3.1.1. Contribuents per l'IRPF

Són contribuents per l'IRPF:

Les persones físiques que tingueren la seua residència habitual a l'estranger per alguna de les circumstàncies previstes en la lletra B) d'este apartat.
Les persones físiques que tinguen la seua residència habitual en territori espanyol.

Residència habitual en territori espanyol (art. 9 Llei)

S'entendrà que el contribuent té la seua residència habitual en territori espanyol quan es done qualsevol de les següents circumstàncies:
1. Permanència durant més de 183 dies
  Quan romanga més de 183 dies, durant l'any natural, en territori espanyol.
  
  Per a determinar este període de permanència en territori espanyol cal tindre en compte el següent:
  - No es descomptaran les absències esporàdiques, fora que el contribuent acredite la seua residència fiscal en un altre país.
  - No es computaran les estades temporals a Espanya que siguen conseqüència de les obligacions contretes en acords de col·laboració cultural o humanitària, a títol gratuït, amb les Administracions públiques espanyoles.
  En el supòsit de països o territoris dels qualificats de jurisdicció no cooperativa.
2. , l'Administració tributària podrà exigir que es prove la permanència en el mateix durant 183 dies l'any natural.
3. Base dels seus interessos econòmics a Espanya
  Quan radique a Espanya el nucli principal o la base de les seues activitats o interessos econòmics, de manera directa o indirecta.
4. Presumpció en cas de residència del cònjuge e fills menors
  Es presumirà, llevat que hi haja una prova en contra, que el contribuent té la seua residència habitual en territori espanyol quan, d'acord amb els criteris anteriors, residisquen habitualment a Espanya el cònjuge no separat legalment i els fills menors d'edat que depenguen d'aquell.
Contribuents que tenen la seua residència habitual en territori estranger
1. Funcionaris i titulars de càrrec o treball oficial a l'estranger
  Es consideraran contribuents per l'IRPF les persones de nacionalitat espanyola, el seu cònjuge no separat legalment e fills menors d'edat que tingueren la seua residència habitual a l'estranger, per la seua condició de:
  1. Membres de prediques diplomàtiques espanyoles, comprenent tant al cap de la missió, com als membres del personal diplomàtic, administratiu, tècnic o de servicis de la mateixa.
  2. Membres de les oficines consulars espanyoles, comprenent tant al cap de les mateixes com al funcionari o personal de servicis que hi són adscrits, a excepció dels vicecònsols honoraris o agents consulars honoraris i del personal dependent dels mateixos.
  3. Titulars de càrrec o treball oficial de l'Estat espanyol com membres de les delegacions i representacions permanents acreditades davant organismes internacionals o que formen part de delegacions o prediques d'observadors a l'estranger.
  4. Funcionaris en actiu que exercisquen a l'estranger càrrec o treball oficial que no tinga caràcter diplomàtic o consular.
  No serà aplicable el que disposa el número anterior:
  - Quan les persones a què es referix este apartat no siguen funcionaris públics en actiu o titulars de càrrec o treball oficial i tingueren la seua residència habitual a l'estranger amb anterioritat a l'adquisició de qualsevol de les condicions enumerades en el mateix.
  - En el cas dels cònjuges no separats legalment o fills menors d'edat, quan tingueren la seua residència habitual a l'estranger amb anterioritat a l'adquisició pel cònjuge, el pare o la mare, de les condicions enumerades en este apartat.
2. Canvi de residència a un paradís fiscal
  No perdran la condició de contribuents per este Impost les persones físiques de nacionalitat espanyola que acrediten la seua nova residència fiscal en un país o territori qualificat reglamentàriament com paradís fiscal.
  
  Esta regla s'aplicarà durant el període impositiu en què s'efectue el canvi de residència i durant els quatre períodes impositius següents.

Residents que no es consideren contribuents

Quan no procedisca l'aplicació de normes específiques derivades dels tractats internacionals en els que Espanya siga part, no es consideraran contribuents, a títol de reciprocitat, els nacionals estrangers que tinguen la seua residència habitual a Espanya, quan esta circumstància anara conseqüència d'algun dels supòsits establits en l'apartat 1 anterior.