7.1.7. Imputació temporal

Regla general

Els rendiments del treball, tant els ingressos com les despeses, s'imputen al període impositiu en què siguen  exigibles pel seu perceptor.

Regles especials

1. Quan no s'haguera satisfet la totalitat o part d'una renda, per trobar-se pendent de resolució judicial la determinació del dret a la seua percepció o la seua quantia, els imports no satisfets s'imputaran al període impositiu en què aquella adquirisca fermesa.

2. Quan per circumstàncies justificades no imputables al contribuent, els rendiments derivats del treball es perceben en períodes impositius diferents a aquells en què van anar exigibles, s'imputaran a estos, practicant-se, si escau, autoliquidació complementària, sense sanció ni interessos de demora ni recarregue algun.

   Quan concórreguen les circumstàncies previstes en la lletra a) anterior, els rendiments es consideraran exigibles durant el període impositiu en què la resolució judicial adquirisca fermesa.

   La declaració es presentarà en el termini que mitja entre la data en què es perceben i el final de l'immediat següent termini de declaracions per l'impost.

3. En la mesura en què no estiga exempta, la prestació per desocupació percebuda en la seua modalitat de pagament únic d'acord amb el que estableix la normativa laboral, podrà imputar-se a cada un dels períodes impositius en què, de no haver mitjançat el pagament únic, s'haguera tingut dret a la prestació.

   Esta imputació s'efectuarà en proporció al mateix temps que en cada període impositiu s'haguera tingut dret a la prestació de no haver mitjançat el pagament únic.

4. En el cas de rendiments derivats de la cessió de l'explotació dels drets d'autor que es meriten al llarg de diversos anys, el contribuent podrà optar per imputar la bestreta a compte dels mateixos a mesura que es vagen meritant els drets. (art. 7.3 del Reglament d'IRPF).