Com s'assenyalava en aquesta mateixa newsletter fa uns mesos, en els últims anys s'ha incrementat de forma notable el volum d'informació que ofereix l'Agència Tributària sobre els arrendaments i, en general, sobre l'habitatge. Els primers treballs sobre aquest tema van estar vinculats a l'elaboració de l'índex de preus del lloguer i del Sistema estatal d'índexs de referència del preu del lloguer d'habitatge, ambdós del Ministeri de l'Habitatge i Agenda Urbana, projectes en els que l'Agència Tributària participa juntament amb el Cadastre. Des d'aquell moment, aquella mateixa informació s'ha anat utilitzant en diferents contextos. En aquesta mateixa línia, i coincidint amb la publicació de l'edició de l'exercici 2023 de l'Estadística dels declarants de l'IRPF , es va donar a conèixer la nova Estadística d'habitatges declarats en l'IRPF , que intenta oferir, a partir de la informació fiscal, una foto del mercat immobiliari residencial pertanyent a propietaris persones físiques.

Des de 2021, quan es va publicar l'Estadística dels declarants de l'IRPF corresponent a 2019, aquesta incloïa un mòdul d'habitatge que explotava les dades detallades sobre els rendiments d'activitats immobiliàries que figuren en l'apartat C de la declaració dedicada als béns immobles. La nova estadística recull aquest mòdul que ja s'estava publicant i, a més, amplia la informació amb dades com els preus del lloguer o la rendibilitat de l'activitat immobiliària.

Per a l'elaboració d'aquesta nova estadística és imprescindible comptar amb la informació que proporciona la Direcció General del Cadastre. La combinació de la informació que procedeix de la declaració de l'IRPF i aquella de la que disposa el Cadastre és possible gràcies a la referència cadastral. Aquesta referència permet creuar els immobles declarats en l'IRPF amb la base de dades cadastral. Amb la declaració es coneix el diferent ús que els propietaris donen als seus immobles (habitatge habitual, arrendament per a habitatge habitual o per a uns altres fins, i habitatge a disposició), així com els rendiments declarats i el temps computat a cadascun dels usos. De la informació cadastral s'obtenen les característiques dels immobles (si tenen o no locals qualificats per a habitatge, metres quadrats, valor cadastral, valor de referència). Aquest mateix encreuament és el que s'utilitza, com s'ha aquest, en el Sistema estatal d'índexs de referència del preu del lloguer d'habitatge del Ministeri de l'Habitatge i Agenda Urbana.

L'estadística consta de dos blocs d'informació clarament diferenciats. En el primer bloc la unitat estadística és l'immoble destinat a habitatge. En la primera part del bloc els habitatges es classifiquen segons el seu ús (habitatge habitual, arrendada o a disposició), distingint dins les arrendades aquelles utilitzades com a habitatge habitual i aquelles que tenen altres usos (lloguer turístic o de temporada).

La segona part del primer bloc es dedica als habitatges arrendats, com a habitatge habitual o no. S'ofereix informació sobre el preu de lloguer mensual, lloguer per metre quadrat, metres quadrats mitjans dels habitatges, valors de referència mitjans i rendibilitat bruta mitjana de l'arrendament. Es disposa de la informació en l'àmbit de Comunitat Autònoma, Província, Municipis majors de 20.000 habitants i, per als majors nuclis urbans amb més de 20.000 habitatges arrendats, també per codi postal. Les taules es completen amb mapes per al preu mitjà de lloguer de l'habitatge habitual i per a rendibilitat mitjana de l'arrendament com a habitatge habitual.

A l'hora de comparar els preus del lloguer que es presenten en aquest bloc amb unes altres informacions disponibles, cal tenir en compte diferents aspectes. En primer lloc, els preus publicats són mitjanes, fet que suposa una diferència amb les dades publicades pel Sistema estatal d'índexs de referència del preu del lloguer d'habitatge en el que es publica la mitjana de cada àmbit geogràfic. D'altra banda, el sistema de referència del Ministeri de l'Habitatge i Agenda Urbana es refereix només a l'arrendament per a habitatge habitual, mentre que la cobertura de l'estadística és més àmplia en incloure també els habitatges arrendats amb un altre ús. Aquesta és una de les majors aportacions de la nova estadística, atès que fins a la data no existia una informació semblant. Aquestes noves dades permeten fer una comparació de les rendibilitats de les diferents modalitats d'arrendament en les diferents zones del país.

En la comparació amb unes altres fonts, cal recordar que l'àmbit territorial de l'estadística és el Territori de Règim Fiscal Comú (això és, no comprèn als contribuents domiciliats en els territoris forals) i que els immobles considerats constitueixen l'estoc d'habitatges arrendats en cada any, no només els nous contractes. Aquesta última característica garanteix una informació d'una mida incomparablement gran en relació amb unes altres fonts, així com elimina els biaixos en què aquestes altres fonts incorren al no disposar d'informació exhaustiva dels immobles ni del lloguer real pagat.

El segon bloc és el mateix que es venia publicant des de 2019. En aquest bloc la perspectiva canvia. La unitat d'anàlisi passa a ser l'habitatge equivalent, que es defineix com el producte del percentatge de propietat i del nombre de dies de l'immoble. Tots els conceptes econòmics, tant els ingressos i les despeses del lloguer com la renda imputada dels habitatges a disposició, estan afectats per aquella proporció d'habitatge i ús. En aquest bloc els habitatges es classifiquen per domicili del contribuent i per ubicació de l'immoble. En aquesta part es presenta un compte de resultats de l'activitat de l'arrendament que permet analitzar el detall dels ingressos i les despeses consignades en la declaració de l'IRPF pels propietaris dels immobles.