Operació ‘Drac’

• Més de 370 funcionaris de l'Agència Tributària registren 61 locals en punts clau per a la introducció de mercaderia asiàtica a Espanya com Cobo Calleja (Madrid), El Carrús (Alacant) o Badalona Sud (Barcelona)
• Les actuacions d'Inspecció, recolzades per personal dels Equips de Frau Organitzat de la ONIF, Auditoria Informàtica i Vigilància Duanera, suposen l'inici de comprovacions a 66 societats i 6 persones físiques
• Després de sis mesos d'investigacions i l'anàlisi de multitud d'inspeccions prèvies, s'ha concretat una operació a gran escala contra el frau fiscal sobre empreses que estan declarant un marge de beneficis fins a 20 vegades menor que el real en el sector de la importació i distribució  de productes asiàtics

 

8  de  juny de 2017.- L'Agència Tributària ha posat en marxa durant el dia d'avui una operació coordinada a l'àmbit nacional contra el frau fiscal i l'economia submergida en el sector de la importació, distribució i venda de productes procedents de la Xina i altres activitats complementàries. La denominada operació ‘Drac’ implica l'inici d'actuacions inspectores sobre 66 societats i 6 persones físiques en paral·lel al registre de 61 naus situades en polígons d'11 Comunitats Autònomes que són punts clau per a la introducció a Espanya de mercaderia procedent d'Àsia, cas de Cobo Calleja (Fuenlabrada, Madrid), El Carrús (Elx, Alacant) i Badalona Sud (Barcelona), entre d'altres.

El dispositiu d'entrada i registre, que es prolongarà, com a mínim, durant tot el dia d'avui, compta amb la participació de més de 370 funcionaris de l'Agència Tributària, incloent personal de l'àrea d'Inspecció, Equips de Frau Organitzat de l'Oficina Nacional d'Investigació del Frau (ONIF), Unitats d'Auditoria Informàtica i agents de Vigilància Duanera, amb la col·laboració en determinades zones de Policia Nacional, Guàrdia Civil i Mossos d’Esquadra.

Les actuacions s'han iniciat per personació de la Inspecció Tributària en les seus dels obligats tributaris per tal d'accedir directament a la documentació i informació comptable i auxiliar real, inclosos els sistemes electrònics de processament de la informació. En tractar-se d'actuacions de caràcter administratiu, no impliquen detencions.

Beneficis declarats 20 vegades inferiors als del sector

L'operació ‘Drac’ té el seu origen en el dilatat coneixement, per part de l'Agència Tributària, a partir de multitud d'inspeccions i investigacions efectuades en els últims anys, dels esquemes d'activitat en ‘B’ que es venen utilitzant en el sector de la importació, distribució i venda de productes asiàtics, i que van portar a la determinació d'enfocar el control d'aquestes activitats des d'una òptica global, a partir de l'èxit d'anteriors operacions sectorials a l'àmbit nacional en diferents sectors d'activitat.

En aquest sentit, ha resultat molt rellevant l'aportació de la ONIF en la clarificació de la complexa mecànica defraudatòria existent en aquest sector, i en particular les experiències adquirides en l'operació de novembre de 2014 denominada ‘Joguines’, en relació amb les mecàniques d'introducció i importació de mercaderies sense declarar o declarant a baix cost, per mitjà d'intermediaris especialitzats.

En concret, les societats afectades per l'operació ‘Drac’ venien declarant un marge d'explotació (beneficis sobre volum de negoci) d'amb prou feines l'1,7% de mitjana, 20 vegades inferiors als estimats per al conjunt del sector, atès que les investigacions prèvies venen a determinar que el marge real en l'activitat d'importació i distribució d'aquest tipus de productes ronda el 40%.

Moltes d'aquestes empreses realitzaven operacions milionàries i ampliaven el seu negoci mentre declaraven pèrdues de manera sistemàtica. Al seu torn  , en inspeccions prèvies a unes altres empreses del sector que es van analitzar com antecedents d'aquest operatiu, es va poder comprovar que el 70% de totes les vendes i compres eren en ‘B’, proporció pràcticament coincident amb la de l'ús d'efectiu.

Comptes ‘pastera’ i factures falses de suport

Les investigacions prèvies han permès constatar l'existència d'un intens moviment d'efectiu que és ingressat en comptes bancaris que els investigadors denominen ‘pastera’, atès que serveixen d'instrument perquè diferents empresaris del sector, sense necessitat d'estar connectats entre si, enviïn importants remeses d'efectiu, tant als seus proveïdors a la Xina, com a uns altres comptes dels propis empresaris en el seu país d'origen.

També havien comprovat els investigadors, a partir de l'estudi de les compres de particulars i detallistes en aquests polígons, l'existència d'una doble operativa d'aquestes empreses en relació amb la seva facturació. D'una banda, quan els seus clientes no els exigien factura, directament venien en ‘B.’ Per un altre, quan realitzaven vendes a botigues i negocis que declaraven correctament, compensaven el ‘sobrecost’ dels impostos generats per aquestes vendes ‘oficials’ mitjançant l'amuntegament de factures falses per incrementar fictíciament els seus costos.

Compres massives en efectiu

Al mateix temps, en alguns dels polígons objecte d'aquesta actuació s'ha detectat que nombrosos empresaris detallistes i distribuïdors acudeixen personalment a carregar mercaderia amb els seus cotxes particulars o petites furgonetes, efectuant en efectiu una part significativa dels pagaments i eludint així el que seria una activitat comercial ordinària, amb comandes seguides d'enviaments al clienta i posterior pagament bancari d'aquestes comandes.

La raó d'aquesta manera de ser procedent no és una altra que l'avantatge que obtenen aquests clientes en el preu dels productes, avantatge que, en part, és conseqüència del sota preu inicial en la importació però que, especialment, es deu a la falta de pagament dels impostos directes i especialment de l'IVA que grava aquestes operacions. No és estrany que els pagaments es produeixin en efectiu fins i tot per imports superiors al màxim de 2.500 euros que admet la normativa.

Aquesta situació ha portat a què, juntament amb el dispositiu principal desplegat a l'interior dels locals objecte dels registres i inspeccions, se sumi un segon dispositiu de control paral·lel, mitjançant el qual es procedeix a identificar els transports de mercaderies que tenen per origen i destinació el polígon, amb l'objectiu de verificar la possible existència de mercaderies comprades o venudes en ‘B’ i activitats il·lícites en el transport.

Cap a un reajustament integral del sector

Amb tots aquests antecedents, i després de sis mesos d'investigacions sobre el col·lectiu seleccionat, es va posar en marxa el dispositiu d'entrada i registre de l'operació ‘Drac’, que afecta a 61 locals de les societats inspeccionades en 11 Comunitats Autònomes: Andalucía (11), Aragón (1), Astúries (1), les Balears (2), les Canarias (3), Castilla y León (4), Catalunya (13), Extremadura (1), Galícia (7), Madrid (8) i Comunitat Valenciana (10).

Els investigadors de l'Agència Tributària  estimen que els polígons afectats per les actuacions distribueixen més del 50% de totes les mercaderies que entren a Espanya procedents de la Xina en diversos segments dels sectors del tèxtil, calçat, joguines, petit parament i papereria, entre d'altres.

L'objectiu d'aquestes actuacions no pretén ser, exclusivament, la regularització puntual de les empreses inspeccionades, sinó també conscienciar d'una forma permanent als empresaris del sector de què aquesta forma irregular de funcionament no pot continuar, i que l'Agència Tributària ha emprès una campanya de seguiment global de les declaracions fiscals del col·lectiu.

De fet, si bé aquesta operació s'insereix en el pla de control del frau de 2017, un objectiu rellevant de la mateixa és també evitar que aquesta forma d'actuar persisteixi, induint als empresaris del sector a uns millors comportaments fiscals. Per fer-ho, està previst visitar addicionalment uns altres comerços del mateix àmbit, amb l'objectiu de verificar la seva forma de facturació i cobrament, aprofitant l'experiència prèvia de l'operació ‘Drac’ en relació amb diverses magnituds de l'activitat, com les seves ràtios reals, estructures de costos, maneig de l'efectiu, canals d'aprovisionament i mètodes de pagament a professionals i treballadors. L'evolució del comportament tributari del col·lectiu en els propers trimestres serà tingut en compte a l'hora de definir futurs plans de control sobre el mateix.