Durant les últimes setmanes s'han publicat dues estadístiques que exploten la informació fiscal sobre la renda personal des de la dimensió municipal.

Es tracta de l'Estadística dels declarants de l'IRPF per municipis i de l'Estadística dels declarants de l'IRPF per municipis dels majors municipis per codi postal, les dues corresponents a l'exercici 2022. Ambdues publicacions són una versió detallada de l'Estadística dels declarants de l'IRPF, que només té la desagregació per comunitat autònoma. Aquestes estadístiques aporten, a més, informació sobre unes altres rendes exemptes que no estan incloses en la declaració anual de l'IRPF, així com el càlcul del número total de persones adultes declarants de l'impost (una en les declaracions individuals i conjuntes monoparentals, dos en les declaracions conjuntes de casats).

La informació continguda en ambdues estadístiques facilita l'anàlisi des de múltiples perspectives: composició de la renda segons la mida del municipi, evolució de la renda abans i després d'impostos, dispersió de la renda i de les quotes de l'impost dins cada territori (total, autonòmic i municipal). Però, sens dubte, el que més crida l'atenció sempre és la posició que ocupen els diferents municipis en el rànquing, per molt que aquesta posició sigui força estable durant el temps per a la majoria d'ells. La disponibilitat d'aquestes estadístiques des de l'exercici 2013 permet veure aquella estabilitat tant per dalt com per avall. Els Gràfics 1 i 2 que es presenten a continuació il·lustren aquest punt.

En els gràfics es mostra la posició que ocupaven els sis primers i sis últims municipis el 2022 durant el temps. Com es veu, en ambdós casos com a mínim quatre d'aquells sis municipis s'han mantingut en les millors/pitjors posicions en els últims deu anys.

Un resultat interessant que s'obté quan s'analitzen les dades des del punt de vista de l'evolució temporal és el canvi que s'ha produït entre 2013 i 2022 en el pes que les diferents fonts de renda tenien en els municipis que ocupaven els primers sis llocs i els que se situaven al final de la classificació en un i altre any. El Gràfic 3 recull aquella evolució.

Destaca com han anat guanyant espai les rendes del capital i de l'empresa en els municipis amb més renda, davant la major estabilitat dels municipis més desafavorits, en què, al contrari, s'ha incrementat la contribució de les rendes del treball que, a aquests efectes, inclouen també les pensions i altres prestacions exemptes.

Malgrat la riquesa que té la informació municipal, en els municipis més grans aquesta dimensió és massa àmplia, d'aquí la necessitat i l'interès de disposar d'una major desagregació que s'aconsegueix en aquest cas a través dels codis postals. Amb aquesta major desagregació es pot veure, per exemple, on es troben els codis postals amb una renda bruta mitjana superior als 50.000 euros (la majoria d'ells concentrats en algunes zones de les províncies de Madrid i Barcelona), o es pot calcular la dispersió de la renda dins cada municipi com la diferència entre la major i la menor renda bruta en els codis postals de cada localitat. Això últim és el que es fa en el Gràfic 4 en el que es veu que, lògicament, la major dispersió se sol donar en municipis grans, encara que aquella no és tota l'explicació (Fuenlabrada, la que figura amb menor dispersió en el gràfic, té una població major que Alcobendas).