Preguntes freqüents

Les prestacions per ILT es reflectiran en l'apartat “PERCEPCIONS (distingint entre DINERÀRIES O EN ESPÈCIE) DERIVADES D'INCAPACITAT LABORAL ”:

• Les abonades directament per l'ocupador, (en virtut del respectiu acord de col·laboració amb la Seguretat Social), en la clau A.

• les abonades directament al treballador per algun dels règims públics de la Seguretat Social o Classes Passives o, si escau, per la respectiva Mútua Col·laboradora amb la Seguretat Social, en la clau B subclau 01. No és possible reflectir en aquesta subclau B.01 prestacions en espècie derivades d'incapacitat laboral.

Si es tracta de prestacions dineràries, es complimentarà camp “PERCEPCIONS DINERÀRIES DERIVADES D'INCAPACITAT LABORAL” de la clau A, del model 190, quan l'empresa aboni les prestacions per incapacitat laboral transitòria en virtut de col·laboració en la gestió amb la Seguretat Social, ja sigui aquesta col·laboració de caràcter obligatori o voluntari.

Així mateix, quan excepcionalment se satisfacin per l'ocupadora prestacions per incapacitat laboral en forma de prestacions en espècie, es faran constar les mateixes en el camp "PERCEPCIONS EN ESPÈCIE DERIVADES D'INCAPACITAT LABORAL", es consignarà la suma de les valoracions corresponents a aquestes percepcions en espècie derivades d'incapacitat laboral efectivament satisfetes en l'exercici al perceptor de què es tracti, determinades conforme al que estableix l'article 43 de la Llei de l'impost i amb el desglossament corresponent (veure l'exemple següent pregunta).

És a dir, han d'incloure's en aquest camp de la clau A, tant les quantitats abonades per l'empresa en virtut de la col·laboració voluntària amb la Seguretat Social regulada en els apartats  a) i b) de l'art.102.1 del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social aprovada pel Reial Decret Legislatiu 8/2015, com les quantitats abonades en els supòsits de col·laboració obligatòria a què es refereix l'apartat c) de l'aquest article.

En aquests casos, en els camps corresponents a l'apartat de “Dades addicionals” es consignaran els imports totals anuals considerats per l'entitat pagadora a l'efecte de calcular el tipus de retenció.

Exemple:

Empleat per compte aliè amb les següents dades a 31/12/2023:

Personals : nascut el 1975, amb contracte indefinit, casat i amb un fill a càrrec menor de tres anys i amb dret a la deducció per mobilitat geogràfica iniciada el 2023.

Econòmics : Percepcions dineràries: 21.000 € (reduccions per irregularitat, 2000 ); percepcions en espècie (no derivades d'incapacitat laboral), 1.000 euros. Un% de retenció del 2,62 % (21.000 x 0,0262 = 550,20 €, i 1.000 x 0,0262 = 26,20) i unes despeses deduïbles de 1.250 €. L'ingrés a compte, no li és repercutit al treballador.

D'altra banda, per estar de baixa per malaltia (ILT), va tenir unes percepcions de 1.300 euros (satisfetes per l'ocupador) i unes despeses deduïbles de 100 €. D'elles, 1.050 € li han estat satisfetes en forma dinerària, amb unes retencions de 27,51 € (1.050 x 0,0262), i la resta (250 €) en forma de retribució en espècie derivada d'aquesta incapacitat, essent el corresponent ingrés a compte de 6,55 € (250 x 0,0262), ingrés a compte que li ha estat íntegrament repercutit.

A més ha d'abonar per pensions compensatòries al seu excònjuge 2.300 euros  anuals.

Tots aquestes dades es reflectiran en el model 190, per part de l'ocupador, en un mateix registre de perceptor, Clau A, complimentant els següents camps:

Dades Addicionals:

No. Si durant l'exercici, l'ocupador abona al treballador rendiments del treball, en concepte de “PERCEPCIONS DINERÀRIES (i/o, si escau PERCEPCIONS EN ESPÈCIE) NO DERIVADES D'INCAPACITAT LABORAL” així com “PERCEPCIONS DINERÀRIES DERIVADES D'INCAPACITAT LABORAL” o “PERCEPCIONS EN ESPÈCIE DERIVADES D'INCAPACITAT LABORAL”, totes elles es reflectiran dins la clau A, en els seus diferents camps, en un únic registre de perceptor, amb el desglossament corresponent (veure exemple pregunta anterior), sempre que totes elles corresponguin a un mateix exercici de meritació.

El pagament de la prestació per incapacitat laboral derivada de malaltia comuna o accident no laboral que ha de satisfer l'empresa al treballador entre els dies 4 i 15 (tots dos inclosos) següents a la baixa es consignarà en la clau A, en el camp “Percepcions dineràries derivades d'incapacitat laboral” (o, si escau, en el camp “Percepcions en espècie derivades d'incapacitat laboral”, també de la clau A), donat el seu caràcter de prestació per incapacitat laboral satisfeta per l'empresa.

Aquests complements prestacionals voluntaris, igual que uns altres tipus de complements salarials que pugui satisfer l'ocupador als seus treballadors, constitueixen un concepte retributiu diferent de la prestació per incapacitat laboral, que haurà de reflectir-se dins la clau A, en el camp Percepcions dineràries (o si escau, en espècie) no derivades d'incapacitat laboral.

En la clau B, subclau 01, dins el camp “Percepcions derivades d'incapacitat laboral” del model 190 corresponent a 2016, s'inclouran les prestacions per incapacitat laboral transitòria satisfetes per l'INSS o la mútua col·laboradora amb la S.S., quan són responsables del pagament directe, és a dir, quan:

• Es tracti d'entitats i organismes exclosos del pagament delegat.

• Per incompliment de l'obligació patronal del pagament delegat.

• Empreses amb menys de 10 treballadors i més de 180 dies consecutius d'abonament del subsidi quan el sol·licitin.

• Extinció o suspensió de la relació laboral estant el treballador en situació de ILT.

• Alta mèdica per informe proposat per perceptors de la prestació per desocupació.

• Continuació de la situació de ITL, extingit el període de desocupació.

• En els caos d'esgotament de la ITL pel transcurs del termini màxim de 545 dies, durant la prolongació d'efectes econòmics de la prestació fins a la qualificació de la incapacitat permanent.

• Quan es tracti de representants de comerç, professionals taurins i artistes. En aquests últims casos, quan la durada del contracte no excedeixi 30 dies.

• Per passar a pròrroga de la prestació després de 365 dies de ITL, després de la resolució de l'INSS.

Les prestacions de pagament directe satisfetes per la Seguretat Social o si escau mútues col·laboradores de la Seguretat Social pels conceptes de maternitat, paternitat o risc durant l'embaràs no tenen la consideració de prestacions en concepte d'incapacitat laboral, havent de consignar-los l'entitat pagadora en la clau corresponent; concretament:

• Prestacions per maternitat o paternitat, donat el seu caràcter exempt, en la Clau L, Subclau  27⁽¹⁾

• La prestació per risc durant l'embaràs (regulada en l'article 186 del capítol VIII, del Titulo II del Reial decret legislatiu 8/2015, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social), no exempta de tributació per no trobar-se dins cap dels supòsits previstos en les lletres h) o z) de la Llei del 35/2006, de l'IRPF, en la Clau B, Subclau 03 (aquesta prestació és també diferent de la prestació per incapacitat laboral transitòria).

⁽¹⁾ Si la prestació o subsidi per maternitat la satisfà la pròpia entitat pagadora, haurà de consignar també aquesta subclau L.27 per reflectir les quanties abonades per aquests conceptes (amb els límits establerts en els paràgrafs 2n i 3r de l'art.7.h) de la Llei de l'impost).^(Tornar)

En el camp “Retencions practicades sobre prestacions derivades d'incapacitat laboral” es consignarà l'import de les retencions a compte de l'IRPF resultant d'aplicar a la quantia de la prestació dinerària per incapacitat laboral transitòria el tipus de retenció general determinat d'acord amb arranjament al que estableixen els articles 80 i següents del Reglament d'IRPF.

Quan excepcionalment se satisfacin per l'ocupadora prestacions per incapacitat laboral en forma de prestacions en espècie, es faran constar les mateixes en el  camp “Percepcions en espècie derivades d'incapacitat laboral”, consignant en el subcamp “Valoració de la percepció en espècie derivada d'incapacitat laboral; la suma de les valoracions corresponents a aquestes percepcions en espècie derivades d'incapacitat laboral efectivament satisfetes en l'exercici al perceptor de què es tracti, determinades conforme al que estableix l'article 43 de la Llei de l'impost i amb el desglossament corresponent.

Així mateix, es consignarà en el subcamp “Ingressos a compte efectuats per prestacions en espècie derivades d'incapacitat laboral”, l'import anual efectivament ingressat a compte pel pagador en relació amb les percepcions en espècie derivades d'incapacitat laboral, resultant d'aplicar a la quantia de la prestació en espècie per incapacitat laboral transitòria el tipus de retenció general determinat d'acord amb arranjament al que estableixen els articles 80; i següents del Reglament d'IRPF.

Finalment, si part o la totalitat de l'esmentat ingrés a compte efectuat pel pagador sobre l'import de la prestació en espècie satisfeta derivada d'incapacitat laboral, hagués estat repercutit al treballador, aquestes quantitats repercutides hauran de consignar-se en el subcamp “INGRESSOS A COMPTE REPERCUTITS PER PRESTACIONS EN ESPÈCIE DERIVADES D'INCAPACITAT LABORAL”.

(Veure exemple de la tercera pregunta).

Independentment del seu caràcter exempt de tributació en l'Impost sobre la Renda del perceptor, és important recordar que les entitats pagadores d'aquestes rendes, ajuts, o beques, i altres quanties exemptes, estan obligades a consignar en el Model 190 els imports satisfets a cadascun dels perceptors, independentment del seu import, identificant el tipus de prestació satisfeta en la clau (L) i subclau corresponent (01 a  31 i 99). Així, a títol merament enunciatiu, han de declarar-se dins la Clau L, les següents prestacions:

• Prestacions públiques per acolliment i altres ajuts exemptes de l'article 7.i) de la Llei de l'IRPF, en la subclau L.09
• Beques exemptes, independentment del seu import, en la subclau L10
• Prestacions econòmiques públiques satisfetes en virtut de la Llei de Dependència, exemptes per l'article 7.x) de la Llei de l'IRPF, en la subclau L.19
• Ajuts establerts per Comunitats Autònomes o per entitats locals per atendre, conforme a la seva normativa, a col·lectius en risc d'exclusió social, situacions d'emergència social, necessitats habitacionals de persones sense recursos o necessitats d'alimentació, escolarització i altres necessitats bàsiques de menors o persones amb discapacitat quan ells i les persones a càrrec seu, manquin de mitjans econòmics suficients, que estiguin exemptes en virtut del que estableix el primer paràgraf de la lletra y) de l'article 7 de la Llei de l'impost, (sense incloure en aquesta subclau les prestacions econòmiques establertes per les Comunitats Autònomes en concepte de renda mínima d'inserció que hagin de consignar-se en la subclau 28). Han de declarar-se en la subclau L.22.

  Es recorda que l'excés sobre l'1,5 de l'IPREM ⁽¹⁾(11.279,39 euros el 2020,  11.862,90 euros el 2021, 12.159,42 € el 2022  i 12.600,00 € el 2023)  és renda subjecta a tributació. L'excés és considerat rendiment del treball (V1978-17), dinerari o en espècie; per tant, quan un declarant d'una d'aquestes rendes exemptes superi, tenint en compte la retribució que satisfaci individualment, aquest límit, haurà d'informar d'aquest excés en el model 190 amb la clau B.03.

• Prestacions públiques per maternitat o paternitat exemptes de l'IRPF.Hauran de consignar-se en la subclau L.27.

  La quantia exempta de les retribucions o prestacions referides en aquesta subclau tindrà com a límit l'import de la prestació màxima que reconegui la Seguretat Social pel concepte que correspongui. L'excés, si escau, tributarà com a rendiment del treball amb clau A.

• Prestacions econòmiques establertes per les Comunitats Autònomes en concepte de renda mínima d'inserció per garantir recursos econòmics de subsistència a les persones que manquin d'ells i que estiguin exemptes en virtut del que estableix el primer paràgraf de la lletra y) de l'article 7 de la Llei de l'impost, (sense incloure en aquesta subclau la resta d'ajuts exemptes establertes en aquest primer paràgraf de la lletra y) que hagin de consignar-se en la subclau 22 anterior). Hauran de consignar-se en la subclau L.28.

  Es recorda que l'excés sobre l'1,5 de l'IPREM ⁽²⁾(11.279,39 euros el 2020, 11.862,90 euros el 2021, 12.159,42 € el 2022 i 12.600,00 € el 2023 ) és renda subjecta a tributació. Aquest aquest excés és considerat rendiment del treball (V1978-17), per tant, quan un declarant d'una d'aquestes rendes exemptes superi, tenint en compte la retribució que satisfaci individualment, aquest límit, haurà d'informar d'aquest excés en el model 190 amb la clau B.03.

• Prestació econòmica de la Seguretat Social corresponent a l'Ingrés Mínim Vital, que haurà de consignar-se en la subclau L.29.

  Es recorda que l'excés sobre l'1,5 de l'IPREM ⁽³⁾(11.279,39 euros el 2020, 11.862,90 euros el 2021, 12.159,42 € el 2022 i 12.600,00 € el 2023 ) és renda subjecta a tributació. Aquest excés és considerat rendiment del treball (V1978-17), per tant, quan un declarant d'una d'aquestes rendes exemptes superi, tenint en compte la retribució que satisfaci individualment, aquest límit, haurà d'informar d'aquest excés en el model 190 amb la clau B.03.

⁽¹⁾ IPREM anual 2020: 7.519,59 € / IPREM anual 2021: 7.908,60 € / IPREM anual 2022: 8.106,28 €  / IPREM anual 2023: 8.400,00 €. Aquest límit, d'1,5 vegades l'IPREM és comú per al conjunt dels imports reflectits en les subclaus L.22, L.28 i L.29.^(Tornar)

⁽²⁾ IPREM anual 2020: 7.519,59 € / IPREM anual 2021: 7.908,60 € / IPREM anual 2022: 8.106,28 €  / IPREM anual 2023: 8.400,00 €. Aquest límit, d'1,5 vegades l'IPREM és comú per al conjunt dels imports reflectits en les subclaus L.22, L.28 i L.29.^(Tornar)

⁽³⁾ IPREM anual 2020: 7.519,59 € / IPREM anual 2021: 7.908,60 € / IPREM anual 2022: 8.106,28 €  / IPREM anual 2023: 8.400,00 €. Aquest límit, d'1,5 vegades l'IPREM és comú per al conjunt dels imports reflectits en les subclaus L.22, L.28 i L.29.^(Tornar)

S'inclouran en aquesta subclau L.27 únicament les prestacions/retribucions per maternitat o paternitat satisfetes durant tot l'exercici 2018 (actualment, prestació per naixement o atenció del menor) satisfetes  per les següents entitats pagadores:

• La Seguretat Social.
• Les Mutualitats de Previsió Social que actuïn com a alternatives al règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o autònoms, reconegudes als professionals no integrats en el règim especial de la Seguretat Social esmentada, sempre que es tracti de prestacions en situacions idèntiques a les previstes per la Seguretat Social per als professionals integrats en aquest règim especial, i amb el límit de l'import de la prestació màxima que reconegui la Seguretat Social per tals conceptes (l'excés, si escau, tributarà com a rendiment del treball, subjecte a retenció, que ha de consignar-se en la clau A del model 190, juntament amb la resta de retribucions no exemptes satisfetes al mateix perceptor).

• En el cas dels empleats públics no integrats a la Seguretat Social, estarà exempta la retribució percebuda de la seva entitat pagadora durant els permisos per part, adopció o guarda i paternitat a què es refereixen les lletres a), b) i c) de l'article 49 del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre o la reconeguda per la legislació específica que li resulti d'aplicació per situacions idèntiques a les previstes anteriorment, i amb el límit de l'import de la prestació màxima que reconegui la Seguretat Social per tals conceptes (l'excés, si escau, tributarà com a rendiment del treball, subjecte a retenció, que ha de consignar-se en la clau A del model 190, juntament amb la resta de retribucions no exemptes satisfetes al mateix perceptor).

• Les prestacions públiques per maternitat percebudes de les Comunitats Autònomes o entitats locals.

Ha de tenir-se en compte que en aquesta subclau L.27 només han de reflectir-se les prestacions per maternitat o paternitat en els termes anteriorment indicats. La resta de prestacions exemptes incloses en la lletra h) de l'article 7 de la Llei de l'IRPF hauran de consignar-se en la subclau L.08.

El complement d'ajuda per a la infància prevista en l'article 11.6 de la Llei 19/2021, de 20 de desembre, per la qual s'estableix l'Ingrés Mínim Vital, va entrar en vigor l'1 de gener de 2022.

Aquest complement, pot atorgar-se a la beneficiària com a part integrant del propi IMV o bé, en determinats supòsits, de forma diferenciada.

Es considera en ambdós supòsits com una prestació satisfeta en concepte d'Ingrés Mínim vital, a consignar en la subclau L.29, amb sotmetiment al límit exempt establert en l'article 7.y) de la Llei 35/2006 de l'Impost sobre la Renda (12.159,42 € el 2022 i 12.600,00 € el 2023 ; el que equival a 1,5 vegades l'Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples-IPREM - que ascendeix a 8.106,28 € el 2022 i a 8.400,00 € el 2023).

L'excés, si escau, sobre aquest límit, s'inclourà en el model 190, amb clau B.03, per tractar-se de prestacions i ajuts similars previstes en l'article 17.2.a). 1a de la Llei de l'impost sobre la Renda, diferents pròpiament de pensions i havers passius.

És important recordar que aquest límit és conjunt per als importants reflectits per l'entitat pagadora en les claus L.22, L.28 i L.29 (és a dir, quan al costat de l'ingrés mínim vital es percebin altres ajuts a col·lectius amb risc d'exclusió social com la renda mínima d'inserció, rendes garantides i ajuts similars de Comunitats Autònomes i Ajuntaments).

Quan se satisfaci l'ingrés mínim vital, haurà d'indicar-se si aquesta prestació inclou o no en qualsevol de les mensualitats satisfetes en l'exercici, complement d'ajuda per a la infància, complimentant el camp “Complement ajuda per a la infància”.

El Reial Decret llei 6/2019, d'1 de març, modifica, amb efectes des del 8 de març de 2019, el Reial decret legislatiu 8/2015 pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, refonent les anteriorment denominades "Prestació per Maternitat" i "Prestació per Paternitat" en aquesta nova "Prestació per naixement i atenció de menor" sense distinció de sexe quant al titular de la prestació.

L'esmentada prestació haurà de consignar-se en el model 190 de l'entitat pagadora amb clau L, i subclau 27 (Prestacions públiques per maternitat o paternitat exemptes de l'IRPF), atès que es tracta simplement d'un canvi de denominació formal de les esmentades prestacions per maternitat/paternitat, que ara passen a denominar-se "Prestació per naixement i atenció de menor".

Es considera situació protegida la reducció de la jornada de treball en mitja hora, que d'acord amb el que preveu l'article 37.4 del Text Refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors, duguin a terme amb la mateixa durada i règim els dos progenitors, adoptants, guardadors amb finalitats d'adopció o acollidors de caràcter permanent, quan ambdós treballin, per a l'atenció del lactant des que compleixi nou mesos fins als dotze mesos d'edat.

Es tracta d'una nova prestació, regulada en els articles 183 a 185 del Text refós de la Llei General de la S.S.  

La referida prestació pública es troba exempta de tributació en virtut de la lletra z) de l'article 7 de la LIRPF. Per tant, haurà de consignar-se en el model 190, amb clau L.20.

D'acord amb el Reial decret 1148/2011, de 29 de juliol, per a l'aplicació i desenvolupament, en el sistema de la Seguretat Social, de la prestació econòmica per atenció de menors afectats per càncer o una altra malaltia greu, la prestació referida, amb naturalesa de subsidi, té per objecte compensar la pèrdua d'ingressos que pateixen les persones interessades en haver de reduir la seva jornada, amb la consegüent disminució de salaris, ocasionada per la necessitat de cuidar de manera directa, contínua i permanent dels fills o menors a càrrec seu, durant el temps d'hospitalització i tractament continuat de la malaltia. El subsidi, per tant, ve predeterminat per la reducció efectiva de la jornada laboral i per les circumstàncies en què aquesta es duu a terme per les persones treballadores.

Sobre aquesta qüestió s'ha manifestat la DGT sobre això en consultes vinculants (entre d'altres, V2599-16, V0196-17 o V1628-18), confirmant que aquesta prestació es troba exempta de tributació en l'IRPF en virtut del que disposa la lletra z) de l'article 7 de la LIRPF. Per tant, haurà de consignar-se en el model 190, amb clau L.20.

La norma que va aprovar aquesta regularització va ser l'Ordre PCM/1353/2021, de 2 de desembre, la qual estableix una actualització de les bases de cotització a partir del 01/09/2021, havent de realitzar-se l'ingrés de les diferències de cotització derivades de l'actualització de les bases de cotització amb data límit fins al 30/06/2022.

Quant a la imputació fiscal, tenint en compte la consulta V2625-21 del D.G. de Tributs, si els ajustaments es realitzan a partir de gener de 2022, ha d'entendre's, en línia amb l'esmentada consulta vinculant de la DGT, que hauran de descomptar-se de les nòmines del treballador el 2022, constituint majors despeses deduïbles per a aquest en l'exercici 2022, exercici en què resulten exigibles i no abans. S'inclouran, per tant, en el model 190 corresponent a l'exercici 2022 a presentar el gener de 2023.

Assenyala l'esmentat precepte que, “en l'àmbit de les comunitats autònomes i entitats locals s'haurà de materialitzar el pagament abans del 31 de desembre de 2022  i, en qualsevol cas, amb anterioritat al 31 de març de 2023."

Amb caràcter general,  les retribucions han d'imputar-se al moment en què són exigibles per part del perceptor, d'acord amb el que disposa l'art.14.1.a) de la Llei de l'IRPF, sens perjudici de la seva consideració com endarreriments si es paguen amb posterioritat a l'exercici en què resultin exigibles, per causes no imputables al perceptor (art. 14.2.b LIRPF).

No obstant això, en  aquells supòsits en els que la Comunitat Autònoma o Corporació Local adoptessin l'acord sobre l'increment retributiu durant el primer trimestre de 2023, l'exigibilitat i, per tant, la imputació es produirà en l'exercici 2023 (en aquest sentit, la consulta de la Direcció General de Tributs  V1175-17).

Les retribucions a consignar amb clau E (consellers, administradors i similars) tenen un emplenament diferent en el cas de les autoliquidacions corresponents (model 111), respecte a la manera en què han de declarar-se en el model 190. 

MODEL 111: Quan l'entitat retenidora hagi d'ingressar les retencions en proporció a l'Estat i a alguna o diverses de les Hisendes Forals, i satisfà prestacions de clau E, en el model 111 estatal s'autoliquiden únicament les retencions en proporció al percentatge del volum d'operacions de què correspongui a territori comú (impost sobre societats); en els corresponents models d'autoliquidació de retencions a les hisendes forals, s'autoliquiden les retencions en la proporció que correspongui a cada hisenda foral.

MODEL 190: Tanmateix, i sempre que l'entitat retenidora tributi en l'impost sobre societats ⁽*⁾ en proporció al volum d'operacions a la Hisenda Estatal i a alguna o algunes de les hisendes forals, a l'hora d'incloure aquelles prestacions de clau E (només aquestes) en el Model 190, ha de reflectir-se la totalitat de la prestació satisfeta al conseller (en el camp 12 “Percepcions integres”, posicions 82-94) i la totalitat de la retenció practicada (en el camp 13, “Retencions practicades”, posicions 95-107) sobre aquella retribució, independentment de la Hisenda estatal o foral on s'hagin hagut d'ingressar les retencions.

Aquesta diferència en la forma de declarar en el model 111 i en el model 190 deriva del que disposen els articles 46.1, tercer paràgraf, tant del Concert Econòmic amb el País Basc (Llei 12/2002), com del Conveni Econòmic amb la Comunitat Foral de Navarra (Llei 28/1990):

Les entitats que siguin subjectes passius de l'impost sobre societats exigible per l'Estat i les Diputacions Forals hauran de presentar resums anuals de retencions i ingressos a compte corresponents a aquests rendiments, conforme a les normes sobre lloc, forma i termini de presentació de declaracions que estableixi cadascuna de les Administracions competents per a la seva exacció, incloent el total dels rendiments i de les retencions corresponents als mateixos en la declaració presentada a cadascuna d'elles.

És a dir, per a aquest tipus de prestacions de clau E, no existia coincidència entre els imports reflectits en els models d'autoliquidació de les retencions (quan existeixen ingressos parcials a la Hisenda Estatal i a la/el Foral/és) i la informació que ha de reflectir-se en el model resum anual de retencions. És per aquesta discrepància per la qual, a partir de l'exercici 2023 en el model 190 Estatal es requerirà consignar també de manera individualitzada les retencions ingressades a cada Hisenda, ja sigui l'estatal o alguna o diverses dels forals.

⁽*⁾ Per a major aclariment sobre el percentatge de tributació a aplicar pot consultar-se el següent criteri :

Declaració de determinades retencions per les Entitats que formen part d'un grup fiscal (agenciatributaria.gob.es)

Com han de consignar-se tots aquestes dades en el model 190?

En el model 190 Estatal, en un Registre de perceptor (Clau E, subclau 01):

És a dir, en els camps corresponents a “Percepció Integra” (postic. 82-94) i “Valoració” (postic. 109-121), han de reflectir-se la totalitat de la prestació satisfeta al conseller per aquest concepte, independentment d'on s'hagin ingressat les retencions corresponents. Igual ocorrerà amb els camps de “Retencions practicades” (postic. 95-107) i “Ingressos a compte efectuats” (postic. 122-134).

A més, el sumatori del camp “Retencions practicades” (postic. 95-107) i el camp “Ingressos a compte efectuats” (postic. 122-134) ha de coincidir amb el sumatori de les retencions i ingressos a compte consignats en els camps corresponents a Retenció Estatal, Retenció Hª.F. Navarra, Retenció Hª.F. Àlaba, Retenció Hª.F. Guipúscoa i Retenció Hª.F. Bizkaia.

Si no hagués hagut ingrés parcial de retencions en cap de les Hisendes Forals, perquè l'entitat pagadora no tributa en proporció, sinó en la seva totalitat a l'Estat, llavors, l'import reflectit en les posicions (95-107) ha de ser idèntic al reflectit en les posicions (323-335).

Per exemple, sigueu un conseller d'una entitat que percep el 2023 les següents retribucions derivades d'aquesta condició, amb una retenció del 35%. L'entitat tributa exclusivament a la Hisenda Estatal en l'Impost sobre societats i no pertany a cap grup fiscal:

Forma de declarar aquestes retribucions i retencions en el model 190:

Registre de perceptor (Clau E, subclau 01):