Mitjançant la Llei 11/2021, de 9 de juliol, coneguda de manera abreujada com "de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal", s'afegeix a l'article 29.2 de la Llei general tributària (LGT) una nova lletra j), que estableix l'obligació, per als productors, comercialitzadors i usuaris, de què els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos comptables, de facturació o de gestió dels qui desenvolupin activitats econòmiques, garanteixin la integritat, conservació, accessibilitat, llegibilitat, traçabilitat i inalterabilitat dels registres, sense interpolacions, omissions o alteracions de les que no quedi la deguda anotació en els sistemes mateixos. A més, en concordança amb aquesta regulació, s'estableix un règim sancionador específic, en l'article 201 bis de l'esmentada Llei, derivat de la mera producció d'aquests sistemes o programes, o la tinença dels mateixos sense l'adequada certificació.

La finalitat d'aquest precepte és múltiple. A més d'evitar la producció i tinença de programes i sistemes informàtics que permetin la manipulació de les dades comptables i de gestió, com es té en compte en l'exposició de motius de la Llei 11/2021, s'associen a ella unes altres de molt diferent naturalesa, com per exemple, el donar un notable impuls a la modernització i digitalització del teixit empresarial espanyol i, molt especialment, de les pimes, de les microempreses i dels autònoms, a la vegada que afavorir el compliment tributari i la lluita contra el frau i, al mateix temps, assegurar una connexió senzilla, barata, segura i eficient entre els ciutadans i l'Administració en entorns digitalitzats.

Els països del nostre entorn han adoptat solucions equivalents a la que es vol implementar a Espanya. Aquestes iniciatives es troben en línia, d'altra banda, amb les recomanacions efectuades des d'institucions internacionals com l'OCDE. Així, han estat implantades normatives i tècniques estrictes, que han anat evolucionat en paral·lel a l'avenç tecnològic des de fa a prop de quaranta anys, buscant diferents objectius i mesures de control i seguretat amb el principal objecte de dificultar el frau mitjançant la utilització de mitjans informàtics que ocultin o falsifiquin informació de les factures emeses i facilitar la comprovació d'unes dades que, per la seva naturalesa digital, són volàtils, duplicables i fàcilment manipulables de formes molt difícils de detectar.

En el nou article 29.2.j) de la LGT es preveu que reglamentàriament es podran establir les especificacions tècniques que hagin de reunir aquests sistemes informàtics, així com la necessitat de què estiguin degudament certificats i la utilització de formats estàndard per a la seva llegibilitat. En aquest sentit, es troba en tramitació un projecte de reial decret pel qual s'aprova el Reglament que estableix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació. El tràmit d'informació pública va finalitzar el passat 14 de març.

En línies generals, el projecte de Reglament deixa autonomia als obligats tributaris, desenvolupadors i comercialitzadors per implementar els sistemes informàtics de facturació, sempre que aquests compleixin una sèrie de requisits que garanteixin els principis d'integritat, inalterabilitat, traçabilitat, accessibilitat, llegibilitat i conservació que estableixen la LGT i el propi Reglament i que han de ser objecte de desenvolupament mitjançant ordre ministerial. Aquest compliment es garanteix mitjançant una declaració responsable de què el sistema informàtic compleix amb el que disposa la LGT, en el Reglament i en les especificacions de desenvolupament. D'altra banda, els obligats tributaris que reuneixin els requisits que s'estableixin mitjançant ordre ministerial podran utilitzar, si escau, l'aplicació informàtica que desenvolupi l'Administració tributària.

Noti's que, en uns altres països del nostre entorn, per evitar l'existència del conegut com programa de doble ús, s'estableix l'obligatorietat d'utilització de determinats elements de programa o maquinari impostos o certificats per l'autoritat fiscal o per tercers o l'obligatorietat en determinats casos d'emissió de facturació electrònica, amb remissió automàtica d'informació de les factures a l'Administració tributària.

El projecte de Reglament que es comenta estableix que per a cada factura ha de generar-se automàticament en el sistema informàtic un registre d'alta – i, si escau, d'anul·lació –, que conté alguna de les dades de la factura a la que fa referència, d'acord amb el Reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació, aprovat pel Reial decret 1619/2012. També han d'incorporar-se al registre elements que garanteixen que es compleixen els principis fixats en la LGT, com és el rastre o "hash" del registre anterior i el moment en el que es genera el registre de facturació. El registre a més haurà de ser signat electrònicament.

El Reglament preveu que els obligats tributaris puguin remetre voluntàriament a l'Agència Tributària per mitjans electrònics tots els registres de facturació generades per aquests sistemes. Els sistemes informàtics que remetin els registres de facturació es consideren – en l'esborrany de Reglament – com "sistemes d'emissió de factures verificables" o "Sistemes VERI*FACTU". Aquests sistemes VERI*FACTU tenen característiques específiques que determinen, per la seva pròpia existència, que compleixen per definició els requisits d'integritat, inalterabilitat, traçabilitat, accessibilitat, llegibilitat i conservació. Tampoc precisaran realitzar la signatura electrònica dels registres de facturació.

En el projecte de reial decret que aprova el Reglament s'estableix a més una modificació del Reglament de facturació, en incorporar en la seva redacció que les factures, siguin simplificades o no, que hagin estat expedides pels sistemes informàtics de facturació a què es refereix el Reglament, han d'incloure una representació gràfica de certes dades de la factura, mitjançant un codi "QR". Amb la incorporació del codi "QR" en la factura es vol facilitar la possibilitat que el seu receptor pugui proporcionar de forma voluntària, utilitzant un dispositiu apropiat amb capacitat per a la lectura del codi i de transmissió i recepció de dades, determinada informació d'aquesta a l'Agència Tributària, en captar amb el dispositiu el codi "QR".
En definitiva, l'aprovació i aplicació del Reglament permetrà, mitjançant aquests sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d'empresaris i professionals, a mitjà termini, un significatiu estalvi dels costos de compliment tributari; al mateix temps que es reforça la responsabilitat corporativa dels productors, fabricants i desenvolupadors d'aquests sistemes i programes que emetin les declaracions de responsabilitat.