Declaracions complementàries sense sanció ni interessos ni recarregue algun

• Percepció d'endarreriments de rendiments del treball (art. 14.2.b) Llei)

  Quan per circumstàncies justificades no imputables al contribuent, els rendiments derivats del treball es perceben en períodes impositius diferents a aquells en què van anar exigibles, s'imputaran a estos, practicant-se, si escau, declaració-liquidació complementària, sense sanció ni interessos de demora ni recarregue algun.

  Quan no s'haguera satisfet la totalitat o part d'una renda, per trobar-se pendent de resolució judicial la determinació del dret a la seua percepció o la seua quantia, els rendiments es consideraran exigibles durant el període impositiu en què la resolució judicial adquirisca fermesa.

  La declaració es presentarà en el termini que mitja entre la data en què es perceben i el final de l'immediat següent termini de declaracions per l'impost.

  1. Si els endarreriments es perceben abans de l'inici del termini de presentació de la declaració de l'IRPF corresponent a este exercici podem distingir:

     • Quan es tracti d'endarreriments d'un exercici anterior l'autoliquidació complementària de l'exercici al que corresponguen haurà de presentar-se abans de finalitzar el termini de presentació de la declaració d'este exercici.

     • Quan es tracti d'endarreriments del propi exercici estos s'han d'incloure en la pròpia autoliquidació de l'exercici.

  2. Si els endarreriments es perceben durant el termini de presentació de la declaració de l'IRPF corresponent a este exercici podem distingir:

     • Quan es tracti d'endarreriments d'un exercici anterior l'autoliquidació complementària de l'exercici al que corresponguen haurà de presentar-se en el termini existent entre la percepció dels endarreriments i el final del termini de declaració d'este exercici.

     • Quan es tracti d'endarreriments del propi exercici estos podran incloure's en la pròpia autoliquidació de l'exercici o incloure'ls en una autoliquidació complementària que haurà de presentar-se abans del final del termini de declaració de l'exercici.

  3. Si els endarreriments es perceben amb posterioritat a la fi del termini de presentació de les declaracions de l'IRPF l'autoliquidació complementària haurà de presentar-se en el termini existent entre la percepció dels endarreriments i el final del termini de declaració de l'exercici següent.

• Pèrdua de la condició de contribuent per canvi de residència (art. 63 Rgl.)

  En el supòsit de pèrdua de la condició de contribuent per canvi de residència que es referix l'article 14.3 de la Llei de l'impost, totes les rendes pendents d'imputació hauran d'integrar-se en la base imposable corresponent a l'últim període que haja de declarar-se per este Impost, practicant-se, si escau, declaració-liquidació complementària, sense sanció, ni interessos de demora ni recarregue algun, en el termini de tres mesos des que el contribuent perda la seua condició per canvi de residència.

  No obstant això, quan el trasllat de residència es produïsca a un altre Estat membre de la Unió Europea, el contribuent podrà optar per imputar les rendes pendents conforme al que disposa el paràgraf anterior, o per presentar a mida en què es vagen obtenint cadascuna de les rendes pendents d'imputació, una autoliquidació complementària sense sanció, ni interessos de demora ni recarregue algun, corresponent a l'últim període que haja de declarar-se per este Impost. L'autoliquidació es presentarà en el termini de declaració del període impositiu en el que haguera correspost imputar estes rendes en cas de no haver-se pro­ducido la pèrdua de la condició de contribuent.

  La imputació de guanys patrimonials per canvi de residència quan es donen les circumstàncies de l'art.95 de la Llei hauran d'integrar-se en la base imposable corresponent a l'últim període que haja de declarar-se per l'IRPF practicant-se autoliquidació complementària, sense sanció, ni interessos de demora ni recarregue algun, en el termini de declaració de l'impost corresponent al primer exercici en què el contribuent no tinguera tal condició com a conseqüència del canvi de residència.

  Si el contribuent optara per l'aplicació de les especialitats previstes en el citat article 95 Llei en cas de canvi de residència a un altre Estat membre de la Unió Europea, o de l'Espai Econòmic Europeu amb el que existisca un efectiu intercanvi d'informació tributària, i es produïx alguna de les circumstàncies previstes en l'article 95 bis.6.a) de la Llei que determinen l'obligació d'autoliquidar el guany patrimonial, l'autoliquidació es presentarà en el termini que mitja entre la data en què es produïsca alguna de les circumstàncies referides en l'article 95 bis.6.a) de la Llei de l'IRPF i el final de l'immediat següent termini de declaracions per l'impost, o en el termini de declaració de l'impost corresponent al primer exercici en què el contribuent no tinguera tal condició com a conseqüència del canvi de residència, si este anara posterior.

• Declaració complementària motivada per haver inclòs com a despesa quantitats rebudes per la devolució de les clàusules de limitació dels tipus d'interés (clausulas solc)

  Quan les quantitats prèviament satisfetes hagueren tingut la consideració de despesa deduïble en exercicis anteriors no prescrits, s'haurà de presentar declaració complementària corresponent a tals exercicis, sense sanció, interessos de demora ni recarregue algun.

  No obstant això, si es tracta de quantitats derivades de l'aplicació de clàusules terra que hagueren sigut satisfetes pel contribuent el 2022 i l'acord de devolució de les mateixes amb l'entitat financera o com a conseqüència d'una sentencia judicial o un laude arbitral es produïx abans de finalitzar el termini de presentació d'autoliquidació de l'IRPF de 2022 (30 de juny de 2023), no es tindran en compte com a despesa deduïble en este exercici.

  La regularització afectarà únicament als exercicis respecte dels quals no haguera prescrit el dret de l'Administració per a determinar el deute tributari mitjançant l'oportuna liquidació.