Preguntes freqüents sobre el model 721 (HTML)
Saltar índex de la informacióQui estan obligats a presentar el model 721?
Els obligats a presentar el model 721, “Declaració informativa sobre monedes virtuals situades a l'estranger ”, són els delimitats en l'apartat 1 de l'article 42 quater del Reglament General de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desplegament de les normes comunes dels procediments d'aplicació dels tributs, aprovat pel Reial Decret 1065/2007, de 27 de juliol (RGAT, d’ara endavant), és a dir, les persones físiques i jurídiques residents en territori espanyol, els establiments permanents en aquest territori de persones o entitats no residents i les entitats a què es refereix l'article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, que siguin titulars de monedes virtuals a l'estranger, o respecte de les quals tinguin la condició de beneficiaris, autoritzats o d'alguna altra forma ostentin poder de disposició, o de les que siguin titulars reals, custodiades per persones o entitats que proporcionen serveis per salvaguardar claus criptogràfiques privades en nom de tercers, per mantenir, emmagatzemar i transferir monedes virtuals, a 31 de desembre de cada any.
Aquesta obligació també s'estén als qui hagin estat titulars, autoritzats, o beneficiaris de les esmentades monedes virtuals, o hagin tingut poders de disposició sobre les mateixes, o hagin estat titulars reals en qualsevol moment de l'any al que es refereixi la declaració i que haguessin perdut aquesta condició a 31 de desembre d'aquell any. En aquests supòsits, la informació a subministrar serà la corresponent a la data en la que aquesta extinció es va produir.
A aquests efectes, s'entendrà per titular real qui tingui aquesta consideració d'acord amb el que preveu l'apartat 2 de l'article 4 de la Llei 10/2010, de 28 d'abril, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme, respecte de les monedes virtuals a l'estranger.
La declaració informativa sobre monedes virtuals situades a l'estranger s'estén a tots els obligats tributaris delimitats en l'apartat 1 de l'article 42 quater del RGAT, havent de's presentar la corresponent declaració per part dels subjectes domiciliats al País Basc i Navarra, conforme a la respectiva normativa, estatal o foral a la que estiguin sotmesos.
Les herències jacents estan obligades a informar en la mesura en la que són entitats de l'article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària.
Els hereus o legataris estaran obligats a informar des que existeixi acceptació tàcita o expressa de l'herència.
Perquè existeixi l'obligació de declaració de les monedes virtuals situades a l'estranger mitjançant la presentació del model 721 han de concórrer dos requisits:
-
Que aquestes monedes virtuals siguin custodiades per persones o entitats que proporcionen serveis per salvaguardar claus criptogràfiques privades en nom de tercers, per mantenir, emmagatzemar i transferir monedes virtuals.
-
Que les persones o entitats a què es refereix el paràgraf anterior no siguin residents a Espanya o establiments permanents en territori espanyol de persones o entitats residents a l'estranger.
En conseqüència, pel que fa al primer requisit, únicament si les monedes virtuals són custodiades per persones o entitats que proporcionin serveis per salvaguardar claus criptogràfiques privades en nom de tercers o per mantenir, emmagatzemar i transferir monedes, s'entraria a valorar el segon requisit i la resta compliment del qual impliquen l'obligació de presentació d'aquesta declaració informativa.
En aquest sentit, pel que fa al primer requisit, ha d'assenyalar-se que en l'ecosistema dels criptoactivos existeixen diferents mitjans pels quals les monedes virtuals o els mitjans d'accés a aquestes, això és, les claus criptogràfiques privades, poden ser custodiats.
Amb caràcter general es poden distingir els dits “wallets” o moneders custodios i no custodios, en funció de si la custòdia i, per tant, d'alguna manera el control, dels criptoactivos o les seves claus es manté per un tercer o pel propi usuari. Així mateix, es distingeixen entre els dits “hot wallets” i “cold wallets”, segons el moneder estigui connectat a Internet i les claus es mantinguin custodiades “en línia” o no. Segons s'observa en la pràctica, i novament en termes generals, podria dir-se que els “cold wallets” funcionen com moneders no custodios.
Per tant, independentment de si es tracta d'un “hot wallet” o d'un “cold wallet”, les monedes virtuals que es mantinguin en moneders respecte dels quals el consultant mantingui el control de les claus criptogràfiques privades i, per consegüent, no estiguin custodiades per persones o entitats que proporcionin serveis per salvaguardar claus criptogràfiques privades en nom de tercers, per mantenir, emmagatzemar i transferir monedes virtuals, de conformitat amb la disposició addicional divuitena, lletra d), de la LGT i amb l'article 42 quater del RGAT, no es tindrien en compte en el còmput dels saldos als que es refereixen els apartats 3.c) i 5.d) de l'article 42 quater i, en conseqüència, no s'informaria sobre les mateixes en el marc de l'obligació d'informació sobre monedes virtuals situades a l'estranger.