Presentació d'autoliquidacions complementàries
Què és una autoliquidació complementària?
Es consideren autoliquidacions complementàries les que es referisquen a la mateixa obligació tributària i període que unes altres presentades amb anterioritat i de les que resulte un import per ingressar superior o una quantitat per retornar o a compensar inferior a l'import resultant de l'autoliquidació anterior, que subsistirà en la part no afectada.
Quan es pot presentar una autoliquidació complementària?
Només pot presentar-se una autoliquidació complementària per a:
- Sol·licitar la devolució o la compensació d'una quantitat menor.
- Realitzar un ingrés per un import més gran.
Per tant, si un obligat tributari considera que una autoliquidació ha perjudicat els seus interessos legítims, únicament podrà obtindre la compensació del perjuí que haja experimentat iniciant un procediment de rectificació d'autoliquidació.
Regulació legal
Tant l'article 122 de Llei 58/2003, General Tributària, com l'article 118 del Reglament General d'Aplicació dels Tributs, aprovat pel RD 1065/2007, establixen que les autoliquidacions només poden ser complementàries (mai poden tindre caràcter de substitutives), és a dir, sempre donen com a resultat una quantia favorable a l'Administració, a diferència del que passa amb les declaracions (per exemple, declaracions informatives) que poden tindre caràcter de complementàries o substitutives, ja que no porten associat ingrés o devolució.
Característiques de les declaracions complementàries
- Sempre ha d'existir una autoliquidació anterior presentada a la que complementa. De la quota tributària resultant de l'autoliquidació complementària es deduirà l'import de l'autoliquidació inicial.
- Si es presenta una autoliquidació complementària en relació amb una obligació i període per la qual ja s'ha obtingut una devolució improcedent, en tot o en part, s'ha d'ingressar la quantitat indegudament obtinguda més la quota que, si escau, puga resultar de l'autoliquidació complementària.
- En la seua presentació es farà constar que es tracta d'una autoliquidació complementària, l'obligació tributària i el període al que es referixen. S'han de consignar totes les dades, els nous o modificats i els que es van incloure en la declaració inicial.
Terminis de presentació
Poden presentar-se dins del termini establit per a la seua presentació o bé amb posterioritat al mateix, sempre que no haja prescrit el dret de l'Administració per a determinar el deute tributari. En este últim cas, tenen la consideració d'extemporànies i si resulta una quantitat per ingressar s'aplicaran, si no ha existit un requeriment previ per a la seua presentació, els recàrrecs prevists en l'article 27 de la LGT
Presentació d'autoliquidacions complementàries
La presentació d'una autoliquidació complementària es realitza quan l'error ocasionat ha sigut en perjuí de la Hisenda Pública. S'haurà de regularitzar la situació mitjançant la presentació del model corresponent (el que va presentar originàriament) de l'exercici en el que va tindre lloc l'error marcant la casella de "Complementària".