Els Estats Units

Residents fiscals a Espanya amb rendes procedents dels Estats Units

(El contingut d'este document és merament informatiu i s'ha elaborat amb caràcter divulgatiu. Per a més informació pot consultar-se directament la Llei de l'impost sobre la Renda de les Persones Físiques i el Conveni hispà-nord-americà per a evitar la doble imposició).

I.- Residència fiscal

Una persona física és resident en territori espanyol quan es done qualsevol de les següents circumstàncies:

• Que romanga més de 183 dies, durant l'any natural, en territori espanyol.

  Per a determinar este període de permanència es computaran les absències esporàdiques fora que el contribuent acredite la seua residència fiscal en un altre país (mitjançant un certificat de residència fiscal expedit per les autoritats fiscals d'este altre país). En el supòsit de països o territoris dels qualificats de paradís fiscal, l'Administració Tributària podrà exigir que es prove la permanència en el mateix durant 183 dies l'any natural.

• Que radique a Espanya el nucli principal o la base de les seues activitats o interessos econòmics de manera directa o indirecta.

• Que residisquen habitualment a Espanya el cònjuge no separat legalment i els fills menors d'edat que depenguen d'esta persona física. Este tercer supòsit admet prova en contrari.

II.- Impost sobre la Renda de les Persones Físiques

Si una persona física, d'acord amb el descrit, resulta ser resident fiscal a Espanya, serà contribuent per l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) i haurà de tributar a Espanya per la seua renda mundial, és a dir, haurà de declarar a Espanya les rendes que obtinga en qualsevol part del món, sense perjudici del que es dispose en el Conveni per a evitar la doble imposició internacional subscrit entre Espanya i el país d'origen de la renda.

Els convenis enumeren uns tipus de rendes i disposen, respecte de cadascuna d'elles, les potestats tributàries que corresponen a cada Estat signant:

• en uns casos, potestat exclusiva per al país de residència del contribuent,

• en uns altres, potestat exclusiva per al país d'origen de la renda i,

• finalment, en alguns supòsits, potestat compartida entre ambdós països, podent ambdós gravar la mateixa renda però amb l'obligació per al país de residència del contribuent d'arbitrar mesures per a evitar la doble imposició.

  El Conveni per a evitar la doble imposició hispana nord-americà conté una “clàusula de reserva” segons la qual els Estats Units es reserva el dret d'imposició sobre els seus ciutadans i residents com si el Conveni no estiguera en vigor. La imposició suportada als Estats Units per un resident d'Espanya partint de criteri de ciutadania no dóna dret a Espanya a aplicar en l'IRPF deducció per doble imposició internacional. Si els Estats Units graven una renda fent ús de la “clàusula de reserva” establida per als seus ciutadans, la doble imposició correspon evitar-la als Estats Units.

El període impositiu de l'IRPF és l'any natural. Una persona serà resident o no resident durant tot l'any natural ja que el canvi de residència no suposa la interrupció del període impositiu.

La declaració de la renda de les persones físiques residents fiscals a Espanya, es presenta durant els mesos d'abril, maig i juny de l'any següent al de merite. La normativa de l'IRPF regula uns límits i condicions que determinen l'obligació de presentar la declaració de l'impost, que hauran de consultar-se cada any. Les rendes exemptes no es tenen en compte per a determinar l'obligació de declarar.

Exemple : Contribuent, resident fiscal a Espanya, de la qual única renda el 2019 és una pensió procedent dels Estats Units, causada per haver treballat en una empresa en este país. (Espanya té potestat de gravamen per ser una pensió derivada d'un treball anterior en el sector privat. El tractament en el Conveni s'explica a continuació). Si la pensió supera la quantia de 14.000 euros anuals, tenint en compte els límits i condicions de l'obligació de declarar relativa a l'exercici 2019, estaria obligat a presentar declaració per l'IRPF corresponent a 2019, atès que el pagador de la pensió nord-americana no està obligat a practicar retencions a compte de l'IRPF espanyol.

Conveni hispà-nord-americà

(El text del Conveni pot ser consultat en  https://sede.agenciatributaria.gob.es  en la següent ruta: Inici > Normativa i criteris interpretatius > Fiscalitat internacional)

De forma simplificada, tenint en compte el que disposa el  Conveni entre Espanya i els Estats Units d'Amèrica (CDI ), la tributació per als residents fiscals a Espanya de les rendes de font nord-americana més comunament obtingudes seria:

Pensions :

Enteses com remuneracions que tenen seu causa en un treball exercit amb anterioritat, tenen diferent tractament segons es concedisquen per raó de servicis prestats en el sector públic o privat.

• Pensió rebuda per raó del treball dependent oferit a l'Estat, subdivisió política o entitat local (article 21.2 CDI). El seu tractament és:

  1. En general, estes pensions només tributarien als Estats Units.

     A Espanya estarien exemptes, si bé s'aplicarà exempció amb progressivitat. Açò significa que, si el contribuent resultara obligat a presentar declaració per l'IRPF per l'obtenció d'unes altres rendes, l'import de la pensió exempta es té en compte a Espanya per a calcular el gravamen aplicable als restants rendes.

  2. Tanmateix, si el beneficiari de la pensió resident a Espanya tinguera nacionalitat espanyola, les referides pensions només tributarien a Espanya.

• Pensió rebuda per raó d'un treball anterior en el sector privat (article 20 CDI). El seu tractament és:

  1. En general, estes pensions només se sotmetran a imposició a Espanya.

  2. Tanmateix, els pagaments realitzats baix el règim de la Seguretat Social dels Estats Units, a un resident d'Espanya o a un ciutadà dels Estats Units, poden sotmetre's a tributació també als Estats Units, cas en què el contribuent resident tindria dret a aplicar a Espanya en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional, sempre que esta renda haja sigut sotmesa a imposició als Estats Units amb base en criteris diferents del de ciutadania.

Rendes derivades d'immobles (article 6 CDI):

Les rendes de la propietat immobiliària situada als Estats Units, poden sotmetre's a imposició tant a Espanya com als Estats Units. El contribuent resident tindria dret a aplicar a Espanya en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional.

Dividends (article 10 CDI):

Els dividends de font nord-americana poden sotmetre's a imposició a Espanya d'acord amb la seua legislació interna. Estos dividends poden també sotmetre's a imposició als Estats Units, en cas que siga el país on residisca la societat que paga els dividends i segons la legislació d'aquell Estat, però si el beneficiari efectiu dels dividends és un resident d'Espanya l'impost així exigit tindrà un límit màxim del 15 per cent de l'import brut dels dividends. El contribuent resident tindria dret a aplicar a Espanya en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional fins aquell límit.

Interessos (article 11 CDI):

Els interessos procedents dels Estats Units poden sotmetre's a imposició a Espanya d'acord amb la seua legislació interna. En general, només poden sotmetre's a imposició a Espanya. No obstant això, en alguns casos, els interessos poden sotmetre's a imposició també als Estats Units, d'acord amb la seua legislació interna, però si el beneficiari efectiu dels interessos és un resident d'Espanya l'impost així exigit als Estats Units no pot excedir el 10 per 100 de l'import brut dels interessos. En aquells casos, a Espanya tindria dret a aplicar la deducció per doble imposició internacional fins aquell límit.

Retribucions de membres de consells d'administració de societats residents dels Estats Units (article 18 CDI):

Poden sotmetre's a imposició tant als Estats Units com a Espanya. El contribuent tindria dret a Espanya a aplicar la deducció per doble imposició internacional.

Guanys patrimonials:

• Derivades de béns immobles (article 13.1 CDI) : els guanys obtinguts per l'alienació de béns immobles situats als Estats Units, poden sotmetre's a tributació tant a Espanya com als Estats Units. El contribuent té dret a aplicar a Espanya la deducció per doble imposició internacional.

• Derivades d'accions, participacions o altres drets que, directament o indirectament, atorguen al propietari d'estes accions, participacions o drets, el dret al gaudi de béns immobles situats als Estats Units (article 13.4 CDI): els guanys derivats de l'alienació d'aquelles accions, participacions o altres drets poden sotmetre's a imposició tant a Espanya com als Estats Units. A Espanya el contribuent tindria dret a aplicar la deducció per doble imposició internacional.

• Derivades de béns mobles que pertanguen a un establiment permanent o a una base fixa (article 13.3 CDI): els guanys obtinguts per l'alienació de béns mobles que estiguen afectes a un establiment permanent o auna base fixa del qual un resident a Espanya dispose o haja disposat als Estats Units per a la realització d'activitats empresarials o la prestació de servicis professionals independents, compreses els guanys derivats de l'alienació de l'establiment permanent o la base fixa, podran sotmetre's a imposició tant als Estats Units com a Espanya. En cas que es produïsca doble imposició, a Espanya el contribuent tindria dret a aplicar la deducció per doble imposició internacional.

• Derivades d'una altra classe de béns (article 13.6 CDI) : en general, els guanys derivats de l'alienació de qualsevol altra classe de béns només poden sotmetre's a imposició a Espanya, sempre que este siga l'Estat de residència del transmitent. Un exemple d'este tipus de guanys patrimonials seria la corresponent a la venda d'accions d'una empresa nord-americana.

A més de les comentades anteriorment, el Conveni enumera un altre tipus de rendes (beneficis empresarials, servicis professionals, retribucions del treball assalariat, artistes i esportistes, funcions públiques, unes altres rendes …), tractament del qual pot consultar-se en el text del mateix.  

III.- Obligació d'informació sobre béns a l'estranger

Les persones residents a Espanya hauran d'informar a l'Administració tributària espanyola sobre tres categories diferents de béns i drets situats a l'estranger:

• comptes en entitats financeres situades a l'estranger
• valors, drets, assegurances i rendes depositats, gestionats o obtingudes a l'estranger
• béns immobles i drets sobre béns immobles situats a l'estranger

Esta obligació haurà de complir-se, mitjançant el model 720, entre l'1 de gener i el 31 de març de l'any següent a aquell al que es referisca la informació a subministrar.

No existirà obligació d'informar sobre cadascuna de les categories de béns quan el valor del conjunt de béns corresponent a cada categoria no supere els 50.000 euros. Una vegada presentada la declaració informativa per una o diverses de les categories de béns i drets, la presentació de la declaració en els anys successius serà obligatòria quan el valor haguera experimentat un incremente superior a 20.000 euros respecte del que va determinar la presentació de l'última declaració.

Telèfon 91 554 87 70 / 901 33 55 33

https://sede.agenciatributaria.gob.es