7.2.1. Individualització i imputació de renda

1. Individualització i atribució de les rendes

   Els rendiments del capital s'atribuiran als contribuents que siguen titulars dels elements patrimonials, béns o drets de què provinguen estos rendiments.

   Quan no resulte degudament acreditada la titularitat dels béns o drets, l'Administració Tributària tindrà dret a considerar com a titular a qui figure com a tal en un registre fiscal o en qualsevol altre registre de caràcter públic.

   En els supòsits en què la titularitat dels béns o drets corresponga a diverses persones, els rendiments es consideraran obtinguts per cadascuna d'elles en proporció a la seua participació en esta titularitat.

   En el cas de matrimonis els rendiments procedents de béns i drets que, d'acord amb les disposicions reguladores del règim econòmic del matrimoni, siguen comuns a ambdós cònjuges, correspondran per mitat a cadascun d'ells (fora que es justifique una altra quota diferent de participació). Al contrari, els rendiments procedents de béns o drets que, d'acord amb les mateixes normes, siguen de titularitat privativa d'un qualsevol dels cònjuges, correspondran íntegrament a este.

   Les rendes corresponents a les societats civils, que no estiguen subjectes a l'impost sobre societats, les herències jacents, comunitats de béns i altres entitats a què es referix l'article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, s'atribuiran als socis, hereus, comuners o partícips, respectivament, segons les normes o pactes aplicables en cada cas i, si estos no constaren a l'Administració Tributària en forma fefaent, s'atribuiran per parts iguals (art. 89.3 Llei). Les rendes corresponents a estes entitats hauran de declarar-se en l'Apartat: Règims especials. Règim d'atribució de rendes: rendiments del capital i d'activitats econòmiques i guanys i pèrdues patrimonials

2. Imputació de rendes

   • Amb caràcter general els rendiments del capital mobiliari es imputarsám al període impositiu en el que siguen exigibles pel seu perceptor, independentment del moment en què s'haja produït el cobrament dels ingressos i el pagament de les despeses.

   • Quan no s'haguera satisfet la totalitat o part d'un rendiment per trobar-se pendent de resolució judicial la determinació del dret a la seua percepció o la seua quantia (no la mera falta de pagament), els imports no satisfets s'imputaran al període impositiu en què la sentencia judicial adquirisca fermesa.

   • Els rendiments estimats del capital mobiliari s'imputaran al període impositiu en què s'entenguen produïts. Este període coincidirà amb aquell en què es va realitzar la prestació del bé o dret generador del rendiment.

   • Quan els rendiments de capital mobiliari derivats de la cessió de l'explotació dels drets d'autor es meriten al llarg de diversos anys, el contribuent podrà optar per imputar la bestreta a compte dels mateixos a mesura que vagen meritant-se els drets.

   • Quan el contribuent haguera adquirit actius financers homogenis d'aquí als dos mesos anteriors o posteriors a estes transmissions, s'integraran en la base imposable de l'estalvi a mesura que es transmeten els actius financers que romanguen en el patrimoni del contribuent.

   • Les prestacions derivades de contractes d'assegurança de vida i invalidesa que generen rendiments del capital mobiliari s'imputaran al període impositiu que corresponga al moment en què, una vegada esdevinguda la contingència coberta en el contracte, la prestació resulte exigible pel beneficiari de l'assegurança.