Noruega
Residents fiscals a Espanya amb rendes procedents de Noruega
(El contingut d'este document és merament informatiu i s'ha elaborat amb caràcter divulgatiu. Per a més informació pot consultar-se directament la Llei de l'impost sobre la Renda de les Persones Físiques i el Conveni hispà-noruec per a evitar la doble imposició).
I.- Residència fiscal
Una persona física és resident en territori espanyol quan es done qualsevol de les següents circumstàncies:
-
Que romanga més de 183 dies, durant l'any natural, en territori espanyol.
Per a determinar este període de permanència es computaran les absències esporàdiques fora que el contribuent acredite la seua residència fiscal en un altre país (mitjançant un certificat de residència fiscal expedit per les autoritats fiscals d'este altre país). En el supòsit de països o territoris dels qualificats de paradís fiscal, l'Administració Tributària podrà exigir que es prove la permanència en el mateix durant 183 dies l'any natural.
-
Que radique a Espanya el nucli principal o la base de les seues activitats o interessos econòmics de manera directa o indirecta.
-
Que residisquen habitualment a Espanya el cònjuge no separat legalment i els fills menors d'edat que depenguen d'esta persona física. Este tercer supòsit admet prova en contrari.
II.- Impost sobre la Renda de les Persones Físiques
Si una persona física, d'acord amb el descrit, resulta ser resident fiscal a Espanya, serà contribuent per l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) i haurà de tributar a Espanya per la seua renda mundial, és a dir, haurà de declarar a Espanya les rendes que obtinga en qualsevol part del món, sense perjudici del que es dispose en el Conveni per a evitar la doble imposició internacional subscrit entre Espanya i el país d'origen de la renda.
Els convenis enumeren uns tipus de rendes i disposen, respecte de cadascuna d'elles, les potestats tributàries que corresponen a cada Estat signant:
-
en uns casos, potestat exclusiva per al país de residència del contribuent,
-
en uns altres, potestat exclusiva per al país d'origen de la renda i,
-
finalment, en alguns supòsits, potestat compartida entre ambdós països, podent ambdós gravar la mateixa renda però amb l'obligació per al país de residència del contribuent d'arbitrar mesures per a evitar la doble imposició.
El període impositiu de l'IRPF és l'any natural. Una persona serà resident o no resident durant tot l'any natural ja que el canvi de residència no suposa la interrupció del període impositiu.
La declaració de la renda de les persones físiques residents fiscals a Espanya, es presenta durant els mesos d'abril, maig i juny de l'any següent al de merite. La normativa de l'IRPF regula uns límits i condicions que determinen l'obligació de presentar la declaració de l'impost, que hauran de consultar-se cada any. Les rendes exemptes no es tenen en compte per a determinar l'obligació de declarar.
Exemple: Contribuent, resident fiscal a Espanya, de la qual única renda el 2019 és una pensió procedent de Noruega, causada per haver treballat en una empresa en este país (Espanya té la potestat exclusiva de gravamen. El tractament en el Conveni s'explica a continuació). Si la pensió supera la quantia de 14.000 euros anuals, tenint en compte els límits i condicions de l'obligació de declarar relativa a l'exercici 2019, estaria obligat a presentar declaració per l'IRPF corresponent a 2019, atès que el pagador de la pensió noruega no està obligat a practicar retencions a compte de l'IRPF espanyol.
Conveni hispà-noruec
(El text del Conveni pot ser consultat en https://sede.agenciatributaria.gob.es en la següent ruta: Inici > Normativa i criteris interpretatius > Fiscalitat internacional)
De forma simplificada, tenint en compte el que disposa el Conveni entre Espanya i Noruega (CDI ), la tributació per als residents fiscals a Espanya de les rendes de font noruega més comunament obtingudes seria:
Pensions (article 18 CDI):
Les pensions i remuneracions anàlogues, i les anualitats procedents de Noruega, així com les pensions i altres pagaments prevists en el règim de Seguretat Social de Noruega, pagades a un resident fiscal a Espanya, només poden sotmetre's a imposició a Espanya. La potestat tributària per a gravar les pensions procedents de Noruega percebudes per residents a Espanya és exclusiva d'Espanya. A diferència d'uns altres CDI, el CDI hispà-noruec no diferencia entre pensions privades i públiques, sent aplicable l'article 18 per a ambdós casos.
Rendes derivades d'immobles (article 6 CDI):
Les rendes de la propietat immobiliària situada a Noruega, poden sotmetre's a imposició tant a Espanya com a Noruega. El contribuent resident tindria dret a aplicar a Espanya en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional.
Dividends (article 10 CDI):
Els dividends de font noruega poden sotmetre's a imposició a Espanya d'acord amb la seua llei interna. Estos dividends poden també sotmetre's a imposició a Noruega, si este és l'Estat en què residix la societat que paga els dividends i segons la seua legislació interna, però si el perceptor dels dividends és el beneficiari efectiu resident a Espanya, l'impost així exigit a Noruega tindrà un límit màxim del 15 per 100 de l'import brut dels dividends. El contribuent resident tindria dret a aplicar a Espanya en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional fins aquell límit.
Interessos (article 11 CDI):
Els interessos procedents de Noruega pagats a un resident d'Espanya poden sotmetre's a imposició a Espanya d'acord amb la seua legislació interna. Tanmateix, açò interessos poden sotmetre's a imposició també a Noruega, país del que procedixen i d'acord amb la seua legislació interna, però si el perceptor dels interessos és el beneficiari efectiu l'impost exigit a Noruega no pot excedir el 10 per 100 de l'import brut dels interessos. A Espanya tindria dret a aplicar en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional fins aquell límit.
Retribucions de membres de consells d'administració de societats residents de Noruega (article 16 CDI):
Poden sotmetre's a imposició tant a Noruega com a Espanya. El contribuent tindria dret a Espanya a aplicar en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional.
Guanys patrimonials:
-
Derivades de béns immobles (article 13.1 CDI) : els guanys obtinguts per l'alienació de béns immobles situats a Noruega, poden sotmetre's a tributació tant a Espanya com a Noruega. El contribuent té dret a aplicar a Espanya en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional.
-
Derivades de béns mobles que pertanguen a un establiment permanent o a una base fixa (article 13.2 CDI): els guanys obtinguts per l'alienació de béns mobles que pertanguen a un establiment permanent o a una base fixa que un resident a Espanya posseïsca a Noruega per a la realització d'activitats empresarials o la prestació de servicis personals independents, compreses els guanys derivats de l'alienació de l'establiment o la base fixa, podran sotmetre's a imposició tant a Noruega com a Espanya. El contribuent té dret a aplicar a Espanya en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional.
-
Derivades d'accions o participacions en una societat actiu del qual consistisca principalment en immobles, si els immobles estan situats a Noruega (article 13.4 CDI ): els guanys derivats de l'alienació d'estes accions o participacions poden sotmetre's a tributació tant a Espanya com a Noruega. El contribuent té dret a aplicar a Espanya en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional.
-
Derivades d'accions o participacions d'una empresa resident a Noruega, que formen part d'una participació substancial en el capital de la mateixa (article 13.5 CDI ): els guanys derivats d'aquelles accions o participacions poden sotmetre's a tributació tant a Espanya com a Noruega, cas en què, a Espanya té dret a aplicar en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional.
Es considera que una persona té una participació substancial quan posseïsca, ella sola o en associació amb unes altres persones, directament o indirectament, accions o altres drets que en conjunt ascendixen al 25 per 100 o més del capital social o de les participacions anàlogues en esta societat, o quan posseïsca el 25 per 100 o més del dret als beneficis d'esta societat.
-
Derivades d'accions o altres drets, així com d'opcions, o altres intruments financers relacionats amb estes accions o drets d'una societat resident a Noruega (article 13.6 CDI) : Els guanys obtinguts de l'alienació d'estes accions o drets poden sotmetre's a tributació tant a Espanya com a Noruega quan el transmitent haja sigut resident a Noruega en qualsevol moment durant els 5 anys precedents a l'alienació, cas en què a Espanya el resident té dret a aplicar en l'IRPF la deducció per doble imposició internacional. En cas contrari només tributen a Espanya.
-
Derivades d'una altra classe de béns (article 13.7 CDI ): en general, els guanys derivats de l'alienació de qualsevol altra classe de béns diferents dels anteriors, només poden sotmetre's a imposició a Espanya, sempre que este siga l'Estat de residència del transmitent.
A més de les comentades anteriorment, el Conveni enumera un altre tipus de rendes (beneficis empresarials, servicis professionals, retribucions del treball assalariat, artistes i esportistes, funcions públiques, unes altres rendes …), tractament del qual pot consultar-se en el text del mateix.
III.- Obligació d'informació sobre béns a l'estranger
Les persones residents a Espanya hauran d'informar a l'Administració tributària espanyola sobre tres categories diferents de béns i drets situats a l'estranger:
- comptes en entitats financeres situades a l'estranger
-
valors, drets, assegurances i rendes depositats, gestionats o obtingudes a l'estranger
- béns immobles i drets sobre béns immobles situats a l'estranger
Esta obligació haurà de complir-se, mitjançant el model 720, entre l'1 de gener i el 31 de març de l'any següent a aquell al que es referisca la informació a subministrar.
No existirà obligació d'informar sobre cadascuna de les categories de béns quan el valor del conjunt de béns corresponent a cada categoria no supere els 50.000 euros. Una vegada presentada la declaració informativa per una o diverses de les categories de béns i drets, la presentació de la declaració en els anys successius serà obligatòria quan el valor haguera experimentat un incremente superior a 20.000 euros respecte del que va determinar la presentació de l'última declaració.
Telèfon 91 554 87 70 / 901 33 55 33