Preguntes freqüents
L'Impost sobre les Vendes Detallistes de Determinats Hidrocarburs (IVMDH) va ser un impost vigent en el nostre ordenament entre l'1 de gener de 2002 i el 31 de desembre de 2012 que gravava, en fase única, les vendes detallistes de determinats hidrocarburs (bàsicament les gasolines, el gasoil, el fueloil i el querosè no utilitzat com combustible de calefacció). Constava d'un tipus de gravamen estatal (comú en tot l'àmbit territorial d'aplicació de l'impost) i d'un tipus de gravamen autonòmic facultatiu. Durant la vida de l'impost, 13 Comunitats Autònomes van aprovar tipus autonòmics.
El IVMDH va ser regulat per la Llei 24/2001, de 27 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social (article 9). L'Ordre HAC/1554/2002, de 17 de juny, va aprovar la seva normativa de gestió.
Tret de les Canarias, Ceuta i Melilla, el IVMDH era un impost exigible en tot el territori espanyol (article 9.Dos.1 Llei 24/2001). En les Comunitats Autònomes on no s'havia aprovat un tipus de gravamen autonòmic, s'aplicava el tipus estatal. En les Comunitats Autònomes que havien aprovat un tipus de gravamen autonòmic, el tipus de gravamen aplicable a cada producte gravat es formava mitjançant la suma dels tipus estatal i autonòmic.
En el següent enllaç es mostren els tipus del IVMDH en vigor durant els últims quatre anys de vigència de l'impost:
Evolució dels tipus impositius, estatal i autonòmics, de l'IVMDH, des del 2009 fins al 2012
Malgrat que el IVMDH era un impost de de la qual gestió estava previst que es fessin càrrec les Comunitats Autònomes per delegació de l'Estat (article 46.1 Llei 21/2001, de 27 de desembre, per la qual es regulen les mesures fiscals i administratives del nou sistema de finançament de les Comunitats Autònomes de règim comú i Ciutats amb Estatut d'Autonomia), a cadascuna de les Lleis de cessió de tributs a aquestes comunitats es va preveure que la gestió continués essent exercida per l'AEAT fins que no es fos procedent, a instàncies de cada Comunitat Autònoma, al traspàs dels serveis adscrits a aquest tribut. Com cap Comunitat Autònoma va instar mai el traspàs, ha estat l'Estat (l'AEAT) qui ha gestionat l'impost durant tota la seva vigència en l'àmbit de les Comunitats Autònomes de règim comú.
En les comunitats de règim foral del País Basc i Navarra, el IVMDH va ser un impost concertat i convingut (article 34 Llei 12/2002 per al País Basc i article 36 Llei 28/1990 per a Navarra), per la qual cosa van ser les corresponents administracions forals les encarregades de la seva gestió.
Atès que el IVMDH era objecte d'autoliquidació trimestral a través del model 569, el procediment de devolució serà el de rectificació d'autoliquidacions, per aplicació dels articles 221.4 i 120.3 de la Llei general tributària.
Aquest procediment està regulat en els articles 126 a 129 del Reglament general de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desplegament de les normes comunes dels procediments d'aplicació dels tributs (RGAT).
Les disposicions generals relatives a les devolucions d'ingressos indeguts es troben recollides en els articles 14 a 16 del Reglament General de desplegament de la Llei General Tributari en matèria de revisió en via administrativa (RRVA).
D'acord amb el que disposa l'article 129.4.a) del RGAT, l'òrgan competent serà l'oficina gestora corresponent al domicili fiscal de l'obligat tributari que va presentar l'autoliquidació de la qual rectificació se sol·licita.
Estan legitimats per sol·licitar la devolució tant els obligats a suportar la repercussió de l'impost (repercutits) com els qui van presentar les autoliquidacions (subjectes passius). No obstant això, la devolució de les quotes repercutides es realitzarà, quan escaigui, directament als qui haguessin suportat indegudament la repercussió, fins i tot encara que el procediment hagués estat iniciat pels subjectes passius (article 14.4 del RRVA).
No és obligatori, però és convenient per facilitar la tramitació, atès que no pot haver dos òrgans resolutoris diferents per a un mateix procediment i, en cas que els subjectes passius que van ingressar l'impost pertanyin a l'àmbit d'oficines gestores diferents, aquesta separació de sol·licituds haurà de fer-se en seu administrativa, mitjançant la remissió a l'òrgan competent de la part que no sigui competència de l'oficina gestora que està coneixent de la sol·licitud.
Com es va assenyalar en la resposta a la pregunta 6, únicament poden obtenir la devolució de les quotes repercutides del IVMDH els qui tinguessin la condició d'obligats a suportar la repercussió de l'impost pel període corresponent, sempre que les sol·licituds compleixin amb els requisits establerts i justifiquin el seu dret a la devolució.
Considerant els requisits exigibles al sol·licitant per l'aplicació conjunta dels articles 88.2, 88.3, 126.4 i 129.a.c) del RGAT, són exigibles els següents requisits a les sol·licituds de devolució d'ingressos indeguts per IVMDH:
- Identificació de l'obligat tributari i, si escau, del representant (en cas que s'actuï per mitjà de representant haurà d'aportar-se la documentació acreditativa de la representació).
- Fets, raons i petició en què es concreti la sol·licitud.
- Lloc, data i signatura del sol·licitant.
- Han de constar les dades que permetin identificar l'autoliquidació que es pretén rectificar (NIF del subjecte passiu que va efectuar la repercussió, Comunitat Autònoma i trimestre de cada subministrament pel qual se sol·licita la devolució).
- Mitjà de devolució.
- Documentació en què es basi la sol·licitud de rectificació i els justificants, si escau, de l'ingrés efectuat per l'obligat tributari.
- Documents justificants de la repercussió indegudament suportada.
L'article 14.2.c).1r. del RRVA exigeix que la repercussió de l'import del tribut s'hagi efectuat mitjançant factura o document substitutiu quan així l'estableixi la normativa reguladora del tribut. La Llei creadora del IVMDH estableix que “Quan, conforme a la normativa vigent, l'operació gravada hagi de documentar-se en factura o document equivalent, la repercussió de les quotes meritades s'efectuarà en aquest document separadament de la resta de conceptes compresos en la mateixa …”, admetent-se autoritzacions de simplificació.
El Reglament de facturació (aprovat pel Reial Decret 1496/2003, vigent fins a l'1 de gener de 2013) estableix que l'obligació d'expedir factura podrà ser complerta mitjançant l'expedició de tiquet i còpia en vendes al detall, quan el seu import no excedeixi 3.000 euros, IVA inclòs i el destinatari no sigui empresari o professional.
En qualsevol cas, en el document utilitzat (factura o document equivalent, tiquet) ha de figurar l'import repercutit per IVMDH, o la menció de què el IVMDH es troba inclòs en el preu quan aquesta simplificació hagués estat prèviament autoritzada pel Departament de duanes i Impostos Especials.
L'AEAT ha dissenyat un model normalitzat de sol·licitud, d'utilització voluntària per als qui haguessin suportat la repercussió de l'impost i desitgin sol·licitar la devolució de l'impost suportat. Aquest model normalitzat està disponible per a la seva presentació a través de la Seu electrònica de l'AEAT i les seves instruccions estan disponibles en el web de l'AEAT.
La ruta on es troba ubicat aquest model normalitzat en la Seu electrònica de l'AEAT és la següent:
L'òrgan competent per a la seva resolució és l'oficina gestora d'impostos especials corresponent al domicili fiscal del subjecte passiu que va repercutir les quotes del IVMDH.
La presentació de les sol·licituds en uns altres registres de l'AEAT diferents de l'òrgan competent per resoldre originarà que l'òrgan que s'estimi incompetent per a la resolució d'un assumpte remeti les actuacions a l'òrgan que consideri competent.
Les sol·licituds es podran presentar a través de la Seu electrònica de l'AEAT.
Les sol·licituds presentades en Seu electrònica de l'AEAT a través del model normalitzat seran dirigides automàticament a l'òrgan competent per a la seva resolució.
No, atès que la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea admet terminis de prescripció per raons de seguretat jurídica (sentències de 17 de novembre de 1998 C-228/96, de 9 de febrer de 1999 C-343/96 o d'11 de juliol de 2002, C-62/00).
La Resolució 2/2005, de 14 de novembre (BOE del 22) de la Direcció General de Tributs, sobre la incidència en el dret a la deducció en l'impost sobre el valor afegit de la percepció de subvencions no vinculades al preu de les operacions a partir de la sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees de 6 d'octubre de 2005, concloïa en el seu punt VII que la sentència del Tribunal tenia un efecte retroactiu limitat a les situacions jurídiques a les que sigui aplicable i respecte de les que no hagi cosa jutjada, prescripció, caducitat o efectes similars, respectant, per tant, les situacions jurídiques fermes. Aquestes consideracions s'entenen aplicables al supòsit actual.
Aplicant els terminis generals de prescripció previstes per la Llei general tributària, les sol·licituds que es formulin no podran afectar a quantitats subministrades en períodes anteriors a 2010, llevat que per a aquests períodes s'acrediti la interrupció de la prescripció.
Per instar la devolució d'ingressos indeguts a través del procediment de rectificació d'autoliquidacions no hi ha un termini limitat, més enllà dels terminis generals de prescripció de quatre anys de la Llei general tributària (article 126.2 RGAT)
La tramitació del procediment ve regulada pel que disposa l'article 129 RGAT. La presentació d'una sol·licitud per part d'un consumidor final que va suportar la repercussió de l'impost requereix que en la tramitació del procediment es notifiqui la sol·licitud a l'obligat tributari que va efectuar la repercussió, que haurà de comparèixer en el procediment i aportar els documents i antecedents requerits.
El termini màxim per notificar la resolució d'aquest procediment és de sis mesos. Els períodes d'interrupció justificada i les dilacions en el procediment per causa no imputable a l'Administració tributària no s'inclouran en el còmput del termini de resolució
Amb la devolució d'ingressos indeguts, l'Administració tributària abonarà el corresponent interès de demora (interès legal dels diners vigent durant el període en el que aquell resulti exigible, incrementat en un 25 per cent, llevat que la Llei de pressupostos generals de l’Estat estableixi un altre diferent), sense necessitat de què l'obligat tributari el sol·liciti.
El 2012, vuit Comunitats Autònomes (les Balears, Cantabria, Castilla-La Mancha, Castilla y León, Comunitat Valenciana, Extremadura, Murcia i Navarra) van aprovar devolucions en el tipus autonòmic del IVMDH en concepte de gasoil professional.
En aplicació de l'article 14.2.c) 3r del RRVA, per l'import d'aquestes quantitats prèviament retornades no es podrà generar un nou dret a la devolució, en exigir l'esmentat article que les quotes de la qual devolució se sol·licita no hagin estat retornades per l'Administració tributària als qui es van repercutir o a un tercer.
Amb relació a l'impost sobre societats, la Direcció General de Tributs, en la consulta tributària V2462-14 de 18 de setembre de 2014, assenyala que la devolució del IVMDH comptabilitzat en el seu moment com a despesa ha d'imputar-se com a ingrés en la base imposable de l'impost sobre societats en l'exercici en què es reconeix el dret a la seva devolució. A més, respecte dels interessos de demora que, si escau, s'haguessin reconegut sobre la referida devolució, aclareix que tindran el mateix tractament.
En conseqüència, no caldrà presentar cap declaració complementària ja que els ingressos derivats de les devolucions del IVMDH hauran d'imputar-se als períodes impositius en què es reconegui el dret a la seva devolució, havent de ser declarades en les seves corresponents autoliquidacions.
Correspon als territoris forals (Àlaba, Bizkaia, Gipuzkoa i Navarra) la devolució de les quotes del IVMDH suportades amb motiu de les entregues de productes efectuades en els establiments de venda al públic radicats en aquests territoris.
Si bé en un primer moment es va considerar que, a l'efecte de garantir el compliment dels nivells mínims comunitaris sobre la imposició energètica, per a determinats productes subjectes al IVMDH i determinats períodes, les devolucions devien ser objecte de minoració per la part de la quota estatal del IVMDH necessària per assolir aquests nivells mínims, les resolucions judicials que fins al moment s'han pronunciat sobre aquell extrem han desestimat aquest criteri. En conseqüència, l'AEAT ha adaptat els seus acords al criteri mantingut en aquestes resolucions judicials.
Per a aquells beneficiaris de devolucions que haguessin rebut acords amb minoració pel criteri de l'aplicació dels mínims comunitaris, s'ha habilitat un model de recurs de reposició davant aquests acords de gestió àgil i presentació estandarditzada en la Seu electrònica de l'AEAT, acompanyat de les seves instruccions, a través de la següent ruta:
Aquest model no té caràcter obligatori i el seu objecte es limita a canalitzar i agilitzar les reclamacions sobre les minoracions realitzades per aplicació del criteri de manteniment dels nivells mínims comunitaris, amb l'objectiu de resoldre aquestes reclamacions el més ràpidament possible i amb el menor cost de tramitació necessari per als interessats.
La creació d'aquest model de recurs de reposició no implica limitació alguna dels mecanismes ordinaris previstos per l'ordenament tributari per a les reclamacions davant els actes dictats en execució de la sentència de 27 de febrer de 2014 del TJUE pels òrgans de l'AEAT.
IVMDH: Impost sobre les Vendes Detallistes de Determinats Hidrocarburs.
RGAT: Reglament general de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desplegament de les normes comunes dels procediments d'aplicació dels tributs, aprovat pel Reial Decret 1065/2007, de 27 de juliol (BOE del 5 de setembre).
RRVA: Reglament General de desplegament de la Llei General Tributària en matèria de revisió en via administrativa, aprovat pel Reial Decret 520/2005, de 13 de maig (BOE del 27 de maig i 30 de juny).