Operació conjunta de l'Agència Tributària i la Policia Nacional

• Detingudes 39 persones a Madrid (14), Sevilla (4), Girona (15), Málaga (3) i Tenerife (3), amb 13 registres domiciliaris simultanis i 22 inspeccions en magatzems i establiments oberts al públic en diferents punts de la geografia espanyola

• L'entramat comptava amb una estructura piramidal composta pels líders, amb funcions de direcció i control, els venedors rellevants o ‘bústies’, el cap de distribució (en un nivell intermedi entre els dos anteriors) i, en l'últim esglaó, les venedores base o flassaders

• L'organització modificava constantment el seu ‘modus operandi ’, així com les formes de pagament i les vies d'entrada de la mercaderia i de distribució del gènere, amb la finalitat d'evitar ser detectats

26 de juliol de 2023.- Funcionaris de Vigilància Duanera de l'Agència Tributària, en una operació conjunta amb agents de la Policia Nacional, han desarticulat una organització criminal dedicada a la importació i venda de productes falsificats i han intervingut gairebé 250.000 articles. Els agents han detingut a 39 persones a Madrid (14), Sevilla (4), Girona (15), Málaga (3) i Tenerife (3), i han realitzat 13 registres domiciliaris simultanis i 22 inspeccions en magatzems i establiments oberts al públic en diferents punts de la geografia espanyola. L'organització modificava constantment el seu ‘modus operandi ’, així com les formes de pagament i les vies d'entrada de la mercaderia i de distribució del gènere, amb la finalitat d'evitar ser detectats.

La investigació es va iniciar quan els agents van tenir coneixement de l'existència d'una organització criminal jerarquitzada, integrada per ciutadans senegalesos, assentada al nostre país i perfectament estructurada. Aquesta organització es dedicava, presumptament, a la importació i venda de productes falsificats, i emmascarava l'origen il·legal dels beneficis per tal d'integrar-los en els sistemes econòmics i financers legals tant d'Espanya com de tercers països.

Les falsificacions, unes vegades, es duien a terme mitjançant la pròpia creació o importació del producte – peces de roba, calçat, joies, o articles de marroquineria –. En unes altres ocasions consistien en la unió de l'article en sí amb l'etiqueta, adhesiu o serigrafia distintiva i inconfusible de determinades marques, vulnerant així els drets de propietat industrial de les marques registrades.

Estructura piramidal, dinàmica i amb repartiment de tasques executives

Amb l'avenç de les indagacions, els agents van acreditar que els investigats portaven operant des de, com a mínim, l'any 2016. D'altra banda, van evidenciar que l'organització comptava amb una estructura piramidal, dinàmica – adaptada a les circumstàncies del moment – i amb un clar i concret repartiment de les tasques executives entre els seus membres.

En la cúspide de l'entramat es trobava una dona que exercia funcions de direcció i gestió. Aquesta es desplaçava, al costat de terceres persones, de manera continuada i repetida als països proveïdors per importar els productes falsos i, al seu torn, era l'encarregada de recepcionar la major part dels beneficis econòmics.

Una vegada que els articles s'introduïen al nostre país eren repartits per tota la geografia espanyola, utilitzant per a la seva distribució punts logístics o empreses de paqueteria. Aquesta tasca era desenvolupada per membres de l'organització denominats venedors rellevants o ‘bústies’. D'altra banda, entre aquests i els anteriors – en un nivell intermedi – es trobava el cap de distribució, als qui els líders donarien instruccions perquè fes la distribució entre els venedors rellevants.

Finalment – en l'últim esglaó de la xarxa criminal – es trobaven les venedores base, és a dir, els destinataris finals dels articles falsificats. La major part d'ells eren ciutadans africans en situació irregular, amb escassos recursos econòmics, i es dedicaven a comercialitzar directament els productes a través del denominat ‘top manta ’. Aquestes persones, a més, s'ocupaven de recaptar part del benefici obtingut per entregar-ho a tercers que, al seu torn, acumulaven diners de diverses procedències per reenviar-ho als nivells superiors de l'organització.

Mètodes utilitzats per remetre els diners als líders de l'entramat i vies per emblanquinar els guanys il·lícits

Un dels mètodes utilitzats consistia en realitzar transferències bancàries o ingressar els diners directament en els comptes. Això el feien des de múltiples punts de la geografia espanyola, i es reintegrava en les localitats on residien els líders de l'organització. L'altra via empleada era mitjançant enviaments d'empreses de paqueteria o correspondència postal, (amb pes inferior a un quilo) als domicilis dels caps de la xarxa criminal.

D'altra banda, les vies utilitzades per emblanquinar els guanys il·lícits obtinguts – el que comportava introduir els diners novament en el flux monetari legal – eren principalment dos: la creació de negocis amb aparença legal, com restaurants, i l'enviament de diners al seu país d'origen (Senegal) a través de mules o mitjançant paqueteria.

Dinamisme del ‘modus operandi ’per eludir l'acció policial

Per tal d'extremar les mesures de seguretat, l'organització modificava el seu ‘modus operandi ’habitualment. Canviaven les vies d'entrada de la mercaderia falsificada (si anteriorment entrava a la Unió Europea a través del Regne Unit, actualment la ruta seguida era China-Alemania-España) així com les formes de pagament i de distribució del gènere. Aquest dinamisme, a més de dificultar l'acció policial, denota gran sofisticació de la xarxa criminal.

L'operació s'ha centrat en aquells membres que ocupen els nivells superiors o intermedis de l'organització. En aquest sentit, els agents van detectar que la capacitat econòmica dels investigats no es corresponia ni amb les seves rendes declarades ni amb els seus informes de vida laboral, ja que pràcticament cap d'ells rebia ingressos per nòmina i a la resta de casos aquells ingressos no eren proporcionals a les entrades de diners que es registraven en els seus comptes.

39 detinguts, 13 registres i 22 inspeccions a les províncies de Madrid, Sevilla, Girona, Málaga i Santa Cruz de Tenerife

Finalment, els agents han detingut a 39 persones per la comissió dels presumptes delictes d'organització criminal, contra la propietat industrial, blanqueig de capitals, contraban i infracció a la Llei d'Estrangeria; 14 dels arrestos s'han produït a Madrid, 4 a Sevilla, 15 en el municipi gironí de Lloret de Mar, 3 a Málaga (un d'ells a Marbella) i 3 a Tenerife.

A més, els agents han realitzat 13 registres en els domicilis dels caps i distribuïdors rellevants de l'organització, així com 22 inspeccions en magatzems i establiments oberts al públic. A Madrid, concretament, han realitzat 6 registres i 7 inspeccions a les zones de Carabanchel i Lavapiés. Els registres (3) i inspeccions (10) practicats a la província de Girona s'han dut a terme a Lloret de Mar. D'altra banda, a Sevilla s'han realitzat 2 registres domiciliaris i 2 inspeccions; a Málaga un registre i dues inspeccions; i, finalment, un registre en el municipi tenerifenc d'Arona i una inspecció en un establiment que era el punt neuràlgic de l'organització en la illa.

Fruit dels registres practicats, els agents han intervingut 242.501 efectes – entre els que es troben equips de futbol, bosses de luxe, calçat i joies – que vulnerarien els drets de propietat industrial de marques de reconegut prestigi, així com diversa fornitura per adherir a productes blancs i adhesius per estampar en peces de roba. D'altra banda, també han confiscat 86.255 euros en efectiu, nombrosos dispositius electrònics (telèfons mòbils, ‘tauletes tàctils’ i ordinadors portàtils) i gran quantitat de documentació relacionada amb els fets investigats.