deutor estigui sotmès en concurs de creditors o en un procediment especial per a microempreses, i es pretengui aprovar una proposta de conveni o pla de continuació.

En els dos primers casos és imprescindible l'autorització prèvia de l'AEAT a l'entitat financera perquè l'entitat financera pugui concedir o votar a favor, doncs en cas de no obtenir-ho es produiria el perjudici de l'aval i no quedaria coberta el deute per la garantia pública. En el tercer cas, és la pròpia AEAT la que en el procediment concursal vota directament a favor o en contra.

Tot això amb la finalitat de salvaguardar l'adequació dels criteris de tramitació i cobrament d'aquests avals, i maximitzar el cobrament d'unes garanties que han demostrat ser una xarxa de seguretat durant la pandèmia, i que al cap i a la fi, no deixen de ser sufragades des de l'erari públic, el que sempre exigeix gestionar-les amb el màxim rigor.