Saltar al contingut principal
Model 100. Declaració de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques 2022

Dotacions per amortització

Constitueix despesa deduïble les quantitats comptabilitzades que, en concepte d'amortització de l'immobilitzat material, intangible i de les inversions immobiliàries corresponga a la depreciació efectiva que sofrisquen els diferents elements per funcionament, ús, gaudi o obsolescència.

Es considera que la depreciació és efectiva quan siga el resultat d'aplicar algun dels mètodes previstos a l'article 12.1.a de la Llei de l'Impost sobre Societats, que en resum són els següents:

  1. Coeficients d'amortització lineal que estableix a partir d'1 de gener de 2015 la taula d'amortització que recull l'article 12.1.a) de la LIS.

  2. Percentatge constant sobre el valor pendent d'amortització.

  3. Mètode dels números dígits.

  4. Pla formulat pel contribuent i acceptat per l'Administració.

  5. Justificació de l'import per part del contribuent.

La base de l'amortització està constituïda pel preu d'adquisició de l'element, incloses les despeses addicionals que es produïsquen fins a la seua posada en condicions de funcionament, o pel seu cost de producció, exclòs, en el seu cas, el valor residual.

L'amortització s'efectuarà a partir de la posada en condicions de funcionament de l'element si pertany a l'immobilitzat material o inversions immobiliàries, o des del moment en què hi haja en condicions de produir ingressos per a l'immobilitzat intangible.

L'immobilitzat intangibles s'amortitza amb caràcter general, atenent la seua vida útil. No obstant això, quan la mateixa no puga estimar-se de manera fiable, l'amortització serà deduïble amb el límite anual màxim de la veinteava part del seu import. L'amortització del fons de comerç serà deduïble amb el límite anual màxim de la veinteava part del seu import (el 5%).

La dotació en un exercici d'amortitzacions superiors a les permeses fiscalment no constitueix despesa deduïble, sense perjudici de què l'excés puga ser-ho en períodes posteriors.

Elements patrimonials usats

En el cas d'elements patrimonials de l'immobilitzat material i inversions immobiliàries que s'adquirisquen usadosvel càlcul de l'amortització s'efectuarà d'acord amb els següents criteris:

  • Si es pren com a base de l'amortització el valor d'adquisició de l'element usat, el coeficient màxim utilitzable serà el doble del coeficient d'amortització lineal màxim fixat a la taula d'amortització.

  • Si es pren com a base d'amortització el preu d'adquisició o cost de producció originari, s'aplicarà el coeficient d'amortització lineal màxim fixat a les taules d'amortització per a l'esmentat element.

  • Si no es coneix el preu d'adquisició o cost de producció originari, el contribuent podrà determinar aquell pericialmente, i una vegada fixat, es procedirà d'acord amb el previst en la lletra anterior.

A estos efectes, no tindran la consideració d'elements patrimonials usats els edificis l'antiguitat de la qual siga inferior a deu anys.

Supòsits de llibertat d'amortització

Llibertat d'amortització en elements nous de l'actiu material fix. Règim transitori

Els contribuents que a 31 de març de 2012 tingueren quantitats pendents d'aplicar per les següents inversions que hagen gaudit de la llibertat d'amortització prevista en la disposició addicional onzena del text refós de la LIS:

  • Inversions realitzades en els anys 2009 i 2010 a què resulte aplicable la llibertat d'amortització amb manteniment d'ocupació de la disposició addicional onzena del text refós de la LIS, segons redacció donada pel Reial Decret-llei 6/2010, de 9 d'abril, de mesures per a l'impuls de la recuperació econòmica i l'ocupació.

  • Inversions realitzades des de l'1 de gener de 2011 fins al 30 de març de 2012 a les que resulte aplicable la llibertat d'amortització sense manteniment d'ocupació de la disposició addicional onzena del text refós de la LIS, segons redacció donada pel Reial Decret-llei 13/2010, de 3 de desembre, d'actuacions en l'àmbit fiscal, laboral i liberalitzadores per a fomentar la inversió i la creació d'ocupació.

Els contribuents que, a 31 de març de 2012, no haurien amortitzat en la seua totalitat la inversió realitzada per este concepte podran continuar aplicant les quantitats que tinga arracades en les condicions i amb els requisits establits per la disposició addicional onzena del text refós de la LIS, segons redacció donada per Reial Decret-llei 6/2010, de 9 d'abril i pel Reial Decret-llei 13/2010.

Les quantitats pendents d'amortitzar podran aplicar-se amb el límite del rendiment net positiu de l'activitat econòmica a la que s'hagueren afectat els elements patrimonials previ a la deducció de les quantitats pendents i, en el seu cas, a la minoració del 5 per 100 per provisions i despeses de difícil justificació prevista per a la modalitat simplificada d'estimació directa.

Llibertat d'amortització (article 12.3 de la LIS)

Podran amortitzar-se lliurement:

  • Els elements de l'immobilitzat material i intangible, exclosos els edificis, afectes a les activitats d'investigació i desenvolupament.

  • Els edificis podran amortitzar-se de forma lineal durant un període de 10 anys, en la part que es troben afectes a les activitats d'investigació i desenvolupament.

  • Les despeses d'investigació i desenvolupament activats com a immobilitzat intangible, excloses les amortitzacions dels elements que gaudisquen de llibertat d'amortització.

  • Els elements de l'immobilitzat material o intangible de les entitats que tinguen la qualificació d'explotacions associatives prioritàries d'acord amb el disposat en la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries, adquirits durant els cinc primers anys a partir de la data del seu reconeixement com a explotació prioritària.

  • Els elements de l'immobilitzat material nous, el valor unitari dels quals no excedisca de 300 euros, fins al límit de 25.000 euros referit al període impositiu. Si el període impositiu tinguera una durada inferior a un any, el límit assenyalat serà el resultat de multiplicar 25.000 euros per la proporció existent entre la durada del període impositiu respecte de l'any.

Règims especials