7.3.3. Individualització
Els rendiments del capital immobiliari corresponen a les persones que siguen titulars dels béns immobles, o dels drets reals sobre els mateixos, dels quals procedisquen
Quan existisquen drets reals de disfrute, la renda computable a estos efectes pel titular del dret serà la que correspondria al propietari. Per tant, serà l'usufructuari el que ha de declarar el rendiment i no el nu propietari.
Les rendes corresponents a les societats civils, que no estiguen subjectes a l'impost sobre societats, tinguen o no personalitat jurídica, herències jacents, comunitats de béns i altres entitats a què es referix l'article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, s'atribuiran als socis, hereus, comuners o partícips, respectivament, segons les normes o pactes aplicables en cada cas i, si estos no constaren a l'Administració Tributària en forma fefaent, s'atribuiran per parts iguals.
Quan no resulte degudament acreditada la titularitat dels béns o drets, l'Administració Tributària tindrà dret a considerar com a titular a qui figure com a tal en un registre fiscal o d'altres de caràcter públic.
Quan la titularitat corresponga a diverses persones, els rendiments es consideraran obtinguts per cadascuna d'elles en proporció a la seua participació en esta titularitat. Per tant, cadascun dels cotitulars haurà de declarar com a rendiment la quantitat que resulte d'aplicar al rendiment total produït per l'immoble o dret el percentatge que represente la seua participació en la titularitat del mateix.
En cas de matrimoni, els rendiments procedents dels béns i drets que, d'acord amb les disposicions reguladores del règim econòmic del matrimoni, siguen comuns a ambdós cònjuges, correspondran per mitat a cadascun d'ells (fora que es justifique una altra quota diferent de participació). Els rendiments procedents de béns o drets que, d'acord amb les mateixes normes, siguen de titularitat privativa d'un qualsevol dels cònjuges, correspondran íntegrament a este.