Salta al contingut principal
Convenis de doble imposició signats per Espanya

Conveni amb Grècia per evitar la doble imposició referent als impostos sobre herències

CONVENI CELEBRAT EL 6 DE MARÇ DE 1919, FIXANT REGLES QUE S'HAN D'APLICAR A LES SUCCESSIONS DELS ESPANYOLS I DELS GRIEGOS MORTS A GRÈCIA I A ESPANYA, RESPECTIVAMENT
ArticleInformació
Article 1.
  1. En cas de defunció d'un espanyol a Grècia o d'un grec a Espanya, les Autoritats locals donaran immediatament avís de la defunció al cònsol general, cònsol, vicecònsol o agent consular de l'Estat al que pertanyés el difunt i en de la qual circumscripció m'hagi esdevingut la defunció.

    Per part seva, l'autoritat consular procedirà de la mateixa manera amb les autoritats locals quan tingui notícia de la defunció abans que aquestes últimes.

  2. Els cònsols generals, cònsols, vicecònsols i agents consulars seran designats en els articles següents d'aquest Conveni sota la denominació col·lectiva de "cònsol" o "autoritat consular".

  3. La nacionalitat del difunt serà determinada pel seu passaport o qualssevol altres documents que acreditin la seva nacionalitat, i, a falta de documents reconeguts com suficients, per una declaració de l'autoritat consular, que farà fe, llevat que hi hagi una prova en contra.

Article 2.
  1. Qualssevol que siguin les qualitats i la nacionalitat dels hereus, bé siguin majors d'edat o menors d'edat, estiguin presents o absents, siguin coneguts o desconeguts els segells es col·locaran en tots els béns mobles i papers del difunt, dins les venticuatro hores següents al rebut de la notificació de la defunció. Aquesta col·locació de segells es farà d'ofici, o a petició de les parts interessades, per l'autoritat consular, en presència de l'autoritat local competent requerida degudament, la qual podrà creuar amb els seus segells els de l'autoritat consular.

  2. Si l'autoritat consular no procedís a col·locar els segells, Ia autoritat local competent haurà de fer-ho després de dirigir a aquest efecte una simple invitació a l'autoritat consular, Ia qual conservarà el dret de creuar amb els seus segells els de l'autoritat local.

  3. La col·locació dels segells no tindrà lloc quan una successió consisteixi en una empresa comercial o industrial explotada conforme a les disposicions del paràgraf 2 de l'article 8 d'aquest Conveni.

  4. Per a l'aixecament dels segells es procedirà de comú acord: tanmateix, si després del requeriment per assistir a l'aixecament dels segells, dirigit per l'autoritat local, o viceversa, Ia autoritat requerida no s'hagués presentat en un termini de quaranta-vuit hores a comptar del rebut de l'avís, l'autoritat consular sola, o l'autoritat local sol, segons el cas, podran ser procedent cadascuna de per si a l'aixecament dels segells.

  5. Els avisos i requeriments esmentats s'adreçaran per escrit, acusant-se rebut de l'entrega.

Article 3.
  1. Després de l'aixecament dels segells es farà l'inventari de tots els béns i efectes del difunt per l'autoritat consular en presència de l'autoritat local, o només per aquesta última si l'autoritat consular, no havent assistit a la col·locació dels segells, e convidada per l'autoritat local a tenir part en aquest inventari, no es presentés dins el termini de quaranta-vuit hores després del rebut de l'avís.

    Queda entès que si els interessats compareixen per intervenir en l'inventari seran naturalment admesos.

  2. El cònsol podrà procedir a la col·locació i a l'aixecament dels segells, així com a la formació de l'inventari, bé en persona bé per mitjà d'un delegat. Aquest delegat haurà d'anar proveït d'un poder que emani de l'autoritat consular, autoritzat amb el segell oficial.

Article 4. Les autoritats locals competents publicaran els edictes habituals al país, o prescrits per les seves lleis pel que fa a l'obertura de la successió i a la convocación dels hereus i dels creditors, i donaran compte del contingut dels edictes a l'autoritat consular quedant aquesta en llibertat de fer les publicacions que jutgi necessàries.  
Article 5.
  1. Tots els béns mobles que componen la successió a saber: títols, valors, crèdits, papers, així com el testament o els testaments, si existissin, han de ser remesos a l'autoritat consular, a simple petició escrita i sense cap retard, per l'autoritat local competent. És a aquesta autoritat a la que incumbeix el deure de fer-se entregar, a aquest efecte, els elements de la successió per qualsevol notari o advocat, així com per qualsevol banc o caixa de consignació; en una paraula, per qualssevol persona oficial o privada que fos detentora d'algun objecte que formi part de la successió.

  2. Els testaments trobats sota plec tancat seran oberts per l'autoritat consular, conforme a les lleis del seu país.

    Si el testament del difunt contingués disposicions per les quals alguns béns mobles o immobles, deixats per aquell, dins el país on la successió s'obri, haguessin estat llegats a un o a diversos súbdits d'aquest Estat, l'autoritat consular haurà de tenir a disposició dels interessats aquests testaments, durant el termini de vuit mesos previst per l'article 7 per tal d'assegurar-los la possibilitat de gaudir dels privilegis previstos pel paràgraf 2 de l'article 14.

Article 6.
  1. El cònsol està obligat a declarar a l'Autoritat competent del país la quantia de cadascuna de les successions dels seus nacionals que li hagin estat remeses, a fi que aquesta Autoritat pugui fixar els drets deguts al fisc de l'Estat dins el qual es procedeixi a l'obertura de la successió.

  2. Aquestes declaracions es faran dins el termini de vuit mesos, a partir del dia del fallecimienio, si la successió hagués estat remesa a l'autoritat consular en temps oportú. Si aquesta remissió fora posterior a l'expiració del terme de vuit mesos, Ias esmentades declaracions es faran en el termini més breu possible.

  3. Si la falta de declaració o la falta de pagament dels drets successoris dins el termini determinat portés amb ell, conforme a les lleis del país, la pena d'una multa, aquesta no serà aplicable a les successions que es trobin a les mans de l'autoritat consular, encara que la declaració prevista pel paràgraf 1 d'aquest article no hagués estat feta per l'autoritat consular dins el termini més amunt indicat.

  4. Els drets successoris deguts a l'Estat en què la successió sigui oberta no es percebran més que sobre la part de l'herència que es trobi en el territori d'aquest Estat, però en cap cas podran afectar als béns immobles o mobles del difunt situats en la seva pàtria o en uns altres Estats.

  5. Les successions dels espanyols a Grècia i dels grecs a Espanya no seran gravades amb drets successoris diferents o superiors als de les successions dels nacionals.

Article 7.
  1. L'autoritat consular haurà de conservar a títol de dipòsit, que quedarà sotmès a les lleis del país, els efectes i valors inventariats, la quantia dels crèdits percebuts i dels ingressos realitzats, així com el producte de la venda dels béns mobles, si ha tingut lloc dins el termini de vuit mesos a comptar del dia de la defunció.

  2. Tanmateix, l'autoritat consular podrà disposar la venda en subhasta pública de tots els objectes mobles de la successió susceptibles de deteriorament i de tots aquells de la qual conservació en espècie fos difícil o onerosa. La subhasta es farà per les autoritats locals competents a petició de l'autoritat consular i en la forma prescrita per les lleis del país.

  3. L'autoritat consular tindrà dret a deduir immediatament de l'actiu de la successió les despeses d'última malaltia i d'enterrament del difunt, els salaris de la servitud, lloguers i despeses de la mateixa índole, així com les quantitats necessàries per al sosteniment de la família del difunt, si ha lloc.

Article 8.
  1. A reserva de les disposicions de l'article present, el<B> cònsol tindrà el dret de prendre, respecte a la successió mobiliària o immobiliària, totes les mesures que jutgi útils en interès dels hereus. Podrà administrar la successió ell mateix o fer-la administrar per un delegat que nomenarà sota la seva responsabilitat i que obrarà en el seu nom.

  2. Si tota o part de la successió estigués representada per una empresa comercial o industrial, el cònsol no podrà liquidar-la sense el consentiment de tots els hereus.

    A falta d'aquest consentiment, l'empresa serà explotada sense interrupció fins a l'entrega de la successió als hereus.

  3. Estan exceptuats de l'estipulació precedent (paràgraf 2) les empreses comercials i industrials de la qual explotació causés incontestables perjudicis. L'autoritat consular podrà liquidar aquestes empreses, quan el jutgi oportú, avisant prèviament, si és possible, als hereus.

Article 9.
  1. Qualsevol reclamació presentada contra la successió pot ser jutjada pels Tribunals del país en què la successió sigui oberta, ja que aquesta reclamació no es fon en un títol d'herència o de llegat i no tingui per objecte un dret real sobre immobles situats fora d'aquell país.

  2. Queda expressament estipulat que els Tribunals del país no seran competents més que en el cas en què l'acció s'intentés dins el termini estipulat en l'article 7 d'aquest Conveni.

Article 10.
  1. En cas d'insuficiència dels valors de la successió a satisfer el pagament íntegre de les obligacions, els creditors podran, si les lleis del país l'autoritzen, sol·licitar de l'autoritat local competent la declaració de fallida. Una vegada feta aquesta declaració, tots els documents, efectes o valors que formin part de la successió hauran de ser remesos per l'autoritat consular a l'autoritat local competent, o als síndics de la fallida, quedant encarregada l'autoritat consular de representar els interessos dels seus nacionals.

  2. Queda ben entès que la declaració de fallida no podrà afectar més que a la part de la successió que es trobi dins el país en què la successió s'obri, i no tindrà cap efecte respecte als béns deixats pel difunt en la seva pàtria o en uns altres països.

Article 11.
  1. A l'expiració del terme fixat per l'article 7, l'autoritat consular saldarà dins el termini de tres mesos, conforme a les tarifes en vigor al país, totes les despeses i comptes a càrrec de la successió i satisfarà les reclamacions reconegudes per l'autoritat consular mateixa o pels tribunals del país als que correspongui en virtut de l'article 12 d'aquest Conveni.

  2. L'autoritat consular transmetrà de seguida la successió als drethavents o al seu Govern si els drethavents no es presentessin en persona o no enviessin els seus apoderats.

  3. Si haguessin estat intentades les accions previstes per l'article 9 contra la successió i romanguessin en suspens a l'expiració del termini fixat per l'article 7, l'autoritat consular estarà obligada, prèvia ordre d'un tribunal competent, a guardar en dipòsit la totalitat o aquella part de la successió que bastés a saldar les obligacions, fins tant que els tribunals competents decideixin en definitiva.

  4. L'autoritat consular no retrà comptes de la gestió de la successió més que al seu Govern. Els hereus tenen dret a rebre una còpia d'aquella memòria.

Article 12.
  1. En totes les qüestions a què pugui donar lloc l'obertura, administració i liquidació de les successions, el cònsol de tots dos país serà reconegut ipso juri com representant de l'herència. Les autoritats locals no podran en cap cas exigir del cònsol els poders que tingués dels hereus ni les proves oficials de què existeixen hereus de la mateixa nacionalitat del difunt.

  2. El cònsol podrà presentar-se o fer-se representar per delegats davant totes les Autoritats competents judicials, administratives o d'altres per defensar, en tot allò que es refereixi a la successió oberta, els interessos de la successió i dels hereus, sostenint els seus drets o contestant a les demandes formulades contra ells. Els delegats designats pel cònsol hauran de posseir totes les qualitats requerides per les lleis del país i aquesta proveïts d'un <B>poder de l'autoritat consular.

  3. Les autoritats locals tindran dret, a petició dels interessats i si les lleis locals el permeten, a nomenar un representant d'una successió d'un espanyol a Grècia i d'un grec a Espanya per defensar la successió en les accions judicials que puguin presentar-se contra aquesta. En aquest cas, les Autoritats del país estaran obligades en el moment mateix del nomenament, a participar-s'ho a l'autoritat consular, que podrà, si el jutja necessari, substituir a aquest representant.

  4. Tanmateix, queda ben entès que el cònsol no podrà mai ser personalment encausat en assumptes que es refereixin a les successions dels seus nacionals.

Article 13.
  1. La successió dels béns immobles així com el coneixement de qualsevol demanda o resposta concernents a les successions dels béns immobles, es regiran pels tribunals o altres Autoritats competents del país dins el qual estiguin situats els immobles i conforme a les seves lleis.

  2. En el cas en què la successió estigués constituïda en part o en la seva totalitat per propietats immobles que, conforme a les lleis del país, no fossin aptes per posseir-les la persona o persones en els qui recaiguessin, d'una part i d'una altra li serà concedit als interessats, a falta d'un terme previst per les lleis locals, un termini suficient segons les circumstàncies per operar de la manera més avantatjosa possible la venda d'aquelles propietats.

Article 14.
  1. La successió dels béns mobles, així com el coneixement de qualsevol demanda o resposta relativa a ells, es regirà pels tribunals o Autoritats competents de l'Estat a què pertanyi el difunt i conforme a les lleis d'aquell Estat.

  2. Però si un súbdit del país en què es procedeix a l'obertura de la successió fa valer els seus drets a l'aquesta successió, drets fundats en un títol hereditari o de llegat, i si la seva reclamació fos presentada a l'autoritat consular dins el termini fixat per l'article 7 d'aquest Conveni, l'examen d'aquesta reclamació serà encomanat als tribunals o Autoritats competents del país en què la successió s'obri, amb la condició que entenguin en l'assumpte abans de l'expiració del termini esmentat més amunt. Aquests tribunals o Autoritats competents fallaran, conforme a les estipulacions del dret nacional del difunt, sobre la validesa del dret del reclamant, i, si ha lloc, sobre la part alíquota que li ha de ser atribuïda.

  3. Després d'haver entregat als drethavents la part alíquota de la successió fixada pels tribunals o Autoritats competents, l'autoritat consular disposarà de la resta de la successió conforme a l'estipulat en l'article 11 d'aquest Conveni.

Article 15. Quan les sentències dictades pels tribunals espanyols en els assumptes relacionats amb la liquidació de les successions dels béns mobles siguin executòries en virtut de les lleis aplicades pels tribunals competents, seran declarades executòries a Grècia ja que es refereixen als béns successoris, sota les condicions i segons les formes establertes per les lleis gregues, però sense revisió del fons de l'assumpte.

Així mateix les sentències dels tribunals grecs relatives a la liquidació de les successions, seran executòries a Espanya sota les mateixes condicions.  

Article 16. Si una successió d'un espanyol a Grècia o d'un grec a Espanya donés lloc a un abintestat, es disposarà dels béns immobles que formin part d'aquesta successió, segons les lleis de l'Estat en territori del qual estiguin situats els immobles, i quant als béns mobles es disposarà d'ells segons les lleis de l'Estat nacional del difunt.  
Article 17.
  1. Quan un espanyol a Grècia o un grec a Espanya morissin en un lloc on no hagués autoritat consular del seu país, l'autoritat local competent serà procedent, conforme a les lleis del país, a prendre les mesures preventives per a la conservació de la sucesion. Es remetran en el termini més breu possible a l'autoritat consular competent còpies autèntiques dels documents relatius a les esmentades mesures, juntament amb l'acta de defunció, el testament o testaments del difunt i els documents que acreditin la seva nacionalitat.

  2. L'autoritat local competent prendrà, respecte als béns deixats pel difunt, totes les mesures prescrites per les lleis del país que regulin la cessió de béns dels seus nacionals i el producte de la successió es transmetrà en el termini més breu possible als agents diplomàtics o consulars de l'Estat al que pertanyés el difunt.

  3. Queda entès que des del moment que el representant diplomàtic de la nació del difunt o l'autoritat consular competent enviessin un delegat al lloc de la defunció, l'autoritat haurà de ser procedent conforme a les prescripcions contingudes en els articles precedents.

Article 18. Les disposicions d'aquest Conveni s'aplicaran igualment a les successions dels súbdits dels dos Estats contractants que havent mort fora del territori de l'altre Estat haguessin deixat en ell béns mobles o immobles.  
Article 19. Aquest conveni estara en vigor fins a expirat el termini d'un any, a partir del dia en què una o una altra de les altes parts contractants el denunciïn.   
Article 20. Aquest conveni serà ratificat i les ratificacions es bescanviaran a Madrid com més aviat millor.

Entraran en vigor un mes després del bescanvi de ratificacions.   

En fe de la qual cosa els Plenipotenciaris respectius han signat aquest Conveni, que han autoritzat amb els seus segells.

Fet per duplicat a Madrid a 6 de març de 1919.

(L. S.) Comte de Romanones.

(L. S.) P. Scassi.

Aquest conveni ha estat degudament ratificat i canviades les ratificacions en 18 de novembre de 1920