Saltar al contingut principal
Model 200. Declaració de l'impost de societats 2018

4.2.53 Claus 00256 i 00278 exempció de rendes a l'estranger (Art. 22 LIS)

L'article 22 de la LIS regula l'exempció de determinades rendes obtingudes a l'estranger a través d'un establiment permanent.

En aplicació del que disposa este article, el contribuent haurà de realitzar els següents ajustaments en les claus [00256] i [00278] «Exempció de rendes a l'estranger (art. 22 LIS)» de la pàgina 13 del model 200.

L'article 22.2 de la LIS ja establia que no s'integraran en la base imposable les rendes negatives obtingudes a l'estranger a través d'un establiment permanent, però per als períodes impositius que s'inicien a partir d'1 de gener de 2017, establix que tampoc s'integraran en la base imposable les rendes negatives derivades de la transmissió del estableci­miento permanent.

Per tant, sobre la base del que disposa este article l'entitat haurà d'incloure en la clau [00256] d'augments l'import corresponent a estes rendes negatives.

No obstant això, l'article 22.2 de la LIS establix en el seu últim paràgraf que seran fiscalment deduïbles les rendes negatives generades en cas de cessació de l'establiment permanent. En este cas, l'import de les rendes negatives es minorarà en l'import de les rendes positives netes obtingudes amb anterioritat i que hagen tingut dret a l'aplicació d'un règim d'exempció o de deducció per a l'eliminació de la doble imposició, per l'import de la mateixa.

En conseqüència, l'entitat haurà d'incloure este import en la clau [00256] d'augments.

En relació amb el règim regulat en l'article 22.1 i 2 de la LIS, cal tindre en compte el règim transitori previst en l'apartat 4 de la disposició transitòria setzena de la LIS segons el qual, en cas que un establiment permanent haguera obtingut rendes negatives netes que s'hagueren integrat en la base imposable de l'entitat en períodes im­positivos iniciats amb anterioritat a 1 de gener de 2013, l'exempció prevista en l'article 22 d'esta Llei o la deducció a què es referix l'article 31 d'esta Llei només s'aplicaran a les rendes positives obtingudes amb posterioritat a partir del moment en què superen la quantia d'estes rendes negatives.

Així mateix, l'apartat 5 de la disposició transitòria setzena de la LIS establix un altre ré­gimen transitori per als casos de transmissió d'un establiment permanent en períodes impositius que s'inicien a partir d'1 de gener de 2016, segons el qual la base imposable de l'entitat transmitent resident en territori espanyol s'incrementarà en l'import de l'excés de les rendes negatives netes generades per l'establiment permanent en períodes imposi­tivos iniciats amb anterioritat a 1 de gener de 2013 sobre les rendes positives netes generades per l'establiment permanent en períodes impositius iniciats a partir d'esta data, amb el límit de la renda positiva derivada de la transmissió del mateix.

En relació amb el que disposa l'article 22.1 i 2 de la LIS, l'article 22.3 d'esta Llei esta­blece que es considerarà que una entitat opera mitjançant un establiment permanent a l'estranger quan, per qualsevol títol, dispose fora del territori espanyol, de forma conti­nuada o habitual, d'instal·lacions o llocs de treball en els que realitze tot o part de seu ac­tividad, o actue en ell mitjançant un agent autoritzat per a contractar en nom i per compte del contribuent, que exercisca amb habitualitat estos poders. En particular, s'entén que constituïxen establiments permanents aquells a què es referix la lletra a) de l'apartat 1 de l'article 13 de la Llei de l'impost sobre la Renda de no Residents. Si l'establiment permanent es troba situat en un país amb el que Espanya tinga subscrit un conveni per a evitar la doble imposició internacional, que li siga aplicable, s'està al que d'ell resulte.

Així mateix, l'article 22.4 de la LIS establix que es considerarà que un contribuent opera mitjançant establiments permanents diferents en un determinat país, quan realitzen ac­tividades clarament diferenciables i la gestió d'estes s'emporte de manera separat.

Finalment, segons el que disposa l'article 22.5 de la LIS, es consideraran rendes d'un es­tablecimiento permanent aquelles que el mateix haguera pogut obtindre si anara una entitat diferent i independent, tenint en compte les funcions desenvolupades, els actius utilitzats i els riscos assumits per l'entitat a través de l'establiment permanent.

A estos efectes, es tindran en compte les rendes estimades per operacions internes amb la pròpia entitat en aquells supòsits en què així estiga establit en un conveni per a evitar la doble imposició internacional que resulte d'aplicació.

L'article 22.6 de la LIS establix que no s'aplicarà el règim previst en este article quan es donen, respecte de les rendes obtingudes a l'estranger, les circumstàncies previstes en l'article 21.9 de la LIS. L'opció a què es referix la lletra c) d'este apartat s'exercirà per cada establiment permanent fora del territori espanyol, fins i tot en cas que existisquen diversos en el territori d'un només país.