Des de l'entrada en vigor del sistema de Subministrament Immediat d'Informació (SII) el juliol de 2017 es compta amb dades diaris de vendes, de manera que la informació econòmica disponible s'acosta més al moment de realització de l'activitat. Ja no cal esperar a la dada mensual o trimestral per tenir indicis del que està succeint en l'economia.

Aquesta informació té, a més, un caràcter molt general perquè, encara que les empreses que han de complimentar les seves obligacions tributàries a través del SII són al voltant de 70 mil (això sí, representatives del 75% del total de vendes de tots els contribuents de l'IVA), la informació de factures emeses i rebudes que es recull en el sistema permet també elaborar indicadors avançats de les vendes de col·lectius més amplis. És el cas de l'Avenç de Vendes Interiors a Grans Empreses i pimes. Aquesta explotació inclou tant als emissors i receptors de factures (que són els obligats del SII) com a les seves contraparts (que són la resta d'empreses i els consumidors finals). Amb aquella informació es construeixen indicadors amb dades de més d'1,2 milions d'empreses, és a dir, la totalitat dels declarants de l'estadística Vendes, Treball i Salaris a Grans Empreses i Pimes, que és la de major cobertura del panorama estadístic nacional.

Donada aquesta rica informació gairebé en temps real de la que es disposa, no és estrany que, davant esdeveniments extraordinaris com va ser l'apagada del dia 28 d'abril, s'acudeixi a les dades diaris per fer alguna aproximació d'urgència als possibles impactes econòmics. Ja es va advertir en una altra entrada d'aquesta newsletter, arran de la catàstrofe provocada per la DANA a València, de les dificultats que aquest tipus d'exercicis comporta i, sobretot, de la discrecionalitat a la que estan subjectes aquelles valoracions. Però, a més, tant en aquell cas com en el de l'apagada, cal tenir molt en compte els propis característiques de les sèries diàries del SII i el calendari de disponibilitat de la informació.

Per explicar aquests dos aspectes són útils els gràfics que es presenten a continuació. Els dos primers estan elaborats amb la informació publicada dimecres 14 de maig. El primer d'ells mostra la facturació diària del grup D de la CNAE (Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques) que inclou aquelles empreses que desenvolupen activitats de subministrament d'energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat. El segon recull la facturació de la resta d'activitats. Els dos tenen les dades diaris de març i abril i estan assenyalats dilluns (cercle blau) i dimarts (quadrat verd).

 

En els dos gràfics es pot apreciar l'impacte de l'apagada. L'impacte sembla més reduït del que cap pensar a priori. En el cas de les vendes en les activitats de subministrament elèctric, la sèrie és més irregular i costa més qualificar quant d'atípic va ser el resultat de dilluns 28 d'abril. No succeeix així a la resta d'activitats, en les quals s'observa una certa estabilitat en la facturació de cadascun dels dies de la setmana, que es trenca el dia de l'apagada.

Per què no és més clar l'impacte de l'apagada, en particular en el subministrament elèctric? La raó és que les xifres es refereixen a la facturació de cada dia de la setmana, no necessàriament al que ha passat durant aquell dia. En aquell sentit cal tenir en compte que la facturació del consum elèctric es fer amb un desfasament respecte al consum físic. Per això, segurament en dates posteriors al propi dia de l'apagada es notarà també l'impacte d'aquest. Cal recordar que una de les característiques d'aquestes sèries de vendes diàries és l'acumulació de facturació durant l'últim dia del mes (d'aquí la necessitat de corregir les sèries d'aquells efectes deterministes, com es fa en els gràfics presentats) i que, per tant, l'impacte de l'apagada també està en aquell últim dia.

D'altra banda, noti's que la dada del 29 d'abril també resulta anormal en comparació de dimarts previs, sobretot a la resta de les activitats. La xifra va resultar major de l'habitual. Aquest fet és important a l'hora de fer les avaluacions de l'impacte doncs part del perdut dilluns 28 es va recuperar l'endemà. I això està vinculat amb el calendari de disponibilitat de les dades i les successives actualitzacions.

Pel que fa al cas cal insistir en diversos aspectes. La informació sobre les vendes del dia 28 d'abril es va fer pública dimecres 14 de maig. Per què aquell retard? Efectivament el SII obliga, en general, als contribuents inclosos en el sistema a enviar a l'Agència Tributària el detall dels registres de facturació en un termini de quatre dies després de l'expedició de la factura. Tanmateix, l'experiència demostra que per diverses raons (entre elles algunes particularitats del propi SII) la informació rebuda triga en completar-se. Per això, des del principi de la publicació de les dades es va establir que, encara que la periodicitat de les sèries fora diària, l'informe i la base de dades que acompanyen a les sèries es publiqués setmanalment i que la data de referència de les dades fora la de dues setmanes abans de la seva publicació.D'aquesta manera es garanteix que les xifres publicades no anaven a ser revisades dràsticament, que la revisió no suposarà un canvi tal que el diagnòstic que es pogués haver fet amb dades provisionals fora completament erroni.

Aquest punt de les actualitzacions, lligat a la necessitat de no afanyar-se a l'hora de valorar l'impacte d'un fet concret, es pot veure comparant els gràfics anteriors amb els dos següents que mostren les mateixes sèries, però actualitzades una setmana més tard.

Com es veu, les xifres del 28 i 29 d'abril són lleugerament superiors a les d'una setmana abans, però, a més, les dades de la setmana posterior permeten fer una hipòtesi més afinada del que haguessin estat aquells dies si no hagués hagut apagada, hipòtesi que resulta imprescindible per poder fer una estimació de l'impacte.