En els últims anys s'ha posat de manifest la necessitat de disposar d'informació relativa a la transformació que està experimentant l'economia deguda principalment a la digitalització. Les Administracions Tributàries, conscients de la importància de la informació nacional i internacional, van intentant consensuar models d'obtenció d'informació que facilitin l'intercanvi entre Administracions Tributàries.

Aquest panorama econòmic-tributari ha portat a l'Administració Tributària espanyola a crear i actualitzar certes obligacions d'informació que suposin un tracte equitatiu dels contribuents independentment del tipus d'activitat desenvolupada i de l'àmbit, nacional o internacional, amb què treballen.

Conseqüència d'aquestes circumstàncies i objectius podem resumir les següents novetats en matèria d'obligacions informatives que permetran disposar i intercanviar informació tributària essencial per a l'assistència i control de les obligacions tributàries materials:

• Obligacions informatives per als operadors de plataforma derivades de la “DAC 7 ”:

  La Llei 13/2023, de 24 de maig, per la qual es modifiquen la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, en transposició de la Directiva (UE) 2021/514 del Consell de 22 de març de 2021 (DAC7), i el seu desplegament reglamentari aprovat amb en el Reial decret 117/2024, de 30 de gener, habiliten l'aprovació de la “Declaració informativa per a la comunicació d'informació per part d'operadors de plataformes” (model 238). Aquesta nova declaració informativa permetrà obtenir informació sobre els ingressos que obtenen els venedors que utilitzin plataformes digitals per realitzar les seves vendes. Aquesta informació serà subministrada pels operadors de plataformes amb caràcter anual i serà intercanviable entre els Estats membres i les jurisdiccions sòcies (àmbit OCDE). Els venedors respecte dels que hauran de subministrar informació, sens perjudici de determinats casos exclosos, seran aquells per als quals una plataforma faciliti en un any: o més de 30 activitats pertinents (activitats subjectes a comunicació) o activitats pertinents import del qual total de la contraprestació pagada o abonada sigui igual o superior a 2000 euros.

• Obligació informativa sobre pagaments transfronterers (CESOP):

  Amb efectes 1 de gener de 2024, resulten aplicables l'article 166 quater de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l'impost sobre el valor afegit (introduït amb la Llei 11/2023, de 8 de maig per la qual es transposa la Directiva (UE) 2020/284 del Consell, de 18 de febrer de 2020) i l'article 81 bis del Reglament de l'impost sobre el Valor Afegit, en què s'estableix l'obligació a càrrec dels proveïdors de serveis de pagament Estat del qual membre d'origen o acollida sigui el Regne d'Espanya de presentar una declaració relativa als registres que estan obligats a mantenir sobre pagaments transfronterers.

  Aquesta nova obligació informativa té el seu reflex en la “Declaració informativa sobre pagaments transfronterers”, model 379. Aquesta declaració té periodicitat trimestral i també té un caràcter intercanviable amb la resta d'Estats membres. El contingut d'aquesta declaració informativa es referirà, en cada trimestre natural, amb caràcter general, als beneficiaris de més de 25 pagaments transfronterers. Amb aquesta declaració informativa podrà tenir-se un control major sobre les operacions transfrontereres de venda a consumidors finals (operacions B2C).

• Declaracions informatives sobre monedes virtuals.

  També el gener de 2024 l'Agència Tributària ha rebut per primera vegada informació sobre monedes virtuals respecte a l'exercici 2023. Aquestes obligacions informatives, que són tres, tenen el seu origen en la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, i en el seu desplegament reglamentari a través del Reial decret 249/2023, de 4 d'abril. Les tres noves obligacions informatives sobre “monedes virtuals” són:

  • “Declaració informativa sobre saldos en monedes virtuals”, model 172.

  • “Declaració informativa sobre operacions amb monedes virtuals”, model 173.

    Aquestes dues noves declaracions informatives regulades en els articles 39 bis i ter del RGAT respectivament, han de presentar-se per les persones i entitats residents a Espanya i els establiments permanents en territori espanyol de persones o entitats residents a l'estranger, que proporcionin serveis per salvaguardar claus criptogràfiques privades en nom de tercers, per mantenir, emmagatzemar i transferir monedes virtuals (model 172 pels saldos) i per les mateixes entitats que proporcionin serveis de canvi entre monedes virtuals i moneda fiduciària o entre diferents monedes virtuals, intermediïn de qualsevol forma en la realització d'aquestes operacions o proporcionin serveis per salvaguardar claus criptogràfiques privades en nom de tercers, per mantenir, emmagatzemar i transferir monedes virtuals (model 173 per les operacions).

  • “Declaració informativa sobre monedes virtuals situades a l'estranger ”, model 721. L'article 42 quater del RGAT desenvolupa aquesta declaració informativa que haurà de presentar el titular (titular real) de monedes virtuals situades a l'estranger. Amb determinades excepcions a aquesta obligació de declarar, podem destacar que no existeix obligació de declarar si els saldos de monedes virtuals a l'estranger a 31 de desembre de l'any de referència (en aquest cas 31/12/2023) no superen els 50.000 euros.

  Si bé totes aquestes declaracions informatives tenen un marcat caràcter “digital i internacional”, també podem destacar la importància que segueixen tenint les operacions d'àmbit nacional i material. Un exemple, que podem destacar per la seva recent notorietat pública, és la ja existent Declaració informativa sobre despeses en guarderies o centres d'educació infantil autoritzats (model 233).

  Aquesta declaració informativa va tenir el seu origen en la necessitat de verificar les despeses en guarderies o centres d'educació infantil autoritzats que podien generar, d'acord amb el que preveu l'article 81.2 de la LIRPF, un increment de la deducció per maternitat.  L'esmentada notorietat d'aquesta informativa té el seu origen en la recent doctrina fixada per la Sentència del Tribunal Suprem de 8 de gener de 2024, en què es determina que l'expressió"guarderies o centres d'educació infantil autoritzats" continguda en l'article 81.2, paràgraf 1r, de la Llei de l'IRPF que condiciona l'aplicabilitat de l'increment de l'import de la deducció per maternitat ha d'entendre's en el sentit que l'autorització exigida per l'esmentat precepte a les guarderies o centres d'educació infantil no és l'atorgada per l'Administració educativa corresponent, que tan sols serà exigible als centres d'educació infantil, sinó la que resulti precisa per a l'obertura i funcionament de l'activitat de custòdia de menors en guarderies, segons les disposicions normatives aplicables a aquest tipus de centres".

  Aquesta interpretació pot suposar que l'increment en la deducció per maternitat tingui més beneficiaris. La declaració informativa, model 233, fins ara es presentava només per aquells centres que tinguessin autorització per l'Administració educativa, i permetia oferir dades fiscals als beneficiaris, de manera que se'ls facilitava el seu emplenament en la declaració d'IRPF. Per això, aquest primer any de canvi interpretatiu, es convida a què aquelles guarderies que hagin quedat incloses per comptar amb una autorització d'obertura i funcionament per a l'activitat de custòdia de menors, puguin presentar aquesta declaració informativa abans que s'iniciï de la campanya de la Renda perquè els seus clientes puguin comptar amb les dades fiscals correctes.

  Aquest breu resum ofereix un nou escenari d'informació tributària, amb l'objectiu d'adaptar-se a una realitat econòmica en contínua evolució.